Lübeck

Avui ens hem aixecat tard, després de la patejada d’ahir ens hem adormit més del compte. Hem esmorzat plegats i ens hem recorregut Lübeck. Hem visitat Helligen Gelft Hospital, fundat a l’any 1227, que actualment és un museu, però que va ser un asil-hospital que es va avançar al seu temps acollint a les persones malaltes o sense casa. Té uns vitralls molt xulos i una estructura com d’esglèsia.

Hem visitat el monument a Thomas Mann, i recorregut els diversos carrers comercials de la ciutat. És aquí on he comprat Marzipans típics de Lübeck, de la casa Niederegger. Altres souvenirs culinaris que he comprat durant aquest viatge han estat cerveses del tipus Hefewissbier de la marca Weihenstephaner típiques de Bavària, i saltxitxes amb mostassa.

Hem esmorzat en un cafè on m’he menjat una pasta típica anomenada “Berlinaler” que és com una espècie de donut de sucre, sense forat al mig, i amb fruita confitada tipus mermelada a dins.

Hem recorregut la plaça de l’Ajuntament, que té uns edificis molt típics i una curiosa maqueta per a invidents en el que els carrers estan en llenguatge Braile. Després hem visitat St Marien zu Lübeck, que té un Astronomische Uhr que van fer els cures amb informació lunar, d’estrelles, Sants i el dia en el que cau cada any el diumenge Sant. En aquesta esglèsia és curiós veure representacions de la dansa de la mort, que simbolitza que rics i pobres són iguals davant la mort.

Fora d’aquesta esglèsia de Santa Maria de Lübeck hi ha una figura d’un dimoni que té les banyes i un dit del peu dorats perquè la gent ho toca pensant que dóna sort. Diu la llegenda que quan es va posar la primera pedra de Sta Maria, es va enganyar al dimoni dient que es construiria un celler. Al dimoni li va agradar la idea, perquè podria caçar moltes ànimes que freqüentessin el celler, així que va decidir ajudar als treballadors. L’església es va construir molt ràpid, i un bon dia el dimoni es va adonar que no es tractava d’un celler, i va fer una pedra rodona molt gran per destruir l’església. Però un dels empleats li va proposar de construir el celler just davant i el dimoni estigué d’acord.

Hem dinat tard en un restaurant turc, cal recordar que a Alemanya hi ha uns 8 milions d’immigrants turcs. Hem menjat un menú que consta de un Dönna Kebba, que ve a ser com una pita, una ració de patates (aquí mengen patates tot el dia) i una beguda, que jo he escollit la mítica Mirinda que a Barcelona és quasi impossible d’aconseguir.

Lübeck té uns edificis espectaculars construïs a l’edat mitjana com la Concordia Dom, o porta de la Concòrdia que era la porta d’entrada cap a l’antiga zona emmurallada, les esglèsies de Sta Maria i de St Pere, i la catedral (Dom zu Lübeck) i altres que la seva façana té una típica forma escalada.

Després hem agafat el cotxe i ens hem anat 10km cap al Nord, a Travemüde, perquè ens ha fet gràcia poder tocar l’aigua del mar Bàltic. El viatge ha estat un tant accidentat ja que ens hem hagut d’esperar una bona estona ja que un dels pons que passa per sobre el riu estava obert perquè poguessin passar uns mega-barcos. D’aquí un temps aquest problema no hi serà, ja que estan construint un túnel per sota el riu per a aquesta carretera. Ha fet un fred increïble, però després de creuar els centenars de metres de sorra que té la platja hem tocat l’aigua.

Per sopar he menjat una Turkish Pizza, que és una massa de pizza enrollada amb badella, amanida, ceba i salsa. Molt bo per cert! I després de sopar hem anat al bar del primer dia a beure un parell de cerveses. Per acabar la nit hem anat a una discoteca anomenada Body & Soul de Lübeck que és un vaixell atracat que té diverses plantes i que ha estat molt bé.
Tweet