"CRONICA CATALUNYA - CROACIA BASQUET
Durant el dia només m'assabento de que la Bomba Navarro no podrà jugar per la lesió que encara arrossega: "fascitis platar", com el MacCullogh. Però la bona notícia per a ell és que l'han sel·leccionat aquesta nit en el Draft 2002 de la NBA en el lloc 40 pels Washington Wizzards de Michael Air Jordan. Just abans del partit parlaríem amb la seva noia i amb la germana (la navarra), quasi a peu de pista, en confimen de que no creuen que jugui la bomba, però no ens en recordem de felicitar-les. Després ho arreglem amb un SMS.
Parlo en plural perquè quedo amb el Gerard per anar a veure el partit. Quedem a 2/4 de 7 a la seva feina, però ell surt 1/4 d'hora tard per un marró d'última hora. Agafem el seu Stilo i anem cap a casa seva per canviar-se el traje i posar-se en plan sport-wear, jo en canvi ja vaig esportiu.
Agafem la ronda per anar cap a Montjuïc, i de camí ens adonem que no portem cap senyera. Més tard ens adonaríem de que l'hauríem haver agafat de casa perquè gairebé tothom la portava, estelada o de les de sempre. Per sort no ens trobem massa merder, però a l'arribar al carrer del Foc ja hi havia retenció. Era clar que l'assistència seria bona, tot i que només eren les 20:15h. Aparquem en un dels parkings de sorra i rodejem el Palau St Jordi ja que segons l'entrada posa que s'entra pel: "costat torre Tel" que vol dir Telefònica (siempre jodiendo), és a dir la Torre Calatrava.
El partit Catalunya-Croàcia no comença fins a 2/4 de 10, però ja es respira un bon ambient veient el partit de les sel·leccions femenines que acaben guanyant les catalanes. Després de fer un riu anem a fer uns bocates i una Coke preveient les cues posteriors. Les samarretes del nº 16 de Gasol als Memphis Grizzlies es comencen a veure.
La veritat és que l'èxit de convocatòria té molt a veure amb l'efecte Gasol i el seu recital en la seva temporada de Rookie a la NBA. Després el Nacho Solozábal al presentar el partit xifra en 16.200 els espectadors, rècord a la Península Ibérica, per sobre dels 15.000 d'un Espanya-Israel a l'any 2001. Parlant del país veí, les referent a Korea són constant en el partit... "gràcies Korea", "Catalunya-Korea agermanats per sempre", "Koooreeeaaaa!"
Només entrar al Palau ens donen un llibre del Mundo Deportivo: "Pau Gasol: El Chico que tocó el cielo". Mirant-lo per sobre el Gerard troba una de les millors frases del llibre. En el Draft del 2001, després que el Gasol fós escollit nº 3, el Charles "el gordo" Barkley va dir en directe per la TNT i la Turner: "Me lo van a romper.... Le voy a invitar a casa de mi madre a comer pollo con patatas. Necesita ponerse fuerte".
La veritat és que a la ronda d'escalfament es nota que el Gasol ha fet els deures i a més de guanyar pes s'ha posat fort. Cadascún dels bàsquets i sobretot dels mates del Gasol és aplaudit com si es tractés del mateix partit. Es presenta la sel·lecció en un ambient eufòric després dels Segadors amb Grimau, Junyent, Comas, Esteller, Moraga, Raül López, Mumbrú i Gasol. Ferran Martínez desapareix, mentre que Joan Carles Navarro queda a la banqueta vestit de carrer. L'equip és entrenat per Buscató, ajudat per Chichi Creus i J.M. Raventós (Jose no sabia que t'hi dediquessis!?!).
El començament és aplastant per part de la sel·lecció catalana demostrant la NBA de Gasol i la futura del Raül López (anirà als Utah Jazz), mentre que Esteller, Grimau, Junyent i Mumbrú juguen a un molt bon nivell. La primera part és clarament catalana i en Gasol juga gairebé tots els minuts, la veritat és que se'l veu motivat.
Als descansos i a la mitja part fan espectacles en plan americans per entretenir el públic. Un grup de bailarins d'un tipus entre hip-hop i break-dance, unes noies de bon veure del Coyote Ugly que fins i tot juguen amb foc, i alguns concursos una mica absurds de nens ficant-se bambes del tamany d'en Dueñas. Però l'espectacle que té més èxit és el que consisteix en ballar la cançó de les Ketchup "Asereje" i la persona que millor la balli s'emporta la camiseta amb la que està jugant el Pau Gasol. Finalment les càmeres s'hi fixen amb una noia que és la que guanya la camiseta de la sel·lecció catalana de bàsquet amb el número 16.
A la segona part el croats deixen de ser uns amics i es posen les piles cubrint al Gasol, defenent forts, i forts en els taulells aconseguint molts rebots. Gràcies a aquesta tasca aconsegueixen empatar el partit. Però la garra del Roger Esteller (força aclamat), la qualitat de Gasol i la rapidesa del Raúl López aconsegueixen que Catalunya s'imposi 82 a 75 al marcador.
Espero que us hagi agradat la crònica i fins un altre. S'accepten comentaris (el mail és una eina de doble sentit, no és com la tele que la mires i no els hi pots dir res!)"
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario