"Una altra de les característiques de la nova cadena de producció global és que les empreses van adoptar el sistema de producció que l’empresari japonès Kiichiro Toyoda va batejar amb el nom de just-in-time (o just a temps). La idea del fundador de l’empresa Toyota era que els components necessaris per a la fabricació d’un cotxe havien d’arribar a la fàbrica just el dia que es necessitaven. Ni un dia abans, ni un dia després. El lema de Toyoda era que s’havia de produir «només el necessari, en el moment oportú». Per exemple, si avui la fàbrica de Koromo, al Japó, ha de muntar 100 cotxes, cal que avui arribin 500 rodes (400 de normals i 100 de recanvi) i només 500 rodes. Si n’arriben menys de 500, lògicament hi haurà un problema perquè no podran muntar tots els cotxes que volien. I si n’arriben més de 500, hauran de perdre temps buscant un lloc on emmagatzemar-les. Per ser el màxim d’eficients, doncs, cal que cada dia arribin els components que necessiten aquell dia i només aquells components. Tot i que la filosofia de Toyoda va ser desenvolupada als anys trenta, el just-in-time no va arribar a Occident fins a finals dels setanta."
from "De la sabana a Mart: L'economia de la intel·ligència natural" by Xavier Sala i Martín
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario