Quote sobre les vagues de fam i les eleccions amb el Sinn Féin (llibre No Diguis Res de Patrick Radden Keafe)

En el post d'avui us porto dos fragments del llibre No Diguis Res de Patrick Radden Keafe que expliquen com entre les vagues de fam i l'inici de la política del Sinn Féin es va aconseguir més que amb qualsevol de les bombes...

"En triar aquesta forma de protesta en concret, les germanes Price recorrien a una llarga tradició de resistència irlandesa. Des de l’edat mitjana, els irlandesos havien fet servir el dejú per expressar disconformitat o rebuig. Era l’arma d’agressió passiva per excel·lència."

"el Sinn Féin presentaria candidats a les eleccions mentre l’IRA continuava amb la seva guerra cruenta contra els britànics. Morrison va captar posteriorment aquesta estratègia en un famós aforisme, quan va preguntar, en una trobada del Sinn Féin: «Voleu dir que algú protestarà si, amb una urna en una mà i un Armalite a l’altra, prenem el poder a Irlanda?». El 10 d’abril del 1981, Bobby Sands va ser elegit membre del Parlament. Feia quaranta-un dies que no menjava."

(from "No diguis res: Una història real de violència i memòria a Irlanda del Nord (Astrolabi Book 6) (Catalan Edition)" by Patrick Radden Keefe, Ricard Gil Giner)


Tweet