"El centre de Belfast era bulliciós, gairebé cosmopolita. Estava dominat per les mateixes cadenes de botigues (Caffè Nero, Waterstones, Kiehl’s) que trobaríeu a qualsevol altra ciutat europea petita i pròspera. Els estudis de cinema Titanic Studios s’havien fet famosos com l’indret on es rodava la sèrie de televisió Joc de trons. Hi havia fins i tot una atracció turística molt popular, el Troubles Tour, en què taxistes excombatents acompanyaven els visitants als punts calents dels pitjors anys i descodificaven els murals omnipresents que commemoraven batalles famoses, màrtirs i milicians. Tot plegat feia l’efecte que els Troubles fossin història antiga. Però la realitat era que la majoria de residents encara vivien en barris segregats per la religió i més del noranta per cent dels infants d’Irlanda del Nord continuaven anant a escoles segregades. En algunes zones de Belfast, les parades d’autobús es designaven informalment com a catòliques o protestants i la gent caminava una o dues illes de cases per evitar possibles agressions."
(from "No diguis res: Una història real de violència i memòria a Irlanda del Nord (Astrolabi Book 6) (Catalan Edition)" by Patrick Radden Keefe, Ricard Gil Giner)Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario