Ahir em vaig acabar de llegir el llibre de Carlos Ruiz Zafón L'Ombra del Vent de l'editorial Planeta. Me'l van recomanar molt, així que vaig decidir llegir-me'l tot i que al principi no m'acabava d'atreure massa. Quan me'l vaig comprar ja portaven venuts més 60.000 exemplars en català, així que havia d'estar bé.
La història té lloc a Barcelona a mitjans del segle passat, durant la Postguerra civil. Tracta d'un xaval jove, Daniel, al qui li arriba un llibre amb el mateix títol que el llibre i escrit per un tal Julià Carax. Al Daniel li agrada molt el llibre i decideix averiguar més coses sobre el seu escriptor i sobre altres novel·les que hagués escrit, però tots els seus llibres han desaparegut, i únicament pot anar seguint pistes de gent que ha conegut al seu escriptor.
Sí que és veritat que el llibre té punts àlgits, i passatges molt interessants, però tot i que el L'Ombra del Vent m'ha agradat, no m'ha agradat tant com m'havien comentat. Potser és que quan et recomanen massa una cosa, després et sap a poc.
L'autor del llibre, Carlos Ruiz Zafón, va nèixer a Barcelona el 1964, i va estudiar als Jesuïtes de Sarrià i després periodisme. L'Ombra del Vent va sortir publicada l'any 2002, però abans havia escrit El Príncep de la Boira (premi Edebé 1993), El Palau de Mitjanit, Els Llums de Setembre i Marina.
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario