Llir entre Cards: El jet moral

Com vaig comentar en el posts en que us anunciava la darrera columna del Salvador Sostres, veure post Adéu Llir entre Cards, aniré postejant algunes de les millors columnes que vaig recollir d'aquest polèmic escriptor durant l'etapa que el seguia al diari Avui:

LLIR ENTRE CARDS
El jet moral
Salvador Sostres
Novembre de 2006

El viatge de dimecres a París per anar a veure el Lluís Llach el férem amb el jet privat del pare de la Maria. Tenir un jet no és tenir un vaixell o un Ferrari. Tenir un jet és tenir el món a la mà i poder-lo acaronar com si fos un cadell de gat persa. Si avui pots escriure el teu article a Barcelona, dinar a Londres i sopar a París no és que siguis ric, és que ets el puto amo. Si avui pots estar treballant tot el dia a la teva ciutat i prendre un vol quan ja tens la feina feta cap a Viena o cap a Salzburg perquè hi ha un concert que no et vols perdre, i pots tornar l'endemà ben d'hora per continuar amb la teva agenda habitual, no és que siguis ric, és que tens el món a les mans. El jet moral converteix Europa en el teu barri, i el teu cor s'eixampla, i la teva ànima, i sobrevoles països i ets el nord, l'avantguarda de l'espècie, la llibertat. Cap control, cap espera. I a quina hora surt el teu avió? A l'hora que et roti dels collons. És el jet moral. És el món a les teves mans. Em sembla que mai no tindré prou diners per poder-me comprar un jet privat, ni els diners que calen per mantenir-lo. Vull dir que aquest no és un article ostentós, ni genital. Aquest és un article sobre la bellesa d'una vida que no perquè no me la pugui permetre deixaré d'estar-ne enamorat. De dalt del jet l'altre dia ho pensava: noi, és més que força probable que mai no tinguis un d'aquests jets tan fantàstics. I a la vegada estava prenent notes meravellades per escriure aquest article: detesto la gent que voldria reduir el món als seus límits financers i intel·lectuals. El típic imbècil que diu que els diners no fan la felicitat. A bord del jet privat a tots ells els sobrevolí dimecres amb la companyia de dues idees: la primera és que ben segur que els diners fan la felicitat, si tens la intel·ligència de saber-los utilitzar. La segona és que ha de ser molt trist i dur viure sense cap de les dues coses, com els imbècils que dèiem abans.
Tweet