La victòria dels Pistons en el tercer va fer veure als que preveien un 4 a 0 a favor de San Antonio que la final serè llarga, i que els Pistons potser estaven cansats de la final de conferència contra els Miami Heat, després de la qual només havien tingut dos dies, mentre que els Spurs van tenir una setmana.
El partit ha començat amb un ambient excepcional en el The Palace of Auburn Hills de Detroit, no per la quantitat de famosos sinó per la calor del públic que té moltes ganes de remuntar la final. En el capítol d’espectadors coneguts, només Eminem vestit amb una samarreta dels Pistons com a natural que és de Detroit, i Stevie Wonder, que tot i no poder veure el partit, sí que sent i escolta la reacció del públic mentre algú li narra el partit ja que té un petit casc mantenint per telèfon una conversa.
En primer quart s’ha quedat demostrada l’agressivitat amb la que s’ha d’emprar Detroit si vol emportar-se l’anell. Els dos Wallace han estat defenent molt bé a un solitari Duncan en atac, que se les jugava sí o sí. Una de les boles que li han picat en un d’aquests 1 contra 1, l’entrenador dels Spurs Gregg Popovich ha saltat fet una fera contra un dels àrbitres i s’ha emportat una merescuda tècnica. I és que Popovich veia com tornava a repetir-se la mateixa història que el tercer partit, on els Spurs va perdre 18 pilotes. El primer quart ha acabat amb 23 a 17 per Detroit.
Però ha estat el segon quart el que ha marcar el partit, ja que hi ha hagut un parcial de 28 a 19, posant un 51 a 36 en el marcador, començant-se a trencar el partit. Manu Ginobili no podia penetrar, es nota molt la tasca de scoutting dels Pistons, Parker no en ficava cap, Mohammed no era el de San Antonio deixant que li guanyessin les pilotes els pivots de Detroit, i Horry estava absent. Només Tim “siglo XXI” Duncan intentava carregar-se l’equip a l’esquena, però massa sól, amb males sel·leccions, i per tant amb mals porcentatges de tir.
Davant tenien a uns enxufats Pistons que es repartien la feina, jugaven com a equip, i es repartien l’anotació: Billups (17p), Rasheed Wallace (14p), Ben Wallace (11p), Tayson Prince (13p), Richard Hamilton (12p), Lindsey Hunter(17p) i Antonio McDyess (13p) estaven fent un excel·lent partit.
A la represa el partit començava a veure’s decidit, tot i que els Spurs ho intentaven tot però eren impotents veient que el marcador seguia amb la mateixa desventatge: 74 – 57. El més destacat en aquest quart ha estat un inspirat Lindsey Hunter que ha assumit responsabilitats, tot i ser el setè home, i haver ficat 17 punts, màxim anotador del partit conjuntament amb Chancey Billups.
Una imatge de Duncan assegut a la banqueta, cap-baix i amb Poppovich consolant-lo, era la clara imatge d’una derrota clara en la que San Antonio no havia tingut opció de remuntada des del segon quart.
Al final la pallissa ha estat d’escàndol 102 a 71, més de 30 punts i una sensació patent de que Detroit va en franca progressió, mentre que San Antonio no funciona. Si en el tercer partit va ser Parker l’únic que va intentar tirar del carro, aquest cop ha estat Duncan (1p i 16r) el que ho ha intentat, però sòl no farà mai res contra els Pistons. Per a San Antonio és important que funcioni el trio Parker-Ginobili-Duncan, però sembla que Ginobili no està al 100% físicament després del cop al quadríceps de l’inici del 3er.
En el capítol d’anècdotes comentar que 15 minuts després de finalitzar el 3er partit, l’Antoni Damiel anava cap a la roda de premsa i va veure com un dels ajudants de Larry Brown, entrenador dels Pistons, es creuava en el passadís que donava accés a la roda de premsa post-partit. L’ajudant portava un traje penjant i anava amb una acompanyant, i el Larry Brown li va dir: “On vas? Suposo que no marxes oi?”. L’ajudant es va quedar parat, i deixant que passés el jefe li va comentar a l’acompanyant: “Demà hem quedat a les 9h del matí, són passades les dotze de la nit, i encara vol que em quedi!”.
Diumenge a la nit veurem el 5é partit i últim a Detroit, on començarem a veure qui serà al gran campió de la temporada 2005-2006 de la NBA. Detroit està també ara a dos partits de la victòria...
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario