De Madrid no es va al cel

No em sona el despertador a l’hora esperada, suposo que ahir a la nit estava massa cansat. Vaig plegar de treballar a les 22h, i quan passava mitja hora de la mitjanit m’anava al llit sense aconseguir conciliar el son. Però a dos quarts de set ja estava d’en peus. Em rento la cara, esmorzo, m’afeito, em dutxo i em poso un traje (avui és dia de traje).

Agafo el cotxe amb 40 minuts per endavant per arribar a l’aeroport, però la ronda litoral està col·lapsada, com acostuma a estar. Així que em poso a fer cua de forma més o menys civilitzada, mirant el cel per on està sortint el Sol al costat del mar, i de sobte em vec un cartell publicitari que em crida l’atenció. Resulta que Oasis tocaran el 4 de Novembre a Barcelona, el 8 de Novembre a Madrid, i les entrades es van començar a vendre el 8 de Setembre... i jo sense assebentar-me. Tinc que reconeixer que actualment no és el meu grup preferit, però durant molt de temps ho va ser, i el seu darrer treball “Don’t Believe the Truth” és més que bo. (Nota mental: aconseguir una entrada pel concert)

La ronda, tot i que col·lapsada, va tirant, així que arribo a les 8 menys 10 a l’aeroport. Jo havia quedat a les 8, així que més on menys vaig on-time, però no m’imaginava que el parking del pont aeri estigués molt ple, i el deixo al quint cony.

Poc després d’arribar, mentre que em fixo amb el perfil de persones que utilitza el pont aeri com si es tractés del metro, arriba el meu company de feina i facturem. Al donar-li la Iberia Plus li comentem si em pot posar els punts també del bitllet d’ell, però no cola, així que tot i semblar-ho no es tracta d’una Cinesacard.

Fent un cafè ens trobem un tio que està esperant que fotem al camp per poder treure’ns els seients de la barra del bar. Curiosament aquest tio me’l trobaria a la mateixa fila de l’avió al costat de la finestra dormint una ressaca increïble amb ulleres de sol incloses.

A l’avió anem amples, i mentre fem conya sobre les notícies de la premsa del dia, veiem com una dona obre el seu portàtil IBM una mica antic i respón uns quants correus des del Notes, i en el que dura el vol es dedica a fer una presentació en Power Point en anglès modificant una que ja tenia feta per a un altre client.

A l’arribar a l’aeroport de la capital del país veí, i ja que anàvem bé de temps sobre l’horari previst, hem esmorzat tranquilament i he aprofitat per fer IPL. A continuació hem agafat un taxi que ens ha dut fins al costat del Santiago Bernabeu, a la porta de les oficines on havíem de fer la nostra feina. Curiosament avui ha estat el dia en el que els mitjans de comunicació es feien ressó de la possibilitat de que el Reial Madrid impugnés el resultat del partit que va perdre 1 a 0 amb l’Espanyol, per un suposat xiulet de l’àrbitre, que anava a assenyalar penalty, i que finalment va ser gol dels perquitos.

L’inici de la feina ha anat de conya, i en poc més d’una hora i mitja ho teníem tot funcionant, però... De Madrid no es va al cel!! Jo crec que directament es va a l’infern. Justament una característica no funcionava, i ens hem estat el reste del dia intentant-ho resoldre, parlant amb els guiris, i res de res, però almenys hem donat una solució alternativa.

La veritat és que la crònica és una mica enganyosa, perquè avui de Madrid només he vist l’aeroport, l’oficina del client i un restaurant italià molt bo on ens ha portat un company de feina de la capital del país veí. Durant el dinar hem parlat molt de política, i us asseguro que no he tret el tema, però era una persona amb la que es podia parlar. Ell ens comentava quina visió tenen des de fora, i nosaltres deiem la nostra visió. Però hi ha moltes coses que tenim en comú, ja que tots som "currantes" i tenim més o menys els mateixos problemes. Ha estat enriquidora la conversa, tot i que ell pensa que Maragall posa pau dins del gobern, i jo m’he guardat l’opinió de que Maragall és un titella en l’actual gobern.

Quan ens hem pogut escapar, hem agafat un taxi de tornada al qui li aniria bé fer un curs de reciclatge de conducció, i hem arribat justos per un dels vols del pont aeri.

Si a l’anada m’he empassat La Vanguardia, l’Avui i el Periódico, a la tornada només puc escollir el Marca, El Mundo i La Razón. Els tres primers comentaven d’una forma més o menys objectiva la conferència que va donar Rajoy ahir a la Caixa, on no va acaba de clarificar la mania que se’ns té als catalans des d’aquest partit. En canvi els dos diaris llegits a la tornada feien cullarada sobre el tema indicant que el PP és qui ha de posar seny en tota l’operació parant els peus a l’entitat d’estalvis catalana. Mentre el Marca, titulava la portava amb un “Pi...nocho” per les declaracions de l’àrbitre de l’Espanyol-Madrid on diu que ell no va pitar pas.

Finalment arribo sa i estalvi a casa meva, al meu país, prop de les 22h de la nit però fet pols de la pallissa de dia.
Tweet