Today is Tuesday, I am in Berlin (9/10)

Després de visitar el Parlament Alemany, ens hem dirigit cap al museu Pergamon on hi ha l'Altar de Pérgamo de l'any 165aC i procedent de l'Asia Menor, l'entrada del mercat de Mileto del segle II dC (impressionant!!), la porta de Ishtar de la Babilònia del rei Nabucodonosor II del 600 aC, i un conjunt de figures antigues molt important. La imatge és que entre el Museu Britanic de London, el Louvre de Paris i el Pergamon de Berlin no sé si queda cap construcció en peu d'aquestes civilitzacions antigues en el seu lloc original.



Després hem anat cap a la porta de Brandengurg on hem vist les diferents ambaixades: l'enorme embaixada russa que té al costat la seu a Berlin d'Aeroflot, l'embaixada francesa, la moderna embaixada britanica:



Després hem passat per la superprotegida embaixada americana. Ha donat el cas que mentre passejàvem, ha passat un ciclista que han parat els Polizei, perquè hi ha una barricada on posa clarament en un cartell que aquella part de carrer només és transitable a peu.

Després hem estat passejant per un carrer comercial molt llarg anomenat Friedrichstrasse. Hem dinat en un McDonald's guarro per gana i per resguardar-nos del fred, més que cap altre cosa, i hem anat a buscar el mític Charlie Checkpoint. Per arribar-hi hem agafat el metro. Aquest punt era l'únic per on es podia passar entre la part americana i la russa en l'epoca del mur. Actualment queda poca cosa, una reproducció de la caseta de control americana amb les inscripcions que hi havia a banda i banda:





Al costat un museu, Haus Am Checkpoint Charlie, on expliquen la quantitat de morts que van haver de gent que va intentar atravessar el mur, així com les idees que es van ingeniar per provar de passar-hi. Per cert, el nom d'aquest punt va ser agafat per l'alfabet fonètic americà: Alpha, Bravo, Charlie...

Per acabar el dia hem visitat el Museu Jueu, Jüdisches Museum Berlin, que és obra de l'arquitecte Daniel Libeskind, que va rebre en el 2003 l'encàrreg de refer el World Trade Center de New York. En aquest museu es poden veure les diferents etapes de repressió per les que ha passat el poble jueu. Com a coses destacades del museu: un arbre on hi pots penjar papers en forma de poma amb un desig, la Torre de l'Holocaust on estas totalment a fosques amb fred i amb sorolls extranys, una série de cartes que els jueus enviaven a la seva familia amb missatges en clau per indicar si estaven bé i si havien estat capturats, el Jardí de l'Exili i l'Emigració que vénen a ser 48 peces de formigó en memòria del drama de l'holocaust i la fugida dels jueus que suposo que va servir d'inspiracio pel monument que vem veure diumenge, una exposicio de Hannukah.



Per tot el museu hi ha zones interactives, com una en la que et demanen que escriguis quelcom: vaig posar que havia de desaparèixer qualsevol persecució per raça, color o religió. I al mateix temps vaig posar que no havien de fer al poble Palestí el que no volguessin per a ells.

Aquest cop el partit del Barça amb el Werder Bremen no el vem poder veure ja que no el feien per cap de les moltes televisions en obert alemanes.
Tweet