Ahir em va invitar un amic a anar a veure el partit de Lliga F.C.Barcelona - Athlètic de Bilbao que es disputava en el Camp Nou de Barcelona. Per anar cap al camp vem anar amb autobús, concretament amb el 7. L'autobús anava molt ple, amb gent que anava al camp i amb molt de guiri, molts dels quals també anaven a veure el partit. Sembla que veure un partit en el Camp Nou s'ha convertit en un dels atractius turístics de la ciutat.
Ahir vaig veure francesos, holandesos i alemanys que anaven cap al camp, i un cop a dins vaig veure els ja típics japonesos. El que em va sobtar més però, va ser trobar-me a un munt d'aficionats escocessos vestits amb els colors del Celtic de Glasgow.
Només sortir el Barça al terreny de joc, ja es va notar que l'afició volia donar ànims a l'equip després de l'eliminació europea a la Champions davant del Chelsea a Standford Bridge (London). Tot i això, molts de nosaltres estàvem emprenyats amb el mal partit que es va fer en defensa a Londres, i amb les pèrdues de pilota de Xavi que van costar dos gols.
El partit semblava que tindria molt de moviment, ja que l'Athlètic de Bilbao s'estava caracteritzant últimament pel seu poder ofensiu. Però ahir al Camp Nou, no van fer res, o quasi res. El Barça va saber plantejar la pressió dels bascos, sobretot gràcies a un Deco tocat per una lesió, però que va fer una gran primera part.
Precissament Deco va inaugurar el marcador amb un xut sec que va rebotar a una defensa, despistant l'estirada del porter del Athlètic Club. Minuts més tard, una jugada ben trenada de Ronaldinho fent un passe a Giuly va servir perquè el francés, retrobant-se amb el gol que tenia a principi de temporada, posés el definitiu 2 a 0 al marcador.
El marcador no es va moure més, per un costat per les dues parades de Víctor Valdés deprés de dues badades defensives i de Xavi perdent pilotes perilloses, i per un altre costat per l'excessiu individualisme d'en Ronaldinho en els contraatacs.
A l'acabar el partit, deixant-nos emportar per les riuades de gent, vem anar a sopar a un frankfurt on ens vem reunir uns quants amics. Allà em vaig fotre un Frankfurt americà que està de conya, i vaig provar un Frankfurt Serrano que estava també molt bo, tot iaxò regat amb un "Franziscanen"... encara no sé com s'escriu exactament (algún dia parlaré d'aquesta deliciosa cervesa en profunditat).
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario