sábado, marzo 27, 2010

Llir entre Cards: Tenies 19 anys

Avui us porto un altre dels articles de Salvador Sostres que en el seu moment em va agradar dels que escribia diàriament en el diari Avui. I és que el passat Novembre de 2009 va escriure el seu darrer article o columna en el diari (veure post Adéu Llir entre Cards a Emeshing.com).

LLIR ENTRE CARDS
Tenies 19 anys
Salvador Sostres
Novembre de 2004

"A través de la meva amiga tan bonica recordo com era jo als 19 anys. Aquesta impudícia, aquesta arrogància, aquesta sensació de poder inesgotable. Aquest enlluernament que em causava la brillantor, aquest menyspreu per la feblesa i per perdre. "Les veles s'inflaran i el vent ens portarà / com un cavall desbocat per les ones". Et fa sentir quasi com un déu, tenir 19 anys. Bé, ara en tinc 29 i he canviat. Abans pensava que el món es dividia entre imbècils i intel·ligents i ara crec que es divideix entre moments en què ets tu l'imbècil i els moments en què pots fer d'intel·ligent, deixant de banda que hi ha unes quantes persones que només són capaces de fer el primer paper. L'arrogància ha deixat pas a tota la ironia que m'ha calgut per assumir les limitacions, i la sensació de poder ha mutat en ganes boges de cridar ma mare quan em trobo perdut enmig de la matinada i no sé què fer. M'agraden els febles i de fet no sé estimar ningú sense entendre quina és la seva ferida i amb quina dignitat l'expressa. Pel que fa a perdre crec que tots i sempre anem de derrota en derrota per molt que tinguem talent per dissimular i bon gust per anar al bar del Hemingway i convidar les noies encantadores a una ronda. El meu sexe punxegut ha deixat pas a una ànima còncava que no només no s'avergonyeix de la compassió sinó que la reclama. Ja no posseeixo la teva força però és millor així perquè tampoc no diposo de tant de temps per malgastar-la; i tinc més por, i estic més espantat, però sé com defensar-me d'algunes calamitats que a tu encara han d'assaltar-te i fer-te el mal irreparable de la primera vegada. Enyoro la teva potència però em disgusta el rastre que deixa de sordidesa. M'ha decebut conèixer la mesura de la meva mediocritat però tinc l'orgull de cada bocí de terra que li puc guanyar."

No hay comentarios: