"Però Prenafeta ja no és a la Generalitat. Després d’una dècada manant, ha deixat la secretaria general de la Presidència dos mesos abans de la conferència de Quintà. No són només els enemics interns que li envegen el poder que li delega Pujol. Als cercles històrics del pujolisme, els rumors sobre els seus negocis incomoden. Després també hi ha la informació que des de fa uns mesos publica un equip de periodistes de La Vanguardia. Però n’hi ha més. Se sap assetjat per una investigació que ha engegat la Fiscalia de Barcelona. Una altra vegada Jiménez Villarejo. El 9 de març de 1990 dimiteix. Anuncia que deixa la política i que es passa al sector privat. No és una decisió improvisada. Fa com a mínim any i mig que el lloc del qual va sortir —l’empresa familiar de pelleteria— ha començat una expansió paradigmàtica d’aquell moment. Al règim es juga al pelotazo. Al subsistema dins del sistema, també. L’empresa familiar —Tipel— ha absorbit Geset. Era una empresa que pertanyia al pare de Marta Ferrusola i l’operació l’havia liderat un jove comercial que treballava a l’empresa dels Prenafeta: Jordi Pujol Ferrusola. Llavors Tipel renova la seva estructura i des de mitjans del 1988 tindrà dues divisions. La tradicional, dedicada a la producció de pell i adobats, i una altra de nova, Vilassar Internacional, que té com a objectiu a curt termini comprar participacions en empreses diverses i arribar a cotitzar a la borsa. Un dels executius que fitxa la propietat per impulsar la dimensió financera de l’empresa és un prometedor director general de la Generalitat. Artur Mas."
(from "El fill del xofer" by Jordi Amat, Ricard Vela)Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario