Doncs bé, mentre que ens dirigíem cap a aquella zona vem haver de donar mitja volta a causa d'algunes clapes de gel i neu que ens vem trobar, i que ens van servir per fer una petita guerra de neu entre els que hi anàvem.
Mentre tornàvem vaig avisar al conductor del cotxe si podia parar, ja que havia vist una petita via que acabava en un precipici:
Ens estàvem fent fotos quan de sobte va aparèixer una petita locomotora minera amb els seus vagonets que es dirigia cap a nosaltres. Amablement una parella ens van oferir pujar-hi per arribar fins a la mina. Vem cabre dins les vagonetes tot i els seu reduït espai.
El recorregut era ascendent, pel costat d'un altre precipici i passant per un túnel força llarg. El passeig va acabar tot just al davant de la boca de la mina, on l'home ens va explicar que han rehabilitat el tren de la mina, i ara estant rehabilitant la mina per tal de poder fer visitable per al públic.
Ens va explicar que es tractava d'una mina de carbó on van arribar a treballar més de 250 persones, i a diferència d'altre mines, en aquesta solament van morir dues persones: 1 en un accident amb un dels camions americans que van portar per fer el camí i l'altre quan fent el túnel un dels cartutxos de dinamita no va explotar i a l'apropar-se per tornar-lo a encendre va reventar. Precisament he trobat una web d'un tal Mecea que ha fet una relació de les víctimes mortals a la mineria del Berguedà.
La mina era propietat de Carbones Mari SA com moltes altres de la zona. Era una de les mines que se li deia de quintos, ja que molta gent de la comarca pagava a l'amo de la mina per poder apuntar al seu fill com a treballador i així evitar fer la mili. Així doncs l'amo treia diners de la venda del carbó i a la vegada del que li donaven els pares dels que eren quintos, que mai arribaven a treballar a la mina.
L'home que, ens deia que tot allò ho feia com a hobby, ens va explicar que en aquella zona el carbó estava en una placa de 45º d'inclinació, i que a l'altra banda de la muntanya es trobava justament a 45º però en sentit contrari. Molts geòlegs estudien aquella zona del Berguedà, per la seva particular composició tectònica que fa per exemple que hi hagi alguna zona muntanyosa que es desplaci uns 2 centímetres a l'any.
També ens va explicar que va ser sobre el 1975 quan es va descubrir un jaciment important de dinosaures. S'hi van extreure 8 ous de dinosaure i comentava que els miners se'n duien ossos de dinosaure de record. I el que es podia veure força bé, i que després vem anar a veure, eren les petjades de dinosaure sobre la capa de carbó.
Tot i fer calor, en aquella zona de la muntanya s'hi conservava força neu. Aquest era el bonic aspecte que ens oferia la muntanya des de l'entrada de la mina:
Un cop vem tornar a amb el tren miner, ens vem dirigir cap a Mina Tumí on s'hi ha format un llac. Després vem seguir el camí per poder veure en diferents parets de la muntanya les petjades de dinosari de fa tropecents anys.
Més informació sobre les mines:
- La Mineria a Vallcebre
- Ruta Minera
Tweet
1 comentario:
Les petjades de la neu... Són petjades de dinosauris?
Publicar un comentario