Esperem que això serveixi per establir un nou pacte per la nostra convivència amb España, i així s'aprovi per al bé de tothom.
Adjunto la foto d'una bandera catalana desplegada en un dels concursos de castellers de Tarragona:
viernes, septiembre 30, 2005
Nou Estatut aprovat
Avui és un gran dia a la història de Catalunya. Avui 30 de Setembre del 2005 s'ha aprovat al Parlament de Catalunya el Nou Estatut que ha de servir perquè el poble català es desenvolupi sense haver d'arrossegar unes normes del segle passat, concretament del 1978.
Esperem que això serveixi per establir un nou pacte per la nostra convivència amb España, i així s'aprovi per al bé de tothom.
Adjunto la foto d'una bandera catalana desplegada en un dels concursos de castellers de Tarragona:
Esperem que això serveixi per establir un nou pacte per la nostra convivència amb España, i així s'aprovi per al bé de tothom.
Adjunto la foto d'una bandera catalana desplegada en un dels concursos de castellers de Tarragona:
jueves, septiembre 29, 2005
Europa aquí al costat
Ja tinc el planning definitiu de viatges per d'aquí a finals d'any. La veritat és que tinc l'esperit viatger més amunt que mai.
Des d'una Barcelona on cada cop abunden més guiris, ja que s'està convertint en una de les ciutats amb més turisme, jo aniré a fer de turista d'altres ciutats europees amb l'avantatge de que comptaré amb amics que hi viuen, que em recomenaràn els llocs més interessants per visitar.
La setmana que ve aniré uns dies a visitar a uns amics que estàn vivint a Estocolm. De pas faré turisme per aquesta bonica ciutat sueca que està plena d'illes envoltades d'aigua. Espero que no faci massa fred. Finalment la ruta cap al cercle polar àrtic ha quedat descartada per la quantitat de kilòmetres a recòrrer (uns 1000).
Tornant d'Estocolm passaré un dia per Copenhagen, la principal ciutat de Dinamarca. La principal avantatge d'aquesta ràpida visita és que l'aeroport de Copenhagen està molt aprop de la mateixa ciutat, i de que no hauré de bescanviar moneda, ja que els danesos utilitzen €uros com nosaltres.
Prometo penjar un bon número de fotos en el blog d'aquestes dues ciutats europees.
Més endavant anem a visitar a uns amics nostres que estan vivint a Berlín, la renovada capital d'Alemanya. A principis d'anys ja vaig estar per Alemanya, però més al nord, i aquest cop farem turisme per una de les ciutats més cautivadores que hi ha actualment a Europa, i de la que me n'han parlat molt bé.
Des d'una Barcelona on cada cop abunden més guiris, ja que s'està convertint en una de les ciutats amb més turisme, jo aniré a fer de turista d'altres ciutats europees amb l'avantatge de que comptaré amb amics que hi viuen, que em recomenaràn els llocs més interessants per visitar.
La setmana que ve aniré uns dies a visitar a uns amics que estàn vivint a Estocolm. De pas faré turisme per aquesta bonica ciutat sueca que està plena d'illes envoltades d'aigua. Espero que no faci massa fred. Finalment la ruta cap al cercle polar àrtic ha quedat descartada per la quantitat de kilòmetres a recòrrer (uns 1000).
Tornant d'Estocolm passaré un dia per Copenhagen, la principal ciutat de Dinamarca. La principal avantatge d'aquesta ràpida visita és que l'aeroport de Copenhagen està molt aprop de la mateixa ciutat, i de que no hauré de bescanviar moneda, ja que els danesos utilitzen €uros com nosaltres.
Prometo penjar un bon número de fotos en el blog d'aquestes dues ciutats europees.
Més endavant anem a visitar a uns amics nostres que estan vivint a Berlín, la renovada capital d'Alemanya. A principis d'anys ja vaig estar per Alemanya, però més al nord, i aquest cop farem turisme per una de les ciutats més cautivadores que hi ha actualment a Europa, i de la que me n'han parlat molt bé.
miércoles, septiembre 28, 2005
La Justicia de Selb
En mi cumpleaños un amigo me regaló este libro, y ayer lo acabé de leer. El libro se titula La Justicia de Selb, escrito por Bernhard Schlink y Walter Popp.
Para ser sincero tengo que decir que me costó de leer al principio, pues se desarrolla en una atmósfera gris y contaminada, en la postguerra después de la Segunda Guerra Mundial en Alemania. Pero después de un cuarto de libro empiezas a entrar en el personaje del investigador Selb, y se hace mucho más fácil de leer. El libro me ha gustado, y tengo que añadir que está muy bien escrito.
La contraportada del libro publicado por Anagramahace el siguiente resumen del mismo: "Un grupo industrial farmacéutico ha encargado al detective privado Gerhard Selb, de 68 años, que busque a un pirata informático. Durante la resolución del caso deberá enfrentarse a su propio pasado como fiscal nazi, y encontrar una solución particular para esclarecer dos asesinatos cuya herramienta ingenua había sido él mismo. En esta espléndida novela, aparece por primera vez el investigador Selb, cuyas siguientes peripecias nos relatará, ya en solitario, Bernhard Schlink en otras dos obras."
Y es que uno de sus autores, Bernhard Schlink que es juez entre Berlín y Bonn, ha escrito dos novelas más con Selb como protagonista: El Engaño de Selb, y El Fin de Selb. Para más información del libro, os recomiendo la crítica de Ricardo Bosque en Gangsterera.
Para ser sincero tengo que decir que me costó de leer al principio, pues se desarrolla en una atmósfera gris y contaminada, en la postguerra después de la Segunda Guerra Mundial en Alemania. Pero después de un cuarto de libro empiezas a entrar en el personaje del investigador Selb, y se hace mucho más fácil de leer. El libro me ha gustado, y tengo que añadir que está muy bien escrito.
La contraportada del libro publicado por Anagramahace el siguiente resumen del mismo: "Un grupo industrial farmacéutico ha encargado al detective privado Gerhard Selb, de 68 años, que busque a un pirata informático. Durante la resolución del caso deberá enfrentarse a su propio pasado como fiscal nazi, y encontrar una solución particular para esclarecer dos asesinatos cuya herramienta ingenua había sido él mismo. En esta espléndida novela, aparece por primera vez el investigador Selb, cuyas siguientes peripecias nos relatará, ya en solitario, Bernhard Schlink en otras dos obras."
Y es que uno de sus autores, Bernhard Schlink que es juez entre Berlín y Bonn, ha escrito dos novelas más con Selb como protagonista: El Engaño de Selb, y El Fin de Selb. Para más información del libro, os recomiendo la crítica de Ricardo Bosque en Gangsterera.
martes, septiembre 27, 2005
Portadas del futuro
La asociación Magazine Publishers of America ha colgado en su web site un ejercicio sobre posibles portadas que encontraremos en sus revistas de aquí a 100 años, concretamente en el año 2105.
La verdad es que son muy curiosas y tienen mucha imaginación. Os adjunto algunas para que veais los posibles futuros que se imaginan los editores en sus portadas de Septiembre del 2105:
NEWSWEEK
PARENTS
SMITHSONIAN
DEPARTURES
La verdad es que son muy curiosas y tienen mucha imaginación. Os adjunto algunas para que veais los posibles futuros que se imaginan los editores en sus portadas de Septiembre del 2105:
NEWSWEEK
PARENTS
SMITHSONIAN
DEPARTURES
lunes, septiembre 26, 2005
Flickr is having a massage
Sometimes, less than one per month, when someone tryies to access to Flickr web site appears a sympathic error as the following:
But a few minutes after, the Flickr web service works ok.
But a few minutes after, the Flickr web service works ok.
domingo, septiembre 25, 2005
The most beautiful CG girl
The most beautiful CG girl 2 is celebrating in Internet. Last year, 3DM3 did the first edition of this competition.
All of the girls are made by computer, but they seem real. The following CG girls are the winners for me:
INAB
MAXIM CYBERBABE
BEAUTY MONICA
PINK SUGAR
All of the girls are made by computer, but they seem real. The following CG girls are the winners for me:
INAB
MAXIM CYBERBABE
BEAUTY MONICA
PINK SUGAR
sábado, septiembre 24, 2005
Tickets for future concerts
A few weeks ago I achieved the tickets to Depeche Mode concert in Barcelona. I bought this tickets on FNAC. This concert will be the 11th of February of 2006 on Palau Sant Jordi.
As I told two days ago in my chronicle about travel to Madrid, I knew that there will be a concert of Oasis in Barcelona. Then I have bought the tickets to this concert on Serviticket web site. The Oasis concert will be the 4th of November of this year in Palau Olímpic de la Vall d'Hebron.
The Oasis European Tour begins in Hamburg at the 20th of October, then goes to Copenhagen, Paris, Brussels, Paris again, Frankfurt, Treviso, Milan, Dusseldorf, Amsterdam and then comes to Barcelona.
At the moment, the tickets are sold out on Copenhagen, Amsterdam, Cardiff, Aberdeen, 2 concerts in Glasgow, 2 concerts in Belfast and two more in Dublin.
As I told two days ago in my chronicle about travel to Madrid, I knew that there will be a concert of Oasis in Barcelona. Then I have bought the tickets to this concert on Serviticket web site. The Oasis concert will be the 4th of November of this year in Palau Olímpic de la Vall d'Hebron.
The Oasis European Tour begins in Hamburg at the 20th of October, then goes to Copenhagen, Paris, Brussels, Paris again, Frankfurt, Treviso, Milan, Dusseldorf, Amsterdam and then comes to Barcelona.
At the moment, the tickets are sold out on Copenhagen, Amsterdam, Cardiff, Aberdeen, 2 concerts in Glasgow, 2 concerts in Belfast and two more in Dublin.
viernes, septiembre 23, 2005
Dilbert & time machine
Sometimes I post in Emeshing blog the best Dilbert comics. Then today I want to post this Dilbert comic about a time machine that was invented by the Dilbert company:
jueves, septiembre 22, 2005
Radiohead blog
Via Rolling Stones Argentina I have found an interesting writtings of Radiohead band in their Radiohead official website.
It seems that Tom Yorke and other components of Radiohead was writting a blog during the first days of new album recording.
The blog is called Dead Air Space. The blog is written by Colin, Ed, Phil and Thom telling several things about the recording sessions. In the following photo could see Phil and Thom playing the guitars:
In this blog, there is only a part of a new Radiohead Lyric. This photo is of the lyric Piggsee song of Radiohead:
It seems that Tom Yorke and other components of Radiohead was writting a blog during the first days of new album recording.
The blog is called Dead Air Space. The blog is written by Colin, Ed, Phil and Thom telling several things about the recording sessions. In the following photo could see Phil and Thom playing the guitars:
In this blog, there is only a part of a new Radiohead Lyric. This photo is of the lyric Piggsee song of Radiohead:
miércoles, septiembre 21, 2005
De Madrid no es va al cel
No em sona el despertador a l’hora esperada, suposo que ahir a la nit estava massa cansat. Vaig plegar de treballar a les 22h, i quan passava mitja hora de la mitjanit m’anava al llit sense aconseguir conciliar el son. Però a dos quarts de set ja estava d’en peus. Em rento la cara, esmorzo, m’afeito, em dutxo i em poso un traje (avui és dia de traje).
Agafo el cotxe amb 40 minuts per endavant per arribar a l’aeroport, però la ronda litoral està col·lapsada, com acostuma a estar. Així que em poso a fer cua de forma més o menys civilitzada, mirant el cel per on està sortint el Sol al costat del mar, i de sobte em vec un cartell publicitari que em crida l’atenció. Resulta que Oasis tocaran el 4 de Novembre a Barcelona, el 8 de Novembre a Madrid, i les entrades es van començar a vendre el 8 de Setembre... i jo sense assebentar-me. Tinc que reconeixer que actualment no és el meu grup preferit, però durant molt de temps ho va ser, i el seu darrer treball “Don’t Believe the Truth” és més que bo. (Nota mental: aconseguir una entrada pel concert)
La ronda, tot i que col·lapsada, va tirant, així que arribo a les 8 menys 10 a l’aeroport. Jo havia quedat a les 8, així que més on menys vaig on-time, però no m’imaginava que el parking del pont aeri estigués molt ple, i el deixo al quint cony.
Poc després d’arribar, mentre que em fixo amb el perfil de persones que utilitza el pont aeri com si es tractés del metro, arriba el meu company de feina i facturem. Al donar-li la Iberia Plus li comentem si em pot posar els punts també del bitllet d’ell, però no cola, així que tot i semblar-ho no es tracta d’una Cinesacard.
Fent un cafè ens trobem un tio que està esperant que fotem al camp per poder treure’ns els seients de la barra del bar. Curiosament aquest tio me’l trobaria a la mateixa fila de l’avió al costat de la finestra dormint una ressaca increïble amb ulleres de sol incloses.
A l’avió anem amples, i mentre fem conya sobre les notícies de la premsa del dia, veiem com una dona obre el seu portàtil IBM una mica antic i respón uns quants correus des del Notes, i en el que dura el vol es dedica a fer una presentació en Power Point en anglès modificant una que ja tenia feta per a un altre client.
A l’arribar a l’aeroport de la capital del país veí, i ja que anàvem bé de temps sobre l’horari previst, hem esmorzat tranquilament i he aprofitat per fer IPL. A continuació hem agafat un taxi que ens ha dut fins al costat del Santiago Bernabeu, a la porta de les oficines on havíem de fer la nostra feina. Curiosament avui ha estat el dia en el que els mitjans de comunicació es feien ressó de la possibilitat de que el Reial Madrid impugnés el resultat del partit que va perdre 1 a 0 amb l’Espanyol, per un suposat xiulet de l’àrbitre, que anava a assenyalar penalty, i que finalment va ser gol dels perquitos.
L’inici de la feina ha anat de conya, i en poc més d’una hora i mitja ho teníem tot funcionant, però... De Madrid no es va al cel!! Jo crec que directament es va a l’infern. Justament una característica no funcionava, i ens hem estat el reste del dia intentant-ho resoldre, parlant amb els guiris, i res de res, però almenys hem donat una solució alternativa.
La veritat és que la crònica és una mica enganyosa, perquè avui de Madrid només he vist l’aeroport, l’oficina del client i un restaurant italià molt bo on ens ha portat un company de feina de la capital del país veí. Durant el dinar hem parlat molt de política, i us asseguro que no he tret el tema, però era una persona amb la que es podia parlar. Ell ens comentava quina visió tenen des de fora, i nosaltres deiem la nostra visió. Però hi ha moltes coses que tenim en comú, ja que tots som "currantes" i tenim més o menys els mateixos problemes. Ha estat enriquidora la conversa, tot i que ell pensa que Maragall posa pau dins del gobern, i jo m’he guardat l’opinió de que Maragall és un titella en l’actual gobern.
Quan ens hem pogut escapar, hem agafat un taxi de tornada al qui li aniria bé fer un curs de reciclatge de conducció, i hem arribat justos per un dels vols del pont aeri.
Si a l’anada m’he empassat La Vanguardia, l’Avui i el Periódico, a la tornada només puc escollir el Marca, El Mundo i La Razón. Els tres primers comentaven d’una forma més o menys objectiva la conferència que va donar Rajoy ahir a la Caixa, on no va acaba de clarificar la mania que se’ns té als catalans des d’aquest partit. En canvi els dos diaris llegits a la tornada feien cullarada sobre el tema indicant que el PP és qui ha de posar seny en tota l’operació parant els peus a l’entitat d’estalvis catalana. Mentre el Marca, titulava la portava amb un “Pi...nocho” per les declaracions de l’àrbitre de l’Espanyol-Madrid on diu que ell no va pitar pas.
Finalment arribo sa i estalvi a casa meva, al meu país, prop de les 22h de la nit però fet pols de la pallissa de dia.
Agafo el cotxe amb 40 minuts per endavant per arribar a l’aeroport, però la ronda litoral està col·lapsada, com acostuma a estar. Així que em poso a fer cua de forma més o menys civilitzada, mirant el cel per on està sortint el Sol al costat del mar, i de sobte em vec un cartell publicitari que em crida l’atenció. Resulta que Oasis tocaran el 4 de Novembre a Barcelona, el 8 de Novembre a Madrid, i les entrades es van començar a vendre el 8 de Setembre... i jo sense assebentar-me. Tinc que reconeixer que actualment no és el meu grup preferit, però durant molt de temps ho va ser, i el seu darrer treball “Don’t Believe the Truth” és més que bo. (Nota mental: aconseguir una entrada pel concert)
La ronda, tot i que col·lapsada, va tirant, així que arribo a les 8 menys 10 a l’aeroport. Jo havia quedat a les 8, així que més on menys vaig on-time, però no m’imaginava que el parking del pont aeri estigués molt ple, i el deixo al quint cony.
Poc després d’arribar, mentre que em fixo amb el perfil de persones que utilitza el pont aeri com si es tractés del metro, arriba el meu company de feina i facturem. Al donar-li la Iberia Plus li comentem si em pot posar els punts també del bitllet d’ell, però no cola, així que tot i semblar-ho no es tracta d’una Cinesacard.
Fent un cafè ens trobem un tio que està esperant que fotem al camp per poder treure’ns els seients de la barra del bar. Curiosament aquest tio me’l trobaria a la mateixa fila de l’avió al costat de la finestra dormint una ressaca increïble amb ulleres de sol incloses.
A l’avió anem amples, i mentre fem conya sobre les notícies de la premsa del dia, veiem com una dona obre el seu portàtil IBM una mica antic i respón uns quants correus des del Notes, i en el que dura el vol es dedica a fer una presentació en Power Point en anglès modificant una que ja tenia feta per a un altre client.
A l’arribar a l’aeroport de la capital del país veí, i ja que anàvem bé de temps sobre l’horari previst, hem esmorzat tranquilament i he aprofitat per fer IPL. A continuació hem agafat un taxi que ens ha dut fins al costat del Santiago Bernabeu, a la porta de les oficines on havíem de fer la nostra feina. Curiosament avui ha estat el dia en el que els mitjans de comunicació es feien ressó de la possibilitat de que el Reial Madrid impugnés el resultat del partit que va perdre 1 a 0 amb l’Espanyol, per un suposat xiulet de l’àrbitre, que anava a assenyalar penalty, i que finalment va ser gol dels perquitos.
L’inici de la feina ha anat de conya, i en poc més d’una hora i mitja ho teníem tot funcionant, però... De Madrid no es va al cel!! Jo crec que directament es va a l’infern. Justament una característica no funcionava, i ens hem estat el reste del dia intentant-ho resoldre, parlant amb els guiris, i res de res, però almenys hem donat una solució alternativa.
La veritat és que la crònica és una mica enganyosa, perquè avui de Madrid només he vist l’aeroport, l’oficina del client i un restaurant italià molt bo on ens ha portat un company de feina de la capital del país veí. Durant el dinar hem parlat molt de política, i us asseguro que no he tret el tema, però era una persona amb la que es podia parlar. Ell ens comentava quina visió tenen des de fora, i nosaltres deiem la nostra visió. Però hi ha moltes coses que tenim en comú, ja que tots som "currantes" i tenim més o menys els mateixos problemes. Ha estat enriquidora la conversa, tot i que ell pensa que Maragall posa pau dins del gobern, i jo m’he guardat l’opinió de que Maragall és un titella en l’actual gobern.
Quan ens hem pogut escapar, hem agafat un taxi de tornada al qui li aniria bé fer un curs de reciclatge de conducció, i hem arribat justos per un dels vols del pont aeri.
Si a l’anada m’he empassat La Vanguardia, l’Avui i el Periódico, a la tornada només puc escollir el Marca, El Mundo i La Razón. Els tres primers comentaven d’una forma més o menys objectiva la conferència que va donar Rajoy ahir a la Caixa, on no va acaba de clarificar la mania que se’ns té als catalans des d’aquest partit. En canvi els dos diaris llegits a la tornada feien cullarada sobre el tema indicant que el PP és qui ha de posar seny en tota l’operació parant els peus a l’entitat d’estalvis catalana. Mentre el Marca, titulava la portava amb un “Pi...nocho” per les declaracions de l’àrbitre de l’Espanyol-Madrid on diu que ell no va pitar pas.
Finalment arribo sa i estalvi a casa meva, al meu país, prop de les 22h de la nit però fet pols de la pallissa de dia.
martes, septiembre 20, 2005
Robot Wakamaru
Mitsubishi Heavy Industries ha creat un robot anomenat Wakamaru per a la vida domèstica. El robot va ser presentat a l'Expo 2005 Aichi que s'està celebrant durant tot aquest any al Japó.
El robot Wakamaru ha estat dissenyat per Toshiyuki Kita. Mitshubishi ha rebut la cooperació per aquest projecte de ATR Intelligent Robotics and Communication Laboratories i del Intelligent Robot Laboratory de la Universitat de Tsukuba. A més s'ha comptat amb la col·laboració tècnica per part de Matsushita Electric Works per a la tecnologia de sensors, i de OMRON Corporation pel que fa a la tecnologia de reconeixement de les faccions de la cara.
Segons Mitshubishi: "Wakamaru té el seu propi ritme de vida, parla amb la gent i viu amb la familia. Wakamaru és útil per la teva vida a casa".
El nom Wakamaru prové del jove Samurai japonès Minamoto Yoshitsune, que de jove se l'anomenava "Ushi-wakamaru" i se l'associa amb el creixement i el desenvolupament. Wakamaru mesura 1 metre d'alt per 45cm en la seva part més gran de diàmtere, i pesa aproximadament 30 Kg. Com a curiositats dir que funciona amb el sistema operatiu Linux i que és capaç de reconèixer 10.000 paraules.
Les tres característiques més importants de Wakamaru son:
1.- Ell es comunica de forma enriquida i natural segons les situacions de la vida real.
2.- Ell actua de forma autònoma segons el ritme de vida.
3.- Ell proporciona informació i servei mitjançant l'accés a Internet.
¿Qui vol un Wakamaru a casa seva?
El robot Wakamaru ha estat dissenyat per Toshiyuki Kita. Mitshubishi ha rebut la cooperació per aquest projecte de ATR Intelligent Robotics and Communication Laboratories i del Intelligent Robot Laboratory de la Universitat de Tsukuba. A més s'ha comptat amb la col·laboració tècnica per part de Matsushita Electric Works per a la tecnologia de sensors, i de OMRON Corporation pel que fa a la tecnologia de reconeixement de les faccions de la cara.
Segons Mitshubishi: "Wakamaru té el seu propi ritme de vida, parla amb la gent i viu amb la familia. Wakamaru és útil per la teva vida a casa".
El nom Wakamaru prové del jove Samurai japonès Minamoto Yoshitsune, que de jove se l'anomenava "Ushi-wakamaru" i se l'associa amb el creixement i el desenvolupament. Wakamaru mesura 1 metre d'alt per 45cm en la seva part més gran de diàmtere, i pesa aproximadament 30 Kg. Com a curiositats dir que funciona amb el sistema operatiu Linux i que és capaç de reconèixer 10.000 paraules.
Les tres característiques més importants de Wakamaru son:
1.- Ell es comunica de forma enriquida i natural segons les situacions de la vida real.
2.- Ell actua de forma autònoma segons el ritme de vida.
3.- Ell proporciona informació i servei mitjançant l'accés a Internet.
¿Qui vol un Wakamaru a casa seva?
lunes, septiembre 19, 2005
Comptes de correu s'hereden
Em faig ressó d'aquesta notícia ja que crec que marcarà precedent. I és que és una situació relativament nova aquesta en la que gent, amb habitual comunicació via correu electrònic, mori, ja que les comptes de correu web són relativament noves.
Resulta que uns pares van sol·licitar a Yahoo les claus per poder accedir al compte de correu electrònic del seu fill, que havia mort. Yahoo es va negar alegant que era correu privat. Llavors es va portar el cas als jutjats, i finalment un jutge estadounidenc ha sentenciat que els drets sobre el correu electrònic també passen als seus hereders, en aquest cas els pares de la víctima, ja que tenen dret a llegir els missatges del seu fill.
D'aquesta manera, el tractament que reben les comptes de correu és el mateix que reben les cartes i documents d'una persona quan mora, és a dir passen a mans dels hereders.
Així doncs a partir d'ara ens hem d'anar mentalitzant que aquest tipus de dades digitals també tenen reconeixement legal en aquests fatídics casos. I és que la generació digital comença a fer-se gran...
Resulta que uns pares van sol·licitar a Yahoo les claus per poder accedir al compte de correu electrònic del seu fill, que havia mort. Yahoo es va negar alegant que era correu privat. Llavors es va portar el cas als jutjats, i finalment un jutge estadounidenc ha sentenciat que els drets sobre el correu electrònic també passen als seus hereders, en aquest cas els pares de la víctima, ja que tenen dret a llegir els missatges del seu fill.
D'aquesta manera, el tractament que reben les comptes de correu és el mateix que reben les cartes i documents d'una persona quan mora, és a dir passen a mans dels hereders.
Així doncs a partir d'ara ens hem d'anar mentalitzant que aquest tipus de dades digitals també tenen reconeixement legal en aquests fatídics casos. I és que la generació digital comença a fer-se gran...
domingo, septiembre 18, 2005
RoboCup 2005 Osaka
Veient el TransWorld Sport he vist un reportatge sobre una competició que es fa sobre robots en l'esport, més concretament en l'esport rei: el futbol. La RoboCup 2005 es va celebrar del 13 al 19 de Juliol a l'Intex d'Osaka (Japó). En el mateix marc es va celebrar RoboCup International Symposium 2005.
La RoboCup té com a objectiu la millora i l'evolució dels robots, i els organitzadors s'han proposat que en el 2050 els robots juguin un partit de futbol amb la sel·lecció campiona del món de futbol. En el RoboCup 2005 també hi ha dues altres modalitats de competició com són el rescat, RoboCup Rescue i una altra a nivell junior. Això em recorda als campionats de robots que hi havia a la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) en els que la modalitat estrella era el sumo, però que també hi havia campionat de robots de neteja i de seguir un circuit.
La RoboCup 2005 Soccer es disputa en 5 categories diferents segons el tamany i el tipus de robot:
Simulation League: Aquesta lliga consisteix de partits de 2 equips d'onze jugadors virtuals, de manera que la simulació per ordinador proporciona una realística simulació dels sensors dels robots i de les seves accions.
Small Size League: En aquesta lliga els equips són formats per 5 jugadors, cadascú dels quals han d'estar dins d'un cilindre de 180mm per 150mm. Poden tenir dispositius pel dribbling i per xutar, sempre i quan no agafin la pilota més d'un 80% de la mateix. Les dimensions del camp són 4x5,5 metres, la pilota és taronja, i les regles són similars a les de la FIFA. Els robots han de ser del tot autònoms i no poden rebre instruccions humanes durant el partit. El partit és arbitrat per un humà. Aquesta modalitat de partit és molt ràpida i vistosa.
Middle Size League: Semblant a l'anterior però amb mides més grans, i amb la característica de que són 4 els robots per equip amb tot de sensors per poder jugas a futbol. Els objectes més rellevants són distinguits per colors, i pot haver comunicació inalàmbrica entre robots. Com en el cas anterior, no pot haver intervenció humana durant el partit, excepte si és per treure o posar robots a la pista.
4 Legged League: En aquesta lliga s'enfronten equips formats per robots de 4 potes com si fossin gossos, i que es poden trobar en el mercat, ja que són robots AIBO de SONY. L'únic que canvien els equips és el software de cada AIBO. També pot haver comunicació inalàmbrica entre els robots, i els objectes es diferencien per colors, com la pilota que és l'únic element taronja.
Humanoid League: En aquesta lliga els robots humanoides mostren les seves habilitats seguint els jugadors de futbol, com xutar la pilota, o defendre la porteria. En aquest cas la intervenció humana sí és permesa ja que és la modalitat més complicada, i alguns jugadors cauen al desequilibrar-se.
La propera edició del RoboCup tindrà lloc a Alemanya, d'on són alguns dels equips que han sortit victoriosos en aquesta edició disputada a Osaka.
La RoboCup té com a objectiu la millora i l'evolució dels robots, i els organitzadors s'han proposat que en el 2050 els robots juguin un partit de futbol amb la sel·lecció campiona del món de futbol. En el RoboCup 2005 també hi ha dues altres modalitats de competició com són el rescat, RoboCup Rescue i una altra a nivell junior. Això em recorda als campionats de robots que hi havia a la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) en els que la modalitat estrella era el sumo, però que també hi havia campionat de robots de neteja i de seguir un circuit.
La RoboCup 2005 Soccer es disputa en 5 categories diferents segons el tamany i el tipus de robot:
Simulation League: Aquesta lliga consisteix de partits de 2 equips d'onze jugadors virtuals, de manera que la simulació per ordinador proporciona una realística simulació dels sensors dels robots i de les seves accions.
Small Size League: En aquesta lliga els equips són formats per 5 jugadors, cadascú dels quals han d'estar dins d'un cilindre de 180mm per 150mm. Poden tenir dispositius pel dribbling i per xutar, sempre i quan no agafin la pilota més d'un 80% de la mateix. Les dimensions del camp són 4x5,5 metres, la pilota és taronja, i les regles són similars a les de la FIFA. Els robots han de ser del tot autònoms i no poden rebre instruccions humanes durant el partit. El partit és arbitrat per un humà. Aquesta modalitat de partit és molt ràpida i vistosa.
Middle Size League: Semblant a l'anterior però amb mides més grans, i amb la característica de que són 4 els robots per equip amb tot de sensors per poder jugas a futbol. Els objectes més rellevants són distinguits per colors, i pot haver comunicació inalàmbrica entre robots. Com en el cas anterior, no pot haver intervenció humana durant el partit, excepte si és per treure o posar robots a la pista.
4 Legged League: En aquesta lliga s'enfronten equips formats per robots de 4 potes com si fossin gossos, i que es poden trobar en el mercat, ja que són robots AIBO de SONY. L'únic que canvien els equips és el software de cada AIBO. També pot haver comunicació inalàmbrica entre els robots, i els objectes es diferencien per colors, com la pilota que és l'únic element taronja.
Humanoid League: En aquesta lliga els robots humanoides mostren les seves habilitats seguint els jugadors de futbol, com xutar la pilota, o defendre la porteria. En aquest cas la intervenció humana sí és permesa ja que és la modalitat més complicada, i alguns jugadors cauen al desequilibrar-se.
La propera edició del RoboCup tindrà lloc a Alemanya, d'on són alguns dels equips que han sortit victoriosos en aquesta edició disputada a Osaka.
sábado, septiembre 17, 2005
España debuta en Eurobasket
La selección española, de la mano de Juan Carlos Navarro y José Manuel Calderón, debutó con victoria ante Serbia y Montenegro en el Eurobasket. Precisamente España se enfrontaba a la selección amfitriona, ya que el Eurobasket 2005 se está disputando en Serbia y Montenegro.
El partido empezón con un Juan Carlos "la bomba" Navarro pletórico que encestaba la mayoría de puntos de la selección, mientras que Serbia iba a remolque. La estrella del partido fue, sin lugar a dudas, Juan Carlos Navarro que acabó el partido con 27 puntos.
A partir del segundo cuarto fueron entrando más jugadores en la aportación del equipo como José Manuel Calderón, que acabó con 17 puntos, y que en el final del partido fue autor de acciones que demuestran su valía para empezar su primer año como en NBA en Toronto Raptors.
Los Serbios no pudieron recortar la barrera psicológica de los 10 puntos, y no jugaron en ningún momento como equipo. La verdad es que tenían una buena selección, no la mejor si contamos las numerosas ausencias por estar en NBA, de la misma forma que ni Raul López ni Pau Gasol pudieron estar en nuestra selección.
SERBIA Y MONTENEGRO
(13+17+26+14)
5: Jaric, Bodiroga(9), Gurovic(12), Milojevic(2), Rebraca(6)
Rakocevic(20), Avdalovic(2), Radmanovic(7), Krstic(3), Scepanovic(6), Milicic(3)
ESPAÑA
(21+22+27+19)
5: Calderón(17), Navarro(27), Jiménez, Reyes(9), Garbajosa(5)
Vidal(7), Rudy Fernández(9), De Miguel(14), Cabezas, Vázquez(1)
El enfrentamiento más igualado de la primera jornada del Eurobasket fue el que disputaron Alemania e Italia. El partido tuvo que resolverse en la prórroga, en la que se impuso Italia por 84 a 82. Dirk "robin hood" Nowitzki jugó un buen partido, pero no fue suficiente para imponerse a Italia liderada por el blaugrana Basile.
El partido empezón con un Juan Carlos "la bomba" Navarro pletórico que encestaba la mayoría de puntos de la selección, mientras que Serbia iba a remolque. La estrella del partido fue, sin lugar a dudas, Juan Carlos Navarro que acabó el partido con 27 puntos.
A partir del segundo cuarto fueron entrando más jugadores en la aportación del equipo como José Manuel Calderón, que acabó con 17 puntos, y que en el final del partido fue autor de acciones que demuestran su valía para empezar su primer año como en NBA en Toronto Raptors.
Los Serbios no pudieron recortar la barrera psicológica de los 10 puntos, y no jugaron en ningún momento como equipo. La verdad es que tenían una buena selección, no la mejor si contamos las numerosas ausencias por estar en NBA, de la misma forma que ni Raul López ni Pau Gasol pudieron estar en nuestra selección.
SERBIA Y MONTENEGRO
(13+17+26+14)
5: Jaric, Bodiroga(9), Gurovic(12), Milojevic(2), Rebraca(6)
Rakocevic(20), Avdalovic(2), Radmanovic(7), Krstic(3), Scepanovic(6), Milicic(3)
ESPAÑA
(21+22+27+19)
5: Calderón(17), Navarro(27), Jiménez, Reyes(9), Garbajosa(5)
Vidal(7), Rudy Fernández(9), De Miguel(14), Cabezas, Vázquez(1)
El enfrentamiento más igualado de la primera jornada del Eurobasket fue el que disputaron Alemania e Italia. El partido tuvo que resolverse en la prórroga, en la que se impuso Italia por 84 a 82. Dirk "robin hood" Nowitzki jugó un buen partido, pero no fue suficiente para imponerse a Italia liderada por el blaugrana Basile.
viernes, septiembre 16, 2005
Nu Soul
The Very Best NU SOUL, així es titula el doble CD recopilatori de música negra moderna que em vaig comprar ja fa molts mesos, però que l'altre dia em vaig posar a escoltar al cotxe de camí cap a la Costa Brava.
A la portada del disc apareix una noia morena molt sensual a l'estil Jennifer Lopez. Precisament aquesta cantant pareix en el featuring del subtítol del disc juntament amb Kelly Rowland, Alycia Keys, Mary J.Blidge, Craig David i Shola Ama.
El disc inclou cançons tant bones com Stole de Kelly Rowland, All I Have de Jennifer Lopez featuring LL Cool J, A Woman's Worth d'Alicia Keys, Emotion de Destiny's Child, If I Could Turn Back The Hands Of Tme de R Kelly o Try de Macy Gray.
La veritat és que és un disc totalment recomanable per la gent amb ànima de Soul, i que els hi agradi la música negra moderna tranquila.
A la portada del disc apareix una noia morena molt sensual a l'estil Jennifer Lopez. Precisament aquesta cantant pareix en el featuring del subtítol del disc juntament amb Kelly Rowland, Alycia Keys, Mary J.Blidge, Craig David i Shola Ama.
El disc inclou cançons tant bones com Stole de Kelly Rowland, All I Have de Jennifer Lopez featuring LL Cool J, A Woman's Worth d'Alicia Keys, Emotion de Destiny's Child, If I Could Turn Back The Hands Of Tme de R Kelly o Try de Macy Gray.
La veritat és que és un disc totalment recomanable per la gent amb ànima de Soul, i que els hi agradi la música negra moderna tranquila.
jueves, septiembre 15, 2005
miércoles, septiembre 14, 2005
Barca debuta guanyant Champions
Per sort el Barça ha guanyat avui el primer partit de la Lligueta de la Champions, a sobre a domicili, tot i que hem patit molt, i hem tingut alguns errors defensius, que amb un altra rival tipus Chelsea ens haguessin portat a una fatídica pallissa. Espero que d'aquests errors infantils aprengui Rijkaard i els seus jugadors no repeteixin aquest tipus d'actuacions, que en una eliminatòria de Champions et setencien l'eliminació.
El Barça ha aconseguit encarrilar el partit amb un gol de Deco des de fora l'àrea que, ajudat pel petit toc d'un defensa, ha entrat al fons de la porteria amb el porter totalment despistat. La jugada ha estat de Gio, Ronaldinho i assitència d'Eto'o.
Durant el partit el Werder Bremen ha tingut moltes ocasions per empatar, però no ha estat fins que ha entrat Messi que s'ha decidit de debó el partit. Una assistència d'un Ronaldinho un tant desaparegut, ha creat un espai a Messi que ha provocat un penalty clar. El propi Ronaldinho ha estat qui l'ha transformat magistralment aconseguint el definitiu FC Barcelona 2 - Werder Bremen 0.
El jugador més destacat d'aquesta segona part de la primera jornada de la Lligueta de la Champions ha estat Iaquinta, el davanter de l'Udinese que havia intentat fitxar el FC Barcelona a finals de l'any passat enlloc de Maxi López. Iaquinta ha fet un hat-trick davant del Panathinaikos grec, i d'aquesta manera el debut de l'Udinese a la Champions ha estat immillorable.
El Barça ha aconseguit encarrilar el partit amb un gol de Deco des de fora l'àrea que, ajudat pel petit toc d'un defensa, ha entrat al fons de la porteria amb el porter totalment despistat. La jugada ha estat de Gio, Ronaldinho i assitència d'Eto'o.
Durant el partit el Werder Bremen ha tingut moltes ocasions per empatar, però no ha estat fins que ha entrat Messi que s'ha decidit de debó el partit. Una assistència d'un Ronaldinho un tant desaparegut, ha creat un espai a Messi que ha provocat un penalty clar. El propi Ronaldinho ha estat qui l'ha transformat magistralment aconseguint el definitiu FC Barcelona 2 - Werder Bremen 0.
El jugador més destacat d'aquesta segona part de la primera jornada de la Lligueta de la Champions ha estat Iaquinta, el davanter de l'Udinese que havia intentat fitxar el FC Barcelona a finals de l'any passat enlloc de Maxi López. Iaquinta ha fet un hat-trick davant del Panathinaikos grec, i d'aquesta manera el debut de l'Udinese a la Champions ha estat immillorable.
martes, septiembre 13, 2005
Madrid KO en Champions
El Madriz ha empezado con mal pie, y espero que acabe igual, la Champions League. Ha perdido 3 a 0 ante el Olympique de Lyon. La verdad es que disfrutado mucho en la primera parte del partido, con un equipo francés bolcado al ataque y con ganas de rematar a un desconocido equipo blanco. Aunque tengo que añadir que ya me esperaba que el Madrid las tendría canutas para enfrentarse con un gran equipo como el Lyon, después de lo demostrado ante el Celta de Vigo.
A part de la demostració de l'Olympique de Lyon davant del Real Madrid, on ha demostrat com ha de jugar un equip organitzat i amb poder ofensiu, el jugador més destacat de la jornada ha estat Kaká del AC Milan. Kaká ha marcat un gol amb un poderós xut ras des de fora l'àrea, molt ajustat al pal, i un altre on després de driblar a varios defenses i veient que no podia assitir a cap dels seus companys, s'ha acabat inventant una espectacular jugada de gol portant al Milan a la victòria per 3 a 1 davant del Fenerbahçe turc.
A part de la demostració de l'Olympique de Lyon davant del Real Madrid, on ha demostrat com ha de jugar un equip organitzat i amb poder ofensiu, el jugador més destacat de la jornada ha estat Kaká del AC Milan. Kaká ha marcat un gol amb un poderós xut ras des de fora l'àrea, molt ajustat al pal, i un altre on després de driblar a varios defenses i veient que no podia assitir a cap dels seus companys, s'ha acabat inventant una espectacular jugada de gol portant al Milan a la victòria per 3 a 1 davant del Fenerbahçe turc.
lunes, septiembre 12, 2005
Banned issues
I am 30 years old, and nowadays my English level is not good enough. The reason for this is because of my education when I was a child. Then I think that this type of education should be banned. It's necessary to improve the level of English education in all European countries, because English is the language that people use to communicate with each other.
On the other hand, the poverty of more than 50% of people in the world should also be banned. The richest countries have the obligation to help the people that are dying day by day. It can't be possible that these deaths aren’t avoided in the XXI century.
Some months ago, I watched a Michael Moore's film about the problem of American society with guns. This film is Bowling for Columbine, and the purpose of this is to show to the whole world how many problems weapons cause. After watching the film the conclusion is that gun possession should be banned.
The last thing I would like to see banned is drugs. There are a lot of deaths because of drugs. The young people are very vulnerable from drugs. Then we have to tell them that drugs could affect their head and their health. Then I think drugs should be banned.
On the other hand, the poverty of more than 50% of people in the world should also be banned. The richest countries have the obligation to help the people that are dying day by day. It can't be possible that these deaths aren’t avoided in the XXI century.
Some months ago, I watched a Michael Moore's film about the problem of American society with guns. This film is Bowling for Columbine, and the purpose of this is to show to the whole world how many problems weapons cause. After watching the film the conclusion is that gun possession should be banned.
The last thing I would like to see banned is drugs. There are a lot of deaths because of drugs. The young people are very vulnerable from drugs. Then we have to tell them that drugs could affect their head and their health. Then I think drugs should be banned.
domingo, septiembre 11, 2005
Diada blaugrana
Avui, dia de la Diada Nacional de Catalunya, he anat al Camp Nou vestit amb la samarreta fosoforito del Barça per veure el primer partit a casa del Futbol Club Barcelona.
Aquest primer partit enfrontava al Barça amb el Mallorca. El Barça sortia amb l'onze inicial que més va repetir la temporada passada, l'equip que va ser campió de Lliga. Doncs a Rijkaard li va sortir bé la jugada, ja que tot i començar els primers 20 minuts encomanant-se del ritme adormit del Mallorca, Eto'o va inaugurar el marcador gràcies a un remat de cap a passe de Gio que el porter internacional sub-21 Moyà es va menjar amb patates.
Pocs minuts després, i amb una preciosa jugada de Deco amb passe a Giuly, la pilota va cabar al travesser després de l'aturada de Moyà, però va arribar a Eto'o per marcar també de cap el seu segon gol de la Lliga.
A la segona part Eto'o podria haver firmat el hat-trick o mitja dotzena, però la pilota no va entrar tot i el calr domini en el joc del Barcelona.
Finalment un 2 a 0 que col·loca al Barcelona amb 4 punts, cinquens a la Lliga, on el Celta i el Deportivo comparteixen liderat amb dues victòries. Precisament el Celta va fer el primer regal per la Diada aconseguit un 2 a 3 en el Bernabeu, amb un partit jugat de tu a tu, on l'àrbitre va ser el protagonista. Primer va assenyalar un penalty inexistent a favor del Madrid, fent que Ronaldo marqués l'empat a 1, després es va empassar l'expulsió merescuda a Gravessen, i per últim va donar per vàlid el tercer i definitiu gol del Celta quan la pilota després de picar contra el travesser no va arribar a entrar.
Aquest primer partit enfrontava al Barça amb el Mallorca. El Barça sortia amb l'onze inicial que més va repetir la temporada passada, l'equip que va ser campió de Lliga. Doncs a Rijkaard li va sortir bé la jugada, ja que tot i començar els primers 20 minuts encomanant-se del ritme adormit del Mallorca, Eto'o va inaugurar el marcador gràcies a un remat de cap a passe de Gio que el porter internacional sub-21 Moyà es va menjar amb patates.
Pocs minuts després, i amb una preciosa jugada de Deco amb passe a Giuly, la pilota va cabar al travesser després de l'aturada de Moyà, però va arribar a Eto'o per marcar també de cap el seu segon gol de la Lliga.
A la segona part Eto'o podria haver firmat el hat-trick o mitja dotzena, però la pilota no va entrar tot i el calr domini en el joc del Barcelona.
Finalment un 2 a 0 que col·loca al Barcelona amb 4 punts, cinquens a la Lliga, on el Celta i el Deportivo comparteixen liderat amb dues victòries. Precisament el Celta va fer el primer regal per la Diada aconseguit un 2 a 3 en el Bernabeu, amb un partit jugat de tu a tu, on l'àrbitre va ser el protagonista. Primer va assenyalar un penalty inexistent a favor del Madrid, fent que Ronaldo marqués l'empat a 1, després es va empassar l'expulsió merescuda a Gravessen, i per últim va donar per vàlid el tercer i definitiu gol del Celta quan la pilota després de picar contra el travesser no va arribar a entrar.
sábado, septiembre 10, 2005
El Sonido del Trueno
Ahir vaig anar a veure El Sonido del Trueno i és una pel·lícula que es pot veure i té trossos bons, tot i no ser cap maravella.
El Sonido del Trueno està dirigida per Peter Hyams, i protagonitzada per Edward Burns (Travis Ryer), Catherine McCormack (Sonia Rand) i per Ben Kingsley (Charles Hatton). Cal afegir que el film El Sonido del Trueno està basat en un relat curt de Ray Bradbury, conegut per noveles com Fahrenheit 451 i Cròniques Marcianes.
La pel·lícula està ambientada a l'any 2055 i tracta d'una empresa d'investigació científica que, arran del descobriment d'una màquina del temps, organitza safaris per a clients rics amb l'objectiu de caçar dinosauris a la prehistòria. Però els canvis que originen en el passat comporten desastroses conseqüències en el futur.
Al ser un film futurista, hi ha algunes escenes on apareixen ciutats futuristes, concretament Chicago en l'any 2055, i en la que es veu tot d'edificis moderns i els últims models de cotxes. Però el que no queda massa bé és algun efecte tipus videojoc, com el moviment de les banderes nordamericanes, sembla que estiguis jugant amb la PlayStation2.
El Sonido del Trueno està dirigida per Peter Hyams, i protagonitzada per Edward Burns (Travis Ryer), Catherine McCormack (Sonia Rand) i per Ben Kingsley (Charles Hatton). Cal afegir que el film El Sonido del Trueno està basat en un relat curt de Ray Bradbury, conegut per noveles com Fahrenheit 451 i Cròniques Marcianes.
La pel·lícula està ambientada a l'any 2055 i tracta d'una empresa d'investigació científica que, arran del descobriment d'una màquina del temps, organitza safaris per a clients rics amb l'objectiu de caçar dinosauris a la prehistòria. Però els canvis que originen en el passat comporten desastroses conseqüències en el futur.
Al ser un film futurista, hi ha algunes escenes on apareixen ciutats futuristes, concretament Chicago en l'any 2055, i en la que es veu tot d'edificis moderns i els últims models de cotxes. Però el que no queda massa bé és algun efecte tipus videojoc, com el moviment de les banderes nordamericanes, sembla que estiguis jugant amb la PlayStation2.
viernes, septiembre 09, 2005
High and Dry (by Radiohead)
Two jumps in a week, I bet you think that's pretty clever don't you boy.
Flying on your motorcycle, watching all the ground beneath you drop.
You'd kill yourself for recognition; kill yourself to never ever stop.
You broke another mirror; you're turning into something you are not.
Don't leave me high, don't leave me dry
Don't leave me high, don't leave me dry
Drying up in conversation, you will be the one who cannot talk.
All your insides fall to pieces, you just sit there wishing you could still make love
They're the ones who'll hate you when you think you've got the world all sussed out
They're the ones who'll spit at you. You will be the one screaming out.
Don't leave me high, don't leave me dry
Don't leave me high, don't leave me dry
It's the best thing that you've ever had, the best thing that you've ever, ever
had.
It's the best thing that you've ever had; the best thing you've had has gone away.
Don't leave me high, don't leave me dry
Don't leave me high, don't leave me dry
Aquesta seria més o menys la traducció de la cançó:
High and Dry és una expressió anglesa que vol dir deixar algú sense res
Dos salts en una setmana, jo t'aposto que és bastant intel·ligent oi noi.
Volant amb la teva moto, veient tot el terra caure sota teu.
Tu voldràs matar-te pel reconeixement. Mata't per no parar mai.
Tu vas trencar un altre mirall, i t'has t´ransformat en algú que no ets tu.
No em deixis aquí dalt, no em deixis sec
Res a parlar en la conversa, tu seràs algú que no podrà parlar
Tot el teu interior cau en trossos, tu seus aquí tot dessitjant poder enamorar-te
Hi ha gent que t'odiarà quan tu pensis que has entès el món
Hi ha gent que t'escupirà. Tu seràs el que cridaràs ajuda.
No em deixis aquí dalt, no em deixis sec
Això és la millor cosa que tu has fet mai, la millor cosa que mai has, que mai has fet.
Això és la millor cosa que tu has fet mai, la millor cosa que tu has fet s'ha anat.
No em deixis aquí dalt, no em deixis sec...
Flying on your motorcycle, watching all the ground beneath you drop.
You'd kill yourself for recognition; kill yourself to never ever stop.
You broke another mirror; you're turning into something you are not.
Don't leave me high, don't leave me dry
Don't leave me high, don't leave me dry
Drying up in conversation, you will be the one who cannot talk.
All your insides fall to pieces, you just sit there wishing you could still make love
They're the ones who'll hate you when you think you've got the world all sussed out
They're the ones who'll spit at you. You will be the one screaming out.
Don't leave me high, don't leave me dry
Don't leave me high, don't leave me dry
It's the best thing that you've ever had, the best thing that you've ever, ever
had.
It's the best thing that you've ever had; the best thing you've had has gone away.
Don't leave me high, don't leave me dry
Don't leave me high, don't leave me dry
Aquesta seria més o menys la traducció de la cançó:
High and Dry és una expressió anglesa que vol dir deixar algú sense res
Dos salts en una setmana, jo t'aposto que és bastant intel·ligent oi noi.
Volant amb la teva moto, veient tot el terra caure sota teu.
Tu voldràs matar-te pel reconeixement. Mata't per no parar mai.
Tu vas trencar un altre mirall, i t'has t´ransformat en algú que no ets tu.
No em deixis aquí dalt, no em deixis sec
Res a parlar en la conversa, tu seràs algú que no podrà parlar
Tot el teu interior cau en trossos, tu seus aquí tot dessitjant poder enamorar-te
Hi ha gent que t'odiarà quan tu pensis que has entès el món
Hi ha gent que t'escupirà. Tu seràs el que cridaràs ajuda.
No em deixis aquí dalt, no em deixis sec
Això és la millor cosa que tu has fet mai, la millor cosa que mai has, que mai has fet.
Això és la millor cosa que tu has fet mai, la millor cosa que tu has fet s'ha anat.
No em deixis aquí dalt, no em deixis sec...
jueves, septiembre 08, 2005
Dilbert & low cost travels
This type of situation will be common when companies want reduce travel costs:
miércoles, septiembre 07, 2005
iPod nano
Avui s'ha celebrat el Apple Media Event, on s'han presentat nous productes de la marca d'electrònica de consum amb més disseny i bon gust. Apple ha presentat el nou iPod nano (motiu del present post), el Motorola ROKR i la nova versió de l'iTunes.
El Motorola ROKR és un telèfon de la marca nord-americana que inclou la novetat d'un client iTunes. D'aquesta manera aquest mòvil té la capacitat de reproduir fins a 100 cançons amb la mateixa utilitat que fins ara només es podia disfrutar des de les diverses versions d'iPod.
La nova versió del programa d'Apple iTunes és la 5. Aquesta versió presenta un nou look, tot i que molt semblant a l'anterior de la versió 4 i millores en la sincronització de contactes i calendari amb l'Outlook. Però la característica més important de la versió 5 és la total renovació del sistema de reproducció aleatòria de cançons, fent cas a les queixes de molts usuaris.
iPod nano
Aquest nou model d'iPod d'Apple té la gran novetat de tractar-se d'una memòria flash, ennloc del disc dur que incorporaven els seus predecessors. A diferència de l'iPod mini, que es podia trobar en una gran varietat de colors, l'iPod nano només es pot comprar en blanc o en negre.
L'iPod nano pesa només 42 grams i té les següents mesures: 9.0×4.0×0.69cm . Té una pantalla LCD de 1,5" a color amb una resolució de 176x132 píxels, permetent la visualització de fotografies com el seu germà gran iPod Photo. A més el dispositiu compte amb la típica roda tàctil per moure't pel menú, volum i cançons.
L'autonomia de l'iPod és de 14 hores, i és recarregable mitjançant el connector USB 2.0 que incorpora amb doble finalitat: carregar la bateria i el traspàs de música, fotografies o altre tipus d'informació.
A nivell musical permet la reproducció dels formats: MP3 (de 16 a 320 Kbps), MP3 VBR, AAC (de 16 a 320 Kbps), AAC protegits (by iTunes shop), audible (2,3,4), WAV i Apple Lossless i AIFF.
L'iPod mini es presenta en dos formats. El primer inclou 2 GB de capacitat i té un cost de 199€, mentre que el de 4 GB val 249€.
El Motorola ROKR és un telèfon de la marca nord-americana que inclou la novetat d'un client iTunes. D'aquesta manera aquest mòvil té la capacitat de reproduir fins a 100 cançons amb la mateixa utilitat que fins ara només es podia disfrutar des de les diverses versions d'iPod.
La nova versió del programa d'Apple iTunes és la 5. Aquesta versió presenta un nou look, tot i que molt semblant a l'anterior de la versió 4 i millores en la sincronització de contactes i calendari amb l'Outlook. Però la característica més important de la versió 5 és la total renovació del sistema de reproducció aleatòria de cançons, fent cas a les queixes de molts usuaris.
iPod nano
Aquest nou model d'iPod d'Apple té la gran novetat de tractar-se d'una memòria flash, ennloc del disc dur que incorporaven els seus predecessors. A diferència de l'iPod mini, que es podia trobar en una gran varietat de colors, l'iPod nano només es pot comprar en blanc o en negre.
L'iPod nano pesa només 42 grams i té les següents mesures: 9.0×4.0×0.69cm . Té una pantalla LCD de 1,5" a color amb una resolució de 176x132 píxels, permetent la visualització de fotografies com el seu germà gran iPod Photo. A més el dispositiu compte amb la típica roda tàctil per moure't pel menú, volum i cançons.
L'autonomia de l'iPod és de 14 hores, i és recarregable mitjançant el connector USB 2.0 que incorpora amb doble finalitat: carregar la bateria i el traspàs de música, fotografies o altre tipus d'informació.
A nivell musical permet la reproducció dels formats: MP3 (de 16 a 320 Kbps), MP3 VBR, AAC (de 16 a 320 Kbps), AAC protegits (by iTunes shop), audible (2,3,4), WAV i Apple Lossless i AIFF.
L'iPod mini es presenta en dos formats. El primer inclou 2 GB de capacitat i té un cost de 199€, mentre que el de 4 GB val 249€.
martes, septiembre 06, 2005
lunes, septiembre 05, 2005
Emotion (by Destiny's Child)
It's over and done
but the heartache lives on inside
And who's the one you're clinging to
instead of me tonight?
And where are you now, now that I need you?
Tears on my pillow wherever you go
I'll cry me a river that leads to your ocean
You never see me fall apart
In the words of a broken heart
it's just emotion taking me over
Caught up in sorrow
lost in the song
but if you don't come back
Come home to me, darling
don't you know there's nobody left in this world tohold me tight
nobody left in this world to kiss goodnight
Goodnight, goodnight
I'm there at your side,
I'm part of all the things you are
But you've got a part of someone else
You've got to find your shining star
And where are you now, now that I need you?
Tears on my pillow wherever you go
I'll cry me a river that leads to your ocean
You never see me fall apart
In the words of a broken heart
it's just emotion taking me over
Caught up in sorrow
lost in the song
but if you don't come back
Come home to me, darling
don't you know there's nobody left in this world tohold me tight
nobody left in this world to kiss goodnight
Goodnight, goodnight
And where are you now, now that I need you?
Tears on my pillow wherever you go
I'll cry me a river that leads to your ocean
You never see me fall apart
In the words of a broken heart
it's just emotion taking me over
Caught up in sorrow
lost in the song
but if you don't come back
Come home to me, darling
don't you know there's nobody left in this world tohold me tight
nobody left in this world to kiss goodnight
Goodnight, goodnight
La traducció a la meva manera seria més o menys aquesta:
Està acabat, però el mal de cor va per dins, i qui és el que m'abraçarà enlloc teu aquesta nit?
I on ets ara, ara que et necessito? Hi ha marques en el coixí on sempre estaves, jo ploraré un riu que desemboca en el teu oceà, tu mai em veuràs malament.
Amb les paraules d'un cor trencat, és l'emoció la que em pren el control, atrapada en la tristesa, perduda en la meva ànima. Però si tu no tornes, torna amb mi, no coneixes a ningú en el món que t'abraci fort. No coneixes a ningú en el món que et doni el petó de bona nit, bona nit, bona nit.
Jo estic al teu costat, sóc part de totes les coses que tu ets, però tu tens una part d'algú altre, tu tens que buscar la teva estrella brillant.
I on ets ara, ara que et necessito? ...
but the heartache lives on inside
And who's the one you're clinging to
instead of me tonight?
And where are you now, now that I need you?
Tears on my pillow wherever you go
I'll cry me a river that leads to your ocean
You never see me fall apart
In the words of a broken heart
it's just emotion taking me over
Caught up in sorrow
lost in the song
but if you don't come back
Come home to me, darling
don't you know there's nobody left in this world tohold me tight
nobody left in this world to kiss goodnight
Goodnight, goodnight
I'm there at your side,
I'm part of all the things you are
But you've got a part of someone else
You've got to find your shining star
And where are you now, now that I need you?
Tears on my pillow wherever you go
I'll cry me a river that leads to your ocean
You never see me fall apart
In the words of a broken heart
it's just emotion taking me over
Caught up in sorrow
lost in the song
but if you don't come back
Come home to me, darling
don't you know there's nobody left in this world tohold me tight
nobody left in this world to kiss goodnight
Goodnight, goodnight
And where are you now, now that I need you?
Tears on my pillow wherever you go
I'll cry me a river that leads to your ocean
You never see me fall apart
In the words of a broken heart
it's just emotion taking me over
Caught up in sorrow
lost in the song
but if you don't come back
Come home to me, darling
don't you know there's nobody left in this world tohold me tight
nobody left in this world to kiss goodnight
Goodnight, goodnight
La traducció a la meva manera seria més o menys aquesta:
Està acabat, però el mal de cor va per dins, i qui és el que m'abraçarà enlloc teu aquesta nit?
I on ets ara, ara que et necessito? Hi ha marques en el coixí on sempre estaves, jo ploraré un riu que desemboca en el teu oceà, tu mai em veuràs malament.
Amb les paraules d'un cor trencat, és l'emoció la que em pren el control, atrapada en la tristesa, perduda en la meva ànima. Però si tu no tornes, torna amb mi, no coneixes a ningú en el món que t'abraci fort. No coneixes a ningú en el món que et doni el petó de bona nit, bona nit, bona nit.
Jo estic al teu costat, sóc part de totes les coses que tu ets, però tu tens una part d'algú altre, tu tens que buscar la teva estrella brillant.
I on ets ara, ara que et necessito? ...
domingo, septiembre 04, 2005
Port Aventura
Aquest diumenge he estat a Port Aventura amb els meus amics. Ja s'està convertint en una mena de tradició, això d'anar cada estiu a Port Aventura, i la veritat és que t'ho passes molt bé.
Aquest any l'atracció estrella és l'Huracà Condor, ja que és la novetat de la temporada. Aquesta atracció consisteix en pujar assegut a través d'una plataforma fins a 100 metres d'alçada, des d'on hi ha una bonica vista de la petroquímica de Tarragona i dels complexos turístics d'aprop del mar. Un cop a dalt, la plataforma fa que enlloc d'estar mirant cap endavant, t'inclinis uns 30 graus cap a baix, fent que miris cap avall. Tot seguit comença a baixar arribant a una velocitat de 115 Km/h. A la part inicial de la caiguda lliure és quan et fan la fotografia, que pots adquirir a baix en paper o la pots enviar per correu a la teva compte o a la d'un/a amic/a. La força de frenada un cop arribes a la part final del descens és de 3G.
A més vem pujar vàries vegades a les diverses atraccions típiques que hi ha a Port Aventura com el Dragon Khan, que per mi continua sent l'atracció estrella d'aquest parc temàtic, la Stampida, que és una muntanya russa molt ràpida i sense loopings, el Tutuki Splash, que té un parell d'espectaculars caigudes a l'aigua, el Tren de la Mina, per fotre't l'esquena, els Rapids, atracció massa light, i els "tronquitos" (no recordo el nom), que és la millor atracció per mullar-te si tens calor.
Finalment vem passar un bon dia a Port Aventura, tot i que cal anar amb la butxaca plena de diners, ja que entre pitus i flautes et gastes una pasta!
Aquest any l'atracció estrella és l'Huracà Condor, ja que és la novetat de la temporada. Aquesta atracció consisteix en pujar assegut a través d'una plataforma fins a 100 metres d'alçada, des d'on hi ha una bonica vista de la petroquímica de Tarragona i dels complexos turístics d'aprop del mar. Un cop a dalt, la plataforma fa que enlloc d'estar mirant cap endavant, t'inclinis uns 30 graus cap a baix, fent que miris cap avall. Tot seguit comença a baixar arribant a una velocitat de 115 Km/h. A la part inicial de la caiguda lliure és quan et fan la fotografia, que pots adquirir a baix en paper o la pots enviar per correu a la teva compte o a la d'un/a amic/a. La força de frenada un cop arribes a la part final del descens és de 3G.
A més vem pujar vàries vegades a les diverses atraccions típiques que hi ha a Port Aventura com el Dragon Khan, que per mi continua sent l'atracció estrella d'aquest parc temàtic, la Stampida, que és una muntanya russa molt ràpida i sense loopings, el Tutuki Splash, que té un parell d'espectaculars caigudes a l'aigua, el Tren de la Mina, per fotre't l'esquena, els Rapids, atracció massa light, i els "tronquitos" (no recordo el nom), que és la millor atracció per mullar-te si tens calor.
Finalment vem passar un bon dia a Port Aventura, tot i que cal anar amb la butxaca plena de diners, ja que entre pitus i flautes et gastes una pasta!
sábado, septiembre 03, 2005
Curioso incidente del...
Hace unos meses regalé unos libros a un amigo para su cumpleaños, uno de los cuales es el motivo de la presente "crítica": El Curioso Indidente del Perro a Medianoche de Mark Haddon. Lo escogí atraído por el curioso título, valga la redundancia, y porque seguro que tenía juego.
Semanas más tarde mi amigo me lo recomendó, ya que me dijo que era original y divertido. Hoy mismo he acabado de leérmelo, y la verdad es que está muy bien, aunque no sea nada ortodoxo y a veces el protagonista te hace poner de los nervios.
Este es el comentario que aparece en la contraportada del libro editado por Salamandra: "El Curioso Indidente del Perro a Medianoche es una novela que no se parece a ninguna otra. Elogiada con entusiasmo por autores consagrados como Oliver Sacks e Ian McEwan, ha merecido la aprobación masiva de los lectores en todos los países donde se ha publicado, además de galardones como el Premio Whitbread y el Premio de la Commonwealth al Mejor Primer Libro. Su protagonista, Christopher Boone, es uno de los más originales que han surgido en el panorama de la narrativa internacional en los últimos años, y está destinado a convertirse en un héroe literario universal de la talla de Oliver Twist y Holden Caulfield.
A sus quince años, Christopher conoce las capitales de todos los países del mundo, puede explicar la teoría de la relatividad y recitar los números primos hasta el 7.507, pero le cuesta relacionarse con otros seres humanos. Le gustan las listas, los esquemas y la verdad, pero odia el amarillo, el marrón y el contacto físico. Si bien nunca ha ido solo más allá de la tienda de la esquina, la noche que el perro de su vecina aparece atravesado por un horcón, Christopher decide iniciar la búsqueda del culpable. Emulando a su admirado Sherlock Holmes, sus pesquisas lo llevarán a cuestionar el sentido común de los adultos que lo rodean y desvelar algunos secretos que pondrán patas arribas su ordenado y seguro mundo."
No me equivoqué en la primera impresión cuando escogí el libro de entre un montón del FNAC, es un libro original y con ideas claras. En el libro el escritor Mark Haddon se muestra un amante de las matemáticas, mientras que el protagonista es un anti-social, depresivo, maniático y de ideas fijas.
El libro es recomendable si alguno de vosotros quiere salirse de la lectura rutinaria y adentrarse en otra forma de escribir.
Semanas más tarde mi amigo me lo recomendó, ya que me dijo que era original y divertido. Hoy mismo he acabado de leérmelo, y la verdad es que está muy bien, aunque no sea nada ortodoxo y a veces el protagonista te hace poner de los nervios.
Este es el comentario que aparece en la contraportada del libro editado por Salamandra: "El Curioso Indidente del Perro a Medianoche es una novela que no se parece a ninguna otra. Elogiada con entusiasmo por autores consagrados como Oliver Sacks e Ian McEwan, ha merecido la aprobación masiva de los lectores en todos los países donde se ha publicado, además de galardones como el Premio Whitbread y el Premio de la Commonwealth al Mejor Primer Libro. Su protagonista, Christopher Boone, es uno de los más originales que han surgido en el panorama de la narrativa internacional en los últimos años, y está destinado a convertirse en un héroe literario universal de la talla de Oliver Twist y Holden Caulfield.
A sus quince años, Christopher conoce las capitales de todos los países del mundo, puede explicar la teoría de la relatividad y recitar los números primos hasta el 7.507, pero le cuesta relacionarse con otros seres humanos. Le gustan las listas, los esquemas y la verdad, pero odia el amarillo, el marrón y el contacto físico. Si bien nunca ha ido solo más allá de la tienda de la esquina, la noche que el perro de su vecina aparece atravesado por un horcón, Christopher decide iniciar la búsqueda del culpable. Emulando a su admirado Sherlock Holmes, sus pesquisas lo llevarán a cuestionar el sentido común de los adultos que lo rodean y desvelar algunos secretos que pondrán patas arribas su ordenado y seguro mundo."
No me equivoqué en la primera impresión cuando escogí el libro de entre un montón del FNAC, es un libro original y con ideas claras. En el libro el escritor Mark Haddon se muestra un amante de las matemáticas, mientras que el protagonista es un anti-social, depresivo, maniático y de ideas fijas.
El libro es recomendable si alguno de vosotros quiere salirse de la lectura rutinaria y adentrarse en otra forma de escribir.
viernes, septiembre 02, 2005
The Descent
The Descent és un film de Neil Marshall, director de Dog Soldiers. Els protagonistes del film són: Shauna Macdonald (Sarah), Natalie Jackson Mendoza (Juno), Molly Kayll (Jessica), MyAnna Buring (Sam), Saskia Mulder (Rebecca), Nora-Jane Noone (Holly) i Alex Reid (Beth).
La pel·lícula tracta d'un grup de dones aventureres que es reuneixen després d'un temps per tal de recordar les seves excursions de joventut. L'excusa de la reunió és poder fer espeologia per unes coves d'USA. Però l'aventura no serà com elles esperen.
The Descent ha estat una pel·lícula que m'ha sorprés gratament. El tros del principi té moments bons de diàleg i la fotografia de la peli és bona, amb tots els paissatges que van apareixent, però el millor de tot són els ensurts que et van fotent durant tota la peli i les escenes on sembla que no puguin passar per uns túnels claustrofòbics tant estrets.
Pels qui ja han vist el film: els bitxos recorden al Gollum, i al final de tot la Sara és una mescla de Carrie i la protagonista d'Alien.
La pel·lícula tracta d'un grup de dones aventureres que es reuneixen després d'un temps per tal de recordar les seves excursions de joventut. L'excusa de la reunió és poder fer espeologia per unes coves d'USA. Però l'aventura no serà com elles esperen.
The Descent ha estat una pel·lícula que m'ha sorprés gratament. El tros del principi té moments bons de diàleg i la fotografia de la peli és bona, amb tots els paissatges que van apareixent, però el millor de tot són els ensurts que et van fotent durant tota la peli i les escenes on sembla que no puguin passar per uns túnels claustrofòbics tant estrets.
Pels qui ja han vist el film: els bitxos recorden al Gollum, i al final de tot la Sara és una mescla de Carrie i la protagonista d'Alien.
jueves, septiembre 01, 2005
Karolina Kurkova
This is the new image of a famous mall on Spain. She is Karolina Kurkova, and she is a very young Czech model:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)