Arribem tard, ja que no ens insteressava gens o ben poc el grup teloner: The Coral. D'aquesta manera ens evitem les aglomeracions d'accés al recinte on hi ha unes 5.000 persones exhaurint l'últim dia les localitats per al concert.
El concert d'Oasis comença puntual, ¿què extrany al tractar-se d'un concert on el 50% del grup que actúa es Liam Gallagher? La primera cançó s'inicia amb la música de la primera cançó del seu nou disc, Don't Believe The Truth, i a mitja cançó arriben els germans Gallagher per cantar-la. Turn Up The Sun és una de les cançons bones d'aquest disc que ha millorat en escreix tots els discos que havia tret la banda britànica des de Be Here Now.
L'Oasis d'ara està composat pels dos germans Gallagher, el cantant Liam i el guitarrista Noel tot i que també canta, però la rsta de components són nous: el guitarrista Gem Archer, el baix Andy Bell i el bateria Zak Starkey. Per cert, potser aquest nom d'Starkey no us diu res, però és el fill del Beatle Ringo Starr.
Després ha sonat Lyla, que si no recordo malament és una cançó escrita pel Noel Gallagher i dedicada a algú molt especial de la seva vida. Després d'aquestes dues cançons del darrer àlbum amb les que acostumen a obrir tots els concerts d'aquesta gira, Oasis ha tornat als origens recuperant cançons dels seus primers discs.
Primer ha estat una de les cançons que passen desapercebudes en un dels millors discs de la banda. El disc: Definitely Maybe, la cançó: Bring It On Down. Però ràpid s'han posat el públic a la butxaca amb un dels himnes d'Oasis, l'aclamat Cigarettes & Alcohol.
M'ha sorprés que una de les cançons recuperades fós una de les meves preferides per fer canvi d'humor: Morning Glory, del seu disc de confirmació (What's The Story) Morning Glory?. I és que el wake up, wake up és infalible.
Després han recuperat Acquiesce, cara B del single Some Might Say i que van incloure amb el recopilatori The Masterplan - Acollection of The B-Sides.
A continuació va venir una de les cançons més bones del darrer disc, anomenada The Importance of Being Idle.
Davant de la meva sopresa van tocar la cançó que els va portar al seu punt més amunt de la seva carrera: Wonderwall. Després va seguir un altre cançó del (What's The Story) Morning Glory?: Champagne Supernova, que tot i no sé de les meves favorites del disc em va agradar la posta en escena.
A continuació van seguir amb dues cançons del Definitely Maybe: Rock 'n' Roll Star i
Live Forever, potser una de les millors cançons d'Oasis.
El concert va arribar al seu punt més àlgid amb la cançó Don't Look Back In Anger. Tot el públic la va cantar amb l'apàtic Noel Gallagher, i crec que va ser un dels moments importants del concert, ja que va ser dels pocs moments on es va connectar amb el públic.
Per acabar el concert, Oasis es va despedir amb la reversionada My Generation dels The Who. Liam va anunciar que seria la darrera cançó del concert amb el seu anglès de Manchester difícil d'entendre, i dit i fet.
El concert per a mi ha estat bo, perquè haig de reconèixer que segueixo sent fan d'Oasis, però també haig de dir que ha estat correcte, sense cap gir ni sorpresa i no s'han deixat animar pels 5.000 fans que tot i treure discs dolents durant els últims anys, seguim al peu del canó. La cançó que a mi més m'agrada d'Oasis i que em vaig quedar amb les ganes de tornar a sentir en concert, ja els vaig veure al Palau dels Esports fa un fotiment d'anys, va ser Supersonic.
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario