Travel & Tourism statistics

When I was in-flight with easyJet, I read some interesting statistics. Then I want to post them in my blog in three different deliveries.

"Did you know that Italy boasts more mobile phone subscriptions than people?
Or that your colleague in Prague knocks back 157 litres of booze a year?
Enjoy these tantalising tidbits about easyJet destinations. And if you're going to Athens, don't forget to pick up some smokes.

FLYING HIGH
(Total km flown by passengers per year in millions)
1. United Kingdom - 166.881
2. Germany - 122.225
3. France - 92.604
4. Netherlands - 57.272
5. Italy - 51.117

GOING PLACES
(Tourists admitted annually)
1. France - 75.048.000
2. Spain - 51.830.000
3. Italy - 39.604.000
4. United Kingdom - 24.715.000
5. Germany - 18.392.000

BIG SPENDERS
(Annual amount of tourist spending in millions)
1. Germany - 48.807€
2. United Kingdom - 38.292€
3. France 19.403€
4. Italy - 17.249€
5. Netherlands - 12.188€

Vices statistics

Following the report about statistics extracted from the source "The Economist Pocket World in Figures", I have posted vices statistics:

LIGHTING UP
(Average daily consumption of cigarettes per head)
1. Greece - 8,6
2. Spain - 6,2
3. Slovenia - 6,0
4. Czech Republic - 5,7
4. Estonia - 5,7
4. Switzerland - 5,2

HITTING THE BOTTLE
(Average litres of beer consumed per head annually)
1. Czech Republic - 157
2. Ireland - 141,2
3. Germany - 117,5
4. United Kingdom - 101,5
5. Denmark - 96,2

PHONING IT IN
(Mobile phone subscribers per 100 people)
1. Italy - 101,8
2. Czech Republic - 96,5
3. Spain - 91,6
4. United Kingdom - 91,2
5. Portugal - 89,9

Working Life statistics

The last statistics of that report are about the working life.

OFFICE RENTS
(Average office rent per square metre)
1. London (West End) - 1.687€
2. London (City) - 1.107€
3. Paris - 849€
4. Edinburg - 626€
5. Zurich - 578€

EMPLOYMENT COSTS
(Average hourly cost for a production worker, includes pay, social security and benefits)
1. Denmark - 29.92€
2. Germany - 27.23€
3. Switzerland - 24.97€
4. Netherlands - 24.67€
5. United Kingdom - 19.63€

SALARY
(GPD Gross Domestic Product per head)
1. Switzerland - 36.431€
2. Denmark - 32.232€
3. Ireland - 31.495€
4. Netherlands - 26.037€
5. United Kingdom - 24.816€

Barça 4 - Racing 1

Avui hem anat al camp, i tot i que els termòmetres marcaven 10 graus, el vent nòrdic ens portava una temperatura de sensació propera als graus negatius.

El Barça ha començat amb un equip de gala amb les novetats de Messi , Silvinho, Belletti i l'absència d'Oleguer a la defensa. El partit ha començat molt bé pels interessos blaugranas, quan un control dins l'àrea de Marquez ha propiciat un penalty. Ronaldinho ha xutat a baixa alçada i per la seva esquerre, com ja va sent habitual, i el porter del Racing ha fet una molt bona parada.

Tot semblava que el partit es complicaria, ja que arribava amb més perill el Racing de Santander que el Barça, tot i el domini de l'equip blaugrana. Però un genialitat d'Eto'o, absent fins aquell moment, ha obert el marcador. Eto'o ha robat una pilota i s'ha anat directe a barraca driblant fins a 4 defenses del Racing fins a creuar-la davant la sortida del porter. Un golàs!!

La segona part ha començat millor, quan una jugada des de la dreta de Messi ha produït el segon gol blaugrana, i el primer de la compte personal d'un Messi amb molta gana de gol des de fa molts partits, i una mica xupón pel meu gust. El gol ha provocat una pinya de tots els jugadors del camp del Barça al còrner dret contrari:



El tercer gol ha estat producte d'un penalty molt clar, gens discutible, que s'ha comès sobre Ronaldinho. Ell mateix ha agafat la pilota i ha assumit la responsabilitat de marcar-lo, tot i haver fallat el primer. Ronaldinho ha xutat també a la seva esquerre, però aquest cop a dalt i el porter ha fet l'estàtua.

El quart gol ha estat obra de Sylvinho quan en una internada per la seva banda esquerre ha acabat amb jugada personal i un rebot li ha deixat en safata el gol. D'aquesta forma ha acabat el compte golejador blaugrana, 4-0 que reflexe la superioritat i domini de la pilota del Barça sobre el Racing.

El gol del honor ha estat per un penalty comès per Marquez al tocar la bola amb les mans per protegir-se la cara, més que discutible. Aquest 4 a 1 afiança al Barça com a líder de la Lliga, i allunya a 6 punts al Madrid, que ha aconseguit un empat in-extremis a Anoeta davant de la Real.

En un lavabo cualquiera

Os voy a explicar una semi-anécdota que me ha pasado. Resulta que he ido al lavabo de mi actual trabajo a lavarme los dientes, como acostumbro después de comer. Aunque estaba por los alrededores la señora de la limpieza, que había dejado el cartel de suelo mojado, yo me había colado aprovechando que el suelo estaba seco y que no había nadie. Empiezo a lavarme los dientes cuando entonces llega la "kelly", la que limpia, y me pregunta:

- Aai, ¿está ocupado? ¿Puedo pasar?

Yo sin poder responder, porque estaba con el cepillo de dientes en la boca.

- ¿Me espero fuera? ¿Puedo dejar abierta la puerta? O mejor cierro la puerta para que tenga usted más intimidad?

Yo le hago una señal de OK con el dedo pulgar, pensando en cómo se pueden hacer tantas preguntas en unos segundos, pero ella creo que no entiende esta señal y sigue.

- ¿Mejor empiezo por el lavabo de señoras y vuelvo luego?
...
Al final he podido lavarme los dientes tranquilo y supongo que la señora de la limpieza ha empezado por el otro lavabo.

Chamberlain vs Rodman

Llegint fa uns dies l'AVUI vaig llegir una d'aquestes frases que els jugadors diuen i que són molt bones, almenys humorísticament. La pàgina en qüestió del diari AVUI parlava sobre l'actualitat de la NBA, fent referència al pobre inici dels Sacramento Kings, on només Pedrag Stojakovic i Mike Bibby tiren del carro, però no aconsegueixen arribar al nivell estelar de fa uns anys. Segons Jordi Colomé Batllé, que firma l'article, els Kings estan a la fi d'un clicle.

Doncs el que a mi em va cridar l'atenció va ser la frase que va dir Dennis Rodman: "Wilt Chamberlain deia que se n'havia anat al llit amb 20.000 dones. És impossible perquè suposaria 46,5 dones cada dia. Jo? Vaig per 2.000"

L'ex-jugador dels Detroit "bad boys" Pistons i dels Chicago Bulls de Michael Jordan es tira un farol de nassos, o potser és veritat, però només arriba al 10% del mític Wilt Chamberlain.

I és que això de 46,5 dones per dia és un càlcul que fa Rodman, des del meu punt de vista totalment equivocat. I és que si suposem que el bo del Wilt s'ho feia amb una dona diferent cada dia durant 50 anys, arribaria a la xifra de 18250. Però comptant les bacanals que es foten els jugadors de la NBA, segur que tenia m
és d'una al dia, així que no ho trobo descabellat.

Propaganda made in Germany

Durante estos días que he pasado en Berlín, me he dado cuenta de sistemas publicitarios que no utilizan en Barcelona. Me refiero a este tipo de publicidad que te sorprende porque aprovechan cualquier espacio para colocarla.

De este tipo de publicidad me la he encontrado en los meaderos de algunos bares de Barcelona, en los que mientras estas en ello, si miras hacia delante vés un cartel que te anuncian alguna chorrada.

En Berlin me encontré el siguiente anuncio al ir a lavarme las manos después de comer en una especie de self-service en el que me hinché a comer a base de bien:



Otro tipo de anuncios que se estilan mucho en Berlin, son aquellos que aparecen en las escaleras del U-Bahn o S-Bahn, aprovechando el espacio que queda entre escalón y escalón:

The last day, return from Berlin (10/10)

Avui ens hem aixecat molt d'hora, a les 6h, per poder arribar amb temps a l'aeroport. Ens hem dutxat, hem fet la maleta, i ens hem despedit dels nostres amics alemanys amb qui hem estat tant a gust aquests dies. La veritat és que hem estat com a casa, potser la comparació seria es tractava d'un bocí de terra català a Berlin.

Hem agafat el S-Bahn S8, una de les línies verdes del complicat i complet transport public berlinès, en sentit Grünau. El metro anava molt ple, ja que es hora punta de la gent que entra a treballar a les 8h. Hem fet transbord amb el S45 en direcció Shönefeld. Us preguntareu si hi ha 45 linies, doncs no, el 5 simplement serveix per indicar una de les variants de recorregut que es fan sobre la S4.

Hem arribat al final de la linia S45 i hem hagut de desfer el "passeig" de tornada des de l'estació del S-Bahn fins a la terminal B de l'aeroport. Aquesta terminal B està quasi monopolitzada per EasyJet. Flughafen Shönefeld Berlin és un dels aeroports en els que aquesta companyia de low-cost ha implantat l'auto-check-in. Així que ens hem dirigit en una de les moltes màquines en les que has d'introduir, o bé el número de la tarjeta de crèdit o el codi de reserva. Llavors un cop seleccionats els noms dels passatgers et surten les tarjes d'embarcament, i et pregunta el número de maletes, de manera que et surt una etiqueta per maleta. Te l'enganxes a la maleta convenientment, i llavors vas únicament al mostrador perquè et comprovin el DNI i s'enduguin les maletes a facturar.

Un cop passat el control d'equipatges de mà he intentat fer una mica de shopping, pero aquesta terminal de l'aeroport té poques tendes, així que m'he quedat una mica amb les ganes. Ens hem prés un capuccino i un machiato abans d'embarcar en l'Airbus 319 des d'on estic escrivint ara.

D'aqui a un parell d'hores ja estaré a la meva ciutat, tenint menys d'un dia per prosseguir amb la quotidianitat diaria. Quina llàstima que ja s'ha acabat el viatge, ja ho diuen: "lo bo s'acaba!".

Today is Tuesday, I am in Berlin (9/10)

Després de visitar el Parlament Alemany, ens hem dirigit cap al museu Pergamon on hi ha l'Altar de Pérgamo de l'any 165aC i procedent de l'Asia Menor, l'entrada del mercat de Mileto del segle II dC (impressionant!!), la porta de Ishtar de la Babilònia del rei Nabucodonosor II del 600 aC, i un conjunt de figures antigues molt important. La imatge és que entre el Museu Britanic de London, el Louvre de Paris i el Pergamon de Berlin no sé si queda cap construcció en peu d'aquestes civilitzacions antigues en el seu lloc original.



Després hem anat cap a la porta de Brandengurg on hem vist les diferents ambaixades: l'enorme embaixada russa que té al costat la seu a Berlin d'Aeroflot, l'embaixada francesa, la moderna embaixada britanica:



Després hem passat per la superprotegida embaixada americana. Ha donat el cas que mentre passejàvem, ha passat un ciclista que han parat els Polizei, perquè hi ha una barricada on posa clarament en un cartell que aquella part de carrer només és transitable a peu.

Després hem estat passejant per un carrer comercial molt llarg anomenat Friedrichstrasse. Hem dinat en un McDonald's guarro per gana i per resguardar-nos del fred, més que cap altre cosa, i hem anat a buscar el mític Charlie Checkpoint. Per arribar-hi hem agafat el metro. Aquest punt era l'únic per on es podia passar entre la part americana i la russa en l'epoca del mur. Actualment queda poca cosa, una reproducció de la caseta de control americana amb les inscripcions que hi havia a banda i banda:





Al costat un museu, Haus Am Checkpoint Charlie, on expliquen la quantitat de morts que van haver de gent que va intentar atravessar el mur, així com les idees que es van ingeniar per provar de passar-hi. Per cert, el nom d'aquest punt va ser agafat per l'alfabet fonètic americà: Alpha, Bravo, Charlie...

Per acabar el dia hem visitat el Museu Jueu, Jüdisches Museum Berlin, que és obra de l'arquitecte Daniel Libeskind, que va rebre en el 2003 l'encàrreg de refer el World Trade Center de New York. En aquest museu es poden veure les diferents etapes de repressió per les que ha passat el poble jueu. Com a coses destacades del museu: un arbre on hi pots penjar papers en forma de poma amb un desig, la Torre de l'Holocaust on estas totalment a fosques amb fred i amb sorolls extranys, una série de cartes que els jueus enviaven a la seva familia amb missatges en clau per indicar si estaven bé i si havien estat capturats, el Jardí de l'Exili i l'Emigració que vénen a ser 48 peces de formigó en memòria del drama de l'holocaust i la fugida dels jueus que suposo que va servir d'inspiracio pel monument que vem veure diumenge, una exposicio de Hannukah.



Per tot el museu hi ha zones interactives, com una en la que et demanen que escriguis quelcom: vaig posar que havia de desaparèixer qualsevol persecució per raça, color o religió. I al mateix temps vaig posar que no havien de fer al poble Palestí el que no volguessin per a ells.

Aquest cop el partit del Barça amb el Werder Bremen no el vem poder veure ja que no el feien per cap de les moltes televisions en obert alemanes.

Dia històric per Alemanya (8/10)

Avui és un gran dia per Alemanya. Està previst que nomenin a la nova cancellera del país. Nosaltres després d'esmorzar ens dirigim a l'edifici del Reichstag per visitar la cúpula. Aquest singular edifici es troba davant d'una gran esplanada de gespa, on segons em comenten, abans la gent acostumava a jugar a futbol, i rodejat d'edificis del govern així com de la RTL i la televisio pública alemana, la ARD.

L'ambient es respira des de fora el Reichstag tot i el fred. Un parking que hi ha el costat està ple de cotxes oficials vigilats per la Polizei, per una de les entrades laterals els periodistes fan cua per poder acreditar-se, i nosaltres fem una altra cua per visitar la cúpula. La cua ens porta cap a un control tipic d'aeroport, i tot seguit cap a un gran ascensor que ens du cap a dalt de l'edifici sense haver de pagar. Allà podem contemplar la gran cúpula de cristall de l'arquitecte britànic Norman Foster, des d'on es pot veure tot Berlin. Pugem per una rampa que va en espiral al voltant de la cúpula fins al seu punt més alt. Pel camí ens trobem amb un grup de l'exèrcit alemany que està de visita. Però el millor de la visita va ser un cop vem baixar amb l'ascensor...



Faltaven 5 minuts per les 11 del mati, i ens trobàvem a la part de darrere del parlament alemany, el Bundestag. Vem veure la gran expectació dels periodistes, mentre que els parlamentaris estaven fent un recés. Resulta que acabaven de fer la votació per escollir la nova cancellera, i la taula estava fent el recompte, ja que es tractava d'una votació secreta, a diferència del nostre sistema. Llavors sentim un timbre, i ens suposem que és el senyal de reanudació la sessió. No estava clar, pero finalment en primera votacio va ser escollida la nova cancillera alemana Angela Merkel, la primera dona en ocupar aquest carrec. El president del parlament va anunciar els resultats de la votació aixecant els primers aplaudiments, i després riallades al comentar els 51 vots en contra de gent dels partits que formen el govern: coalició entre el UCD i el SPD. Llavors el president va anomenar els cancillers que hi havien hagut i que els succeeix aquesta doctora en físiques de la UCD. Gairebé tota la cambra es posar a aplaudir en peu, mentre l'Angela Merkel es quedava asseguda. El primer en felicitar-la va ser el fins a llavors canciller Gerhart Shroeder. Així doncs hem pogut viure un moment important en la historia del país més poblat de la Unió Europea.

Monday, post from Starbucks (7/10)

Estem refugiats de la pluja en un Starbucks de Kurfuerstendamm. Aquesta es una zona de tendes de Berlin, on hi ha la Nike Town o la tenda Adidas, els grans magatzems Ka De We i com no Zara.

Avui ens hem aixecat més o menys d'hora, hem esmorzat fort i hem agafat el metro en direccié Kreuzberg, que es el barri turc d'aquesta ciutat. La veritat és que no ens ha agradat massa la petita Istambul de Berlin.

Llavors amb la línia U1 de l'U-Bahn hem anat cap a la zona de la Postdamer Platz:



Caminant cap al parc Tiegarten, hem passat al costat de l'Opera de Berlin:



Des d'allà ens hem adentrat dins del Tiergarten, que es el parc més gran ubicat en el centre geogràfic de Berlin. Mentre passejàvem per dins del parc hem vist una brigada de gent que escombrava i netejava el parc, però dos d'ells s'havien escapat i estaven jugant a dards a una diana improvisada en una arbre.

Hem pujat a l'estàtua de la victòria, l'anomenada "Siegessaeule", uns 285 esglaons, des d'on es veia una panoràmica espectacular de la ciutat. Aquest monument es un símbol de la unificacio alemana del 1871 quan gobernava Von Bismarck.



Després de baixar, hem anat cap a la zona del zoo, passant per davant de l'hotel Sheraton, ens hem adentrat cap a la zona universitària passant per davant de la Volksvagen Universitaet Bibliothek. No sé si es tracta d'una biblioteca subvencionada per la casa alemana de cotxes...

Hem dinat en un italià que parlaven més aquest idioma que l'alemany, unes pizzes forca bones. Per cert, per anar al lavabo semblava una gasolinera més que una altra cosa, ja que havies de demanar la clau que t'obria el lavabo. A aqui a Alemanya són molt pesats amb aquest tema: molts llocs et fan pagar per poder fer un riu!¿?

La zona on ens trobem destaca per ser la zona comercial per antonomassia, i per tenir la bonica esglesia de la memoria, o el que queda d'ella després de la guerra.

Entre d'altres tendes, hem entrat en els conegudissims grans magatzems Ka De We, que corresponen a les sigles de Kaufhaus Des Westens. La traducció que podríem fer es Magatzems de l'Oest. Val la pena visitar aquests luxosos grans magatzems, tot i que millor descartar qualsevol compra.



Un apunt del transport: Per moure'ns per dins de la ciutat, anem amb el U-Bahn, U de under es a dir una mena de metro, i el S-Bahn, la S de Schnell-Bahn que vol dir rapid. Segons el dia hem comprat un bitllet senzill per les zones A-B que es diu Eizelfahrausweis Regeltarif que val 2,10 Euros. Avui pero hem comprat un bitllet que ve a ser com un T-dia a Barcelona, aqui es diu Tageskarte Regeltarif, que per les zones A-B val 5,80 Euros per un dia. També existeix una tarifa de cap de setmana de fins a 5 persones que val 14,80 Euros i te el nom de Wochenende Ticket.

Sunday in Berlin (6/10)

Avui ens hem despertat no massa d'hora, i hem seguit una tradició alemana que és fer un esmorzar-dinar en un dels restaurants que s'acondiciona per tal efecte. Aquesta tradició de cap de setmana ve a ser un self-service que per 6 €uros menges tot el que vols de productes dolcos, tipus pastes o panets, i de salats tipus "revoltillo" d'ou, embutit, foromatges, o saltxitxes...

Amb la panxa plena hem anat cap a una zona una mica apartada de la ciutat. Després hem estat passejant per la zona comercial, però que estava tancada perquè és diumenge. Passejant hem topat amb aquest monument que apareix a la portada de la meva guia:



Després ens hem adentrat en un mercat de Nadal que hi ha al costat de l'Esglèsia de la Memòria o Esglàsia Commemorativa del Kaiser Guillermo, ja que només un tros de la qual va quedar en peu després de la Segona Guerra Mundial:



Al costat d'aquesta esglèsia mig derruïda, i amb uns mosaics preciosos al sostre, hi ha la octogonal Sala d'Adoració afegida el 1961 i que des de dins m'han dit que és espectacular, però que no hi vaig accedir.

En un bar, i mentre ens preniem uns cafes per calentar-nos del fred de fora, han entrat un grup de vascos. Resulta que era un grup de diferents agencies de viatges que venien a reconeixer hotels i llocs per recomanar als seus clients. S'havien trobat amb el problema de que el seu vol d'Iberia en destinació Madrid s'havia cancelat. Vem estar parlant amb un d'ells, potser el que es veia mes obert, i era l'únic tio del grup que eren uns 15. Ens va estar explicant que a la nit anterior van sortir de nit, i anant pel carrer els van convidar a una festa que es feia en un 4art pis I que s'ho havien passat de conya.

Nosaltres vem acabar la nit en un bonic restaurant alemany on vem sopar molt bé.

Dissabte a Deutschland (5/10)

Aquest matí ens hem anat cap a l'Alexanderplatz, el centre de la part Est de Berlin. Per cert, hem comptat amb uns guies quasi natius que ens han ensenyat les parts més representatives d'aquesta enorme ciutat. L'Alexanderplatz és molt extensa, i hi destaca la torre de comunicacions russa:



A més hi ha un curiós rellotge que ve a representar els diferents usos horaris de la Terra. Mentre el miràvem una mica més i ens atropellen...



Hem agafat l'U-Bahn a la mateixa estacio d'Alexanderplatz que apareix al principi de la pel-licula Flightplan que vaig veure l'altre dia.



Després hem anat cap a la porta de Brandenburg on ens hem fet les típiques postals d'aquest monument que segurament és el més conegut de Berlin:



Després hem estat en el Monument a l'Holocaust en el que es recorden el 6 milions de jueus que van ser asassinats en els camps de concentració nazis. Aquest conjunt de blocs de formigó es converteix en una mena de laberint, en que el els nens hi juguen i els adults poden reflexionar:



També vem veure la Postamer Platz que ve a ser el centre neuralgic del Berlin modern. La moderna Postdamer Platz inclou diferents parts com són el Sony Center, la DaimlerCity i el Beisheim Center. Destaquen en aquesta zona el rascacels de Kollhoff-Haus feta amb maons vermells, la coberta de cristall de Helmut Jahn del Sony Center, el Berliner Volksbank d'Arata Isozaki, el Grand Hyatt Hotel de Rafael Moneo i el Postdamer Platz Arkaden de Richard Rogers.



Allí hi trobem l'edifici del DB Deutsche Bahn, que ve a ser la Renfe alemanya, un conjunt de parts de l'ex-mur de Berlin que serveix perque s'hi fotografiin els turistes, una pista d'esqui artificial on baixen els xavals amb pneumatics de plastic, i el Sony Center. Alla ens vem trobar amb una cupula espectacular a sota de la qual hi ha un munt de cinemes, un IMAX, restaurants, al costat un centre comercial i una tenda enorme Sony. En aquesta tenda vem poder veure les últimes novetats de portatils Sony Vaio, gren varietat de reproductors MP3, televisions de pantalla plana, la PSP i un munt de jocs i pelis per en el nou format, música produida per la factoria Sony o les últimes novetats en quant als mobils Sony-Ericsson que ara incorporen les funcionalitats de Walkman MP3.



Vem acabar dinant en un restaurant asiatic d'aquest centre comercial, on el menjar en plan self-service era forca bo, pero que tenien la per mi mala manera de servir-te la coca-cola en un got directament d'una ampolla de litre i mig.

D'aqui vem anar cap a un bar on ja ens haviem assegurat que farien el Madrid-Barca. L'ambient del local era molt bo, ja que es tractava de la seu de l'equip de futbol Union. Els nervis estaven a flor de pell, i més quan 5 minuts abans de les vuit van connectar amb la senyal del partit d'Audiovisual Sport. La pantalla gegant ens va servir com a connexio per viure en directe des de Berlin aquest interessantissim match, mentre que el so ambient estava baixet amb comentaris en alemany. Els unics catalans del local erem nosaltres, I tambe nosaltres vem celebrar molt els gols d'Eto'o a la primera part amb passe de Messi, i els altres dos de jugada personal espectacular de l'actual pilota d'or Ronaldinho Gaucho.

Arribada a Berlin (4/10)

Aterrem a Berlin Schönefeld a l'hora prevista, i el capità es disculpa en alemany del fet que no funciona bé el tren de portes davanter, així que hem de sortir per darrere. El final de la disculpa deu ser xistosa, perque la gent riu, i jo no m'he enterat de res... ho diuen tot en alemany.

Al sortir de l'avió ens trobem de cara amb les temperatures molt baixes que es respiren a Alemanya al mes de Novembre, i amb un cel que s'enfosqueix per moments tot i ser les 4h de la tarda. Les fletxes ens fan caminar fins a la terminal A per uns passadissos, alguns coberts i altres descoberts. Anem darrere dues catalanes, que ja ens haviem trobat a l'embarcar, i que ens trobaríem més endavant.

L'aeroport de Shönefeld és un dels tres que té Berlin, juntament amb el de Tegel i el de Tempelhof. Aquest aeroport utilitza les lletres SXF, de la mateixa manera que El Prat de Barcelona utilitza BCN.



Just a l'arribar a la terminal, i mentre busco un lavabo desocupat, apareixen les nostres maletes ràpidament per la cinta. Un cop comencem a sortir de l'aeroport puc fer un riu sense cues. Però no em podria estalviar cap altre cua, ja que després de caminar uns 300 metres des de l'aeroport cap a l'estació de l'U-Bahn, ens trobem una cua increïble davant d'una màquina expenedora de bitllets. Decidim fer la cua al no localitzar cap guixeta ni cap altre màquina. Però després ens adonaríem que hi ha màquines a totes les andanes. Ajudem a comprar el bitllet a les dues catalanes que portem davant, però que foten al camp en segons després de comprar-los.

Un cop tenim els nostres bitllets, tenim dificultats de saber quin tren hem d'agafar. El plànol de metro, amb tanta quantitat de línies, fa que et despistis, però fent un transbordo ho solventem per poder arribar al nostre destí. En aquesta estació intermitja, que també era a l'aire lliure, se'ns posa a nevar!



Un cop arribem a la nostre estació, seguim les indicacions del nostre contacte a Berlin fins arribar a casa seva. Un cop allà els nostres amics van fer-nos un sopar típic alemany amb frankfurts i kartoffen que vem devorar. Per cert, eren les 7h de la tarda, pero poc a poc ens anavem acostumant a l'horari alemany.

Després a la nit vem anar caminant a una zona de bars i pubs molt xulos. Allà ens vem trobar amb una sinagoga jueva que està vigilada 24h per la Polizei. Vem estar conversant amb el poli sobre quin era el millor bar de la zona, i el tio ens va començar a explicar acudits verds, llàstima que no els entenia directament de l'alemany.

Vem acabar en un bar anomenat Gagarin, que la cambrera ens va confirmar que es deia així per Yuri Gagarin l'astronauta, tot i reconèixer que no el coneixia abans de treballar en el bar. Allà vem estar bevent cervesa russa, molt bona per cert, tot i que l'alemanya que ens van oferir els nostres amics alemanys era millor.

La tornada a casa caminant amb un fred increïble, va poder ser més portable gràcies al Donner Kebbab que ens vem menjar en un restaurant turc obert 24h.

Flight with EasyJet (3/10)

Arribem a l'aeroport i ens dirigim a les cues de check-in de la companyia de low-cost per antonomasia: EasyJet. Com que Murphy sempre està present, agafem la cua que avança menys. La família que tenim davant no para de fer preguntes en anglès a la noia del mostrador. Per fi és el nostre torn, la meva maleta pesa 19Kg, així que em queda 1k de marge, ja que 20 és el màxim que permet facturar EasyJet sense sobrecost. Se'ns pregunta si portem en l'equipatge de mà algún dels objectes que hi ha descrits en un cartell en el taulell, i fent broma diem que no portem cap pistola ni cap gas lacrimògen

Fent la cua pel control, em trec qualsevol objecte susceptible a pitar inclòs el cinturó, com ja ve sent habitual, pero pito igualment. A veure si porto alguna extremitat biònica i no m'ho han dit pas?

Anem a un Fresh&Ready, i aprofito per dinar un sandwitch tot i que són les 12h, intentant començar-me a acostumar a l'horari alemany.

Després donem un vol per les moltes tendes que hi ha pel Prat, abans de dirigir-nos cap a la nostre porta d'embarcament. Quina és la nostre sorpresa quan en el Gate M4 indicat no hi ha cap vol cap a Berlin, així que girem cua i anem cap a l'M3 on ens trobem la nostra porta. Per variar a mi em vénen unes ganes increïbles per anar al lavabo, i just llavors sento com anuncien el nostre vol en anglès. Jo sempre tant oportu, o millor dit el meu estómag. Però per sort arribo a temps a colar-me dins de l'aglomeració, gràcies a que al ser dels primers de fer el check-in estic en el grup A de l'embarcament. I es que els d'EasyJet ja no et reserven el seient, sino que et reserven el torn per poder escollir el seient que mes et plagui.



El vol dura 2h i 40m, així que dóna per molt: mentre jo em llegeixo la guia Lonely Planet de Berlin i ara escric aquest post, el meu amic escolta The Pinker Tones amb el seu iPod, una noia de la meva fila es pinta les ungles deixant aquest olor tant característic, un dels azafatos parla amb alemany amb els que tinc a la fila del darerre, unes noies molt maquejades parlen discretament, a un noi del meu davant li porten una pastilla de Paracetamol que ha demanat suposo pel mal de cap, i altre gent no para de fer viatges cap al lavabo mentre la gent intenta dormir.

Post writen from Airbus A319 by EasyJet over Milano

Anant cap a Berlin (2/10)

Em desperto d'hora, ostres si és de nit, ostres si són les 4 de la matinada! Vec un got d'aigua, faig un riu i torno cap al llit. A les 9 em desperto definitivament pero em costa un munt aixecarme. Esmorzo el darrer tros d'ensaimada mallorquina amb cabell d'àngel que queda, i em dutxo.

Tanco la bossa i la maleta amb els 2 candaus i el candau de combinació... Espero no oblidar-me del codi. és la mateixa maleta d'Stockholm així que espero recordar-me.

Surto espitat de casa, agafo el metro que va xino-xano. Surto del metro per agafar el tren, i a l'arribar a l'estació vec que queden 8 minuts perquè passi el meu. Arriba el tren amb nomes 3 vagons, el que obliga a tothom a caminar fins al darrer vago. En el tren hi ha mes giris que catalans. Segurament tornen a la seva terra després de fer turisme per Barcelona

Envio aquest post des de l'avió abans de despegar, així que no se si un cop arribem a Berlin podré seguir postejant

Preparant viatge a Berlin (1/10)

D'aquí a poques hores marxo a Berlin, la que diuen és capital d'Europa en l'actualitat.

Haig de fer-me tota la maleta, amb molta roba d'abric segons els meteoròlegs ja que arribarem a temperatures sota 0. Però per altre banda els nostres amics a Berlin ens diuen que durant el dia la temperatura és de 10 graus, així que tot i no ser els nostres actuals 16 graus, no és tant freda com preveuen els homes del temps.

Diumenge al cine, veient la peli de Flightplan, va ser curiós que la pel·lícula comencés la seva trama a Berlin, ja que representa que Jodie Foster és una enginyera de motors d'avió que treballa a la ciutat alemanya de Berlin per una important constructora d'avions. Durant el film apareixen poques escenes de Berlin: la parada de metro d'Alexanderplass i l'aeroport internacional, crec que és el de Berlin Schoenefeld.

A part de la indispensable maleta, i dels regalets que portaré als meus amics catalans a Alemanya, haig de preparar-me una llista de llocs indispensables a visitar. La veritat és que la guia que em vaig comprar fa unes setmanes li vaig fer unes ullades, pero fa dies que no me la miro, així que hauré de fer un sprint final.

Ja us explicaré el viatge des de Berlin, si pot ser on-line mitjancant el blog i la Blackberry.

Lavazza Calendar 2006

On the last years, Lavazza brand has wanted to advertise its coffee with glamour calendars. I knew this type of advertisements by Lavazza, because of a great poster that is in Barcelona airport. That poster is something like that:



Lavazza wants to improve its brand, and for the next year was presented new look. First of all, Lavazza was contracted the photographer Ellen Von Unwerth to do this new campaign called "Espress Yourself".

This Lavazza campaign has finished with a great result: Lavazza Calendar 2006. This calendar has photos very beautiful as the following:

Flightplan

Diumenge vaig a anar a veure al cinema la pel·lícula Flightplan, que ha estat traduïda per Plan de Vuelo: Desparecida. Aquest film va ser presentat en l'últim Festival Internacional de Cinema de Sitges, on la mateixa Jodie Foster va acudir. La veritat és que ella és part del reclam del film.

Flightplan està dirigida pel director alemany Robert Schwentke, escrita per Peter A. Dowling i Billy Ray, i produïda per Brian Grazer, més conegut per produir Una Mente Maravillosa i Apollo 13.



El film Plan de Vuelo: Desparecida está protagonitzat per Jodie Foster, coneguda per pel·lícules d'èxit com El Silencio de los Corderos, Contact o Maverick. A més compte amb Peter Sarsgaard, Sean Bean, Kate Beahan i Erika Christensen aquesta última la recordo de la película Traffic.

La pel·lícula tracta d'un viatge que fa la protagonista de Berlín a New York, després de que s'hagi mort el seu marit. Ella decideix canviar de vida, canviant de feina, de país i de continent. Però el que no sap és el que li espera en el viatge d'avió, precisament un dels que ella ha dissenyat.

Flightplan m'ha agradat força, i és recomenable, tot i que no és cap peliculassa. Això sí, t'enganxa des de el 5é minut, i està amb tensió fins al final. La Jodie Foster, la música i el decorat de l'avió són el millor del film.

Stalingrado

Este fin de semana he visto en DVD la película Stalingrado. Se trata de una producción alemana en la que se retrata una de las batallas más crueles de la Segunda Guerra Mundial, en la que murieron más de un millón de soldados.

Stalingrado es una pleícula dirigida por Joseph Vilsmaier en 1993, y protagonizada por Dominique Horwitz, Thomas Kretschmann, Jochel Nickel y Sebastian Rudolph.



En la contraportada del DVD que tengo aparece el siguiente resumen: "Riviera italiana, finales de 1942. Un grupo de soldados alemanes recién llegados de la batalla del Alamein, disfrutan de unos días de descanso antes de ser enviados al frente ruso para combatir en la batalla que se convertiría en la más sangrienta y cruel de la Segunda Guerra Mundial.

Stalingrado, no es solamente la producción más costosa e importante del cine germano en los últimos diez años, es el fiel reflejo de una de las páginas más importantes de la historia y al mismo tiempo el relato de la vida en tan difícil situación de cuatro jóvenes alemanes: un oficial y tres soldados.

Su sentido del deber, y la defensa de sus ideales, se enfrentarán con la crueldad y la inutilidad de la guerra en la mayor conflagración que ha vivido la humanidad en el siglo pasado."

La película Stalingrado me ha gustado, aunque reconozco que empieza muy bien y tiene una línea descendente, pero seguramente producto del kaos y las circumstancias que se originan en la guerra. Stalingrado es una visión cruel pero aparentemente muy veraz del callejón sin salida en que se convirtió esa batalla para los soldados alemanes.

Des del metro...

Des del metro, fa uns dies:

Avui no és que hagi sortit molt, però m'ho he passat molt bé. Torno amb metro i viatjo amb molta pollinada que es mou de festa per Barcelona. La gent va una mica beguda. A la gent li afecta l'alcohol, tot i que ho neguin. Així que es nota molt que la gent va tocada o molt tocada.

Al no haver gaire gent els vagons, l'ambient es agradable, l'aire acondicionat fa el seu efecte, no com a les hores punta que amb la quantitat de gent que hi ha i amb les presses passes un calor de cal deu, que provoca que súis com un porc.

Suposo que el gran dubte de tothom es: a quina hora tanca aquesta nit el metro? Quin és l'últim metro que fa el servei en aquesta línia...

Després de tot el metro és un mitjà de transport bàsic en la vida de la ciutat, i els horaris no gaire extensos que realitza topen frontalment amb les necessitats d'una ciutadania que reclama millor transport per deixar d'utiltzar el contaminant cotxe.

Quan es donaran compte els polítics i els que planifiquen la ciutat de que Barcelona no dorm de nit? Cada cop hi ha més gent que treballa de nit, que surt de festa de nit, que torna a casa de nit o que simplement vol donar un vol de nit. A aquesta gent quins transports se'ls hi posen a la seva disposició a partir de les 2h de la matinada? Un bus nocturn insuficient i pocs taxis tots ocupats? Quan es donaran compte de la necessitat de mantenir els caps de setmana el metro i els trens oberts 24 hores¿¿??

Crònica acústic Bon Jovi 2002

Fa tot just 3 anys, jo estava a....

Crònica acústic Bon Jovi (Barcelona 12/11/2002):

La primera notícia que vaig tenir de l'actuació de Bon Jovi a la nostre ciutat va ser de RAC105 la setmana passada, i en principi el concert-sorpresa-acústic era a Glòries, però finalment ha estat a les fonts de Montjuic a dalt de la Plaça Espanya.

Surto ràpidament de la feina a les 18h per poder tenir un marge de 1/2 hora per arribar al concert. Després d'anar a 150km/h per l'A-2, i superant els embussos de l'entrada a Barcelona, a l'hora del concert (18:30h) estic a 4 illes de la Plaça Espanya. A l'arribar tombo cap amunt del Passeig de Maria Cristina i 10 minuts més per trobar aparcament en un Solo Motos.

Arribem al concert i èxit de públic, sobretot pel curt marge de temps que han donat perquè la gent s'assebentés i per l'hora en que tothom encara treballa o acaba de plegar. Portaven ja un parell de cançons, però hem gaudit quasi d'1 hora d'improvització acústica de Bon Jovi i la banda. Han sonat cançons com Always, Dead or Alive, I'll be there for you, Livin' on a prayer, Wanted dead or alive, Bed of roses, i algunes del nou disc de Bounce.

El pitjor: el penós muntatge de so, i el millor: el públic volcat a Bon Jovi i les ganes del grup per tocar les cançons més conegudes de la banda.

Recordar que aquesta setmana Barcelona és l'epicentre de la música a nivell mundial, sobretot gràcies a la celebració dels MTV Awards.

Quina son!

Per què tinc tanta son i ahir no em podia adormir?
Per què hem de dormir 8 hores?
Per què quasi mai podem dormir fins tenir-ne prou?
Per què hi ha tantes carabanes pel matí?
Per què no podem fer una siesta restituient?
Per què passa el temps tant ràpid?
Per què després de tot no som res?
Per què mai plou a gust de tothom?
Per què m'he aixecat amb tantes preguntes¿?...

Llibres llegits en 1 any

L'altre dia, mentre feia un recull dels posts més representatius del meu primer any del blog Emeshing, em vaig adonar de que no posava cap llibre dels llegits. Així doncs aquest post tracta de corregir aquest tema, i faré memòria dels llibres que he llegit en un any.

Mentre escric em pregunto quants llibres hauré llegit, perquè sempre tinc la sospita de que llegeixo poc, o insuficientment, i de que el temps de relax que necessito per llegir cada cop es redueix a menys.

Llibres llegits des del Novembre del 2004 fins a l'actualitat:

El último Jurado de John Grisham
L'Ombra del Vent de Carlos Ruiz Zafón
Una Fortuna Peligrosa de Ken Follet
Trainspotting de Irvine Welsh
El socio de John Grisham
Indicio de Culpa de Jody Compton
El Intermediario de John Grisham
Leviatan de Paul Auster
El Curioso Indidente del Perro a Medianoche de Mark Haddon
La Justicia de Selb de Bernhard Schlink i Walter Popp
El último Catón de Matilde Asensi
"Tonto, muerto, bastardo e invisible" de Juan José Millás

Així doncs, segons això m'he llegit 11 llibres en un any, que potser no és cap gran número però intento anar a llibre al mes.

Nikon's Small World

Nikon organized a competition about the best photomicrographies of year 2005. That is called Nikon's Small World Photomicrography Competition.

The following photos have been the winners of Photomicrography Competition:

1.Muscoid fly (Charles Krebs) - Reflected light


2.Quantum dot fluorescence image of mouse kidney section (Thomas J. Deerinck) - Fluorescence (2-photon)


3.Crystallized vitamin A (Stefan Eberhard) - Polarized light


4-Crystallized succinic acid and urea (Edy Kieser) - Polarized light


5.Bacteria growth in petri dish (Neil J. Egan) - Stereomicroscopy


You could see 30 more pictures on the Nikon's Small World Gallery website. If you like this kind of photos, you can buy Nikon's 2006 Small World Calendar to celebrate 31 Years of excellence in photography through the microscope by Nikon.

Tonto,muerto,bastardo e invisible

Me acabo de leer uno de los libros que un amigo me regaló por mi cumpleaños. Su título es "Tonto, muerto, bastardo e invisible" y está escrito por Juan José Millás.

La contraportada del libro lleva el siguiente texto: "Un alto ejecutivo se queda en paro y decide rehacer su vida al margen de todo lo que le rodea, contando con su imaginación como única aliada. A partir de ahí, y desde el mayor de los sarcasmos, nuestro personaje vivirá cualquier hecho cotidiano como una aventura fantástica.
Tonto, muerto, bastardo e invisible es, en definitiva, un apasionante juego de encuentros y desencuentros con el amor, la soledad, el sexo, la amistad, la vida y la muerte.
Mucho más que una novela, este libro es también una crítica a nuestra sociedad, hilvanada en un lenguaje lúdico y brillante."

A hilo del final de la contraportada me gustaría añadir que, esta crítica a la sociedad se hace a veces a sectores de la sociedad española, pero en otras ocasiones puede dibujarse la crítica a una persona en concreto por las pistas que Millás proporciona al lector.

La novela me ha sido muy fácil de leer, no en vano sólo cuenta con 220 páginas, pero es que el primer día me leí 160 de una tirada. Puede que tengas que conectar con el humor y con sus historias de jefes, de putas y de engaños, pero si lo haces seguro que el libro te gusta.

Dilbert & hire responsabilities

Manchester Utd 1 - Chelsea 0

Yesterday, I was watching the match between Manchester United and Chelsea in Old Tradford Stadium. The match was very amazing because of the power of the players to get ball on all the plays.



But Manchester United was more activing to get the match, and finally achives 3 point to Premier League. However, Chelsea is the leader of the League yet, because this one is the first match that it lost in this season. With this match lost, Chelsea can not achieves win matches record, that Arsenal gets yet.

Maybe Manchester United needs more that win than Chelsea, because Manchester has begun the League very irregular. While Chelsea hasn't be affected with this lost in the Premier leadership.



I think that the most valuous player of this match was Christiano Ronaldo, because of his attittude over the grass and his great technical plays.

Now Chelsea is not in the best moment of the year, because was out of the Cup by penalties after draw the match. Last Wednesday lost its match against Betis Balonpie in Champions League. Maybe the Chelsea's coach, José Mourinho, and all of Chelsea's players have to think which mistakes they are done.

Match Point

Sin tener las entradas compradas con antelación (cosa extraña últimamente), y puesto que estábamos cenando al lado del cine, fuimos a ver la última película de Woody Allen. Hasta entonces únicamente conocía que Match Point se estrenaba este fin de semana, que aparecía la sexy Scarlett Johansson, y que por su título debería tener alguna relación con el deporte del tenis.

Sería la una menos cuarto de la madrugada, y me sorprendió ver las colas que se formaban más o menos ordenadas delante de las taquillas del cine. Viendo el ritmo de avance de la cola, y puesto que éramos 8, todo hacía presagiar que veríamos el film empezado. Pero mi radar detectó, a 20 metros de dónde nos encontrábamos, los aparatos electrónicos que expiden entradas sin coste y sin colas. Así pues seleccioné Match Point, marqué la tecla + hasta el número 8, y pasé la tarjeta de crédito para que se empezaran a imprimir, una detrás de otra, las 8 entradas que nos darían acceso a la última fila del cine.



Match Point es la historia de un ex-tenista que trata de abrirse camino en la vida después de su fracaso en el mundo del tenis, lo que le lleva a trabajar de profesor de tenis en Londres, y en cuyo trabajo hace amistades que le ayudaran a subir socialmente.

El film está dirigido por Woody Allen, y producido por Dreamworks. La película está protagonizada por Jonathan Rhys-Meyers en el papel de Chris Wilton, Matthew Goode que es Tom Hewett, Emily Mortimer en el papel de Chloe Hewett Wilton, Scarlett Johansson como Nola Rice, Brian Cox como Alec Hewett, y Penelope Wilton en el papel de Eleanor Hewett.

La verdad es que, a pesar de no ser la protagonista, tener a Scarlett Johansson es una muy buena propaganda para Match Point. En este film interpreta a una femme fatale americana que intenta hacerse un hueco como actriz, aunque se limita a ir a castings y a trabajar en una tienda de moda.



Match Point está ambientada en el London actual, a diferencia de la infinidad de films que Woody Allen suele ambientar en New York. Y la verdad es que sabe encontrar las partes más bonitas de London, ubicando escenas en Wimbledon, en la Tate Gallery, en la orilla del Thames, y en la espectacular Swiss Tower de Norman Foster:



Match Point me ha parecido una película muy interesante, sobretodo en lo que se refiere a los diálogos de la primera hora de película. Después se convierte en una película con situaciones más dramáticas, y con los típicos triángulos sentimentales que Woody Allen suele tratar. Creo que es un film recomendable a todos aquellos a los que les guste Woody Allen, y más si te parece atractiva Scarlett Johansson, pues en esta película se luce en varias escenas como femme fatale.

Concert Oasis

Hem anat amb metro al concert. La línia verda ens ha servit per arribar al Pavelló Olímpic de la Vall d'Hebrón. No sé perquè es celebren concerts en aquest local. L'acústica és fatal, però potser no l'utilitzarien per gaires altres coses. L'esplanada que hi ha just davant del Pavelló no m dóna gaire bon rotllo, no perquè hi hagi tot de venedors ambulants de cerveses i samarretes pirates d'Oasis, sinó perquè la darrera vegada que hi vaig anar es va anular el concert precisament d'aquesta banda britànica.

Arribem tard, ja que no ens insteressava gens o ben poc el grup teloner: The Coral. D'aquesta manera ens evitem les aglomeracions d'accés al recinte on hi ha unes 5.000 persones exhaurint l'últim dia les localitats per al concert.

El concert d'Oasis comença puntual, ¿què extrany al tractar-se d'un concert on el 50% del grup que actúa es Liam Gallagher? La primera cançó s'inicia amb la música de la primera cançó del seu nou disc, Don't Believe The Truth, i a mitja cançó arriben els germans Gallagher per cantar-la. Turn Up The Sun és una de les cançons bones d'aquest disc que ha millorat en escreix tots els discos que havia tret la banda britànica des de Be Here Now.



L'Oasis d'ara està composat pels dos germans Gallagher, el cantant Liam i el guitarrista Noel tot i que també canta, però la rsta de components són nous: el guitarrista Gem Archer, el baix Andy Bell i el bateria Zak Starkey. Per cert, potser aquest nom d'Starkey no us diu res, però és el fill del Beatle Ringo Starr.

Després ha sonat Lyla, que si no recordo malament és una cançó escrita pel Noel Gallagher i dedicada a algú molt especial de la seva vida. Després d'aquestes dues cançons del darrer àlbum amb les que acostumen a obrir tots els concerts d'aquesta gira, Oasis ha tornat als origens recuperant cançons dels seus primers discs.

Primer ha estat una de les cançons que passen desapercebudes en un dels millors discs de la banda. El disc: Definitely Maybe, la cançó: Bring It On Down. Però ràpid s'han posat el públic a la butxaca amb un dels himnes d'Oasis, l'aclamat Cigarettes & Alcohol.



M'ha sorprés que una de les cançons recuperades fós una de les meves preferides per fer canvi d'humor: Morning Glory, del seu disc de confirmació (What's The Story) Morning Glory?. I és que el wake up, wake up és infalible.

Després han recuperat Acquiesce, cara B del single Some Might Say i que van incloure amb el recopilatori The Masterplan - Acollection of The B-Sides.

A continuació va venir una de les cançons més bones del darrer disc, anomenada The Importance of Being Idle.

Davant de la meva sopresa van tocar la cançó que els va portar al seu punt més amunt de la seva carrera: Wonderwall. Després va seguir un altre cançó del (What's The Story) Morning Glory?: Champagne Supernova, que tot i no sé de les meves favorites del disc em va agradar la posta en escena.

A continuació van seguir amb dues cançons del Definitely Maybe: Rock 'n' Roll Star i
Live Forever, potser una de les millors cançons d'Oasis.

El concert va arribar al seu punt més àlgid amb la cançó Don't Look Back In Anger. Tot el públic la va cantar amb l'apàtic Noel Gallagher, i crec que va ser un dels moments importants del concert, ja que va ser dels pocs moments on es va connectar amb el públic.



Per acabar el concert, Oasis es va despedir amb la reversionada My Generation dels The Who. Liam va anunciar que seria la darrera cançó del concert amb el seu anglès de Manchester difícil d'entendre, i dit i fet.

El concert per a mi ha estat bo, perquè haig de reconèixer que segueixo sent fan d'Oasis, però també haig de dir que ha estat correcte, sense cap gir ni sorpresa i no s'han deixat animar pels 5.000 fans que tot i treure discs dolents durant els últims anys, seguim al peu del canó. La cançó que a mi més m'agrada d'Oasis i que em vaig quedar amb les ganes de tornar a sentir en concert, ja els vaig veure al Palau dels Esports fa un fotiment d'anys, va ser Supersonic.

1 any del Blog Emeshing

Tal dia com ahir de fa un any em vaig decidir a escriure el meu propi blog, era el 2 de Novembre de 2004. Les raons per les quals em decidia a fer-ho també les vaig plasmar en el meu segon post.

Haig de reconèixer que intentar publicar un post cada dia és a vegades dur, però normalment és divertit, i altres vegades excitant, però el que està clar és que és un excercici que recomano a tothom. I és que després d'estar publicant un post dia sí, dia també, em proposo seguir un any més amb el meu blog: Emeshing's Blog.

Per acabar amb aquest post commemoratiu del primer any d'aquest blog, vull recordar alguns dels posts més especials que he publicat:

- Problemes amb el router Wifi (Part 1 , Part 2 , Part 3)
- Barça 3 - Madrid 0
- Repàs a l'any 2004
- Canon Ixus 40
- Code 46
- Madrid Chronicle: No más colas
- Fer fallar tirs lliures
- Barça 2 - Chelsea 1
- NBA All Star 2005
- Entradas concierto U2 i Entrada al concert
- Oscar nominees
- El "artículo" sigue vigente
- Sideways
- Sant Jordi 2005
- Barcelona - Lübeck, Hamburg, Lübeck, Hamburg - Barcelona
- Concert Destiny's Child
- Nip/Tuck i + Nip/Tuck
- Champions NBA 2005: San Antonio Spurs
- San Sebastià: Zarautz, Peine de los Vientos i Chillida Leku
- New mobile phone
- Menorca: Cala Cavalleria, Macarella i Cala Mitjana
- Regals aniversari
- De Madrid no es va al cel
- Port Aventura
- Event Tickets
- Viatge a Stockholm: 1st day, 2nd, 3rd, 4th, 5th, last day.
- Copenhagen
- O per acabar el post que penjaré demà en el concert que aniré d'Oasis

Nit memorable

Avui he anat cap al Camp Nou amb un bon presentiment, però he vist superades les meves perspectives.

El Barca ha jugat la millor primera part de la temporada, i ha aconseguit una victoria memorable davant del Panathinaikos a la Champions. El resultat final ha estat de 5 a 0 (com en l'ultim partit davant de la Reial Societat) tot I que la primera part ja estava tot decidit amb 4 gols per l'equip blaugrana.

L'alineacio d'avui estava formada per Valdes a la porteria, amb Oleguer, Edmilson, Puyol i Gio a la defensa, amb Xavi, Van Bommel i Iniesta a l'eix del mig del camp, i com a puntes Messi, Etoo i Ronaldinho.

La primera part ha comencat amb una jugada de llibre. Ha tret el Barca del mig del camp, l'han tocat diversos jugadors a l'eix de la defensa per la pressió molt amunt de l'equip grec, i un passe llarg trencant el fora de joc ha permés a Van Bommel marcar amb un xut en baselina per sobre del porter. Despres han anat arribant els altres gols, sense quels els grecs quasi ni rasquessin la bola. Primer crec que ha estat un remat de cap d'etoo, despres una recuperacio de Messi que ha acabat fent un sombrero al porter i marcant, i finalment una jugada de Messi per la dreta que ha passat a Ronaldinho al mig i que Eto'o la marcat rassa per l'esquerre.

A la segona part s'ha buscat el gol, pero potser no amb tanta insistència. Els canvis de Motta, Gabri i Ezquerro potserr han trencat una mica el ritme del partit que ja estava sentenciat. Pero Etoo ha rematat la feina fent un jhat trick de baselina.

Crònica Concert Blur 2003

Fa tot just dos anys, escribia això després de veure el Concert Blur (Razzmatazz - Barcelona - 2/10/2003):

Ja fa temps que teníem les entrades. Quan van sortir les entrades pel Servicaixa, les vaig comprar des del caixer de la feina per a uns amics i per mi, i fa poc un altre es va comprar la seva al veure que era un concert que valia la pena anar-hi.

Després de veure les motos de Xest, la victòria de balonmano sobre Deutschland i un troç del playoff de desempat del Volvo Master de Andalusia, truco a un amic per saber a quina hora vindria per Bcn. L'agafo en un mal moment ( ;-) ) però em diu que en res surt de casa. Recull a un altre colega per casa i després em fa un toque i anem cap al Razzmatazz. Nom de la sala de concerts més prodiga de Barcelona, i pels que no ho saben ve d'una cançó dels ja mítics Pulp.

Donem un parell de voltes per aparcar, i ens adonem que s'ha muntat una cua que deunido. Ens posem a fer cua, i els hi comento que aquí som civilitzats i respectem les cues, com en altres concerts de Bruce Springsteen o Rolling Stones, mentre que al concert de Radiohead a Madrid es va formar un "batibull" demostrant que el civisme madrileny "brilla por su ausencia". Els que se'ns fiquen radera la cua són anglesos, i els de davant parlen francés així que sembla que no només som gent de la terra els que anem a veure Blur, sinó que hi ha més gent vinguda d'altres contrades.

Obren les portes i comencem a entrar. Una curiositat, a unes noies que portàvem una mica més endavant i que també eren guiris no les volien deixar entrar per edat. El segurata els hi demana el carnet i elles diuen que no el porten, i amb un castellà amb molt d'accent diu el nom complet i la data de naixement per demostrar que tenen 19 anys. I quan els hi diu que passin fent conya amb l'altre segurata, ella es queixa dient que potser per portar dues cues es pensen que és una colegiala....

Comencen els teloners, Elbow, un grup vingut de Manchester que em recorda en alguna cançó a Travis. La veritat és que no els havíem escoltat mai, i tampoc ens acaben de matar, així que passem l'estona buscant similituts als diferents components del grup. Veiem un Karembeau, un Overmars i algún altre que ara no recordo. Però comencem a escoltar diferents anglesos que sí deuen conèixer Elbow i que els hi diuen conyes amb l'accent particular anglès. Després veuríem que alguns d'aquests són una mica hooligans...

Per fi comença el moment esperat amb l'entrada de Damon Albarn i la resta del grup: Alex James, Dave Rowntree, acompanyats per 1 guitarrista, 1 bateria i 3 cantants negres, de les quals hi havia una que estava com un bombó!!! Cal comentar l'absència de Graham Coxon que a meitat de la grabació d'aquest Think Tank va deixar Blur per desavinences amb la resta del grup.

El concert arranca amb alguna de les cançons del nou disc, ja que la gira que realitzen és per presentar Think Tank. Però al cap de res toquen algunes de les cançons clàssiques com Beetlebum que fan que el públic, i nosaltres pel mig donem bots, cantem i quasi ens quedem sense respiració..... els hooligans anglesos comencen a fer de les seves. Després ve el clàssic Girls & Boys que els va fer-se guanyar un lloc dins el brit-pop, i en el concert aconsegueix que el desgavell i la disbauxa siguin acollonants.... increible!!!

Però el moment de la nit és quan comencen a tocar les primeres notes de Song 2. Em giro i li dic als meus amics, és Song 2 yyyyyuuuuuuhhhooooooo!!!. Així que comencem a botar i durant els 2 minuts que dura la cançó la platea del Razzmatazz es converteix amb una marea humana a ritme de Yahoo!!!!! ;-) That's incredible!!

De les cançons que toquen en el concert em recordo de les següents i no amb aquest ordre: Out of time, Beetlebum, Crazy Beat, Ambulance, Girls & Boys, Good Song, Sweet Song, Jets, Tender, Song 2, Brothers & Sisters, The Universal, Moroccan Peoples Revolutinary Bowls Club i We've got a file on you....

Amb aquesta última ens tornem a desmadrar per última vegada. El concert concentrat però bé, només amb un bis però guai. La veritat és que us recomano aquest últim disc Think Tank, del qual gairebé han tocat totes les cançons, perquè renova molt els sons del grup.