Aquesta obra de teatre està basada en una tragedia clàssica, però la veritat és que ho desconeixia per complet. Una de les pricipals raons per les que anava a veure "Banal sessions of Fedra" és que coneixia a una de les actrius i em picava la curiositat veure-la actuar en un teatre.
El Versus Teatre, ubicat al carrer Castillejos de Barcelona al tocar de Plaça Les Glòries, és un teatre petit amb un aforament màxim d'unes 90 persones. El que en prinipi sembla un desavantatge, és finalment un punt a favor del Versus Teatre ja que les seves reduïdes dimensions fan que els actors facin l'obra a tocar del públic, de manera que l'espectacle millora enormement.
Aquesta és la sinòpsis de l'obra que apareix en el tríptic de l'11 Mostra de Teatre de Barcelona:
"Banal sessions of Fedra de Pau Miró arrenca de la tràgica història de l'amor impossible que Fedra sent pel seu fillastre Hipòlit. L'espectacle es presenta com una versió molt lliure de la tragèdia clàssica d'Euripides en la qual el nou motor de l'acció el mouen les velles passions humanes. La solitud d'una dona incompleta, la passió d'un noi efervescent, el neguiteig per una història que tot just comença, l'estimació per una nova amistat, la desgana per una vida esgotada, la il·lusió per la vida mateixa o la por de viure-la són només algunes banalitats que s'hi veuen. Plantejada a partir de la premissa d'una obra coral, les escenes es formulen com un joc d'encreuaments entre eles personatges i les seves històries mostrant un batut d'emocions i de diferents cares d'una mateixa moneda. Un joc també en el llenguatge teatral de l'obra, qua combina banalment les paraules amb la música, i la coreografia amb la foto-finish."
Banal sessions of Fedra compte amb la direcció de Pau Miró, amb el text del mateix director juntament amb els actors, amb l'ajudant de direcció Isis Martín, amb la pianista Maria Airias i l'assessorament de Bealia Guerra.
Els intèrprets de l'obra de teatre Banal Sessions of Fedra són:
-Deborah Aguilar (Fedra la filla)
-Cristina Blanco (Funny Fedra)
-Sara Esteban (la Dida)
-Francesc Ferrer (el policia)
-Helena Font (Fedra)
-Alba Morros (Fedra la cantant)
-Marta Romero (l'altra Fedra)
En el meu comentari personal de l'obra de teatre, dir que m'ha sorprés gratament per la seva originalitat, pel seu ritme, i per la capacitat dels actors i actrius i director de modernitzar una tragedia clàssica als nostres dies. Comentar que, tot i que no sóc gaire donat a les obres/pel·lícules corals, aquesta vegada les cançons que hi han durant l'obra ajuden a conservar-hi el ritme, així doncs no es fan gens pesades. Fins i tot, la part de ball i de cant de l'obra demostra la capacitat interpretativa d'algunes de les intèrprets de l'obra.
Acabo el post amb algunes de les definicions de Fedra que incorpora la companyia Banal Cia en un dels banners promocionals de Banal sessions of Fedra:
"Fedra és un software de solitud"
"Fedra és un electrodomèstic desendollat"
"Fedra és un pot de Mistol mig buit"
"Fedra és una nit plena de forats"
Tweet
2 comentarios:
Supongo que es Deborah. Yo aun me que quedado con ganas de verla actuar cantando en su grupo, que ya no se si canta. Pero tambien me pica la curiosidad de verla en el teatro. Si vais alguna otra vez me apunto ;-)
Si, es deborah, genial en todas sus facetas. ;-))
Cuando vuelva a actuar, te apuntas y lo compruebas tu mismo.
Publicar un comentario