"Com si volguessin remarcar la inutilitat de la resistència no-violenta, quan Eamonn McCann i una massa enorme de manifestants pacífics es van congregar a Derry una tarda glaçada de diumenge del gener del 1972, els paracaigudistes britànics van obrir foc contra la gentada, i van matar tretze homes i en van ferir quinze més. Els soldats van afirmar posteriorment que havien estat tirotejats i que només havien disparat contra manifestants armats. Cap d’aquestes afirmacions era certa. El Diumenge Sagnant, com es coneixeria des d’aleshores per sempre més, va ser un succés aglutinador per al republicanisme irlandès. La Dolours i la Marian eren a Dundalk quan van sentir les informacions sobre la massacre. La notícia les va omplir d’una fúria aclaparadora. Al febrer, uns manifestants van incendiar l’ambaixada britànica a Dublín. Al març, Londres va suspendre l’odiat parlament unionista a Irlanda del Nord i va imposar el govern directe des de Westminster."
(from "No diguis res: Una història real de violència i memòria a Irlanda del Nord (Astrolabi Book 6) (Catalan Edition)" by Patrick Radden Keefe, Ricard Gil Giner)Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario