Sardinia Trip 7: Sta Teresa-Castelsardo-Alghero

Avui hem dormit més que qualsevol altre dia, ja que era el dia de marxar i ens toca agafar un vol tard. Mentre que encara estàvem a l'hotel fent-nos la maleta, a un dels companys de viatge li ha sonat el mòbil per un tema de feina i ha esta enganxat durant tot el dia al telèfon per tractar de solventar el tema telefònicament, amb la pasta que deu costar el roaming durant tot un dia...

De Santa Teresa de Galliura hem anat per la carretera que va per la costa cap a l'Oest. Concretament per la zona de Costa Paradiso hem passat per Portobello, per les boniques roques roses vora al mar de Isola Rossa i finalment hem arribat a Castelsardo.

Castelsardo va ser fundat al segle XII pels Dories, després va ser de la Corona Catalano-Aragonesa, i finalment es va declarar independent. El poble està sobre d'un monticle al costat del mar i està enmurallat amb un castell, d'allà el nom de Castelsardo. Hem donat una volta pel casc antic d'aquest poblet on també i abunden les pujades i baixades, recordant-nos al dia a anterior a Bonifacio.

Després de dinar hem marxat cap a l'Alguer, ciutat que des de Catalunya sempre diem que parlen català. Pel que he vist de moment, és que potser sí que hi ha gent que el parla o l'entén, però en general la gent de l'Alghero parla italià i sí utilitza algunes expressions catalanes.

Per exemple, ara mateix estic escrivint aquesta crònica amb la meva Blackberry des de la Plaça Antonio Sanna de l'Alguer prenent unes birres. Doncs bé, en el moment en que hem demanat el compte: "prego, il conto" i ens l'han portat, nosaltres hem dit "gracie", i el cambrer ha dit "a vosatrus".

De l'Alguer destaca el seu front marítim amb un passeig amb força encant, i un casc antic una mica deixadot, tot i que el seu millor valuart el té amb el seu carrers comercials però sobretot amb les placetes tancades amb terraces ben pensades.

Per acabar amb la nostra ràpida visita a l'Alguer, hem visitat dues de les seves esglèsies. En primer lloc la Chiesa di San Francesco, és a dir l'Esglèsia de San Francesc, del que hi destaco el seu claustre del segle XIII molt ben conservat, tot i que les alçades superiors són de reconstruccions posteriors. En aquest claustre ens hem trobat una classe de joves estudiant el claustre, suposem estudiants d'arquitectura.

La segona de les esglèsies d'Alguer que hem visitat és la Chiesa di Santa Maria, és a dir l'Esglèsia de Santa Maria. Hem entrat per una de les portes laterals, i està força bé, és molt gran amb una barreja d'estils però hi predomina el Gòtic Català del segle XVI amb altres estils posteriors. Però el que trenca tota la possible harmonia de l'esglèsia és la seva entrada principal, amb unes columnes dòriques totalment desproporcionades més pròpies de l'entrada a un edifici gubernamental que d'una esglèsia.

Tweet