jueves, mayo 05, 2005

Deportistas mejor pagados

El deportista mejor pagado es Tiger Woods con 66 millones anuales. Le sigue de cerca piloto de F1 Michael Shumacher con 63 millones. A continuación se sitúa el jugador de fútbol americano de la NFL Archie Manning y después los jugadores de básket Shaquille O'Neal, de Miami Heat, y Michael Jordan, ya retirado.

Estos son los 20 futbolistas mejor pagados

1. David Beckham (Inglaterra/Real Madrid) 25 millones euros
2. Ronaldo (BRA/Real Madrid) 19,6
3. Zinedine Zidane (FRA/Real Madrid) 13
4. Christian Vieri (ITA/Inter Milán) 12
5. Alessandro del Piero (ITA/Juventus) 9,5
6. Frank Lampard (ING/Chelsea) 9,4
7. Raúl González (ESP/Real Madrid) 9,3
8. Thierry Henry (FRA/Arsenal) 9,2
9. John Terry (ING/Chelsea) 8,6
10. Luis Figo (POR/Real Madrid) 8,5
11. Ruud van Nistelrooy (HOL/Manchester) 8,46
12. Ronaldinho (BRA/Barcelona) 8,2
13. Olivier Khan (ALE/Bayern Munich) 8,095
14. Roy Keane (IRL/Manchester) 7,92
15. Patrick Vieira (FRA/Arsenal) 7,8
16. Michael Owen (ING/Real Madrid) 7,5
17. Francesco Totti (ITA/Roma) 7,4
18. Sol Campbell (ING/Arsenal) 7,3
19. Michael Ballack (ALE/Bayern Munich) 6,83
20. Rio Ferdinand (ING/Manchester) 6,42

miércoles, mayo 04, 2005

PSV 3 - Milan 1

Tot i que el Milan era el favorit abans d'aquesta eliminatòria de semifinals de Champions, i que l'equip italià havia demostrat tenir el millor o segon millor equip de tota la Champions, el PSV va jugar un partit molt millor però sense arribar a superar l'eliminatòria.

El Milan arribava a Eindhoven amb el resultat a favor d'un 2 a 0 aconseguit a San Siro. Així doncs el PSV va començar el partit amb moltes ganes d'intentar remuntar l'eliminatòria. Un primer gol del coreà Park va donar esperances de que la remuntada era possible.

Però no va ser fins a la segona part que precissament un centre de Park el va rematar de cap Cocu pel mig de les cames del porter, el que significava l'empat a l'eliminatòria (2-2).

El que va passar després no va ser just vist el joc del PSV durant el partit, molt superior al Milan: Ambrosini va marca el 2 a 1 de cap a passe de Kaka sentenciant l'eliminatòria per ser un gol en camp contrari.

Fins i tot Cocu va tornar a marcar un minut després amb un golàs imparable per Dida, posant el definitiu 3-1 en el marcador.

Així doncs ja tenim final de Champions d'Istambul: Liverpool - Milan. Crec jo que el clar favorit per endur-se el títol és el AC Milan, el que significaria la seva 7a Champions per l'equip italià.

martes, mayo 03, 2005

Liverpool 1 - Chelsea 0

Un ambient excepcional esperava a Anfield Road la tornada de la semifinal de Champions entre Liverpool i Chelsea. El partit vaig poder-lo seguir per Canal+ però el so ambient que arribava era excepcional!

El partit es presentava complicat per al Liverpool, ja que un gol en contra, el forçaria a marcar 2 gols. Però va ser una jugada a principis del partit, amb un excepcional passe de Gerrard a Milan Baros, que el porter Petr Chek va aturar en penalty, (que no va assenyalar l'àrbitre) però la pilota va quedar morta perquè Luis Garcia aconseguís l'únic gol del partit. No hi ha cap presa de televisió que aclareixi si realment la pilota de Luis Garcia va entrar en la porteria del Chelsea, ja que Gallas va treure la pilota, però tot sembla indicar que la pilota arriba a traspassar la línia de gol.

Durant tot el partit la lluita de tots els jugadors per a qualsevol pilota era impressionant, i la col·locació en el camp del Liverpool, tot i les mancances tècniques d'alguns dels jugadors, va ser clau per limitar les possibilitats ofensives del Chelsea. I és que tampoc Lampard ni Drogba van estar acertats en treballar jugades de gol. Tot i això crec que la lesió de Duff va mermar les possibilitats per a fer un gol del Chelsea.

Per a l'afició del Liverpool ha estat un gran dia, ja que després de la Copa d'Europa aconseguida pel Liverpool l'any 1981 davant del Real Madrid, tornaran a estar a la final per poder guanyar-la de nou, amb el format actual de Lliga de Campions.

lunes, mayo 02, 2005

Claudia Schiffer

El otro día charlando con unos amigos me acordé de Claudia, puede que ahora ya no sea lo que era, pero siempre quedarán sus fotos de Vogue cuando era la Top de Tops.

Claudia Schiffer nació el 25 de agosto de 1970 en Dusseldorf, Alemania. En sus planes de futuro nunca estuvo la idea de convertirse en modelo. Sin embargo, cuando tenía 17 años Michael Levanton, un cazatalentos de la agencia de modelos Metropolitan se fijó en su belleza mientras bailaba en una discoteca de su pueblo natal y le propuso ejercer como modelo. Desde que sus padres le dieron permiso para que trabajara haciendo una campaña para la firma Guess, Claudia se ha forjado un currículum envidiable. Así en 1988 comienza su travesía en el mundo de la moda, convirtiéndose en sólo unos meses en una top model de éxito.

A principios de los 90, de la mano del modisto Karl Lagerfeld, sus imponentes curvas aparecieron por primera vez en las pasarelas en un desfile para Chanel, logrando ser la primera mujer rubia que desfilaba para esta firma. A partir de este momento, la modelo alemana se convirtió en la musa de este diseñador y en una de las “maniquíes” más cotizadas de la historia.

Claudia llevó a las pasarelas una imagen saludable gracias a su figura voluptuosa y curvilínea. Quienes pudieron verla en aquel primer desfile la recuerdan como una chica encantadora y muy tímida. Era tan inexperta y tan joven que sus andares con aquellos altísimos tacones dieron un toque simpático a la pasarela. La guapa modelo gustó por su juventud, por su naturalidad y por su falta de cinismo.

Desde entonces se ha convertido en una de las grandes musas de la moda y ha lucido tipo en las pasarelas más importantes de todo el mundo. Claudia ha sido imagen de las marcas más importantes, como Chanel, Versace , Revlon, Valentino o L’Oréal. Diseñadores y fotógrafos se pelean por esta modelo y no hay firma que no haya querido contar con sus servicios para promocionar sus productos.


domingo, mayo 01, 2005

Barça 2 - Albacete 0

Ahir el Madrit va aconseguir tres punts en els últims minuts del partit gràcies a Ronaldo, circumstància que tornava a passar la pressió a l'equip blaugrana.

Doncs bé, avui he pogut anar al Camp Nou i he pogut presenciar en directe:
- per un costat el nerviosisme que hi havia al veure que no s'obria el marcador
- i per una altre les ganes que hi ha per aconseguir el títol de Lliga.

El Camp Nou estava molt ple, segur que una de les millors entrades de l'any. El Futbol Club Barcelona s'enfrontava al Albacete Balompié en la jornada que fa cinc per acabar el campionat de Lliga, amb l'obligatorietat de guanyar per tal de conservar els 6 punts i escaig (gol average) que el separa del Madrit.

El Barça ha intentat fer moltes jugades per inaugurar el marcador durant la primera part, però l'Albacete, clarament primat pel Madrit, ha vingut al Camp Nou a tancar-se darrera i evitar en la mesura del possible rebre cap gol. La veritat és que la defensa estava ben plantejada amb dos línies clarament definides, una de 5 i una altra de 4, mentre que deixaven un punta per intentar algún contraatac.

A la segona part ha entrat Motta per un desubicat Marquez, i l'italo-brasiler ha estat més ben posicionat que el mexicà. Però ha estat una jugada d'Eto'o i Deco, la que ha aprofitat Eto'o per fer-se seva una pilota a la frontal de l'àrea colant-la pel pal dret del porter de l'Albacete Valbuena, la que ha inaugurat el marcador.



La bojeria i eufòria continguda s'ha disparat quan ha marcat Eto'o i el públic s'ha animat moltíssim, i fins i tot ha cantat el "Campeones, Campeones, oeoeoe". Després el partit ha entrat en uns moments extranys de partit, trabant-se molt i on l'àrbitre ha fet de les seves amb un munt de tarjetes grogues. I llavors acabant-se el partit, un passe magistral de Ronaldinho per sobre del defensa ha servit perquè Messi, acabat d'entrar en substitució d'un enfadat Eto'o, fé el 2 a 0 en una magnífica vaselina per sobre de Valbuena.

Així doncs un 2 a 0 que serveix al Barça per col·locar-se amb 78 punts, 72 té el Madrit, és a dir a 2 victòries del Campionat de Lluga dels 4 quatre partits que li esperen: València i Llevant fora, Vilareal a casa i Reial Societat un altra cop fora.

sábado, abril 30, 2005

Memphis 90 - Phoenix 110

He tingut l'ocasió de veure el tercer partit de la primera ronda dels playoffs entre Memphis Grizzlies i Phoenix Suns. El partit era el primer que es disputava en el FedEx Arena de Memphis, i s'arribava després de dues victòries consecutives dels Suns a Phoenix. En el segon partit Pau Gasol havia rendit a molt bon nivell fent 28 punts i agafant 16 rebots, però el protagonista de l'eliminatòria és un altre: Amare Stoudamire.

Tot i que Memphis ha sortit molt mentalitzat en el partit, amb les piles ben carregades i amb un objectiu clar, l'avantatge inicial ha durat bens pocs minuts, ja que just abans del primer quart Phoenic s'ha posat al davant en un marcador molt alt: 30 a 31 pels Suns. I és que Memphis ho estava donant tot, potser l'única part del partit que ha jugat, mentre que Phoenix remuntava i anotava fàcilment.

El segon i tercer quart Phoenix ha sentenciat el partit amb un repertori molt directe de jugades, moltes de les quals culminaven amb Amare Stoudamire, molt poderós sota els taulells. Cap del jugadors de Memphis era capaç de frenar-lo, i és per això que ha arribat als 30 punts. L'últim quart no ha tingut cap tipus de repercussió ja que el partit ja estava sentenciat.

En aquest tercer partit Amare Stoudamire ha acabat fet 30 punts amb una sèrie de 11 de 19 en tirs de camp, agafant 9 rebots. Però Amare ha estat molt ben acompanyat de Joe Johnson amb 20 punts, Jackson amb 17, Shawn Marion amb 14 punts i 13 rebots, i Steve Nash amb 13 punts i que ha estat descansant bona part de la segona part reservant-se un cop el partit ja estava decidit.

Per part dels Memphis Grizzlies cap jugador ha fet un bon partit, però potser destacar l'actuació de Lawrencen Wright amb 14 punts i 8 rebots, acompanyat per Pau Gasol amb un discret partit fent 13 punts i 3 rebots, Mike Miller amb 13, Jason Williams amb 10 i Battier amb 10 punts i 8 rebots.

D'aquesta manera els playoffs de la NBA queden ara de la següent forma:

EST:
Miami Heat 3 - New Jersey Nets 0
Detroit Pistons 2 - Philadelphia Sixers 1
Boston Celtics 2 - Indiana Pacers 2
Chicago Bulls 2 - Washington Wizzards 1

OEST:
Phoenix Suns 3 - Memphis Grizzlies 0
San Antonio Spurs 2 - Denver Nuggets 1
Seattle Supersonics 2 - Sacramento Kings 1
Dallas Mavericks 2 - Houston Rockets 2

viernes, abril 29, 2005

El Gran Golpe (After the Sunset)

He anat a veure la pel·lícula El Gran Golpe (After the Sunset) i he passat una bona estona, disfrutant de les vistes de les platjes de les Bahames, dels escots de la Salma Hayek i d'algunes escenes força divertides de la peli. I és que tampoc és que sigui un film excel·lent, però està bé.

After the Sunset està protagonitzada per Pierce Brosnan, en un paper més semblant al de The Thomas Crown Affair que el de James Bond 007. Comparteix el repartiment amb una exhuberant Salma Hayek, amb el policia del FBI Woody Harrelson i amb el mafiós Don Cheadle. La pel·Lícula està dirigida per Bret Ratner, director de Family Man, i escrita per Paul Zbyszewski.

El Gran Golpe tracta d'un parell de lladres, interpretats per Pierce Brosnan i Salma Hayek, que després del seu últim cop volen retirar-se del món delicitiu a les Bahames. Però algunes circumstàncies desprevingudes els faran despertar-se del seu retiro tropical.


jueves, abril 28, 2005

Semifinals Champions League

Dimarts vem poder gaudir d'un espectacular partit entre AC Milan i PSV Eindhoven. El Milan va posar una davantera en l'equip titular que donava por: Kaka, Schevchenko i Crespo. I va ser sobretot Schevchenko el que estava més entonat i va posar en seriosos problemes al PSV, però aquestes ocasions van ser parades per un porteràs brasiler: Gomes. Aquest porter va ser el que va fer possible que el PSV estigui ara a la semifinal de Champions, ja que va fer una actuació excepcional a la tanda de penalties en els Quarts de Champions davant de l'Olimpique de Lyon.

Després de moltes ocasions per part del Milan, la majoria aturades per Gomes, en el minut 43 va ser Schevchenko qui va posar el 1 a 0 en el marcador.

El PSV no va fer una bona part i es va veure clarament superat per un Milan excepcional. A mi em va decepcionar un possible fitxatge del Barça com Van Bommel, que gairebé no va fotre res en tot el partit.

Però la segona part va ser molt diferent a la primera. El PSV es va posar les piles i va fer mèrits per empatar en el marcador, amb el Cocu fent passes de gol, i amb els davanters tenint diverses ocasions però amb remats innocents que parava fàcilment l'altre porter brasiler del partit: Dida.

La veritat és que Brasil té uns dos molt bons porters com Gomes i Dida, i tot i que Dida és el titular a la sel·lecció, després de veure l'anada de les semifinals de la Campions jo posaria a Gomes com a titular.

Però no va ser el PSV qui va poder marcar durant la segona part, sinó que va ser un acabat de sortir com Tommason qui va decidir el partit gràcies a una pilota morta després d'un xut de Kaka. Així doncs el partit va acabar amb un 2 a 0 que fa pressagiar que AC Milan serà un dels finalistes.

Dimecres no vem veure un partit tant bonic, però va ser un partit jugat amb molta força entre Chelsea i Liverpool. EL partit va acabar 0 a 0 tot i que vana haver algunes bones ocasions per part del Chelsea amb Joe Cole Lampard, i Baros i Luis Garcia per part del Liverpool.

Tot sembla apuntar que la final serà Milan-Chelsea.

miércoles, abril 27, 2005

Miami Heat 104 - New Jersey Nets 87

Aquesta nit he tingut oportunitat de veure el 2on partit de Miami Heat contra New Jersey Nets. I és que estem en el Playoff time!!! Bienvenidos al Club, curso baloncestístico 2004-2005. I love this game!

El partit ha començat amb una sortida fulgurant de Miami que s’ha col·locat 7-0 en el marcador. Però poc a poc New Jersey ha anat entrant al partit però sempre per darrere de Miami. La diferència bàsica entre ambdós equips era l’agressivitat mostrada pels jugadors de Miami com Alonzo Mourning , que ha substituït força bé a O’Neil, i Dooling.

El partit es disputava en l’American Airlines Arena de Miami, que ara és la cantxa amb més glamour, ja que tant el Staples Center de Los Angeles com el Madison Square Garden de New York ja han penjat el cartell de “tancat per vacances” fins a la pròxima temporada de la NBA. A la cantxa dels Heat estaven veient el partit Gloria Stefan, Jamie Foxx i Enrique Iglesias entre d’altres. Per cert, l'American Airlines Arena de Miami és una de les poques pistes sinó l'única a la que es pot arribar en vaixell.

L’article 32 O’Neil no ha tingut que emplear-se massa (14 punts), i ha jugat més aviat poc. Ja en el primer partit Shaquille O’Neil, tot i fer 17 punts i 11 rebots, va dir que estava a un 40% de les seves possibilitats. Tot i així en el primer partit de la sèrie Miami va guanyar de 18 punts el primer partit d’aquest enfrentament de primera ronda, on vas ser protagonistes Damon Jones amb 30 punts i Dwayne Wade amb 32, i amb una gran quantitat de punts des de la línia de 3.

El que s’ha sortit a la primera part als Nets ha estat el serbi Krstic, que està jugant els seu segon partit de playoff de la seva vida en la temporada de debut a la NBA, però ja se sap que els serbis són especialistes en sortir-se en els partits importants. Krstic va ser escollit en el nº21 del Draft del 2002 pels Nets, però va seguir jugant fins l’any passat en el Partizan de Belgrad. Finalment ha abotat 27 punts, que per un partit de playoffs no està gens malament, però ha estat l’únic que ha aconseguit bons números als Nets, tot i que al final Vince Carter ha maquillat el seu marcador particular a 21 punts.

El partit s’ha trencat en el tercer quart, quan els Nets han perdut algunes pilotes que els Heat han aprofitat per fer contraatacs. Miami ha jugat molt com a equip, i en canvi New Jersey no ha estat a l’alçada de les circumstàncies. Han estat a un bon nivell jugadors com Damon Jones (14p), Dwayne Wade (17p), Eddie Jones (14p) i Alonzo Mourning (21p), que ha demostrat estar molt motivat i amb un molt bon nivell físic deixant enrera el seu trasplantament de ronyó. La veritat és que Miami ha deixat molt bon feeling demostrant que és un bon candidat a l’anell, tot i que tindrà que passar la dura prova en les finals de Conferència de l’Est davant de Detroit Pistons i després veure com pot resoldre la final contra el millor de l’Oest. 16 partits són els que s’han de guanyar per aconseguir l’anell, i de moment Miami ja en porta 2.



Mentre s’ha jugat també el segon partit de l’eliminatòria entre Detroit Pistons i Philadelphia Sixers, on Detroit s’ha imposat deixant 2 a 0 l’eliminatòria. Iverson ha fet un dels seus partits amb molts tirs i mal porcentatge. Sembla doncs que aquest enfrontament de primera ronda de Playoffs està bastant decidida a favor dels Pistons, si no és que Iverson i Webber es posen les piles.

Les eliminatòries de primera ronda dels playoffs de la NBA estan ara de la següent manera:
Suns 1, Grizzlies 0
Nuggets 1, Spurs 0
Sonics 1, Kings 0
Rockets 2, Mavericks 0
Heat 2, Nets 0
Pistons 2, Sixers 0
Celtics 1, Pacers 1
Bulls 1, Wizards 0

Per cert, unes declaracions molt bones que he llegit a l’Avui per part d’Isiah Thomas: “Tal com estem als Knicks, traspassaria ma mare si m’asseguressin que l’acord seria productiu”. Es nota amb aquestes declaracions del general manager dels New York Knics que últimament els traspassos no els hi funcionen gens bé.

Per últim comentar que m’ha semblat sentir que els comentaristes del Canal+ a NBA+ anomenen ara l’ordinador del Daimiel com: Paquita!! Jejeje Del Club!!!

martes, abril 26, 2005

Konfabulator

By a recomendation of a friend I have known an interesting tool to add functionabilities for my desktop. The tool is Konfabulator, that allows configure some widgets about several things.

With Konfabulator (whatever you want is to be) you could add the following widgets in your desktop:

- The Weather: if you're too lazy to go outside
- Analog Clock: for the temporally obsessed
- Battery: it's not easy beeing green
- Calendar
- CPU Portal
- Digital Clock
- iTunes Remote
- Picture Frame
- Stock Frame
- Waste Basket
- Werewolf Monitor
- What to do
- Where is it
- WiFi Signal

For example, I have installed The Weather widget of Konfabulator about location of Barcelona, and then I can view the following widget appearance:



Finally, I want to say that there are so many open widgets to different uses.

lunes, abril 25, 2005

Tiffany Amber Thissen

Tiffany Amber Thissen nació el 23 de Enero de 1974 en Long Beach (California). Su padre es diseñador de parques y su madre ama de casa.

En 1987 triunfó en el concurso de belleza "Miss Junior América", lo que propulsó su carrera televisiva, iniciada en 1989 con la conocida serie juvenil "Salvados por la campana". Años más tarde se incorporó a otra serie de éxito entre los más jóvenes, "Sensación de vivir", en el que hacía de femme fatale.

En el cine no ha conseguido la popularidad que mantiene en la pequeña pantalla, aunque colaboró brevemente en la película de Woody Allen Hollywood Ending, traducida como Un final made in Hollywood. Su último papel en televisión es en la serie policial "Fastlane". Tiffany tiene como afición patinar y como curisidad añadir que es vegetariana.


domingo, abril 24, 2005

Màlaga 0 - Barça 4

Després de la remuntada que va fer el Madrid en 3 minuts davant del Villareal, que s'havia avançat de penalty i que Riquelme va perdonar la sentència del partit, tenia ganes de veure com reaccionaria el Barça. I la veritat és que la reacció de l'equip va ser bona.

Vem anar a diversos bars, fins que vem trobar un amb una taula lliure. Crec que el 80% de la gent era culé, tot i que crec que a la primera part el percentatge era
d'un 60%, però a la mitja part els madridistes van fotre el camp veient com anaven les coses.

El partit va ser entretingut, amb un àrbitre dolent (per variar), i un resultat fàcil del Barça. Fàcil perquè el Barça es va trobar amb un gol d'Oleguer a la sortida d'un còrner que va ajudar a tranquilitzar els ànims, després de la sortida fulgurant i segurmanet primada de l'equip malagueny. Després Giuly es va encarregar de fer dos gols més, un dels quals de cap que és si mé sno curiós donat que és el jugador més baix de la Lliga. L'ultim gol, que em vaig perdre, va ser obra de Gerard en el minut 90 de partit.

Aquesta victòria per 0 a 4 davant del Màlaga, junt amb la del Madrid davnat del Villareal per 2 a 1, fa que la Lliga pinti bé pel Barça. El Barça només depèn d'ell mateix a 5 jornades pel final amb 6 punts d'avantatge, que són 7 si comptem el gol average. Ara només cal anar fent pronòstics de en quina jornada podrem celebrar el títol.

sábado, abril 23, 2005

Sant Jordi 2005

Aquests són quasi tots els llibres que ens vem regalar el dia de Sant Jordi:



Es poden veure millor, amb descripció i tot en aquest link del Flickr.

Concretament jo em vaig autoregalar En el Blanco del Ken Follet i que ja m'he començat a llegir, Angeles y Demonios del Dan Brown i El intermediario del John Grisham. Ma germana m'ha regalat el llibre Indicio de Culpa de l'escriptora Jodi Compton.

Jo vaig regalar-li al meu pare el llibre La Caída de los Dioses de David Solar, que és un recull històric dels errors que va cometre Hitler que van propiciar la caiguda de l'imperi nazi. Cal recordar que es commemora el 60é aniversari del final de la 2a Guerra Mundial.

Després he regalat a ma mare el llibre dels monòlegs de El Club de la Comedia Contraataca i a ma germana un llibre de poemes.

viernes, abril 22, 2005

iBook by Apple

Un amic s'ha comprat un iBook d'Apple, substituint el se anterior Esteban Jr de la marca Compaq. Aquest portàtil és espectacular, amb un disseny made in California, però assembled in China (com la iPod).

Aquest és l'aspecte que té la poma mossegada d'Apple en un McEsteban Jr:


jueves, abril 21, 2005

Playoffs NBA 2005

Després d'una dura temporada de bàsquet a la NBA, ara és moment per als Playoffs. Concretament els encreuaments han quedat de la següent manera:

CONFERÈNCIA OEST:
(8)Memphis Grizzlies-(1)Phoenix Suns
(7)Denver Nuggets-(2)San Antonio Spurs
(6)Sacramento Kings-(3)Seatle Supersonics
(5)Houston Rockets-(4)Dallas Mavericks

CONFERÈNCIA EST:
(8)New Jersey Nets-(1)Miami Heats
(7)Philadelphi 76´ers-(2)Detroit Pistons
(6)Indiana Pacers-(3)Boston Celtics
(5)Washington Wizards-(4)Chicago Bulls

He fet una juguesca amb els meus amics i he pronosticat els següents resultats:

OEST:
Phoenix Suns - Dallas Mavericks = Phoenix Suns
Sacramento Kings - San Antonio Spurs = San Antonio Spurs

EST:
Miami Heats - Washington Wizzards = Miami Heats
Indiana Pacers - Detroit Pistons = Detroit Pistons

I finalment espero que la final sigui Phoenix-Miami i que el Shaquille O'Neil ajudat per Wade facin decantar la balança per l'equip de l'Est. Així que aposto per campió a Miami Heats. Per mi els segons favorits també són de l'Est: Detroit Pistons, els fins ara actuals campions.

miércoles, abril 20, 2005

El socio (by John Grisham)

Hace poco he terminado de leer el libro El Socio de John Grisham. Este escritor es un crack para escribir estos thrillers basados en delitos, procesos judiciales y abogados. El libro es muy bueno, te engancha desde el primer capítulo y es muy recomendable.



Este libro de Grisham fue sacado en el mercado el año 1997, y yo me lo he comprado en una edición de bolsillo que han reeditado este año Ediciones B

En la contraportada del libro se presenta la siguiente sinopsis: Espiaron cada uno de sus movimientos hasta obtener la seguridad absoluta de que era él. Se hacía llamar Danilo Silva y vivía en una modesta casa de una ciudad pequeña de Brasil. Pesaba mucho menos e incluso su cara era levemente distinta, gracias a la intervención de un cirujano. Al parecer, vivía solo. Es decir, nada que ver con aquel abogado de Biloxi llamado Patrick Lanigan que, cuatro años antes, había desaparecido con noventa millones de dólares dejando atrás a su hermosa mujer y a su adorable hija. Pero ellos estaban convencidos de que Danilo Silva era Lanigan, y de que con su captura pondrían fin a aquella historia. Grave error: la historia acababa de empezar.

Os lo recomiendo a todos, creo que el comentario de Kirkus Reviews que adjuntan en la portada de esta edición es totalmente cierto: "Grisham justifica su éxito con su mejor trama hasta el momento".

martes, abril 19, 2005

John Grisham

John Grisham és un excepcional escritor estadounidenc que va néixer a Jonesboro, estat d'Arkansas, el 8 de Febrer de 1955. És fill de Wanda Grisom, mastressa de casa, i de John Grisham, que fou treballador de la construcció. Quan John tenia dotze anys els seus pares es van traslladar de l'estat d'Arkansas al de Mississippi, concretament a la població Southhaven.

John Grisham va estudiar dret a la Universitat de l'Estat de Mississipi, i posteriorment va excercir com a advocat criminalista, i es va dedicar al món de la política arribant a ocupar en els anys 80 un càrreg electe en el seu estat.

Grisham es va casar l'any 1981 amb Renée Jones, amb qui va tenir un fill de nom Ty, y una filla: Shea.



Va debutar com a novelista amb A Time To Kill (Tiempo de Matar) (1987). Inicialment el llibre va ser rebutjat per molts editors, i va ser comprat per Wynwood Press que va fer una modesta tirada de 5000 exemplars l'any 1998.

Més tard va publicar The Firm (La Tapadera) (1991), un llibre que va aconseguir un enorme triomf comercial el que va provocar que Grisham abandonés la seva faceta legal per basar-se en l'escriptura. Aquest llibre va arribar a estar 47 setmanes en la llista de més venuts del The New York Times, convertint-se The Firm en la novela més venuda l'any 1991. Els drets de cine per a la novela van ser venuts a la Paramonts Pictures per 600.000$.

Després d'aquesta novel·la, John Grisham ha publicat: El informe pelícano (1992), El cliente (1993), Cámara de gas (1994), Legítima defensa (1995), El jurado (1996), El socio (1997), The street lawyer (1998), El testamento (1999), La hermandad (2000), Una Navidad diferente (2001), A painted house (2001), La citación (2002), Bleachers (2003), El rey de los pleitos (2003), El último jurado (2004) i El Intermediario (2005).

Admirador de John Steinbeck, John Grisham és un escriptor de best-sellers ambientats generalment en ambients judicials, segurament pel seu passat com a advocat criminalista i bon coneixedor del món judicial.

La seva participació en el món del cine es basa principalment en noveles que s'han portat a la gran pantalla com: The Firm (La Tapadera), The Pelican Brief (El Informe Pelícano), The Client (El Cliente), A Time to Kill (Tiempo de Matar), The Chamber, The Rainmaker i Runaway Jury (El Jurado).

lunes, abril 18, 2005

Heidi Klum

Heidi Klum es una modelo alemana. Heidi nació el 1 de junio de 1973 cerca de Köln (Colonia). Su cabello es claro y sus ojos son verdes sus medidas son las siguientes:86-60-86.

Su carerra empezó por suerte, una de sus amigas envío a su lugar un boletín de participación a un concurso de belleza organizado por un diario aleman. Ganó el concurso y un agencia la contrató.

Tuvo un romance muy sonado con el director de la escudería Renault, Flavio Briatore, del quesalió su único hijo.

La modelo Heidi Klum es bastante espectacular...


sábado, abril 16, 2005

La Intérprete

La pel·lícula de La Intérprete (The Interpreter) està dirigida per Sydney Pollack, i protagonitzada per Nicole Kidman, Sean Penn i Catherine Keener.



La Intérprete és Silvia Broome, paper interpretat per Nicole Kidman, que treballa com a interpret per a la Organització de les Nacions Unides a la seva seu central a New York. Ella escolta sense voler una conversa en la que s'amenaça de mort a un cap d'estat africà que té previst pronunciar un discurs davant l'Assamblea General de la ONU. A partit de llavors s'origina tota la trama policíaca del film.

Com a curiositat dir que, en aquest film d'Universal Studios el director Sidney Pollack fins i tot fa un paper de superior del Sean Penn dins l'FBI.

És una peli molt recomanable, ja que és força rodona, amb bona història, estàs gairebé tota la peli en tensió, i la interpretació de la Nicole Kiddman és molt bona.

viernes, abril 15, 2005

Anunci curiós

Un altre dels anuncis curiosos de l'Hamburg Airport, concretament d'una revista alemanya:


jueves, abril 14, 2005

Butxaques buides

Un dels anuncis curiosos de l'Hamburg Airport:


miércoles, abril 13, 2005

St. Pauli

Una imatge del carrer HerbertStaze de St. Pauli:


martes, abril 12, 2005

Prohibida l'entrada a dones

En aquest carrer de HerbertStarze del barri de St Pauli d'Hamburg, estava prohibida l'entrada a menors de 18 anys i a dones:


lunes, abril 11, 2005

Foto de Lübeck

Una foto de la bonica porta de la Concordia de Lübeck:


domingo, abril 10, 2005

Hamburg - Barcelona

Després d’esmorzar plegats vem anar en cotxe fins a Hamburg per visitar dos dels punts turístics de HH que ens vem deixar per visitar: St Pauli i el port.

Hamburg té un port increïble ubicat a la vora del riu , que és el segon port a nivell europeu de contenidors, per darrere del holandés de Rotterdam. Hamburg és també seu d’indústria altament especialitzada. És capdavantera en tecnologia mèdica i biotecnologia, i un dels centres mundials de construcció d’avions: aquí s’està construïnt el nou avió de gran tonelatge A 380. A més, les empreses OTTO-Versand (de logística i venda per catàleg) i Helm AG (de productes químics) són líders de mercat arreu del món. Tocar un piano Steinway, escriure amb una pluma Montblanc o utilitzar crema Nivea, és fer servir productes hamburguesos.

Sant Pauli és el barri amb més moviment d’Hamburg. Com que Hamburg sempre ha tingut un port important, es va crear una tradició d’una espècie de barri xino amb prostitutes per als mariners. Ara aquest barri està ple de teatres, sales de concerts, sex-shops i prostitució. El carrer per antonomàsia de les putes s’anomena Herbertstraze, i té la curiositat que està emmurallat en les entrades del carrer amb un cartell que posa: “Prohibida l’entrada a menors de 18 anys i dones”. Dins hi ha els típics aparadors, semblants als del Red Light District d’Amsterdam, amb unes noies despampanants i amb poca roba però que prèviament s’han fet una sessió de xapa i pintura amb silicona.

Els nostres amics ens han acompanyat d’Hamburg cap al Hamburg Airport en cotxe, evitant els entrebancs d’una senyalització molt deficient que arriscava que arribéssim tard a la sortida del vol. Però hem arribat molt bé de temps i jo he tingut fins i tot temps de fer shopping. En el vol de tornada destacar una de les azafates que estava de traca i mocador. Això és tot!!

sábado, abril 09, 2005

Lübeck

Avui ens hem aixecat tard, després de la patejada d’ahir ens hem adormit més del compte. Hem esmorzat plegats i ens hem recorregut Lübeck. Hem visitat Helligen Gelft Hospital, fundat a l’any 1227, que actualment és un museu, però que va ser un asil-hospital que es va avançar al seu temps acollint a les persones malaltes o sense casa. Té uns vitralls molt xulos i una estructura com d’esglèsia.

Hem visitat el monument a Thomas Mann, i recorregut els diversos carrers comercials de la ciutat. És aquí on he comprat Marzipans típics de Lübeck, de la casa Niederegger. Altres souvenirs culinaris que he comprat durant aquest viatge han estat cerveses del tipus Hefewissbier de la marca Weihenstephaner típiques de Bavària, i saltxitxes amb mostassa.

Hem esmorzat en un cafè on m’he menjat una pasta típica anomenada “Berlinaler” que és com una espècie de donut de sucre, sense forat al mig, i amb fruita confitada tipus mermelada a dins.

Hem recorregut la plaça de l’Ajuntament, que té uns edificis molt típics i una curiosa maqueta per a invidents en el que els carrers estan en llenguatge Braile. Després hem visitat St Marien zu Lübeck, que té un Astronomische Uhr que van fer els cures amb informació lunar, d’estrelles, Sants i el dia en el que cau cada any el diumenge Sant. En aquesta esglèsia és curiós veure representacions de la dansa de la mort, que simbolitza que rics i pobres són iguals davant la mort.

Fora d’aquesta esglèsia de Santa Maria de Lübeck hi ha una figura d’un dimoni que té les banyes i un dit del peu dorats perquè la gent ho toca pensant que dóna sort. Diu la llegenda que quan es va posar la primera pedra de Sta Maria, es va enganyar al dimoni dient que es construiria un celler. Al dimoni li va agradar la idea, perquè podria caçar moltes ànimes que freqüentessin el celler, així que va decidir ajudar als treballadors. L’església es va construir molt ràpid, i un bon dia el dimoni es va adonar que no es tractava d’un celler, i va fer una pedra rodona molt gran per destruir l’església. Però un dels empleats li va proposar de construir el celler just davant i el dimoni estigué d’acord.

Hem dinat tard en un restaurant turc, cal recordar que a Alemanya hi ha uns 8 milions d’immigrants turcs. Hem menjat un menú que consta de un Dönna Kebba, que ve a ser com una pita, una ració de patates (aquí mengen patates tot el dia) i una beguda, que jo he escollit la mítica Mirinda que a Barcelona és quasi impossible d’aconseguir.

Lübeck té uns edificis espectaculars construïs a l’edat mitjana com la Concordia Dom, o porta de la Concòrdia que era la porta d’entrada cap a l’antiga zona emmurallada, les esglèsies de Sta Maria i de St Pere, i la catedral (Dom zu Lübeck) i altres que la seva façana té una típica forma escalada.

Després hem agafat el cotxe i ens hem anat 10km cap al Nord, a Travemüde, perquè ens ha fet gràcia poder tocar l’aigua del mar Bàltic. El viatge ha estat un tant accidentat ja que ens hem hagut d’esperar una bona estona ja que un dels pons que passa per sobre el riu estava obert perquè poguessin passar uns mega-barcos. D’aquí un temps aquest problema no hi serà, ja que estan construint un túnel per sota el riu per a aquesta carretera. Ha fet un fred increïble, però després de creuar els centenars de metres de sorra que té la platja hem tocat l’aigua.

Per sopar he menjat una Turkish Pizza, que és una massa de pizza enrollada amb badella, amanida, ceba i salsa. Molt bo per cert! I després de sopar hem anat al bar del primer dia a beure un parell de cerveses. Per acabar la nit hem anat a una discoteca anomenada Body & Soul de Lübeck que és un vaixell atracat que té diverses plantes i que ha estat molt bé.

viernes, abril 08, 2005

Hamburg

Mentre els nostres amics de Lübeck estan treballant, ja que és un dia feiner, nosaltres ens hem dirigit en tren cap a Hamburg que està a uns 60Km. El tren és una mica car, només anada costa 9,90€.

La ciutat lliure i Hanseàtica d’Hamburg és la segona ciutat més gran d’Alemanya, i és municipi i estat, com els länders de Bremen i Berlín. Té 1,7 milions d’habitants, i 3,5 si contem tota l’àrea metropolitana, que repartits per 755km2 (7 vegades més gran que París) fa que la qualitat de vida sigui molt elevada.

A l’arribar hem caminat sense mirar el mapa, però hem acabat perdent-nos per un barri que després ens hem assabentat que no era precisament dels millors de la ciutat... Però després ens hem dirigit cap al centre d’Hamburg, que és xulo amb els seus canals i els seus edificis. És per això que Hamburg és conegut com la Venècia del Nord. Però curiosament Hamburg té 2302 ponts per tota la seva extensió, més que Venècia i Amsterdam junts.

Apropant-nos cap al centre d’Hamburg hem rodejat una espècie de bahia en el que riu entra dins la ciutat. És en aquest punt on hi ha un heisser que recorda al que hi ha a Ginebra. Caminant hem arribat a la plaça de l’Ajuntament, que està en un edifici molt guapo amb unes banderes enormes, una d’Alemany i l’altre d’Hamburg (vermella amb un castell blanc). Mentre estàvem asseguts ens ha vingut una noia que era de ràdio Hamburg que feia entrevistes pel carrer, i ens ha fet una preguntant-nos què faríem el cap de setmana.

També hem visitat el que queda de la Catedral d’Hamburg que va ser bombardejada durant la Segona Guerra Mundial, i que ara queda poc més que la façana i un monument en memòria de la gent que va morir.

Després hem estat caminat per la zona més comercial i més pija d’Hamburg on hi ha tendes com Cartier, Bulgari, Hugo Boss, i curiosament Zara. Però nosaltres hem entrat a la tenda Lego, on tenien en exposició diversos muntables de la sèrie d’Star Wars, al típic corte inglés alemany que no recordo al nom, i a Saturn. Les tendes Saturn son com els Mediamarkt però més bèsties, amb moltes plantes i amb més varietat de coses. Fins i tot tenen un cyber-cafè, i una planta dedicada a la música on trobes molta més varietat que l’oferta en l’FNAC o en el Mediamarkt de Barcelona.

Comentar d’Hamburg que té més de 90 consulats, ocupant el segon lloc de tot el món després de la ciutat de New York.

Hem tornat cap a Lübeck amb el tren de les 17:35 per poder arribar a l’hora que surten de treballar els nostres amics. Ens han convidat a sopar a casa seva i després hem sortit a fer unes cerveses amb uns amics seus. Comentar per últim que en aquesta zona d’Alemanya els horaris dels àpats són molt diferents als nostres: esmorzen a les 7h, dinen entre les 11:30h i les 12:30h, i sopen al voltant de les 19:00h.

jueves, abril 07, 2005

Barcelona - Lübeck

He sortit de casa a les 10h per fer-me uns bocates, que per cert no m’he menjat ja que a l’avió m’han donat de dinar. Amb el tema dels bocates m’he entretingut, i he hagut de sortir pitant de casa per agafar el metro i que no se m’escapés el tren de l’estació de Catalunya cap a l’aeroport a i 8 cada mitja hora (08, 38). Ha anat d’un pèl, ja que just a l’arribar a Catalunya he sentit com anunciaven el tren. He començat a córrer carregant la maleta, baixant les escales mecàniques i al veure l’andana m’he adonat que el tren estava justament estacionat a l’altre punta de l’andana ja que era un d’aquests trens amb només 3 vagons. Per sort he estat a temps d’enganxar-lo.

En el tren el número de guiris era important, però també m’ha sobtat veure molta gent jove que aprofita les ofertes d’empreses com Easyjet. El tren s’ha omplert a Sants, però ja llavors m’havia fet amb un bon lloc.

Havia quedat a la cafeteria de la terminal B, al costat de l’estàtua del Botero, i allà ens hem prés un cafè. El control d’equipatges de mà ha canviat una mica, i ara et fan posar totes les coses en una safata abans d’entrar a la cua de l’arc detector de metalls. Davant nostre s’ha donat l’anècdota que una parella asiàtica ha hagut de deixar al seu nadó a mans de una segurata per poder passar per l’arc, i la segurata s’ha quedat una bona estona amb el nadó sense poder fer la seva feina.

Hem fet el trajecte Barcelona-Hamburg amb Air Berlin. Hem sortit de Barcelona amb Sol, i hem aterrat a l'Hamburg Airport plovent, però ràpidament s'ha despejat ha sortit el Sol. Això sí, la temperatura és significativament més freda.

El vol ha tingut mitja hora de retard, però hem tingut la sort de poder agafar l'autobús a temps que ens portés d'Hamburg a Lübeck just a l'arribar a l'estació. Si el perdíem havíem d’estar 2 hores i mitja esperant, ja que aquest el mitjà de transport era el més directe. Però sense saber on estava l’estació ens l’hem trobat, i justament l’autobús que acabava d’arribar era el nostre.

En el trajecte de l’autocar he pogut comprovar que aquí la gent viu amb cases i té uns jardins molt verds, es nota que plou bastant perquè hi ha molta vegetació. El conductor ens ha cridat diverses vegades l’atenció, a nosaltres i a altres viatgers, perquè resulta que està prohibit parlar pel mòbil... i això que el trajecte costa 14€.

D'Hamburg hem anat cap a Lübeck, on tenim el cuartel base, que és una ciutat coneguda perquè és patrimoni de la humanitat i perquè té una bona universitat.

Si sabeu, resulta que Lübeck va ser la ciutat on els anglesos van provar les bombes incendiàries durant la Segona Guerra Mundial. I els alemanys van aconseguir que paressin el bombardeig gràcies a la intermediació de la Creu Roja, ja que es tractava de Lübeck Patrimoni de la Humanitat. Inclús es comenta que va haver un pacte secret entre Hitler i Churchill perquè no es bomberdejessin respectivament Lübeck (Alemanya) i Oxford (Anglaterra).

Per sopar m'he menjat un Bratkartoffeln, que és un plat típic alemanyque consta de patates fregides, ous ferrats, cogombre i bacon... tot acompanyat per cerveses. Concretament m'he prés vàries cerveses: Warsteiner, Hefenweizen i Cristallweizen que va amb llimona. El local on hem sopat es deia Heinrich Böll, que seria l'equivalent del Quim Monzó català però amb Nobel. Per acabar la nit ens hem fotut una cervesa Jevel a casa dels nostres amics.

miércoles, abril 06, 2005

Air Berlin

Els trajectes Barcelona-Hamburg-Barcelona amb Air Berlin va anar perfecte:


martes, abril 05, 2005

Estella Warren

Estella Warren és una impressionant model canadenca nascuda l'any 1978.

És molt coneguda per haver protagonitzat l'anunci de Chanel 10 en el que anava vestida de Caperucita roja i sortia amb uns llops... espectacular!

A nivell d'actriu ha fet Driven amb el Silvestre Stallone, El Planeta de los Simios del Tim Burton, a Perseguido del Christian Slater, i és protagonista a Blowing Smoke i a Tangled.


domingo, abril 03, 2005

Yasmine Bleeth

Un foto d'una de les vigilantas de la platja:


sábado, abril 02, 2005

Dogbert & Blackberry

Dogbert has a Blackberry too:


viernes, abril 01, 2005

Trainspotting (by Irvine Welsh)

Trainspotting és un hobbie que consisteix en comptar els trens que passen per una estació mentre estàs allí esperant. És reconegut com un dels hobbies amb més poca gràcia i més aburrits d'Anglaterra.

Però Trainspotting també és un llibre, escrit per Irvine Welsh. Aquest escriptor viu actualment entre el seu Edimburg natal i Amsterdam, i és autor de llibres com Acid House, Éxtasis, Escoria i Cola.

Per molts serà molt més coneguda la pel·lícula Trainspotting, però cal apuntar que la peli està basada en el llibre d'Irvine Welsh. Jo haig de reconèixer que vaig veure la pel·lícula quan es va estrenar al cine i em va agradar molt, i que per això em vaig comprar fa poc el llibre.

A Trainspotting Welsh escriu en l'aspre llenguatge dels carrers d'Edimburg, sobre les borratxeres, la droga, el futbol, els sexe i el rock and roll. Tot això amb un estil de negre picaresca dels que van néixer en el costat dur de la vida, dels que no tenen sortida per escapar de la droga i la pobresa.

El llibre no m'ha agradat tant com em pensava. Sí que és veritat que té moments molt bons, i altres que et parteixes amb un humor àcid. Però té un caràcter depressiu, i a vegades la forma que té d'escriure és desconcertant i no ajuda a llegir. Però sempre hi ha a gent que li agrada més el llibre com a aquests del Club Cultura.

El llibre el pots aconseguir a l'FNAC en l'edició d'Anagrama de la foto , o a la mateixa Amazon. Per cert, fa poc Irvine Welsh ha publicat la segona part de Trainspotting titulada Porno, que vaig estar a punt de comprar fa dies al FNAC, en la que explica com els hi va als protagonistes supervivents 10 anys després de la primera novela.

jueves, marzo 31, 2005

What's in my bag?

Després de veure la moda del Whatsinyourbag en el Flickr on tothom penja la foto amb els gadgets que té, com ja vaig comentar en el Emeshing Blog.

Doncs bé, he decidit fer la foto dels meus gadgets i publicar-la:



Però si aneu a la pàgina web de Flickr on està penjada la foto, hi ha els comentaris que he afegit indicant què és cadascún dels gadgets.

Algú s'anima a publicar el seu whatsinyourbag particular?

miércoles, marzo 30, 2005

Reality Bites

La pel·lícula Reality Bites, traduïda com Bocados de Realidad, és una comèdia sobre l'amor en els anys 90 que tracta de mostrar una visió de la realitat des de l'anomenada Generació X.

Recordar que el terme Generació X va ser apodat per Douglas Coupland a través del llibre amb el mateix nom, i fa referència a la generació que en els 90 tenia uns 20 anys, així que estaríem parlant dels nascuts al 70-73.

El film Reality Bites està dirigit per Ben Stiller, que també és un dels protagonistes, la història està escrita per Helen Childres, i està produïda per Danny DeVito i Michael Shamberg. Els protagonistes de la pel·lícula són Winona Ryder, Ethan Hawke, Janeane Garofalo i Steve Zahn.



Reality Bites comença quan Lelaina, personatge interpretat per Winona Ryder, es gradúa i es reuneix amb els seus amics Troy, Sammy i Vicy per prendre unes cerveses i comença a gravar un video en el que plasma les diferentes visions de la vida de cadascú. Lelaina treballa com ajudant de producció en un programa de televisió matinal, a les ordres d'un presentador engreït i amb la pressió que li fa jugar-se el lloc de treball. Però Lelaina sofreix un canvi a la seva vida al conèixer a Michael, un home que representa tot el que els seus amics aburreixen, però que en canvi ella es veu atreta per ell.

martes, marzo 29, 2005

Dilbert & start-ups

Some people think that is possible to create a new start-up copying some ideas from another webs, but it's totally false.

This type of invention is used by Dilbert to create a new web business:


lunes, marzo 28, 2005

Aukera Guztiak

"El Supremo anula la lista de Aukera Guztiak para las elecciones vascas".

Crec que l'estratègia d'ofegar qualsevol alternativa democràtica als independentistes bascos és totalment errònia. La candidatura del partit Aukera Guztiak hauria d'haver estat admesa, sempre i quan els seus formants no tinguin antecedents penals en delictes o actes terroristes.

Cal recordar que es tracta d'unes eleccions basques democràtiques, i que per tant tothom és lliure de conformar un partit i presentar-se, no pot ser que el Tribunal Suprem de Madrid actui d'ofici per il·legalitzar una llista perquè defensa unes idees independentistes que no convenen als 2 principals partits espenyols.

Aquesta nova il·legalització, crec que és un nou error del PSOE i del PP. S'ha de procurar la llibertat dels ciutadans i l'extermini de qualsevol tipus d'acte violent o terrorista. Però il·legalitzant una llista democràtica per unes eleccions el que fan és que les posicions es radicalitzin, i que hi hagi una part de la població basca que no tingui cap partit polític que defensi les seves posicions independents.

Per últim, hi ha gent que opina que la llista Aukera Guztiak és "herència" de Batasuna, doncs potser cal que parlem que la part de més ultra-dreta, que l'altre dia es va enfrontar amb la policia per la retirada d'un monument al dictador Franco, està dins de l'actual PP. Potser llavors diguem que el PP és "herència" de la dictadura de Franco...

domingo, marzo 27, 2005

Un día en las carreras

De ida al circuito, nos picamos con un Skoda Fabia RS. Fuimos mucho rato en paralelo, parecía que ninguno de los dos se despegaba, y sólo el tráfico hacía que pasara uno delante de otro. Eran sólo tests, pues el reto iba a llegar minutos después.

Llegamos al Karting Vendrell, y sólo llegar vemos a 2 Porsche Carrera, uno plateado y otro negro, no sé con cuál me quedaría... Compramos los tickets y nos disponemos a hacer una cola de casi una hora, y eso que en cada tanda corrían 24 karts. Tanto delante como detrás de la cola había mucho flipao, de estos que se levantaron muy temprano para poder ver al Alonso ganar, mientras yo dormía después de salir de fiesta.

En nuestra serie entramos los últimos, pero salimos de boxes los primeros. Nos pusimos un casco, sudado y sin visera. Yo me subí en el kart número 15, y al cabo de nada ya estabamos empezando a dar la primera vuelta al circuito. El kart tiraba, sobretodo lo apretaba en la zona rápida del circuito, con una larga recta con una chicanne, seguida de una curva y otra larga recta. Pero en la zona lenta del circuito, con algunas curvas muy cerradas, el coche derrapaba y te hacía perder tiempo.

Al final hice en mi mejor vuelta 1:24.32, quedando en el puesto 11 de mi serie de 24. Mis amigos hicieron respectivamente en sus mejores vueltas 1:20.37, 1:22.55 y 1:23.76, quedando 3o, 7o y 9o. No está mal de 24 participantes, y siendo la primera vez que corríamos en este circuito. Para algunos, el que quedó tercero tenía un coche más rápido que los demás...

En definitiva, pudimos correr ni que fuera en circuito mini y emular a los grandes pilotos de Formula 1 como Michael Schumacher, Kimi Raikonnen, David Coulthard o Fisichella. Pero el más rápido de nuestra serie era un tal Cico que hizo 1:18.70, todo un crack!

sábado, marzo 26, 2005

Bowling for Columbine n+1

No, no se trata de la segunda parte de la película de Michael Moore, aunque tiene su conexión. Se trata de otra matanza que un chaval ha originado en Estados Unidos, entre otras causas, por tener a su alcance armas de fuego como quién va a comprar bolígrafos a la papelería.

Jeff Weise tenía 17 años de edad, vivía en Red Lake (Minnesota-USA) y era estudiante de secundaria. No se saben las razones, pero se apoderó de una arma y primero asesinó a su abuelo y a la compañera sentimental de éste en su casa en la reserva india de Red Lake. Luego fue hasta su escuela, dónde mató al vigilante, a una profesora y a cinco compañeros de clase, y finalmente se suicidó. Además hirió a más de una docena de estudiantes de su escuela.

El gobierno de los Estados Unidos debe tomar cartas en el asunto si no quiere que se sigan reproduciendo estos casos que generan miedo y preocupación en la sociedad. No puede ser que un chaval de 17 años tenga acceso a armas de fuego para hacer lo que le plazca, no puede ser que para controlarlo tenga que haber controles de metales en los accesos a las escuelas como si se tratara de aeropuertos. ¿Cuando piensan hacer alguna cosa al respecto? ¿O es que piensan que estas son también víctimas colaterales de su negocio armamentístico, como los irakíes son de su negocio petrolero?

Ahora se dice que Jeff Weise era un asiduo visitante de la web nazi.org, dónde escribió: “Supongo que siempre he tenido una admiración natural hacia Hitler y su ideología, así como por su arrojo a la hora de invadir naciones” con el apodo de "El Angel de la Muerte” y se definía como nazi-indígena.

En un artículo de Prensa Latina, se cuestiona la política seguida por George W. Bush en lo que a tenencia de armas se refiere, sobretodo haciendo hincapié en que no puede entregarse al país a los que lo han votado, que frívolamente puedo definir por: "Personas con doble moral, tan religiosas que no pueden ver el pecho de Janet Jackson, pero que en cambio tienen un rifle en su casa para matar al primero que se les cruce".

En el artículo se subraya el hecho de que Bush liberó a finales de 2004 la venta de 19 tipos de armas semiautomáticas. Con lo que desde ese preciso momento están disponibles en armerías de Estados Unidos revólveres, pistolas, sub-ametralladoras y fusiles de todos los calibres. La resolución de Bush constituyó una resonante victoria del poderoso lobby armamentístico norteamericano, encabezado por la Asociación Nacional del Rifle (NRA), uno de los principales contribuyentes a la campaña electoral republicana con 20 de los 400 millones que recibieron.

Pero es que no es el único hecho de este tipo que se registra últimamente en USA. El pasado día 12 de Marzo, en una iglesia evangélica en el estado de Wisconsin, un hombre mató a ocho personas y después se suicidó. Terry Ratzmann, de 44 años, era un hombre pacífico que asistía regularmente a la Iglesia Viviente de Dios, un grupo evangélico que se reunía todos los sábados en un hotel de la ciudad de Brookfield, Wisconsin. Y hace poco más de un año un estudiante de la escuela secundaria de Rocori, en el mismo estado de Minesota, mató a balazos a dos de sus compañeros.

Pero el incidente de en Red Lake (Minnesota) recordó la masacre registrada en 1999 en la escuela Columbine en Denver (Colorado), donde dos alumnos irrumpieron a balazos en sus instalaciones y después de matar a 13 compañeros también se suicidaron. Hace sólo una semana, las autoridades del estado de California habían acusado a dos jóvenes, de 15 y 17 años, de conspirar para llevar a cabo una matanza similar a la de Columbine. Ambos, cuya identidad se ha mantenido en el anonimato, se declararon no culpables de conspiración para asesinar a compañeros y profesores en el instituto Católico de San Juan Bosco, en Bellflower (al sur de Los Angeles). Supuestamente, habían dibujado un plano de la escuela con lugares en los que pretendían colocar bombas y habían acudido a una tienda de armas para adquirir pistolas.

viernes, marzo 25, 2005

Analyse This

Hace tiempo vi la segunda parte, titulada Analyse That u Otra Terapia Peligrosa ¡Recaída Total!, y la verdad es que me gustó, sobretodo para pasar el rato.

Pues bien, el otro día hicieron por televisión la primera parte, titulada Analyse This, y es mejor que la segunda parte.... las segundas partes nunca fueron mejores (excepto Terminator quizás).

El film Analyse This ó Una Terapia Peligrosa fue realizado en 1999 por Harold Ramis y protagonizado por Robert De Niro, Billy Crystal, Lisa Kudrow (la de Friends) y Joe Viterelli.


Analyse This trata de un mafioso, interpretado por Robert de Niro, que tiene problemas después de que se carguen a un amigo en su presencia, rememorando la muerte de su padre. Para salir de su situación recurre a un psiquiatra, papel interpretado por Billy Crystal, que le ayuda a ver las cosas de otra forma y a afrontar los problemas que la mafia le acarrea. A cambio, Billy Crystal recibe regalos pero tambien problemas familiares, sobretodo con su mujer (Lysa Kudrow).

Lo mejor de esta película son las situaciones cómicas que se generan entre Robert de Niro y Billy Crystal a raíz del mundo mafioso en que se mueve el primero.

jueves, marzo 24, 2005

Saw

Vaig anar a veure el film Saw, més que res perquè no havia tingut la ocasió de poder-lo veure en el Festival de Sitges, i no perquè m'atragués especialment. Doncs bé, la pel·lícula està molt i molt bé, està molt ben estudiada i et quedes ben parat en vàries escenes: totalment recomanable!

Saw va ser estrenada l'any 2004, per això va estar dins del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges del 2004. La pel·lícula està dirigida per James Wan
, i està escrita per ell mateix i per Leigh Whannell. Curiosament el film està protagonitzat pel mateix Leigh Whannell, que fa d'Adam, Cary Elwes, els policies Danny Glover i Ken Leung, i Monica Potter.



La pel·lícula tracta de dos homes que es desperten tancats en una habitació i que se'ls hi planteja una espècie d'"acertijo"/prova que han de resoldre si volen sortir.

Tot i que encara es troba en la nostra cartellera de cinemes, Saw es pot comprar en DVD a Amazon.

I es nota que la pel·lícula ha tingut èxit, perquè a la web he vist que ja s'està preparant la segona part, Saw 2, per a la tardor d'aquest 2005. Per cert la web de Saw és força recomanable, donat que és diferent i interactiva.

miércoles, marzo 23, 2005

Dilbert & e-mail

There are a lot of people a-mail addicted. They need to recieve many e-mails during a day, and when they can't update their account then they are very nervious.

I think that Dilbert is specially true:


martes, marzo 22, 2005

El "artículo" sigue vigente

Hasta el pasado año el artículo 34 residía en el estado de California. Recordemos que el artículo decía: “Hago lo que quiero, cuando quiero, donde quiero y porque me da la gana”. Este año el artículo ha cambiado de estado, Florida, e incluso ha cambiado de número, el 32, pero la ley sigue vigente a nivel nacional en USA. Shaquille O’Neil sigue haciendo de las suyas.

Esta noche he estado viendo el partido que ofrecía NBA+ en Canal+ entre Houston Rockets – Miami Heat que se celebraba en el Toyota Center de Houston (Texas). Miami ha cambiado una barbaridad desde la llegada este año de Shaq Twister O’Neil. Nadie se explica cómo lo dejaron escapar de LA, ya que se está demostrando que a partir de Shaq puede montarse un equipo, mientras que a partir de Kobe Bryant es más difícil montarlo.

Además Shaq Artículo 32 O’Neil hace mejorar todos los jugadores de su alrededor, gracias a que las defensas deben cerrarse para intentar defenderle. El mejor exponente ha sido Dwayne Wade, un jugador de segundo año, Sophomore, que se está saliendo con muy buenos promedios y que es uno de los aspirantes al MVP de la temporada. También ha hecho mejorar a jugadores como Eddie Jones, Daemon Jones, Laettner...

Montes&Daimiel comentaban que podrían comprarse jugador por jugador estos Heat a los Lakers de los anillos (salvando las distancias), teniendo como columna vertebral a Shaq y a Wade. Yo no creo que tengan suficiente equipo para ganar el anillo, pero los periodistas dicen que contando con estos dos a gran nivel Miami podría ser un claro aspirante.

Delante de Miami estaban unos desaprovechados Houston Rockets, con muy buena pero desaprovechada plantilla dirigida por Jeff Van Gandy, así que era un duelo de hermanos entrenadores. Digo desaprovechada por el hecho de tener a un jugadorazo como Tracy “¿por qué eres tan bueno McGrady?”, Yao Ming que sólo está lanzando un promedio de 12 tiros por partido, y gente como David “el gnomo” Wesley, Dikembe Mutombo, Bob Sura, Weatherspoon... Creo que el cambio que propició la llegada de TMac no fue lo mejor para Houston, ya que la pérdida de Steve Francis y Cuttino Mobley se ha notado en el bloque de los Rockets.

Finalmente Houston se ha llevado el partido por 84-82, pero parece que no tienen muchas aspiraciones de conseguir nada importante este año. Mientras Miami se pone con 51-17, con lo que los Heat se llevaran el título de la Conferencia Este de la NBA. El partido se ha desarrollado con planteamientos muy defensivos, seguramente debido al duelo de banquillos entre los hermanos Van Gandy, muchas pérdidas de balón por parte de Miami y los malos porcentajes. Ha destacado Dikembe Mutombo saliendo del banquillo, aportando muchos rebotes, muchos de ellos en ataque. Y un buen partido del jugón Tracy McGrady con 26 puntos. Por parte de Miami Heat sólo se ha salvado Shaq con 23 y un Wade no muy inspirado con 20.

lunes, marzo 21, 2005

Semana Santa

La gente está de vacaciones en Baqueira con "y mi princesa!", o en el Caribe con Arús o en las Canarias con el Pepe Vélez. De mientras, unos pocos, pero que cada vez son más, nos quedamos en las ciudades a currar, a levantar el país, a conseguir que las cosas funcionen...

Me preguntan ¿Y qué vas a hacer en Semana Santa? ¿Vas a ir a algún sitio? Pues no. Me voy a quedar en la ciudad a disfrutar que la gente se va. Y es que se disfruta cuando no hay aglomeraciones... sólo las aguanto en conciertos, porque me gusta el grupo de música que voy a ver, o en partidos de futbol, no hace falta que explique el porqué.

Por ejemplo, el fin de semana pasado pasé por el FNAC y no pude resisitir la tentación de entrar. Una vez dentro, estuve chafardeando la sección de novedades en libros. Vi que Irvine Welch, el autor de Trainspotting, ha escrito una especie de continuación de este libro (que por cierto me estoy leyendo ahora) con los mismos personajes 10 años después. El título de este libro no pasa desapercibido, se llama Porno. Lo cogí.

Directamente me fui a capturar otro libro que tenía clichado, el nuevo de Ken Follet, que es blanco y se titula En El Blanco. Para acabar con al sección de libros, vi que John Grisham ha sacado un nuevo libro: El Intermediario, así que no me pude resistir a llevármelo, creo que he leído todo lo publicado por Grisham... es muy bueno.

Después pasé por la sección de música y me hice con el disco de Keane, y con un nuevo disco de 50 Cent. A continuación me dispuse a hacer cola para pagar. Las colas eran increibles, parecía Sant Jordi. Al cabo de 5 ó 10 minutos, viendo que el tema se alargaba demasiado, que me pesaban los libros que llevaba encima, que empezaba a tener sudor fría.... dejé todo lo que llevaba en el primer stand que vi, y me fuí. FNAC ha perdido un cliente por no tener un buen sistema para que la gente pague y no se desespere.

domingo, marzo 20, 2005

Sweet Sixteen (by Ken Loach)

Sweet Sixteen es una película del director Ken Loach, con lo que seguro que no te deja indiferente. Sweet Sixteen está protagonizada por Paul Laverty, Martin Compson, William Ruane Annmarie Fulton y Michelle Abercromby.



El film Sweet Sixteen trata de un joven que tiene la madre en la cárcel, y que vive con su padrástro y su abuelo hasta que se harta de que le peguen y lo maltraten. Así que decide dedicarse a los trapicheos por las calles pobres de Glasgow para poder seguir adelante.

La película me gustó mucho la primera vez que la vi en el cine, creo que fue en el Icaria en versión original, y me quedé con la delicada situación que se vive en muchas ciudades europeas. Ken Loach sabe transmitir los sentimientos de pobreza y la problemática que se vive dentro del mundo de las drogas, en su país de origen: Escocia.

sábado, marzo 19, 2005

Futurs viatges

El meu esperit aventurer em porta a planificar viatges futurs a diferents ciutats del món. El primer viatge que tinc planejat és el d'Hamburg que aniré d'aquí a res. Però estic pensant més enllà, i sembla que es podria concretar una visita a Japó, concretament a Tokyo. També tinc moltes ganes d'anar a NY, però potser aquest viatge haurà d'esperar. També tinc ganes de conèixer Suècia, concretament podria fer una visita a un amic a Estocolm. Amb tot això, tinc ganes de tornar a ciutats com London o París que m'encanten.... llàstima que tingui tants pocs dies de festa i tants pocs diners per gastar....

viernes, marzo 18, 2005

Love, Angel, Music, Baby (by Gwen Stefani)

Gwen Stefani ha començat la seva carrera musical en solitari amb un disc molt bo. Al principi reconec que era una mica reaci a aquest disc, però m'ha sorprés molt després d'escoltar-lo unes quantes vegades: és molt bo!

En aquest disc en solitari titulat "Love, Angel, Music, Baby" Gwen Stefani s'ha rodejat de gent com Dr.Dre, Eve, The Neptunes, Andre 3000, Nellee Hooper, Dallas Austin, Jimmy Jam & Terry Lewis, Linda Perry i Tony Kanal.



La primera cançó, "What You Waiting For?", és la que s'ha fet més coneguda per la seva marxa i promoció amb videoclips. El segon track del disc, "Rich Girl", és una cançó interpretada conjuntament amb Eve. L'última de les cançons del disc, "Long Way to Go", està feta amb Andre 3000 del grup Outkast.

El disc ha estat editat pel segell Interscope Records, que també és el segell de grups com 50 Cent, Keane, Will Smith o Marilyn Manson.

Els tracks del disc Love, Angel, Music, Baby són els següents:

1. What You Waiting For?
2. Rich Girl (feat.Eve)
3. Hollaback Girl
4. Cool
5. Bubble Pop
6. Luxurious
7. Harajuku Girls
8. Crash
9. Real Thing
10. Serious
11. Danger Zone
12. Long Way to Go (feat.Andre 3000)

jueves, marzo 17, 2005

Una Fortuna Peligrosa (by Ken Follet)

El otro día acabé de leerme el libro de Ken Follet "Una fortuna peligrosa". Es el cuarto libro que me leo de este escritor después de Los Pilares de la Tierra, Las Alas del Aguila y Vuelo Final, y de momento no me ha decepcionado ninguno de sus libros. El libro está muy bien, bien escrito, bien estructurado, lo recomiendo!!!



La trama de "Una fortuna peligrosa" empieza cuando los protagonistas van a la escuela y uno de ellos muere en un lago por causas poco claras. A medida que se va desarrollando el libro los personajes se van posicionando en distintos cargos de los bancos familiares que se disputan el control en Londres. La historia se desarrolla entorno a la riqueza de la familia Pilaster, y las ambiciones de los distintos miembros de la familia por hacerse con el control del banco familiar.

miércoles, marzo 16, 2005

Whats in your bag?

I like all electronic gadgets, and I have some of them, but people who have token these pictures on Whatsinyourbag of Flickr are a "gadget frikies".

For instance, Andrew Coulter Enright has the following electronic gadgets in his bag:
- Apple Powerbook
- iPod
- Airport Express
- Black Diamond Carabiner
- Sony-Ericsson T610
- A book: The Curios Incident of the Dog in the Nighttime by Mark Haddon
- Ray-Ban New Aviators
- 1996 Swatch Irony
- Swiss Army Knive

Other example of a bag with a lot of gadgets is the bag of Joi. Joi has the following gadgets in his bag:
- PowerBook G4
- Nokia 7610
- HP-12C
- 40GB iPod (external drive)
- Sony PSP
- 60GB iPod Photos and music
- Nokia 7600
- Sidekick 2
- Edirol/wave mp3 recorder R-1
- 100M firewire drive (bootable backup)
...

martes, marzo 15, 2005

Jessica Biel

Després de veure Blade Trinity on apareix bastant espectacular, i amb les aparicions a Las Reglas de Juego i en el remake de La Matanza de Texas, la veritat és que està força bé aquesta Jessica Biel: