L'argument de Code 46 és: En un altre temps futur, tots els ciutadans necessiten documents amb informació genètica per traslladar-se d'una zona civilitzada a l'altra. La casualitat farà viure un perillós romanç a un anodí agent del govern amb una falsificadora antisistema.

És una pel·lícula de ciència-ficció ben abarcada amb una història creïble, gens convencional, i en alguns moments m'ha recordat a Lost in Translation pel passeig dels dos protagonistes per una ciutat asiàtica, crec que era Shangai, i en un altre moment m'ha recordat Minority Report per la protagonista femenina i pel tema de l'ADN.
Com a curiositat comentar que els personatges del film utilitzen a part de l'anglés paraules d'altres idiomes com el castellà (un poco, cosa, buenos días...), el francés, chino, l'italià o inclús el basc (agur). I és que representa que en el futur tothom parla la mateixa llengua, que és una barreja entre l'anglés i altres llengües importants.
En definitiva, és una pel·lícula que m'ha agradat per la forma en que està feta, perquè entres dins del personatge que interpreta Tim Robbins i que trobo que deixa un bon regust.
PD: És una película de la que tinc molt bon record, aixó que li poso un 8,5 sobre 10.
També afegeixo algunes fotos de Code 46 i les dades:
Directed by: Michael Winterbottom.
Written by: Frank Cottrell Boyce.
Cast: Tim Robbins, Samantha Morton, Om Puri, Jeanne Balibar, Nabil Elouhabi, Togo Igawa.
Cinematography: Alwin H. Kuchler, Marcel Zyskind.
Edited by: Peter Christelis.




Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario