domingo, enero 23, 2005

Història del Hip-Hop

Primer de tot vull dir que el Hip-Hop em va començar a agradar gràcies a unes cançons de 50 Cent, i després em van començar a agradar la música de Eminem, JayZ, FreeStyle o Camron entre d'altres. L'altre dia al Canal+ feien La noche del Hip-Hop amb l'emisió de la peli 8 Mile i després un reportatge sobre el Hip-Hop.

En el reportatge parlaven amb La Mala Rodriguez, Mucho Muchacho y los Violadores del Verso per tal de que expliquessin de que es tractava aquest moguda que va ser importada dels Estats Units. Concretament va nèixer a New York a finals del 70 principis dels 80, després de que la lluita entre bandes rivals propiciés moltes morts. Va ser una forma d'escoltar música i d'entretenir-se els negres dels barris més pobres. Ràpid el ritme es va anar estenent cap a la costa Oest d'USA.

Els DJ Uni i Jota Mayúscula explicaven quins eren els principis de la figura dels DJs: Theodor, Africa Bambata o Kool Herc. Però el que va crear l'estructura actual de DJ i MC va ser Masterflash, de manera que es podia animar més el públic.

A nivell més conegut de la història del Hip-Hop tenim LL Cool J, Public Enemy que va ser un dels primer grups que van utilitzar la música per reivindicar millores polítiques i que va aconseguir grans èxits de vendes; llavors va sorgir Beasty Boys com a primer grup blanc que utilitzava un llenguatge més transgresor i que va començar a arrossegar públic jove blanc cap al Hip-Hop. Des de Los Angeles va sorgir un grup anomenat NWA (Niggaz With Attittude) que utilitzava també un llenguatge semblant però des del punt de vista dels negres de LA.

En aquella època triomfaven "Too Pack" i Notorious Big que van ser assassinats en dos tirotejos amb sis mesos de diferència, i encara que no s'han trobat als autors dels crims, se sospita que va ser fruit a les lluites que tenien amb bandes rivals.

A continuació ens trobem a De La Soul, Puff Daddy, i altres rapers que van començar a donar una imatge del Hip-Hop en els videoclips de riquesa, cotxes de luxe i ties bones, que per a molts va desvirtuar aquesta música.

La difusió d'aquest tipus de música i de la forma de ballar-la va ser mitjançant pel·lícules com Dance Music que fou titulada en el nostre país com Breakdance, Beat Street o Breakin' que en el 1984 ensenyaven el fenómen del Breakdance que s'havia començat a ballar a USA.

En el reportatge es parla de grups com Outkast que no se sap si formen part d'aquest moviment, i altres com Missy Elliot que sí. Però el que va impulsar a que el Hip-Hop fós un fenòmen a nivell mundial va ser Eminem. El Slim Shady amb cara de nen bo, vestit amb roba Nike, amb un humor molt dur, i amb una història infantil de desgràcia permanent, va irrompre en el mercat discogràfic mundial amb gran èxits com "My Name is" o el tema de la pel·lícula 8 Mile que ell mateix va protagonitzar.

A continuació l'han seguit altres grups com 50 Cent ó D12, apadrinats per Eminem, JayZ entre d'altres. La majoria creant bona música, bon ritme i lletres reivindicatives.


sábado, enero 22, 2005

BSOD

Vía ALDV3 Bitácora: Resulta que en una conferencia que hizo Bill Gates hace poco le apareció una pantalla azul, que en la jerga se le llama BSOD: Blue Screen of Death

Podeis encontrar más información e incluso fotos de BSOD en pantallas gigantes de la calle en Zem's bsod page. Como ejemplo de cuelgues espectaculares de pantalla azul de Windows en pantallas gigantes os pongo la siguiente foto:


viernes, enero 21, 2005

Última temporada de Friends

Durante estas semanas se están emitiendo por Canal+ los capítulos de la última y décima temporada de la sitcom Friends. Friends llega al final después de 10 años y 10 temporadas, ofreciendo un humor fresco con historias que parten de un grupo de 6 treientañeros que viven en New York.

Esta serie que empezó a emitirse en USA en Setiembre de 1994, fue creada por David Crane y Marta Kauffman. Ya desde el principio tuvo mucho éxito y sus protagonistas fueron haciéndose conocidos y empezaron a aparecer en películas. Finalmente se llegó a rodar la décima temporada, después de firmar un contrato por el que cobraban 1 millón de dólares por episodio cada uno de los 6 protagonistas.

Los protagonistas de la serie Friends son:

Jennifer Aniston - Rachel Green
Courteney Cox - Monica Geller-Bing
Lisa Kudrow - Phoebe Buffay-Hannigan
Matt LeBlanc - Joey Tribbiani
Matthew Perry - Chandler Bing
David Schwimmer - Ross Geller

El final de la serie se emitió en USA en Mayo del 2004, y en España se está emitiendo en la actualidad. A ver qué dá de sí... Con el final de la serie en USA, ha empezado a emitirse un spin-off de la vida de Joey, el personaje que interpreta Matt LeBlanc en Friends. Para quienes no lo sepan, un spin-off es la creación de una serie en base a uno de los personajes de una serie de éxito. Un ejemplo sería Frasier que salió de Cheers.


jueves, enero 20, 2005

Madrid Chronicle: No más colas

Me levanté temprano, a las 6 y cuarto. Después de desayunar, afeitarme y ducharme, me puse un traje (tenía que ir trajeado). Cogí el coche hasta el aeropuerto de El Prat, donde aparqué en la 3ª planta de la terminal C. A través del puente ubicado a la altura de la segunda planta de este aparcamiento, llegue a la majestuosa cola del Puente Aéreo, pero no sería la única cola que haría durante el día. No se vayan amigos, aún hay más... ¿colas?.

Después de darme un asiento de pasillo, dónde se está un poco más ancho, me dirigí hacia la planta superior de la terminal donde están las puertas de embarque. Justo al subir veo un montón de gente formando una serpeante cola para pasar el control de pasajeros. En estos momentos siempre me acuerdo de que los móviles no pueden pasarse encima. Al pasar por el control, pito, y ya está, pienso el reloj. Exacto me lo tuve que quitar para evitar volver a pitar... (nota: el titanio pita).

En la puerta que tenía asignada ya se había formado otra cola para entrar en el avión. Elijo el Avui y el Marca, y me quedo con el titular de este último: “Va a ser que no!”, en referencia a que el Real Madrid había quedado fuera de la Copa del Rey ante el Valladolid. El ajetreo en el pasillo del avión es increíble, con cantidad de maletas que deberían prohibir embarcar y que saturan el poco espacio a bordo.

Después de ojear los periódicos empiezo a leer “Una fortuna peligrosa” de Ken Follet escuchando a Norah Jones en el iPod. El vuelo se hace corto, apenas 50 minutos y el taxi no se pierde como la última vez, en Agosto ya había llevado a otra chica al mismo edificio. Por suerte veo desde el principio dónde está el problema a resolver y su solución, pero la infinidad de pruebas que debo hacer para demostrarlo me demoran hasta tarde. Lo mejor del sitio la comida italiana, y algunas chicas muy maqueadas. Lo peor: tantas pruebas, las colas en el restaurante y el café.

El taxista de vuelta es del Atleti, así que ponemos verde al Madrid durante todo el trayecto. Dice que el mejor Atlético de Madrid que hubo fue el que descendió a segunda, pero que fue debido a que era la única manera que tenían los jugadores para quedar libres. Y es que el club había sido intervenido, las fichas “legales” eran muy bajas, y las cuentas B habían sido canceladas desde donde se pagaban bien a los jugadores: seguir en el At. Madrid no les era rentabe.

Llego al aeropuerto y otra vez a hacer cola para coger sito en el avión de vuelta del Puente Aéreo. Hay más gente que en la ida, así que me toca esperar en Barajas. Esta vez dejo el reloj en la bandeja cuando paso por el control de metales, y consigo no pitar. Mientras espero la salida de mi vuelo de vuelta, me como una tarta de Santiago, un donut de chocolate y un Cacaolat, puede que por hambre o por darme un premio después de haber triunfado.

Curiosamente en el aeropuerto de Barajas han instaurado un sistema en el que los vuelos no son anunciados por megafonía sino que los pasajeros deben estar atentos a las pantallas de información. Teóricamente esta iniciativa sirve para que sea más agradable y silenciosa la estancia de viajeros, y supongo también para que todo el mundo pueda ir hablando con el móvil sin tener que ir haciendo “breaks”.Pero en cambio, se anuncia por megafonía esta circunstancia, se avisa de la prohibición de fumar, y cada dos por tres están con anuncios del estilo, así que ellos mismos hacen caso omiso de esta iniciativa.

Al llegar a la puerta de embarque una increíble cola me espera. Es tan grande que el embarque del vuelo a Roma Fiumicino tienen que irlo anunciando por megafonía para que la gente sepa por donde deben embarcar, pues la puerta de acceso queda bloqueada por la cola.

Mientras escucho música en el modo Shuffle Songs en mi iPod, me río de lo que va haciendo la persona que me precede en la cola. Es como Mr Bean, tiene la misma nariz y una constitución parecida, diría que más alto aunque no sé cuanto mide Rowan Atkinson, pero se mueve de la misma extraña forma. Este personaje de golpe se va, dejando su cartera en forma de bolsa de portátil, al cabo de los minutos vuelve con un carro. Al volver la cola ya empieza a avanzar, y él se empieza a desprender de un abrigo, luego se saca una chaqueta y a continuación un jersey. La cola sigue avanzando y él va avanzando a trancas y barrancas. El jersey lo inserta dentro del maletín, con lo que parece que no lleva ningún portátil, y se vuelve a poner la chaqueta, dejando aparte el abrigo. En el último momento deja a una lado el carro, y entrega el billete a la azafata. Él coge El Mundo, al igual que yo pues no había mucho más dónde elegir (ABC y Razón), y al final del finger justo antes de entrar en el Boeing 757, deja el periódico en una papelera ¿?

Hago una ojeada rápida a El Mundo, donde leo que los dos bancos españoles más importantes tienen problemas judiciales. A continuación leo un capítulo del libro, pero acabo escuchando música. El vuelo de vuelta se eterniza hasta más de hora y media, puede que por las más de 200 personas que llenan del todo el avión. No sé cómo se las ingeniarán para hacer entrar/salir a más de 800 personas en los Airbus 380.

Cómo estaba en la penúltima fila de asientos B-757, la salida del avión se me hace un poco larga, pero cuál es mi sorpresa al comprobar que no es la última cola a la que me tenía que enfrentar: también debo hacer cola para pagar el parking en una de las dos máquinas colocadas al final del puente que comunica la terminal C de El Prat y el parking colocado justo enfrente. Finalmente llegué a casa pasadas las diez de la noche.

miércoles, enero 19, 2005

Conèixer món

Via Microsiervos he conegut una web força interessant on pots fabricar-te un mapa dels països que has tingut l'oportunitat de visitar.

Es tracta d'un dels projectes que Douwe Osinga té a la seva pàgina web anomenat Visited Countries.

Així doncs recomano que hi accediu i comproveu visualment quina part de món heu visitat (en vermell) i quina us reste per visitar (en blanc). Veient el meu mapa particular m'he adonat que haig de viatjar més per poder conèixer món.



De tota la gent que ha fet ús d'aquesta eina, els països més visitats són Estats Units, França, Anglaterra i Alemanya. Es pot veure aquest mapa a Most Popular Visited Countries

martes, enero 18, 2005

Pulseres grogues pel càncer

Des de fa uns mesos, s'han popularitzat molt unes pulseres grogues, sobretot dins de l'àmbit dels esportistes. Doncs aquestes pulseres les ven la tenda de la LAF per Internet per tal de finançar la Lance Armstrong Fundation. Aquestes pulseres es vénen al preu d'1$ en packs de 10, de 100 i de 1200.

La LAF, Lance Armstrong Fundation, és una fundació sense ànim de lucre que va fundar l'any 1997 el ciclista Lance Armstrong, el 6 vegades guanyador del Tour de France, després de trobar-se ell mateix amb un càncer.

La Lance Armstrong Fundation tracta d'ajudar a combatir el càncer proporcionant informació pràctica i eines per tal de viure fort: el seu lema és "I live strong". La fundació tracta d'ajudar mitjançant 4 àrees:

- L'educació: la LAF informa als pacients amb càncer, als professionals mèdics, i al públic sobre temes físics, emocionals i pràctics que la gent ha de saber sobre la lluita contra el càncer.

- Advogacia: la LAF representa la gent que viu amb càncer en el Capitol Hill. La fundació augmenta els seus ingressos, encoratja als governs perquè prenguin mesures i adressen les mesures de salud per lluitar contra el càncer.

- Salut pública: La Lance Armstrong Foundation planifica, desenvolupa i crea programes per proporcionar ajuda posterior al tractament i serveis per a les persones que viuen amb càncer i per als seus familiars.

- Recerca: La LAF dóna suport a la recerca clínica i científica que busquen entendre millor els efectes físics, emocionals i pràctics del càncer, i el desafiament de viure amb l'enfermetat.

lunes, enero 17, 2005

Nuevos nombres de bebés

Hace un tiempo a los bebés se les ponía nombres bíblicos como José o María, Juan o Eva. Más tarde se empezaron a utilizar nombres extranjeros como Jonathan, Desire o Hugo. Hace poco, los padres eran influenciados por series americanas poniendo a sus hijos nombres como Suellen o Michael, y después por series de animación japonesa, poniendo a sus hijos nombres como Songoku o Arale.

En cambio ahora las influencias empiezan a provenir del mundo Internet. Hace unas semana aparecía una noticia de La Crónica de Hoy donde se explicaba que un informático chino había intentado registrar el nombre de su hijo como ".com" claramente influenciado por Internet... En la misma noticia se comenta que no es la primera vez que en China se intenta registrar un nombre relacionado con Internet. Se ve que otro padre había fracasado en la tentativa de poner "@" a su hijo.

Pues este fin de semana ha aparecido en El Mundo una noticia en la que se cuenta que un matrimonio rumano ha decidido llamar a su hijo Yahoo como muestra de gratitud, dado que se conocieron a través de Internet.

Curiosamente el creador del kernel de Linux, el finlandés Linus Torvalds, sí que consiguió registrar el nombre de su hija como "Patricia v2.0"

domingo, enero 16, 2005

Google Mini & Search Appliance

El buscador más popular en la actualidad, Google, aprovecha lo que mejor sabe hacer, motores de búsqueda, para sacar al mercado buscadores para que los compren las empresas.

Concretamente Google, dentro de sus Enterprise Solutions, ofrece un conjunto de soluciones para la búsqueda de documentos dentro de empresas según la cantidad de documentos que manejen.

En primer lugar tenemos a Google Mini. Se trata de una solución hardware y software en forma de pizza enracable diseñada para pymes. Las características de Google Mini son:

- Indexación y búsqueda de hasta 50.000 documentos
- Trabaja con més de 220 formatos diferentes de ficheros, incluyendo HTML, PDF, DOC...
- Permite las búsquedas mediante lenguaje natural y expresiones booleanas.
- Sencilla puesta en marcha y posterior administración
- Tiene un coste de 4.995$ para todo el hardware y software, incluyendo un año de soporte y de cobertura en caso de avería en hardware.



Por otro lado existe la solución escalable para grandes empresas, en la que existen distintas combinaciones para proporcionar la búsqueda de una gran cantidad de documentos. Google ofrece distintas soluciones según el volumen de documentos: El modelo GB-1001 llega hasta los 1,5 millones de documentos, el modelo GB-5005 hasta los 3 millones, mientras que el GB-8008 soporta hasta 15 millones de documentos.

Estas soluciones escalables tienen las siguientes características, además de las antes mencionadas:
- Interfícies de usuario final ilimitadas
- Control de acceso al contenido seguro
- Manejo inteligente del contenido en tiempo real para la rápida actualización del contenido
- Hardware para proporcionar redundancia y backup
- Consola de administración en distintos idiomas: Inglés, Español, Francés, Inglés, Japonés, Alemás e Italiano.
- Soporta contenido ubicado en bases de datos relacionales
- Soporta contenido alimentado por terceras partes
- Aplicación que puede monitorizarse mediante el estándar SNMP.



Además como viene siendo habitual en las webs de aplicaciones, se añaden experiencias de empresas que han incorporado alguna de las soluciones de Google Enterprise Solutions como puede ser Xerox, Discovery Communications, National Semiconductor o USA Today.

sábado, enero 15, 2005

El Castañazo

L'altre dia vaig veure la pel·lícula El Castañazo, títol original: Slap Shot, dirigida per George Roy Hill i protagonitzada per Paul Newman, Strother Martin, Michael Ontkean, Jennifer Warren i Lindsy Crouse.

El film tracta d'un equip de hockey gel que juguen a Charleston, anomenat Chiefs, que tenen problemes a causa de la fallida d'una fàbrica que donava treball a bona part de la població local. Van acumulant derrotes, però l'arribada dels marrullers germans Hanson i les tàctiques de motivació del seu capità Reggie Dunlop (Paul Newman) canvien la situació.

La pel·lícula és divertida i té algunes escenes força bones, però no és dels millors films ni de Paul Newman ni del director George Roy Hill, que van protagonitzar i dirigir junts respectivament "Dos hombres y un Destino" (Cassidy and the Sundance Kid) i "El Golpe" (The Sting).


viernes, enero 14, 2005

Dilbert about PCs

Nowadays, it is very common that our Personal Computer in job is worse than PC in our home. Then I think it's very appropiate this Dilbert:


jueves, enero 13, 2005

Fer fallar tirs lliures

És una pràctica comuna la ACB i a la NBA que els jugadors intentin despistar el jugador que va allançar un tir lliure. Ho fan passant per davant creuant per dins l'ampolla o aixecant els braços provant de despistar al tirador. El públic també sol ajudar xiulant, cridant, o ensenyant pancartes en contra de l'equip rival. A la NBA fa temps que el que el públic fa en els tirs lliures és aixecar uns globus allargats i moure'ls tremolant.

Però l'altre dia vaig llegir a l'Avui una mini-notícia que em va cridar molt l'atenció. Resulta que un tal Daniel Engber va aprofitar un estudi psíquic per fer una proposta als Dallas Mavericks del controvertit propietari Mark Cuban. Segons Daniel Engber, per entorpir la concentració del rival en els tirs lliures, no s'han de fer moviments constants i soroll com es feia fins ara, sinó canviar la perspectiva al tirador. Per tant, tots els aficionats de darrere la cistella han de decantar una sèrie de globus cap al mateix costat. Per exemple cap a la dreta del jugador com es pot veure a la foto d'un partit disputat entre els Dallas Mavericks i Los Angeles Lakers:



Doncs bé, el més sorprenent és que el públic dels Dallas Maverick ho ha portat a terme i el percentatge de tir lliure dels rivals en el seu American Airlines Center ha baixat un 8 per cent.

Per cert, sabeu com es va fer milionari l'actual propietari dels Mavericks? Doncs bé, resulta que durant els 80 Mark Cuban va fundar MicroSolutions a Dallas, una empresa dedicada a la integració de sistemes que va vendre l'any 1990 a CompuServe per 30 milions de dólars. Però no va tenir suficient, així que va fundar Broadcast.com, empresa dedicada a la retransmissió per Internet a nivell d'àudio i video. I finalment Cuban va vendre-la a Yahoo per 5,7 bilions americans de dólars, dels quals s'especula que aproximadament dos bilions van ser per a ell i la resta per als 300 empleats que tenia l'empresa i que també van passar a ser milionaris. Després d'embutxacar-se aquesta milionada, Mark Cuban va comprar la franquícia de la NBA dels Dallas Mavericks per 280 milions de dólars.

miércoles, enero 12, 2005

Garzón se va a NY

El juez Garzón ha decidido irse nueve meses a impartir clases en USA. La verdad es que cuando escuché la noticia me pilló por sorpresa. Al principio pensé en que quizá le habían presionado para que abandonara sus "fregaos" en los que se mete como super-juez, y es que pensaba que dejaba la Audiencia Nacional para siempre, pero si es para lo que queda de año es más comprensible.

Supongo que la fama que ha ganado con los casos de antidroga, con el caso Pinochet i con los atentados de las torres gemelas del 11-S o el del 11-M en Madrid, han hecho que sus experiencias se coticen al alza en los sectores universitarios americanos.

La cuestión es que, según esta noticia, el juez Garzón se dedicará a la investigación y a dar clases sobre «terrorismo internacional y nacional» en Nueva York en la University School of Law, en el Center on Law and Security y en el Centro Rey Juan Carlos I de España.

Por cierto, durante este verano, uno de los libros que me leí fue el de El Hombre que Veía Amanecer de Pilar Urbano, en el que se cuenta la trayectoria del Juez Garzón, sus pensamientos, sus éxitos y también sus desilusiones sobretodo en su experiencia política. Un buen libro.

Esperemos que las clases de Garzón no se parezcan en nada al lamentable espectáculo que ofrecía Aznar explicando a universitarios americanos que los españoles se congratulaban de que ya se habían echado a los moros hace siglos y que lo volverían a hacer si era necesario....

martes, enero 11, 2005

The Quiet American

The Quiet American film is directed by Phillip Noyce in the adaptation of Graham Greene's classic. On Spain this film was released on 2003 by the name of El Americano Impasible. The Quite American is starring by Michael Cain who plays Thomas Fowler, Brendan Fraser plays Alden Pyle and Hai Yen plays Phuong.

The story of film begins in Saigon (Vietnam) on 1952, when a British journalist is requested by his boss to return to London. Thomas Fowler replyies the telegram saying that he is writting an important news article, but the truth is only has written three articles along more than two years, and he hasn't begun any one more.

Meanwhile he meets an American aid worker in a bar of popular hotel. Alden Pyle was born in Boston and he tells Fowler that he has come to help the people of Vietnam.

Thomas Fowler is living with a beautiful Vietnamese woman since two years ago, but Fowler can't be married because he is already married with a London woman. When Fowler introduces Pyle to Phoung, Pyle feels in love with her.

On the other hand, Fowler achieves to interview the new Vietnamese general who has revealed itself against the comunists and French army. Then he finds out this general is supported by the USA government.

Finally, I want to comment that after the time has been situated the story of film, France signed the peace with Vietnamese Comunists, and then Vietnam was divided on 17th Parallel. After Ho Chi Minh, leader of North Vietnamese decided to invade all Vietnam. Then USA government assigned more than 1/2 million army soldiers to war against Vietnamese Comunists.

lunes, enero 10, 2005

Final vacaciones

Para los que las tuvieran, se acaban las vacaciones navideñas. Algunos han ido a esquiar, otros se han ido de viaje, y otros como yo nos hemos quedado currando... qué remedio si no quedan días de vacaciones... alguien tiene que levantar el país!

Pero mientras nosotros ya empezamos a sufrir el frío de nuestro suave invierno del mediterráneo, otros se van de vacaciones a la playa. Miren sino las vacaciones de Héctor en Australia, un geek que hace un weblog llamado Kirai de sus aventuras viviendo en Japón... ¡Qué dura es la vida de estudiante!

La verdad es que el weblog de Kirai es muy entretenido



domingo, enero 09, 2005

Concerts U2 2005

L'altre dia, mentre m'estava dutxant, vaig escoltat per la ràdio com un locutor de Flaix Back comentava que U2 podria venir a Barcelona a l'Agost dins de la seva gira de presentació del seu nou disc How to Dismantle an Atomic Bomb.

Concretament el locutor va dir que estarien al Camp Nou de Barcelona el dia 7 d'Agost d'aquest 2005, el 8 d'Agost al Vicente Calderon de Madrid i el 9 a Saragossa.

Buscant per Internet he trobat una pàgina dedicada als Tours de U2 U2tours.com que parlen fins i tot de que l'estadi d'Anoeta de San Sebastian té reservat un dia de l'Agost per a U2. El dia està sense confirmar.

Així doncs tot sembla indicar que podrem disfrutar d'un concert d'U2 aquest any, i espero que no es repeteixi l'espectacle que es va viure l'última vegada que U2 va fer un concert en el Camp Nou, quan el públic va xiular perquè U2 feia una versió de Macarena... d'aquí el bootleg Macarena Out of Control.

sábado, enero 08, 2005

Ocean's Eleven & Ocean's Twelve

Antes de ver la segunda parte, quise hacer un revisionado de la primera, ya que me comentaron que mejor llevar la primera fresca. Pues bien vi Ocean's Eleven, no se si por tercera vez, y comentar que es una película muy redonda con la marca de su director Steven Soderbergh.

El film cuenta con un reparto de actores increíble, encabezado por George Clooney, que interpreta a Danny Ocean de allí el nombre de la peli, Brad Pitt, Matt Damon, Andy Garcia y Julia Roberts entre otros. La trama es toda la preparación y ejecución de un robo en tres casinos de Las Vegas, con todos sus entresijos y complicaciones que surjen aunque cuentan con 11 especialistas cada uno en su materia. La verdad es que Ocean's Eleven es una película muy recomendable.

No así la secuela Ocean's Twelve, que cumple lo de "segundas partes nunca fueron buenas". Almenos no tan buena como la primera parte, la trama es un poco lenta, y aunque algunas escenas son muy entretenidas en ningún momento consigue enganchar bien la historia.

En Ocean's Twelve aparecen todos los protagonistas de la primera, pero representa que 3 años después, a excepción de una buena nueva incorporación: Catherine Zeta-Jones. Hacen un repaso de a lo que se dedicaba cada uno de los 11 de la primera, para luego unirlos para devolver el dinero que robaron más intereses al dueño del Bellagio, Andy García, que los ha descubierto.

Mientras que en Ocean's Eleven la historia tenía lugar en distintos puntos de Estados Unidos como Los Angeles, New York o Las Vegas, en Ocean's Twelve la trama tiene lugar en Europa: Amsterdam, París y Roma.

Curiosidades:
En esta segunda parte Julia Roberts debe autoimitarse para que la dejen entrar en un museo al estilo VIP, y en esta escena aparece Bruce Willis que se representa a él mismo.

Los protagonistas se ponen un chandal del Arsenal para poder escapar del hotel Pullitzer de Amsterdam en el que se encuentran, ya que lo tienen vigilado.

Por último comentar que he encontrado un Casino en Internet que se llama Ocean's Eleven Casino en Oceanside (California).


viernes, enero 07, 2005

Dilbert es genial!

Puestos a recomendar viñetas diarias para entretenerse 1 minuto al día, o como dice aquel una porción de tiempo, lo mejor es suscribirse a Dilbert.

Dilbert es un personaje del comic inventado por Scott Adams, una persona que se dedicaba a la informática y trabajaba en un cubículo, con lo que Scott Adams conoce todo lo relacionado con trabajos de informática. Además, en Dilbert ha surgido un spin-off llamado Dogbert que también es muy bueno.

No os perdáis el archivo de Dilbert para ir siguiendo las viñetas ya que tienen continuidad...


jueves, enero 06, 2005

Carbón o Doodie

Hoy día de Reyes, a quien más o quien menos le han traído carbón, y aquien no seguro que le han traído pero en otro formato.

Pero lo que caga Doodie no es carbón, sino que es algo más parecido a lo que le gusta a Arale para jugar. Doodie.com es una web creada por Tom Winkler y que es muy recomendable para pasar un buen momento al día.

No os perdáis el Doodie diario, hace años que realiza estas viñetas y son geniales. Me parto...


miércoles, enero 05, 2005

Pau Gasol: Jugador de la Setmana

A la NBA, que aquest any no puc seguir perquè no fan ni un partit pel Canal+, i per desgràcia no disposo del Digital+, hi ha novetats destacats per a un dels nostres dos catalans. Pau Gasol ha estat escollit per primera vegada en la seva carrera Jugador de la Setmana a la Conferència Oest de la NBA.

El jugador català, originari de Sant Boi de Llobregat, ha aconseguit en promig per partit 23.7 punts, 7.7 rebots i 3.3 assistències en els tres partits que van jugar i van guanyar els Memphis Grizzlies.

A la Conferència Est l'escollit com a jugador de la setmana ha estat Stephon Marbury dels New York Knicks. Marbury va liderar l'atac de l'equip novayorqués amb uns promitjos de 32.3 punts, 8.7 assistències i un 59.7 en porcentatge de tirs de camp per partit.

També s'han donat a conèixer els jugadors del mes en les dues conferències. Pel que fa a la conferència Est l'escollit ha estat Dwyane Wade dels Miami Heat, que potser és el jugador de la NBA en millor forma en l'actualitat. A la conferència Oest, el guardó se l'ha endut Dirk Nowitzki dels Dallas Mavericks, coegut amb el sobrenom de Robin Hood.

martes, enero 04, 2005

Penoso servicio de correo

Miro el buzón, y a parte de los típicos recibos del banco y del móvil, había un sobre más grande de lo normal. Era de los de Terra, para explicarme que me bajan 3,5€ sin IVA la cuota mensual del ADSL y añaden un servicio de antivirus. Leo más sobre el servicio de antivirus, me digo que ya era hora de que hicieran algo al respecto... pero resulta que el servicio de antivirus me lo tengo que proveer yo mismo instalándome el software en mi PC ¡pues vaya servicio!!!

Entonces he llamado quejándome a Terra del penoso servicio de correo que ofrecen, ya que recibes un montón de spam y se van colando correos que contienen virus. ¿Es que no saben que existen programas para realizar funciones centralizadas de antivirus en el servidor de correo??

No me han sabido dar respuesta, sólo una dirección de correo para explicar mi caso y mi queja....

lunes, enero 03, 2005

Ronaldo no puede

La imagen del día ha sido ver a Ronaldo como no podía con su alma en los entrenamientos dirigidos por Arrigo Sacchi y Wanderley Luxemburgo en la Ciudad Deportiva de la Selección Española.

Y yo me pregunto:
¿Por qué utiliza siempre esta ciudad deportiva el Real Madrid si teóricamente es de toda la Liga?

De esta pregunta no me sé la respuesta, pero de esta sí:
¿Sabes por qué se cambio el nombre el actual entrenador del Real Madrid Wanderley Luxemburgo? Resulta que su nombre original es Vanderlei, y se lo cambió cuando era joven para poder disputar un torneo con chavales de 3 años inferiores a él. Un poco tramposo no¿?....

domingo, enero 02, 2005

Otra terapia peligrosa

Ayer estaba tirado después de dormir poco, así que me enganché a una peli del C+: Otra terapia peligrosa ¡Recaída total!, título original Analyze That. Se trata de la segunda parte de Terapia Peligrosa o Analyze This, que se ve que tuvo éxito pues hicieron la 2a parte.... La película es entretenida pero nada más, y la verdad es lo que quería ver, pues necesitaba algo light.

El film está dirijido por Harold Ramis y protagonizado por Robert De Niro, Billy Crystal, Lisa Kudrow (la de Friends) y Joe Viterelli.

La trama de la peli trata de un mafioso que se encuentra en la cárcel, y que simula estar loco para poder escapar, pero para ello debe tratarse con un psicólogo. Éste se meterá en líos al verse implicado en una guerra de mafias rivales.


sábado, enero 01, 2005

Los niños del Brasil

Avui m'he aixecat a les quantes, i després de dinar he vist Los niños del Brasil. El títol original és The Boys from Brasil, i va ser dirigida per Franklin J. Schaffner, conegut per pel·lícules com Platoon, Papillon o El Planeta de los Simios.

La pel·lícula tracta d'un jove que, investiga a Paraguay el moviment que hi ha de militants del Tercer Reich nazi, i que contacta amb Ezra Liebermann perquè intenti frenar-los. La veritat és que m'ha semblat una pel·lícula molt interessant i molt bona.

El film compte amb un bon repartiment d'actors encapçalat per Laurence Olivier que és el protagonista amb el paper de Ezra Lieberman, i Gregory Peck amb el paper del conegut metge Josef Mengele que va ser el responsable de milions de morts a la segona guerra mundial.

Com a curiositat comentar que apareix l'actor Steve Guttenberg fent un petit paper. Aquest actor però va ser més conegut a posteriori amb la saga de Loca Academia de Policia.

viernes, diciembre 31, 2004

Repàs a l'any 2004

Ja que avui és l'últim dia de l'any 2004, és el moment de parlar del que ha donat de sí.

Hem de recordar la cerca infructuosa d'armes de destrucció massiva a Iraq, les manifestacions en contra del terrorisme d'Al-Qaeda i en contra la guerra d'Iraq, la sorprenent derrota del PP en les eleccions generals a España gràcies a la participació ciutadana, i de la incomprensible victòria de George W Bush davant de John Kerry a les eleccions d'USA.

També ha estat un any dolent en quant a la guerra i post-guerra a Iraq, el fatídic 11 de Març a Madrid amb les bombes de Al-Qaeda i el catastròfic maremoto d'Asia que ha tingut lloc a finals de Desembre.

A nivell tecnològic ha triomfat la iPod d'Apple, les càmeres digitals més petites i amb pantalla gran de LCD, els weblogs com a mitjà d'expressió lliure i com a mitjà de comunicació totalment independent, el naixement de Gmail com pioner lliurant comptes de correu d'1GB, l'espectacular sortida a borsa de Google, l'augment de vendes dels jocs de cónsola, i per desgràcia el creixent spam.

A nivell cinematogràfic hem de parlar de Kill Bill de Quentin Tarantino, Mar Adentro de Alejandro Amenabar, Old Boy de Park Chan-Wook i Code 46 de Michael Winterbottom. A nivell de recaudació Shrek 2 de DreamWorks s'ha posicionat en el Top10 de la història, Harry Potter and the Prisoner of Azkaban, Spiderman 2 de Sam Raimi i Troya de Wolfgang Petersen. I ens han deixat els actors Christopher Reeve, Janet Leigh, Marlon Brando i el compositor Jerry Goldsmith.

En quant a discs editats durant aquest any cal destacar Suit & Sweat de Nelly, Lest We Forget de Marilyn Manson, Encore de Eminem, el retorn de Destiny's Child amb Destiny Fulfilled, Feels Like Home de Norah Jones i How to Dismantle an Atomic Bomb de U2 per la seva publicitat.

I en quant a fets destacats dins el món musical: la polèmica actuació de Justin Timberlake i Janet Jackson que per ensenyar un pit va ser condemnada i vetada als Estats Units, el triomf de Beyonce en els Grammy amb 6 premis i el triomf d'Outkast als MTV Music Awards, els premis internacionals de David Bisbal i el seu disc de platí, el retorn de Miqui Puig amb el disc Casualidades, el nou disc de Manolo Garcia, el concert que vem anar de Sidonie a la Sala Apolo, i la cançó Lola de Pastora.

Pel que fa al capítol esportiu destaco el següent: l'anell de campió de la NBA de Detroit Pistons amb els Wallace al capdavant, els títols de l'Oporto (campió de Lliga portuguesa, Champions League i Intercontinental), la UEFA i la Liga per al València, la Lliga ACB per al Barça, el campionat B de Catalunya a Hockey Patins, el triomf de Grècia a la Eurocopa 2004, sisé Tour de France d'Armstrong, la victòria a la Copa Davis de tennis gràcies a Moyà i Nadal, Wimbledon i Masters per Maria Sharapova, Nani Roma guanya el Dakar de motos, Europa es va emportar la Ryder Cup, Rossi Pedrosa i Dovizioso campions en motociclisme, Schumacher i Sebastien Loeb en cotxes, i campionat del món de futbol sala. Capítol a part mereixen les Olimpiades Atenes 2004 on Michael Phelps va aconseguir 8 medalles, Hicham El-Guerrouj es va emportar per fi els 1500, i Argentina es va emportar l'or a bàsquet.

A nivell de la premsa rosa i anècdotes vàries recomano visitar aquest recull fet per El Nuevo Herald. Aquí es destaquen les bodes de l'any 2004: Jennifer Lopez amb l'esquifit Marc Anthony, Kevin Kostner amb Christine Baumgartner i Nicolas Cage con Alice Kim. També destaca els concerts de despedida de Gloria Estefan en el American Airlines Arena de Miami, i de Cher en el Office Depot de Broward.

Via Microsiervos, recullo a continuació un conjunt de webs que han fet una sel·lecció molt recomanable de les millor fotografies de l'any 2004:

- NSNBC News: The Year in Pictures (4 seleccions: les escollides pels Editors, pels Lectors, les Cares de l'any i els Fets de l'any).
- New York Times: The Year in Pictures
- Washington Post: Best of the Post 20004

Segur que em deixo moltes coses.... Bon Any 2005 a tothom!!!

jueves, diciembre 30, 2004

Pel·lícules més taquilleres de la història

Avui m'he topat amb un llistat realitzat per IMDB sobre les pel·lícules més taquilleres de la història, ordenades pels milions de dólars que van aconseguir mentre estaven als cinemes d'arreu del món:

1. Titanic (1997) $1,835,300,000
2. The Lord of the Rings: The Return of the King (2003) $1,129,219,252
3. Harry Potter and the Sorcerer's Stone (2001) $968,600,000
4. Star Wars: Episode I - The Phantom Menace (1999) $922,379,000
5. The Lord of the Rings: The Two Towers (2002) $921,600,000
6. Jurassic Park (1993) $919,700,000
7. Shrek 2 (2004) $880,871,036
8. Harry Potter and the Chamber of Secrets (2002) $866,300,000
9. Finding Nemo (2003) $865,000,000
10. The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring (2001) $860,700,000

Tot i que Titanic està primera, cal observar que els tres films que conformen la trilogía del Senyor dels Anells estan el aquest Top10, així doncs la recaudació entre les 3 és de més de $2,100,000,000

Una de les curiositats d'aquesta llista és que, tot i que no es té en compte la inflació, la pel·lícula que apareix en el número 13 és Star Wars amb $797,900,000 que va ser llançada a l'any 1977!!!

miércoles, diciembre 29, 2004

Grand Theft Auto San Andreas

Hoy ha aparecido la noticia que el juego Grand Theft Auto San Andreas lleva facturados en 2 meses 32,5 millones de €uros sólo en España. Estos millones de Euros equivalen a la venta de más de 500.000 unidades del juego, que es la continuación de Grand Theft Auto III y GTA III Vice City. Y hay que tener en cuenta que sólo lo venden para la plataforma de cónsolas PlayStation 2, y a partir de Junio del 2005 se venderá para PC y XBox.

La verdad es que he jugado con sus dos antecesores, pero no con la versión de Grand Theft Auto San Andreas....




martes, diciembre 28, 2004

Sky Captain & the World of Tomorrow

Són les 2h i acabo d'arribar de veure aquesta pel·lícula i de prendre alguna cosa amb uns amics. Hem anat a veure Sky Captain & the World of Tomorrow en versió original al Icària, i la veritat és que m'ha agradat força.

És un conte en format tebeo, tant pels colors utilitzats, com per la història en sí, i està força aconseguit. Destaco a Gwyneth Paltrow com l'actriu que sap portar l'espectador durant la peli i et fa viure la història.

Sky Captain & the World of Tomorrow està dirigida per i protagonitzada per Jude Law, Gwyneth Paltrow i apareixen en papers petits: Angelina Jolie amb un ull tapat estil pirata, Giovanni Ribisi, Bai Ling i Michael Gambon. I per acabar en el capítol de personatges, destacar l'aparició de Sir Laurence Olivier, desgraciadament mort fa uns anys, en el paper de Dr. Totenkopf reproduït digitalment en format d'holograma.

lunes, diciembre 27, 2004

La Búsqueda (National Treasure)

Avui hem anat a veure la pel·lícula La Búsqueda que en anglès és National Treasure.

El film National Treasure està produït per Jerry Buckheimer, dirigit per Jon Turteltaub, i està protagonizada per Nicolas Cage, Diane Kruger i Justin Bartha.

La pel·lícula tracta d'en Ben Gates (Nicolas Cage) que quan era petit el seu avi li explica un secret familiar sobre un tresor molt important.

La veritat és que la peli és molt recomanable, tant per la història en sí, com de com es va desenvolupant, i per la noia (Diane Kruger) que està molt bé. Per cert, aquesta guapa actriu em sonava i és perquè apareix a la peli Michel Vaillant.

domingo, diciembre 26, 2004

Taxi

Hoy he ido a ver el remake americano Taxi, que es un remake de la película del mismo nombre que hizo Jean Luc Besson y que después tuvo varias secuelas. Esta versión está dirigida por Tim Story y transcurre por las calles de New York en lugar de París.

La película es entretenida, y mejora con la aparición de la modelo Gisele Bündchen, pero es mejor la versión original francesa del film.

La protagonista es Queen Latifah, enlloc de ser un home com en el cas de la versió francesa, que fa de taxista i es troba a un policia molt desafortunat, Jimmy Fallon, i entre els dos es posen a resoldre una sèrie de robatoris que s'estan produint a la ciutat de New York.

Al nostre país l'han donat a conèixer com a Taxi i res més, podent-se confondre amb el Taxi de la versió francesa, o amb la pel·lícula Taxi de on apareix la guapa Ingrid Rubio. En canvi a França el film s'ha titulat Taxi N.Y.C. perquè quedi clar que no és la versió francesa que té lloc a París, sinó que és la versió americana que té lloc a New York City.

sábado, diciembre 25, 2004

Canon Ixus 40

Jo també he rebut el regal estrella en aquest Nadal: una Canon Ixus 40 que per prestacions, tamany i preu està de conya.

Característiques (Features):

4.0 Megapixel sensor
UA lens for ultra slim body & 3x optical zoom
Extra large 2.0" LCD screen
Long VGA movie clips at 30fps
DIGIC II and iSAPS
9-point AiAF
6 scene modes
PictBridge/Canon Direct Print compatible
Print/Share button
CANON iMAGE GATEWAY

Podeu llegir més a:
Web oficial de Canon

I aquesta és la foto de la Canon Ixus 40:


viernes, diciembre 24, 2004

Dell Tech Force

Via Padawan.info em faig eco del video que es va emetre en unes conferències de Dell en les quals s'explicaven els perquès de la Dell Tech Force. Aquesta consisteix amb l'aliança que han fet diverses empreses per tal d'enfrentar-se al futur tecnològic com ara: Dell, Intel, Microsoft, Oracle, EMC i RedHat.

No us perdeu el video que es va emetre en aquestes conferències i que posteriorment han penjat amablement els de Dell en aquesta direcció web:

http://www.delltechforce.com

jueves, diciembre 23, 2004

iPod Music

The following songs are the best scored songs by me in iPod:

1.- OK Computer (Radiohead - OK Computer)
2.- My Iron Lung (Radiohead - live at the 10 Spot)
3.- The National Anthem (Radiohead - I might be Wrong Live Recordings)
4.- Where I End and You Begin (Radiohead - Hail to the Thief)
5.- Dilemma (Nelly & Kelly Rowland - Nellyville)
6.- Get Back (Beatles - Let It Be Nacked)
7.- Unpretty (TLC - Fanmail)
8.- Staring at the Sun (U2 - Discotheque)
9.- Sunday Bloody Sunday (U2 - Under A Blood Red Sky)
10.- 8 Mile Freestyle (50 Cent - Mixtape Legend)

miércoles, diciembre 22, 2004

Sexo en New York

Hoy he visto el reportaje que ha emitido Canal+ con motivo del final de la serie Sexo en New York. Reconozco que me enganché a la serie hacia la mitad de la misma, pero creo que si te gusta New York sobretodo Manhattan, te gustan las chicas que salen, y la vida que se llevan... la serie es entretenida y con puntos my conseguidos.

Al ver Sexo en Nueva York en Canal+, estoy acostumbrado a escuchar y reconocer las voces de los doblajes al castellano, y en el reportaje me ha gustado mucho la voz original de la protagonista Carrie, interpretada por Sarah Jessica Parker. Encuentro que la voz del doblaje al castellano cambia mucho sus expresiones.

Las protagonistas de Sexo en New York son 4 chicas independientes que viven en Manhattan y asisten a los mejores restaurantes, las fiestas más in, lucen los vestidos más bonitos, con los mejores zapatos si puede ser de Manolo Blanihk y en definitiva se mueven por los ambientes más de moda de una ciudad muy interesante.

Ellas son:

Sarah Jessica Parker - Carrie Bradshaw
Kim Cattrall - Samantha Jones
Kristin Davis - Charlotte York McDougal
Cynthia Nixon - Miranda Hobbes


El título original de la serie es Sex and the City y ha conseguido estar durante 6 temporadas en televisión. Para los que se hayan perdido alguna temporada o quieran conservar todas las temporadas de una de sus series de TV favoritas pueden comprar los packs en DVD en Amazon o en otras tiendas. Y si mal no he oído, puede que se realice una película en base a la serie...


martes, diciembre 21, 2004

Barça 2 - Llevant 1

S'ha vist un dels partits més difícils en el Camp Nou aquesta temporada. El Llevant ha plantat cara a un Barça que no acabava de funcionar.

El Barça ha plantejat el partit amb dos canvis excepcionals: Rubén per Víctor Valdés, a causa de la tarjeta vermella que va veure el porter titular en partit contra el València per tocar la pilota amb la mà fora l'àrea. Per altra banda, per precaució no va jugar el mexicà Rafa Márquez, i va ser substituït per Damià que va ocupar la banda dreta, pujant la posició de Belleti a quasi extrem, i el Xavi va fer de Márquez.

Els canvis no van ser massa positius per al funcionament de l'equip. Semblava que Iniesta es podria sortir bé ja que ocupava la seva posició natural per darrere dels davanters, però va estar ben tapat pel plantejament tàctic del llevant. Tampoc Xavi va saber conduïr bé la pilota, i era només Deco qui sabia conduïr bé l'equip.

Precisament Deco va inaugurar el marcador amb una falta escorada a l'esquerra, que el porter es va menjar perquè encara estava preparant la barrera. La primera part va acabar semblant que el Barça podia golejar, però sense que Eto'o tingués el seu dia de cara a gol.

En canvi la segona part ja va començar trabada, com en el dia del València, i en un contratac per pèrdua de pilota de Deco, en que Belleti va descuidar la seva banda i ni Oleguer ni Puyol van arribar, l'ex-barcelonista Jofre va marcar creuat a la sortida de Rubén.

El partit va agafar un caire pessimista on les escomeses blaugranes topaven amb l'organitzada defensa llevantina, sobretot a causa de que s'empenyien en entrar pel centre.

Finalment va ser Eto'o qui va solventar el partit a tres minuts del final gràcies a un xut potent des de la frontal de l'àrea. Sort d'Eto'o, ´perquè tothom en el camp ja veia un altre empat com el de dissabte passat.

lunes, diciembre 20, 2004

Compras navideñas

En estas fechas, la tediosa tarea de la que nadie habla pero que todos hacen, es la de comprar los regalos navideños.

Por una parte tengo que reconocer que a soy el primero al que le gusta hacer regalos, pero hay que reconocer que con la marabunta de gente que hay en cualquier sitio donde vayas, y con las prisas porque se echa el 25 encima, es un poco palo ir de compras.

Por ejemplo, ayer me pasé un momento por el Mediamarkt y casi no pude entrar por la acumulación humana tipo anchovas de metro en hora punta, y con unas colas kilométricas en las cajas....

Pero al final todos vamos a tener que ir a hacer nuestras compras para los regalos, ya sea por espíritu navideño o por simple consumismo puro y duro.

Las tiendas más recurrentes que visito durante estas fechas:
- FNAC
- El Corte Inglés
- Sephora
- Mediamarkt

domingo, diciembre 19, 2004

Cellular

Avui hem vist la pel·lícula Cellular. El film està dirigit per Richard R. Ellis i protagonitzat per Kim Basinger, Chris Evans, Eric Christian Olsen, William H. Macy, Jason Stathan, i amb l'aparició puntual d'una desmillorada Jessica Biel.

La pel·lícula és entretinguda tot i no comptar amb un gran guió ni amb uns grans actors. Tracta d'un rapte d'una dona a la que tanquen en una habitació d'una casa, però que dins hi deixen un telèfon mig destrossat. Ella aprofita per fer una trucada a un jove universitari fanàtic dels mòbils al qui convença perquè l'ajudi.

sábado, diciembre 18, 2004

Barça 1 - València 1

Gràcies a que un amic em va deixar el seu carnet de soci, vaig poder anar a veure el partit de Barça-València al Camp Nou. Vaig accedir pel Gol Nord primera graderia, però per poder estar amb els meus amics vaig anar fins al Gol Sud i vaig pujar fins a la segona graderia.

El partit va ser bastant trabat a causa del joc en plan catenaccio que practica el València de Claudio Rainieri. A la primera part van haver algunes ocasions que el Barça no va saber aprofitar, però el València tapava bé el joc del Barça, sobretot tapant Xavi i Ronaldinho. Deco era l'unic home que se'n podia sortir.

L'àrbitre Puentes Leira va fer un dels arbitratges més penosos que he vist des de fa molt de temps en el Camp Nou, tragant-se dos penaltys durant la primera part i fent un espectacle de foras de jocs incorrectes, els líniers també es van lluïr, i de targetes sense sentit que deunidó.

El València defenia amb els 10 homes a darrere, i només esperava ocasions al contratac. I justament en una pressió a Xavi que el de Terrassa no va saber rebutjar, va permetre a Fiore posar al València per davant en el partit, tot i que el gol per mi era fora de joc.

A partir de llavors a Can Barça van arribar les presses, degudes al gol del València però també a que durant la primera part no s'havien fet els deures de marcar algún gol. Però no va ser fins al minut 80 i en un penalty més que dubtós que el Ronaldinho va provocar i que va transformar, que el Barça va poder empatar el partit.

A partir de llavors els del València van fer un reguitzell de cuentos de jugadors estesos en el terreny de joc, canyizadas del Cañizares, i canvis cada dos minuts, per tal de que el partit acabés tal i com estava amb un empat que no és dolent per cap dels dos equips, però que treu la oportunitat al Barça de seguir-se distanciant en el lideratge de la Lliga.

viernes, diciembre 17, 2004

Vince Carter a New Jersey Nets

M'acabo d'assabentar que Vince Carter que estava a Toronto, i que ja feia temps que demanava un traspàs, ha estat traspassat als New Jersey Nets. A canvi de Vince Carter, els Toronto Raptors reben a Alonzo Mourning (que fa poc que ha tornat), Aaron Williams i a Eric Williams i 2 futures primeres rondes del draft.

La veritat és que aquest traspàs canvia molt les coses pel que fa als New Jersey Nets, ja que la incorporació d'una estrella de la Lliga com és Vince Carter a un equip on fins al moment només tenia al base Jason Kidd i a Richard Jefferson com a jugador amb gran progressió.

Així doncs el panorama dels NJ Nets al Est s'aclareix una mica després d'un gris començament, mentre que Toronto Raptors crec que s'anirà introduïnt poc a poc més en la seva crisi particular, i és que han perdut al millor jugador.

Fa temps va sorgir el rumor de que la seva destinació podria ser Memphis, però finalment han estat els de New Jersey qui s'han fet amb els seus serveis.

Jo al Vince Carter sempe el recordar quan va venir a fer una gira promocional que el vem veure fent una demo a la plaça de La Maquinista... va molar molt!!

lunes, diciembre 13, 2004

Pelis del Festival de Sitges

De totes les pel·lícules que vaig veure en el Festival Internacional de Cinema de Catalunya, el meu ordre de pelis de més bona a insuportable és aquest:

1.- Old Boy
2.- Code 46
3.- The Final Cut
4.- The heart
5.- Three extremes
6.- Breaking News
7.- Promedio Rojo
8.- One Point 0
9.- Izo

domingo, diciembre 12, 2004

Los 10 dominios más antiguos

A partir de un post de Alvy en Microsiervos, me he decidido en investigar más sobre algunas de las webs que se mencionan. Concretamente, en el blog Jottings se listan los dominios registrados más antiguos que aún están en uso.

Estos son los 10 primeros, ordenados por fecha, y con la investigación que he realizado en cada uno de ellos:

1.- 15/03/1985 SYMBOLICS.COM: Symbolics es la primera empresa que se encargó de desarrollar programas orientados a objetos en Lisp para el entorno Genera. Actualmente se encarga de desarrollar programas sobre Open Genera que corre sobre estaciones de trabajo con procesadores Alpha corriendo sobre Tru64 Unix.

2.- 24/04/1985 BBN.COM: Empresa americana que desarrolla soluciones tecnológicas para el gobierno y el ejército norteamericano entre otros clientes. Se dieron a conocer en 1968 cuando desarrollaron el mítico lenguaje de programación LOGO, y actualmente su último desarrollo ha sido la arquitectura DARWARS, que es un revolucionario entorno inmersivo que permite en entreno a las tropas de USA.

3.- 24/05/1985 THINK.COM: Actualmente este dominio es propiedad de Oracle. Se trata de una web en la que esta empresa ofrece la creación sencilla y gratuita de websites y e-mail para los alumnos de las escuelas de distintos países.

4.- 11/07/1985 MCC.COM: Esta web no debe estar en servicio.

5.- 30/09/1985 DEC.COM: Este dominio pertenece a Hewlett-Packard, y linka directamente sobre la página principal de esta empresa.

6.- 07/11/1985 NORTHROP.COM: Northrop Grumman Corporation es una empresa norteamericana, con central en Los Angeles, que proporciona productos, servicios y soluciones tecnológicas de defensa. Actualmente proporciona estos servicios a 25 países.

7.- 09/01/1986 XEROX.COM: Esta web pertenece a la compañía Xerox, responsable de gran parte de los conceptos que hoy comunmente utilizamos para navegar y movernos por Internet. Xerox es fabricante de impresoras, fotocopiadoras, faxes y otros equipos sofisticados de impresión.

8.- 17/01/1986 SRI.COM : SRI International es un instituto de investigación independiente y sin ánimo de lucro conocido en distintos sectores tanto tecnológicos como médicos. El Stanford Research Institute ubicado en California, fue fundado en 1946 y se separó de esta universidad en 1970. El instituto aporta sus innovaciones al mercado licenciando sus tecnologías y creando asociaciones.

9.- 03/03/1986 HP.COM: Hewlett-Packard es actualmente una de las principales compañías tecnológicas. En su catálogo de productos ofrece sus ordenadores, servidores, impresoras, handhelds, monitores, escáners, cámaras fotográficas entre otros productos, así como servicios de TI. HP fue fundada en 1939 por dos compañeros de clase de la Universidad de Stanford: Bill Hewlett y Dave Packard.

10.- 05/03/1986 BELLCORE.COM: Este dominio pertenece actualmente a Telcordia Technologies, compañía que proporciona software abierto y configurable, así como servicios IP para redes inalámbicas o de cable.

sábado, diciembre 11, 2004

Marató Festival Sitges 2004

Arribàvem a Sitges passades les 12h. Vem donar un volt, i dinàvem en el Pans & Compnay del passeig de mar aprofitant el Sol que feia dies que no es deixava veure. A 2/4 de 3 ja estàvem fent la serpentejegant cua d'accés a l'Auditori Melià. El programa de pel·lícules fou el següent:

THE FINAL CUT
Film estadounidenc dirigit per Omar Naim i protagonitzat per Robin Williams, Mira Sorvino, Jim Caviezel. L'argument segons la web del festival: Els implants Zoë permeten emmagatzemar les imatges de tota una vida. Així, en arribar la mort d'una persona portadora, l'empresa fabricant pot eliminar els detalls més escabrosos de la seva vida. L'encarregat de fer-ho és l'Alan Hackman, que és a punt de veure quelcom absolutament pertorbador.
La veritat és que em va agradar força la pel·lícula, i de veure com en un possible futur els enterraments poden ser en forma de projecció d'una pel·lícula de la vida del desaparegut.

OLD BOY
Film que ja havia vist en el Festival, i que ha estat premiat com millor pel·lícula de l'actual edició del Festival Internacional de Cinema de Catalunya i que també ha rebut el premi de la crítica. Veure comentaris.

PROMEDIO ROJO
Film hispano-chilé dirigit per Nicolás López i on apareixen Tatiana Astengo, Ernesto Belloni, Eduardo Bertan. L'argument és: Àcida tragicomèdia estudiantil sobre un jove bastant freak i poc agraciat que s'enamora d'una nova companya de classe. Els efectes especials tipus còmic per una banda, recordant a Chasing Amy de Kevin Smith i amb reminiscències Star Wars rubriquen aquesta història d'utopies i supervivència escolar.
La veritat és que no crec que fós una pel·lícula per posar a la Marató del Festival, però haig de reconèixer que és entretinguda.

BIRTH
No puc fer cap comentari, perquè no vaig tenir ocasió de veure-la.

viernes, diciembre 10, 2004

Three... Extremes

Three... Extremes es tracta de 3 pel·lícules en una, dirigides per tres directors asiàtics: Fruit Chan (Korea), Park Chan-wook (Hong-Kong) y Takashi Miike (Japó).

La primera part, titulada "Dumplings" i dirigida per Fruit Chan, tracta d'una dona que vol aconseguir recuperar la joventud a qualsevol preu i descobreix la manera que és menjant uns raviolis molt particulars.

La segona part, i potser la millor, està dirigida per Park Chan-wook, director també de la pel·lícula premiada en el Festival de Sitges Old Boy. "Cut" tracta d'unes hores amb un director de cinema que es troba segrestat per un actor.

La pitjor part és la tercera, d'un Takashi Miike que m'ha decepcionat per la pobra aportació que ha fet al Festival de Sitges amb Izo. "Box" tracta d'una noia que se'n recorda de quan era petita i formava part d'un espectacle en un circ.

Durant les pel·lícules, tot i que hi han escenes dures i bèsties, al final el públic del cinema reia incloent-m'hi jo ;-)


jueves, diciembre 09, 2004

CODE 46

Aquesta és una de les millor pel·lícules que he vist dins del Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Code 46 està dirigida pel britànic Michael Winterbottom. La pel·lícula, que va ser rodada l'any 2003, compte amb Tim Robbins com aprotagonista destacat, i amb Samantha Morton, que és coneguda pel seu paper de precoc a Minority Report, i Om Puri.

L'argument de Code 46 és: En un altre temps futur, tots els ciutadans necessiten documents amb informació genètica per traslladar-se d'una zona civilitzada a l'altra. La casualitat farà viure un perillós romanç a un anodí agent del govern amb una falsificadora antisistema.

És una pel·lícula de ciència-ficció ben abarcada amb una història creïble, gens convencional, i en alguns moments m'ha recordat a Lost in Translation pel passeig dels dos protagonistes per una ciutat asiàtica, crec que era Shangai, i en un altre moment m'ha recordat Minority Report per la protagonista femenina i pel tema de l'ADN.

Com a curiositat comentar que els personatges del film utilitzen a part de l'anglés paraules d'altres idiomes com el castellà (un poco, cosa, buenos días...), el francés, chino, l'italià o inclús el basc (agur). I és que representa que en el futur tothom parla la mateixa llengua, que és una barreja entre l'anglés i altres llengües importants.

En definitiva, és una pel·lícula que m'ha agradat per la forma en que està feta, perquè entres dins del personatge que interpreta Tim Robbins i que trobo que deixa un bon regust.

PD: És una película de la que tinc molt bon record, aixó que li poso un 8,5 sobre 10.

També afegeixo algunes fotos de Code 46 i les dades:

Directed by: Michael Winterbottom.
Written by: Frank Cottrell Boyce.
Cast: Tim Robbins, Samantha Morton, Om Puri, Jeanne Balibar, Nabil Elouhabi, Togo Igawa.
Cinematography: Alwin H. Kuchler, Marcel Zyskind.
Edited by: Peter Christelis.




miércoles, diciembre 08, 2004

ONE POINT 0

Els directors, Marteinn Thorsson i Jeff Renfroe, ens han presentat en el cinema El Retiro de Sitges aquesta la seva primera pel·lícula: ONE POINT 0. Ens han comentat que és un experiment, i que volien assistir a la projecció per veure la nostra reacció, què passava quan la veiéssim.

Doncs la veritat és que he sortir decepcionat, ja que la pel·lícula té un bon començament, però crec que no saben per on portar-la i acaba agobiant. No m'ha agradat gens, és per això que m'he negat a aplaudir al final.

És una producció d'Alemanya i Rumania que es va rodar al 2003 amb Jeremy Sisto, Deborah Kara Unger, que la tenia vista per la pel·lícula Thirteen i Lance Henriksen, el que apareix en vàries pelis de la saga d'Alien.

Segons la web del Festival de Cinema de Sitges, la trama és la vida d'un programador d'ordinadors, que resideix en un estrany edifici d'apartaments, es veu alterada per una sèrie de paquets anònims buits. Darrera d'aquesta situació, també s'hi troben uns veïns molt peculiars.

I tant peculiars... no la recomano gens. És una llàstima desaprofitar bons actors i mitjans per fer aquesta pel·lícula sense sentit, amb molts símils amb Matrix però sense cap mena de trama estructurada no personatges definits.

martes, diciembre 07, 2004

One Missed Call als cines

El proper dia 5 de Gener de 2005, amb més d'un any d'endarreriment, s'estrena One Missed Call, que traduïda és Llamada Perdida. És un film japonés dirijit pel Takeshi Miike, que va servir com a pel·lícula sorpresa de la marató cloenda del Festival de Sitges de l'anya passat (2003).

És una pel·lícula que a mi em va agradar molt, té punts aterradors molt aconseguits, la recomano de totes totes.

Em vaig assebentar de l'estrana d'aquesta peli perquè en el Festival de Sitges repartien propaganda, aprofitant la predisposició dels visitants a aquest génere.

A part de la web original, on ja parlen de la segona part, han tret una versió en castellà de la web per tal de promocionar el film.

lunes, diciembre 06, 2004

OLD BOY

Pel·lícula coreana de la que vaig sentir a parlar en un reportatge de cinema fantàstic del Canal+. Tot i que les imatges que apareixien del fim eren una mica gore, comentaven que el seu director Park Chan-Wook és un dels exponents en quant a innovació i a bones pel·lícules dins del panorama de cinema asiàtic.

Així que no me la podia perdre, i va ser una de les apostes del Festival de Cinema de Sitges que han sortit força bé. Bàsicament, tracta d'un pare de família que és segrestat a la porta de casa seva. Els seus segrestadors el tanquen dins d'un habitacle hermètic, li comuniquen que la seva dona ha estat assassinada i totes les proves l'inculpen. Quinze anys més tard, és alliberat i decideix venjar-se.

Els actors coreans que apareixen a Old Boy són: Min-sik Choi, Ji-tae Yoo, Hye-jung Gang, i la veritat és que estan bastant aconseguides les caracteritzacions. Hi ha algunes escenes molt originals que reflexen la creativitat del cinema coreà.

De moment, una de les millor pel·lícules del festival, i que tot apunta que obtindrà algún premi.

domingo, diciembre 05, 2004

IZO

Dins també del Festival Internacional de Cinema de Catalunya, vem anar a veure IZO del director japonés Takeshi Miike. El títol original de la pel·lícula amb japonés és IZO: KAOSU MATAHA FUJÔRI NO KIJIN.

En aquest film Takashi Miike es queda descansat, després de fer una història quasi sense argument en la que tot és venjança, però d'un home (si es pot dir que Izo ho és) contra tota la societat i contra tots... "recibe hasta el apuntador"!!

La pel·lícula està protagonitzada per Daisaku Akino, i apareixen també Chisato Amate, Mickey Curtis. La història, segons la web oficial del festival, és: Un llegendari samurai assassí, crucificat pels seus enemics al 1864, sobreviu a través del temps i de l'espai desafiant els déus i enfrontant-se a guerrers, mercenaris, vampirs, etc.

Però la veritat és que no hi ha argument, només hi ha morts, i vaig sortir decepcionat d'aquesta pel·lícula, de la qual n'esperava molt.

Hotmail amb 250 MB

Per fi, les promeses de Microsoft sobre les comptes de Hotmail ja s'han complert. Per fi disposo de 250MB d'espai a la compte de correu que tinc a Hotmail. La veritat és que aquesta compte només la utilitzo per rebre notícies i alguna cosa més sense importància, però em va molt bé poder disposar de 250MB enlloc dels bírrics 2MB que disposava fins ara.

El que està clar és que aquest pas l'han donat perquè Gmail primer i després Yahoo han donat unes ampliacions d'espai en les seves comptes de correu gratuït, obligant a Hotmail a fer el mateix moviment o ressignar-se a sortir del primer lloc, que encara crec que té, pel major número de comptes de correu en el món d'Internet.

Ara el que haurien de solucionar els responsables i desenvolupadors de Hotmail és la quantitat d'spam i correu basura que es reb en aquest tipus de comptes.

sábado, diciembre 04, 2004

The heart is deceitful above all things

Dissabte per la nit vaig anar a veure The heart is deceitful above all things, dins del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.

La pel·lícula obria la secció Seven Chances del Festival, secció en la que es projecten 7 pel·lícules que de moment no han estat compraes per cap distribuïdor espanyol per ser projectades en els cines. La peli va ser presentada per mateix co-productor del film, i va comentar bàsicament: que estava basada en un llibre biogràfic, que no hi havia concessions, que els hi va costar molt poder-la acabar perquè es van quedar sense pressupost i que per això havien col·laborat molts dels actors.

The heart is deceitful above all things està dirigida i protagonitzada per Asia Argento, i apareixen actors molt coneguts com Ornella Muti, Winona Ryder, Fonda i Marilyn Manson.

La pel·lícula descriu la crua història d'un nen que viu en diferents entorns adoptius i amb la seva mare real, amb la qual li toca passar per fases molt cruels en la seva infantesa.

La veritat és que aquest film no et deixa indiferent, i t'impacte de totes totes.

viernes, diciembre 03, 2004

Breaking News

Vaig anar a veure en el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges la pel·lícula de Hong-Kong Breaking News.

Es tracta d'un thriller policíac en el que un grup d'atracadors i d'assassins a sou és sorprés per un grup de policies. Llavors s'origina un tiroteig que surt televisat per tot el país, i és llavors quan la polocia utilitza els mitjans de comunicació per influir en l'estat d'opinió del país. Bàsicament tota la història esdevé a partir de llavors quan els atracadors s'atrinxeren en un edifici de vivendes.

Les escenes més originals de la pel·lícula són una en el que els atracadors emeten a la policia mitjançant una webcam com estan dinant spaggetis xinos, i una altra en la que els atracadors faciliten als mitjans de comunicació fotos fetes amb un telèfon mòbil en el que es veu a policies tirotejats.

La pel·lícula està dirigida per Johnnie To i protagonitzada per Kelly Chen, Richie Jen, Nick Cheung. Pel meu gust la pel·lícula té un aprovat justet, un comensable, ja que és un tema molt tractat i l'únic que hi ha són molts tiros...