Tenim entrades de pista, però volem seure, i sembla que els encarregats de seguretat no estiguin per la tasca de deixar-nos accedir a pista. Finalment aconseguim accedir a la part de baix i podem seure en una 5a fila que es veu de conya l'escenari.
A les 21:30h, hora en la que segons les entrades havia de començar el concert, apareixen dos tios que es posen a fer un mini molt mini espectacle de "zapateao" flamenc. Reconec que ho feien bé, però no és del meu gust. Finalment he averiguat que es tracta de Farruco, germà del perillós Farruquito.
Mentre esperem l'hora veiem alguns personatges coneguts com un ex-jugador del Barça de bàsquet, i un dels presentadors de FlaixTV i un altre de la MTV que se'ns asseuen al costat després de fer-se doscentes fotografies amb noies de la zona. Després sentim un xivarri increïble a la zona VIP, i és que ha arribat el " tio Robert" i totes les ties estan que se surten... per sort el "io" finalment decideix desaparèixer. Per cert, és el tiet de qui¿?
Finalment quasi a les 22:30h apareixen les Destiny's Child a dalt d'una escala amb una cridòria increïble i un so greu que retumba en els seients. A les pantalles apareix "Say my name", i comencen a cantar una de les cançons més conegudes del grup.
A continuació han cantat Independent Woman, que es va fer coneguda per la banda sonora de la pel·lícula de Los Angeles de Charlie. I després altres cançons dels seus treballs anteriors com Bug-a-Boo, Bills i Bootylicious.
La cançó Soldier ha estat precedida per una espècie com de definicions de Soldier que apareixien la pantalla gegant ubicada darrere de l'escenari, dient que eren els nois que havien de cuidar de les noies etc, mentre que els ballarins anaven fent de soldats. La cançó ha estat molt ben escenificada, excepte per la primera cagada de la nit, posant la bandera espanyola en la pantalla gegant del fons.
Després ha estat moment per a les cançons individuals de cadascuna dels components del grup. Primer ha estat el torn de Kelly Rowland que ha dedicat unes paraules (en anglès) animant al públic de Barcelona. Amb un vestit curt ha cantat Dilemma i després l'ha enllaçat amb altres cançons del seu disc en solitari com Haven't Told You.
Llavors ha estat el torn de Michelle Wiliams que ha cantat una cançó en plan gospel del seu disc, que reconec que no he escoltat pas. Una cançó molt lenta amb la seva peculiar veu trencada.
Finalment ha arribat el remolí Beyoncé Knowles que ha arrassat primer cantant la bonica cançó Dangerously in Love, per acabar cantant Crazy in Love després de treure's la part de baix del vestit i quedar-se en una espècie de calces, igual que totes les ballarines. Quan hacabat la cançó el públic ha començat a cridar Beyonce i ella ha rigut a mode de complicitat amb el públic. Però Beyonce ha volgut rematar la cançó portant-se el dit a la boca demanant silenci i ha fet una serie de solos fent ús de la seva veu.
La presentació de les ballarines ha estat espectacular, com ballen aquestes ties!! Cadascuna ballava un troç d'una cançó, una per exemple ha ballat una de la Jennifer Lopez.
Han cantat el seu primer single que les va fer conegudes l'any 1997: la cançó "No, no, no". La presentació de la cançó ha estat el moment per explicar al públic que aquest va ser el seu primer single com a Destiny's Child.
L'altre cagada de la nit ha estat quan al principi de la cançó Survivor han posat imatges de toros, però m'ha agradat molt la resta de l'escenografia i la cançó Survivor ha quedat espectacular.
L´última cançó del concert a modo de bis ha estat "Lose my breath" del seu últim disc Destiny Fulfilled. Les noies anaven descalces amb uns texans i un top blanc força espectacular.
Els rumors eren certs. Segons confirmava al final del concert Kelly Rowland, el concert que han ofert Destiny's Child aquesta nit a Barcelona ha estat el seu últim concert a Europa de les tres integrants juntes en el grup.
Tornant cap el cotxe ens hem tornat a trobar el presentador de la MTV i hem sentit com li deia als seus colegues el fet que també nosaltres havíem observat: Beyonce tenia més alt de volum el seu micro que el de les altres dues components de Destiny.
En definitiva, el concert ha estat un espectacle molt guapo, m'ho he passat molt bé, i algunes de les cançons són molt bones!!
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario