Oviedo Project Again: Barcelona-Asturias

Comenco a escriure aquesta cronica a l'aeroport d' Oviedo-Asturias mentre espero embarcar en el vol d'Spanair JKK 6459 que espero surti a les 21:45h en desti Barcelona.

L'Oviedo Project Again ha comencat aquest mati quan abans de les 5 de la matinada ja estava despert, i aixo que me'n vaig anar dormir tard despres de veure Los Simuladores i estar llegint Breakfast in Tiffany's. Suposo que estava despert per un cumul de circumstancies: nerviosisme pre-vol, efectes del canvi horari i que de quan en quan em desperta una fiblada pel contacte del coixi amb alguna de les agulles tipus xinxeta que porto clavada a les orelles per motiu d'acupuntura.

Mentre el vol no surt jo segueixi explicant... Agafo un taxi a les 6:10h i arribo passades les 6:30 a l'aeroport de El Prat. Els mostradors de check-in de Spanair tenen unes cues inreibles, i despres de comprovar preguntant fins I tot que no hi cap mostrador dedicat al meu vol, em ressigno i comenco a fer cua en un dels mostradors generics. Aixo es increible i hauria d'estar prohibit! Definitivament l'aeroport de Barcelona s'ha quedat petit per la quantitat de viatgers que hi passen.

A les 7:15 aconsegueixo arribar al mostrador per facturar. La noia em treu el seien d'anada i de tornada pero no aconsegueix introduir les dades de la meva tarjeta Spanair Plus, comentant-me que verifiqui les dades a la tornada. Mentre faig el check-in avisen per megafonia: "Ultima llamada a los pasajeros del vuelo Spanair con destino a Oviedo".

Pero encara havia de fer una cua mes, doncs en el control d'equipatge hi ha un cua que serpenteja com a 10 vegades. Aqui ja em pensava que perdia l'avio. Un dels que esta a la cua es en Julio Salinas amb una noia impressionant, alta com ell, i que va amb una gorra. Despres de treure'm el cinturo, el rellotge, les claus, les monedes i els mobils... resulta que m'haig de posar correr per arribar a la porta d'embarcament abans que se'n vagi el vol.

La porta, com no, es de les que esta abaix, i que et fa agafar una jardinera. Just darrera meu puja el Julio Salinas I la seva novia. Un dels que tinc drets al meu costat li fa un comentari desafortunat al seu company: "Este estaba en el Dream Team pero chupaba banquillo, solo salia un rato al final".

El vol es forca puntual i aprofito per llegir La Hermnadad de la Sabana Santa de Julia Navarro embutit en un dels seients de passadis d'un MD-83. Mentre la majoria de passatgers dorm, tot I que altres llegeixen, i fins i tot un de molt nervios tirant-se la butaca enrere i fotent al projimo, fa Sudokus.

El dia a Oviedo es desperta assoleiat i des de l'avio vec una platja amb el mar Cantabric onejat i molt de verd. El dia es mes profitos i va mes be del que m'esperava. Em conviden a dinar i faig algunes sidres abans de tornar.

Si el taxista de l'anada m'explicava que havia anat 10 vegades al Rally Catalunya-Costa Brava i que havia vist varies vegades l'Alonso amb varies noies espectaculars, en canvi amb el de tornada parlem dels problemes amb el seu nou mobil Nokia per la connexio automatica amb el Bluetooth, del temps ja que mentre tornem s'ha posat a caure pedre i d'unes histories tipiques de taxi. La historia sobre un tio que va portar d'Oviedo a l'aeroport i que en el moment de pagar s'havia deixat la cartera, ell li diu que no es preocupi que ja li pagara i que per fer el check-in cap problema en aquell aeroport. Pero en canvi el tio li diu que necessita el Dni perque al dia seguent marxa cap a Amsterdam. El taxista li diu que no hi ha temps d'anar i tornar fins a l'aeroport, ja que esta forca lluny d'Oviedo. Aixi doncs truca a un taxista amic perque vagi a casa de la novia i faci un viatge nomes amb la cartera, per sort al tio li va arribar a temps la cartera.

Mentre escric aixo he hagut d'apagar la Blackberry ja que anavem a despegar i jo seguia escribint entusiasmat la cronica, fins i tot sabent que s'han d'apagar tot els aparells electronics. I es que una azafata m'ha cridat l'atencio.

El vol amb que torno no esta ple, es un Fokker 100, i vaig molt ample perque estic a la primera fila de turista, amb la cortineta davant. A Business nomes van un home i una noia que es azafata I que esta de molt bon veure. Segons he sentit va cap a Barcelona ja que treballa a alla tot i que es asturiana.

Per cert, he provat de dormir, pero soc incapac de fer-ho a l'avio, aixi que haure d'esperar al meu llit. Segurament arribare a casa sobre les dotze de la nit, fet pols i amb tota la setmana de feina per davant.

Envio la cronica des de l'aeroport de El Prat trepitjant sol catala. Bona nit!

Tweet