"Hola companyers,
Acabo d'arribar, així que us faig la crònica al moment (com els bons cronistes, suposo). Pels qui tingueu temps llegiu-la sencera, per als que aneu curts de temps només llegiu-vos l'apartat del Concert.
Avant-concert Oasis
18:05 Quan just estic aixecant-me de la cadira de la feina per anar-me'n cap a casa, fins i tot el meu NT posava "Ya puede apagar el equipo", m'agafa el jefe per fer una reunió. Què oportú! Jo ja pensava, ai que se'm farà tard per al concert... Finalment consegueixo sortir sa i estalvi a les 18:30h
19:00h Arribo a casa i vec una estona el programa "El rival más debil", on la presentadora, Núria González, es recrea deixant per terra els concursants amb frases de l'estil: "Eres un cobarde por querer echar a tu compañera que es mejor que tú", o " Tenéis el cerebro más inútil que el interior de los huevos Kinder". El programa el vec pensant que haig de menjar alguna cosa perquè després en el concert no podré jalar res i m'agafarà gana
20h Finalment em faig alguna cosa de sopar i menjo, mentre ma germana està amb una amiga mirant llocs per anar a sopar.
20:20h Agafo el cotxe i passo a recollir a uns amics i anem fins a Razzmatazz
Arribem prop de les 21h a la sala Razzmatazz, antiga Zeleste, ubicada en el carrer Almogàvers de Barcelona. Hi ha una cua increïble per comprar entrades, encara que segons he escoltat s'ha anunciat el cartell de "Sold Out". Està ple de tios amb neveres que t'ofereixen begudes fresquetes, i fem bé de no comprar-ne perquè no deixen entrar-ne. Aconseguim averiguar que s'entra per darrera uns autocars, m'hauria d'haver enrecordat per altres concerts com el de Pulp (veure crònica del concert de Pulp a Emeshing Blog). Just dels autocars darrera hi ha uns "seguratas" que obren totes les bosses. Davant nostre a dues noies els fan treure un parell d'ampolles petites d'aigua, i no són les úniques... hi ha una pila d'ampolles a un costat. Nosaltres hem estat previsors i portem les entrades del Servicaixa. Ens les trenca un dels "Seguratas" després de comprovar les marques de les entrades en els infrarojos.
Concert Oasis
Entrem uns amics i jo a la sala. Està molt plena i ens col·loquem més o menys al mig. Estan tocant el grup teloner que són els The Soundtrack Of Our Lives. D'aquest grup suec comentar que alguna cançó de les que toquen està força bé, i que el cantant quasi al final del seu miniconcert aconsegueix que la majoria del públic de la sala Razzmatazz s'assegui al terra amb un fet força curiós. A 2/4 de deu els teloners acaben el concert, i entren la manada de tècnics a desmuntar i muntar per preparar-ho tot per al concert d'Oasis.
La veritat és que ja tenia ganes de tornar-los a veure, després d'anar-los a veure amb un amic fa noséquants anys, al Palau dels Esports, i després de que al cancelar el concert al Pavelló de la Vall Hebrón de fa dos anys tornèssim les entrades encara que el concert es va acabar fent però sense el Noel. Aquell dia uns amics i jo vem acabar a la ràdio explicant la cancelació del concert a RAC1...
A les 22h, quasi britànicament, apareixen a l'escenari els Oasis en el seu inici de la seva gira per presentar el seu nou disc "Heathen Chemistry". Un grup on només queden els germans Gallagher dels que van començar, i on s'han afegit Gem Archer, guitarra rítmica procedent dels Heavy Stereo, el baixista Andy Bell, que havia treballat als "Hide and Hurricane", i el bateria Alan White. Concretament és el tercer concert de la gira després de Roma i Lió.
La rebuda del públic als germans Gallagher i companyia és impressionant i el públic es mostra entregat des del principi. Comencen amb "Hello", i toquen temes com: "The Indu Times", "Go let it out", "What's the story morning glory", "Force of Nature", "Cigarrettes and Alcohol", "D'you Know what I mean?", "Stop Crying your heart out", "She", "Songbird", "Live forever", "Don't Look back in Anger", "Some might say" (no amb aquest ordre).
La veritat és que "Don't look back in anger" com a primera tornada és la que millor connecta amb el públic i fins i tot el Noel ens ha de deixar cantar mentre que ell toca la guitarra. També són molt seguides i cantades cançons com Cigarrettes and Alcohol, Morning Glory, Some might say, Ho let it out, Live forever, i fins i tot una versió de "My generation" dels Who.
El concert es pot considerar de Notable alt, ja que saben com portar el públic i ofereixen un repertori molt variat entre els seus nous temes i els seus antics i més populars. L'única pega la calor que passem dins de Razzmatazz... tanta gent apinyada i tan poca ventilació... ¿¿on està l'aire acondicionat??
Visca els Oasis, i recordeu que el dia 1 de Juliol de 2002 surt el disc "Heathen chemistry" a la venda. Jo ja el tinc, ja que me'l va passar el Javi baixat d'Internet, i gràcies a això hem pogut seguir algunes cançons al concert.
Fins aquí la crònica. Bona nit!"
Per cert, anys després d'aquest 19/6/2002 he tornat a disfrutar de la música dels Oasis en el seu concert al Novembre del 2005 al Pavelló Olímpic de la Vall d'Hebron (veure post amb la crònica a Emeshing Blog).
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario