Llir entre Cards: Torna la Laia

Avui un altre article de Salvador Sostres després del seu comiat del diari Avui:

LLIR ENTRE CARDS
Torna la Laia
Salvador Sostres
Setembre 2005

"La Laia ha tornat pletòrica de les vacances. Ha tornat amb el sol a la pell de les terres ben càlides on ha anat, Turquia primer i després Eivissa. La Laia té una de les millors pells que he tocat mai, ja genèticament preparada i que des de ben aviat va conèixer la proteïna i els sucs de fruita fets a l'instant. Aquesta pell que amb el temps ha anat rebent la carícia dels sabons més estructurats i de les locions més exactes. És una pell de luxe, com els tapissos de L'Ambroisie o com el vellut dels sofàs de la biblioteca de l'hotel Costes. La Laia ha tornat pletòrica de les vacances, molt bruna i radiant, i ja som a les portes de l'octubre que ha de posar un nou accent de llum en la seva gràcia. La primavera és una nena tonta que mastega xiclet, i molt per damunt d'aquesta demagògia del calendari hi ha la bellesa de la Laia perfectament tardoral, la bellesa de la Laia que brota de la seva pell com "les branques de l'arbre més esponerós i altívol" més enllà de la seva voluntat, perquè és inevitable. Els estius s'acaben quan torna la Laia, i amb ella la civilització d'un clima més refinat que el vòmit infernal de l'estiu. Ens espera un any més de dinar i de sopar, de riure, de discutir; un any més dels seus sobtats silencis incomprensibles, dels meus excessos, d'alguna cosa que sempre sembla que hagi de passar però que al final mai no passa. Ni em refereixo al sexe ni sé exactament a què em refereixo quan dic "alguna cosa". És així com sempre han anat les coses entre la Laia i jo. Si algú que no ens conegués ens veiés sopant o passejant, diria segur que som un consolidat matrimoni de Sant Gervasi, probablement amb fills i pis a Manhattan. Però no som més que dos que s'intenten dir alguna cosa que mai no ens acabem de dir i que cap dels dos sap exactament quina és. Torna la Laia, i abans que una nova tardor la faci encara més sofisticada i preciosa, i abans de tot el que ens apropa i del que ens allunya, "el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig de la lluna".
Tweet