viernes, noviembre 18, 2005

Flight with EasyJet (3/10)

Arribem a l'aeroport i ens dirigim a les cues de check-in de la companyia de low-cost per antonomasia: EasyJet. Com que Murphy sempre està present, agafem la cua que avança menys. La família que tenim davant no para de fer preguntes en anglès a la noia del mostrador. Per fi és el nostre torn, la meva maleta pesa 19Kg, així que em queda 1k de marge, ja que 20 és el màxim que permet facturar EasyJet sense sobrecost. Se'ns pregunta si portem en l'equipatge de mà algún dels objectes que hi ha descrits en un cartell en el taulell, i fent broma diem que no portem cap pistola ni cap gas lacrimògen

Fent la cua pel control, em trec qualsevol objecte susceptible a pitar inclòs el cinturó, com ja ve sent habitual, pero pito igualment. A veure si porto alguna extremitat biònica i no m'ho han dit pas?

Anem a un Fresh&Ready, i aprofito per dinar un sandwitch tot i que són les 12h, intentant començar-me a acostumar a l'horari alemany.

Després donem un vol per les moltes tendes que hi ha pel Prat, abans de dirigir-nos cap a la nostre porta d'embarcament. Quina és la nostre sorpresa quan en el Gate M4 indicat no hi ha cap vol cap a Berlin, així que girem cua i anem cap a l'M3 on ens trobem la nostra porta. Per variar a mi em vénen unes ganes increïbles per anar al lavabo, i just llavors sento com anuncien el nostre vol en anglès. Jo sempre tant oportu, o millor dit el meu estómag. Però per sort arribo a temps a colar-me dins de l'aglomeració, gràcies a que al ser dels primers de fer el check-in estic en el grup A de l'embarcament. I es que els d'EasyJet ja no et reserven el seient, sino que et reserven el torn per poder escollir el seient que mes et plagui.



El vol dura 2h i 40m, així que dóna per molt: mentre jo em llegeixo la guia Lonely Planet de Berlin i ara escric aquest post, el meu amic escolta The Pinker Tones amb el seu iPod, una noia de la meva fila es pinta les ungles deixant aquest olor tant característic, un dels azafatos parla amb alemany amb els que tinc a la fila del darerre, unes noies molt maquejades parlen discretament, a un noi del meu davant li porten una pastilla de Paracetamol que ha demanat suposo pel mal de cap, i altre gent no para de fer viatges cap al lavabo mentre la gent intenta dormir.

Post writen from Airbus A319 by EasyJet over Milano

No hay comentarios: