Al sortir de l'avió ens trobem de cara amb les temperatures molt baixes que es respiren a Alemanya al mes de Novembre, i amb un cel que s'enfosqueix per moments tot i ser les 4h de la tarda. Les fletxes ens fan caminar fins a la terminal A per uns passadissos, alguns coberts i altres descoberts. Anem darrere dues catalanes, que ja ens haviem trobat a l'embarcar, i que ens trobaríem més endavant.
L'aeroport de Shönefeld és un dels tres que té Berlin, juntament amb el de Tegel i el de Tempelhof. Aquest aeroport utilitza les lletres SXF, de la mateixa manera que El Prat de Barcelona utilitza BCN.
Just a l'arribar a la terminal, i mentre busco un lavabo desocupat, apareixen les nostres maletes ràpidament per la cinta. Un cop comencem a sortir de l'aeroport puc fer un riu sense cues. Però no em podria estalviar cap altre cua, ja que després de caminar uns 300 metres des de l'aeroport cap a l'estació de l'U-Bahn, ens trobem una cua increïble davant d'una màquina expenedora de bitllets. Decidim fer la cua al no localitzar cap guixeta ni cap altre màquina. Però després ens adonaríem que hi ha màquines a totes les andanes. Ajudem a comprar el bitllet a les dues catalanes que portem davant, però que foten al camp en segons després de comprar-los.
Un cop tenim els nostres bitllets, tenim dificultats de saber quin tren hem d'agafar. El plànol de metro, amb tanta quantitat de línies, fa que et despistis, però fent un transbordo ho solventem per poder arribar al nostre destí. En aquesta estació intermitja, que també era a l'aire lliure, se'ns posa a nevar!
Un cop arribem a la nostre estació, seguim les indicacions del nostre contacte a Berlin fins arribar a casa seva. Un cop allà els nostres amics van fer-nos un sopar típic alemany amb frankfurts i kartoffen que vem devorar. Per cert, eren les 7h de la tarda, pero poc a poc ens anavem acostumant a l'horari alemany.
Després a la nit vem anar caminant a una zona de bars i pubs molt xulos. Allà ens vem trobar amb una sinagoga jueva que està vigilada 24h per la Polizei. Vem estar conversant amb el poli sobre quin era el millor bar de la zona, i el tio ens va començar a explicar acudits verds, llàstima que no els entenia directament de l'alemany.
Vem acabar en un bar anomenat Gagarin, que la cambrera ens va confirmar que es deia així per Yuri Gagarin l'astronauta, tot i reconèixer que no el coneixia abans de treballar en el bar. Allà vem estar bevent cervesa russa, molt bona per cert, tot i que l'alemanya que ens van oferir els nostres amics alemanys era millor.
La tornada a casa caminant amb un fred increïble, va poder ser més portable gràcies al Donner Kebbab que ens vem menjar en un restaurant turc obert 24h.
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario