"El 1969 va ser un any de tranquil·litat que Kitson va passar allunyat dels camps de batalla, amb una beca a la universitat d’Oxford. Envoltat de tota aquella arquitectura gòtica i dels magnífics patis interiors, es va embarcar en un nou projecte: un intent de sistematitzar les seves idees sobre la contrainsurgència. Va analitzar Mao i el Che Guevara i es va basar en la seva pròpia experiència de combat per escriure un treball de títol anodí: Operacions de baixa intensitat. En aquest llibre, Kitson presentava un argument que amb el temps esdevindria una pedra angular del pensament contrainsurgent: és important no limitar-se únicament a esclafar una revolta, cal guanyar-se també els cors i les ments de la població local. El llibre també se centrava, en gran mesura, en la recopilació d’informació. Hi havia un punt tan evident que gairebé no calia ni dir-ho: si vols derrotar una insurrecció, cal conèixer qui són els insurrectes. L’any 1970, quan va acabar el llibre, Kitson ja s’havia convertit probablement en el militar-intel·lectual més prominent de l’exèrcit britànic. En acabar-se la seva estada a Oxford, va ser ascendit a brigadier i el van destinar a l’escenari de la guerra més petita i recent que els britànics estaven lliurant: Irlanda del Nord."
(from "No diguis res: Una història real de violència i memòria a Irlanda del Nord (Astrolabi Book 6) (Catalan Edition)" by Patrick Radden Keefe, Ricard Gil Giner)Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario