Gràcies a que un amic em va deixar el seu carnet de soci, vaig poder anar a veure el partit de Barça-València al Camp Nou. Vaig accedir pel Gol Nord primera graderia, però per poder estar amb els meus amics vaig anar fins al Gol Sud i vaig pujar fins a la segona graderia.
El partit va ser bastant trabat a causa del joc en plan catenaccio que practica el València de Claudio Rainieri. A la primera part van haver algunes ocasions que el Barça no va saber aprofitar, però el València tapava bé el joc del Barça, sobretot tapant Xavi i Ronaldinho. Deco era l'unic home que se'n podia sortir.
L'àrbitre Puentes Leira va fer un dels arbitratges més penosos que he vist des de fa molt de temps en el Camp Nou, tragant-se dos penaltys durant la primera part i fent un espectacle de foras de jocs incorrectes, els líniers també es van lluïr, i de targetes sense sentit que deunidó.
El València defenia amb els 10 homes a darrere, i només esperava ocasions al contratac. I justament en una pressió a Xavi que el de Terrassa no va saber rebutjar, va permetre a Fiore posar al València per davant en el partit, tot i que el gol per mi era fora de joc.
A partir de llavors a Can Barça van arribar les presses, degudes al gol del València però també a que durant la primera part no s'havien fet els deures de marcar algún gol. Però no va ser fins al minut 80 i en un penalty més que dubtós que el Ronaldinho va provocar i que va transformar, que el Barça va poder empatar el partit.
A partir de llavors els del València van fer un reguitzell de cuentos de jugadors estesos en el terreny de joc, canyizadas del Cañizares, i canvis cada dos minuts, per tal de que el partit acabés tal i com estava amb un empat que no és dolent per cap dels dos equips, però que treu la oportunitat al Barça de seguir-se distanciant en el lideratge de la Lliga.
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario