I have found several ranking of Top Searches of 2005. First of all, I have post three top 10 of Google, and then some more top 10 of Yahoo.
Google.com - Top Gainers of 2005
1. Myspace
2. Ares
3. Baidu
4. wikipedia
5. orkut
6. iTunes
7. Sky News
8. World of Warcraft
9. Green Day
10. Leonardo da Vinci
Google News - Top Searches in 2005
1. Janet Jackson
2. Hurricane Katrina
3. tsunami
4. xbox 360
5. Brad Pitt
6. Michael Jackson
7. American Idol
8. Britney Spears
9. Angelina Jolie
10. Harry Potter
Froogle - Top Searches in 2005
1. ipod
2. digital camera
3. mp3 player
4. ipod mini
5. psp
6. laptop
7. xbox
8. ipod shuffle
9. computer desk
10. ipod nano
Top 10 of Yahoo web
1 Britney Spears
2 50 Cent
3 Cartoon Network
4 Mariah Carey
5 Green Day
6 Jessica Simpson
7 Paris Hilton
8 Eminem
9 Ciara
10 Lindsay Lohan
Top 10 of Yahoo image
1. Jessica Simpson
2. Paris Hilton
3. Britney Spears
4. Angelina Jolie
5. Pamela Anderson
6. Jennifer Lopez
7. Hilary Duff
8. Carmen Electra
9. Anime
10. Lindsay Lohan
Top 10 of Yahoo video
1. Britney Spears
2. Anime
3. Funny Videos
4. 50 Cent
5. Jennifer Lopez
6. Shakira
7. Mariah Carey
8. Eminem
9. Lindsay Lohan
10. Jessica Simpson
sábado, diciembre 31, 2005
viernes, diciembre 30, 2005
STARmeter Top 25 for 2005
Navegant per Internet m'he trobat amb un ranking que ha confeccionat IMDb.com i que s'anomena STARmeter Top 25 for 2005. IMDb.com es publicita com la major base de dades sobre cinema del món, i la veritat és que és un bon punt de referència per buscar informació sobre pel·lícules.
Aquest és el STARmeter Top 25 for 2005 de menys a més:
25. Keanu Reeves
24. Tom Hanks
23. Kirsten Dunst
22. Eva Longoria
21. Robert De Niro
20. Vin Diesel
19. Jon Heder
18. Daniel Radcliffe
17. Rachel McAdams
16. Nicole Kidman
15. Emma Watson
14. Christian Bale
13. Scarlett Johansson
12. Jennifer Aniston
11. Orlando Bloom
10. Hilary Duff
9. Natalie Portman
8. Keira Knightley
7. Tom Cruise
6. Jessica Alba
5. Paris Hilton
4. Lindsay Lohan
3. Brad Pitt
2. Angelina Jolie
1. Johnny Depp
Aquest és el STARmeter Top 25 for 2005 de menys a més:
25. Keanu Reeves
24. Tom Hanks
23. Kirsten Dunst
22. Eva Longoria
21. Robert De Niro
20. Vin Diesel
19. Jon Heder
18. Daniel Radcliffe
17. Rachel McAdams
16. Nicole Kidman
15. Emma Watson
14. Christian Bale
13. Scarlett Johansson
12. Jennifer Aniston
11. Orlando Bloom
10. Hilary Duff
9. Natalie Portman
8. Keira Knightley
7. Tom Cruise
6. Jessica Alba
5. Paris Hilton
4. Lindsay Lohan
3. Brad Pitt
2. Angelina Jolie
1. Johnny Depp
jueves, diciembre 29, 2005
Los asesinatos de Manhattan
Hoy he acabado de leerme el libro Los asesinatos de Manhattan de Douglas Preston i Lincoln Child. Curiosamente ambos escritores invitan a sus lectores a accedes a su sitio web común PrestonChild.com.
Douglas Preston trabajó en el Museo Norteamericano de Historia Natural, en Nueva York, y es autor de libros de temática científica así como de la novela Jenny.
En colaboración con Lincoln Child ha escrito numerosas novelas: El ídolo perdido (en la cual se basó la película The Relic), Nivel 5, El relicario, El pozo de la muerte, La ciudad sagrada, Más allá del hielo y Naturaleza muerta. Entre las novelas de ambos autores vuelven a aparecer los mismos personajes, como es el caso del agente del FBI Pendergast que aparece en esta novela. El último libro de Douglas Preston y Lincoln Child es Dance of Death.
Este es el argumento de Los asesinatos de Manhattan según la contraportada de la versión que me he leído Debols!llo:
"Durante los trabajos de excavación para construir un nuevo bloque de apartamentos en Manhattan, los obreros hacen un descubrimiento espeluznante: los restos de treinta y seis personas torturadas y mutiladas, víctimas de un asesino que aterrorizó a la ciudad de Nueva York a finales del siglo XIX.
El agente especial Pendergast del FBI convence a Nora Kelly, arqueóloga del Museo de Historia Natural, de que le ayude a resolver el misterio de aquellas muertes. Pero lo que era solo una inquietante investigación histórica se convierte en la caza desesperada de un cruel asesino, cuando sobre la ciudad se abate una oleada de asesinatos casi idénticos a los de un siglo atrás.
Como más de cien años antes, Manhattan vuelve a ser víctima del pánico."
La verdad es que es un buen libro, y he disfrutado leyéndolo, aunque tengo que reconocer que el principio es muy desconcertante, porque no entiendes el interés que tiene Pendergast en el caso. Puede que me lea en un futuro The Relic, porque según he podido leer y me han comentado, es la mejor novela de Preston y Child.
Ahora he empezado a leerme un libro que tenía pendiente desde hace tiempo: Ángeles y Demonios de Dan Brawn.
Douglas Preston trabajó en el Museo Norteamericano de Historia Natural, en Nueva York, y es autor de libros de temática científica así como de la novela Jenny.
En colaboración con Lincoln Child ha escrito numerosas novelas: El ídolo perdido (en la cual se basó la película The Relic), Nivel 5, El relicario, El pozo de la muerte, La ciudad sagrada, Más allá del hielo y Naturaleza muerta. Entre las novelas de ambos autores vuelven a aparecer los mismos personajes, como es el caso del agente del FBI Pendergast que aparece en esta novela. El último libro de Douglas Preston y Lincoln Child es Dance of Death.
Este es el argumento de Los asesinatos de Manhattan según la contraportada de la versión que me he leído Debols!llo:
"Durante los trabajos de excavación para construir un nuevo bloque de apartamentos en Manhattan, los obreros hacen un descubrimiento espeluznante: los restos de treinta y seis personas torturadas y mutiladas, víctimas de un asesino que aterrorizó a la ciudad de Nueva York a finales del siglo XIX.
El agente especial Pendergast del FBI convence a Nora Kelly, arqueóloga del Museo de Historia Natural, de que le ayude a resolver el misterio de aquellas muertes. Pero lo que era solo una inquietante investigación histórica se convierte en la caza desesperada de un cruel asesino, cuando sobre la ciudad se abate una oleada de asesinatos casi idénticos a los de un siglo atrás.
Como más de cien años antes, Manhattan vuelve a ser víctima del pánico."
La verdad es que es un buen libro, y he disfrutado leyéndolo, aunque tengo que reconocer que el principio es muy desconcertante, porque no entiendes el interés que tiene Pendergast en el caso. Puede que me lea en un futuro The Relic, porque según he podido leer y me han comentado, es la mejor novela de Preston y Child.
Ahora he empezado a leerme un libro que tenía pendiente desde hace tiempo: Ángeles y Demonios de Dan Brawn.
miércoles, diciembre 28, 2005
El Secreto de los Hermanos Grimm
El otro día vi en DVD El Secreto de los Hermanos Grimm. La película trata de dos hermanos, los hermanos Grimm, que se dedican a estafar a gente de pueblo en pueblo haciendo ver que pueden solucionar temas de brujería extraídos de cuentos y leyendas que van recopilando.
El reparto de El Secreto de los Hermanos Grimm lo integran Matt Damon y Heath Ledger, Peter Stormare, Jonathan Pryce, Laura Greenwood, Lena Headey que hace de la guapa heroina de la peli y Monica Bellucci.
El film en sí no es que sea muy bueno, almenos a mi me ha parecido demasiado fantasioso y con una mezcla un tanto infumable de cuentos. Como mucho le pongo un aprobado justo, aunque a la gente en general le ha gustado.
El reparto de El Secreto de los Hermanos Grimm lo integran Matt Damon y Heath Ledger, Peter Stormare, Jonathan Pryce, Laura Greenwood, Lena Headey que hace de la guapa heroina de la peli y Monica Bellucci.
El film en sí no es que sea muy bueno, almenos a mi me ha parecido demasiado fantasioso y con una mezcla un tanto infumable de cuentos. Como mucho le pongo un aprobado justo, aunque a la gente en general le ha gustado.
martes, diciembre 27, 2005
¿Menjar en excés?
Durant aquestes festes de Nadal, totes les celebracions es celebren al voltant d'una taula amb molta teca. Primer comencem amb la Nit Bona o Nochebuena, la nit prèvia al 25 de Desembre que és Nadal, en la que ja fas un sopar important. A part nosaltres aquest mateix dia 24 vem fer una fideuà important.
El Nadal es dia de sopa de galets amb carn i gall, tot i que ja amb l'aperitiu incial i els turrons pots atipar-te a base de bé. El dia després, el 26 de Desembre, és Sant Esteve, dia en el que plat típic són els canelons. Això sí els canelons venen precedits per un important pica-pica, i després amb tall rodó.
Així doncs avui he decidit pesar-me, i he comprobat que tampoc m'he engreixat pas:
I és que ara em queda la celebració de Fi d'Any, o també anomenada Nit Vella, en la que es fa un sopar important, i el dia següent amb el dinar d'Any Nou puc quedar ben tip!
El Nadal es dia de sopa de galets amb carn i gall, tot i que ja amb l'aperitiu incial i els turrons pots atipar-te a base de bé. El dia després, el 26 de Desembre, és Sant Esteve, dia en el que plat típic són els canelons. Això sí els canelons venen precedits per un important pica-pica, i després amb tall rodó.
Així doncs avui he decidit pesar-me, i he comprobat que tampoc m'he engreixat pas:
I és que ara em queda la celebració de Fi d'Any, o també anomenada Nit Vella, en la que es fa un sopar important, i el dia següent amb el dinar d'Any Nou puc quedar ben tip!
lunes, diciembre 26, 2005
HP PSC 2355
L'altre regal teckie que he fet aquest Nadal ha estat una impresora Hewlett-Packard model HP PSC2355. A la caixa, a part del logo "hp invent", fa referència a les capacitats que té amb un "All-in-One Printer, Scanner, Copier" i "So easy to use - quick colour copies, fun photo editing and great results:
Aquesta impresora té una velocitat d'impressió de 23 pàgines per minut en blanc i negre, mentre que amb color és capaç d'imprimir-e 18 per minut. Al ser multifunció pot escanejar fulls amb una resolució de fins a 1200x4800 dpi. A més té la capacitat de fer còpies com si fós una fotocopiadora. La veritat és que el disseny d'aquesta impresora està molt aconseguit:
Una de les proves que he fet amb la impresora ha estat posar una tarjeta de memòria SD directament al lector de tarjetes que incorpora la impresora a la part inferior esquerra, i mitjançant el display superior escollir una de les fotografies, i prémer el botó imprimir. El resultat ha estat fantàstic, i això que he imprés aquesta fotografia en color sobre un DIN-A-4.
Aquesta impresora té una velocitat d'impressió de 23 pàgines per minut en blanc i negre, mentre que amb color és capaç d'imprimir-e 18 per minut. Al ser multifunció pot escanejar fulls amb una resolució de fins a 1200x4800 dpi. A més té la capacitat de fer còpies com si fós una fotocopiadora. La veritat és que el disseny d'aquesta impresora està molt aconseguit:
Una de les proves que he fet amb la impresora ha estat posar una tarjeta de memòria SD directament al lector de tarjetes que incorpora la impresora a la part inferior esquerra, i mitjançant el display superior escollir una de les fotografies, i prémer el botó imprimir. El resultat ha estat fantàstic, i això que he imprés aquesta fotografia en color sobre un DIN-A-4.
domingo, diciembre 25, 2005
iPod nano
Fa uns dies em vaig passar hores buscant per Barcelona un regal, un iPod nano. No hi va haver manera, i això que vaig visitar cadascuna de les botigues informàtiques més representatives i on Apple és un referent. Doncs res de res, la resposta era sempre la mateixa: "Després de festes". Però jo necessitava la iPod nano per regalar-la per Nadal.
Jo em preguntava com podia ser que Apple no hagués millorat el seu sistema de distribució, ja que si no hi havia stock en les tendes, segur que perdia gran quantitat de vendes que es fan ara de forma més o menys impulsiva per regalar per Pare Noel o per Reis. I és que almenys amb la iPod, jo m'hava trobat altres persones que es trobaven amb la mateixa resposta del dependent de la tenda dient que tenien les existències exhaurides. ¿Quan ho pensa solventar això Apple?
Bé doncs dies després, anava jo a una tenda d'electrònica per un altra tema, quan al sortir vec a l'aparador una iPod nano. Llavors em dic, deixa'm preguntar no fós cas que en tinguessin, però sabent que el més segur és que em diguessin que els tenien esgotats. Doncs bé, el tio que m'atenia em diu que sí, que tenen en blanc el iPod nano de 4GB, així que vaig dir: "posa-me'l!".
Així doncs avui he pogut fer un molt bon regal Designed in Califormia by Apple. Quin disseny més aconseguit, quina virgueria, la iPod nano és una xulada!
Jo em preguntava com podia ser que Apple no hagués millorat el seu sistema de distribució, ja que si no hi havia stock en les tendes, segur que perdia gran quantitat de vendes que es fan ara de forma més o menys impulsiva per regalar per Pare Noel o per Reis. I és que almenys amb la iPod, jo m'hava trobat altres persones que es trobaven amb la mateixa resposta del dependent de la tenda dient que tenien les existències exhaurides. ¿Quan ho pensa solventar això Apple?
Bé doncs dies després, anava jo a una tenda d'electrònica per un altra tema, quan al sortir vec a l'aparador una iPod nano. Llavors em dic, deixa'm preguntar no fós cas que en tinguessin, però sabent que el més segur és que em diguessin que els tenien esgotats. Doncs bé, el tio que m'atenia em diu que sí, que tenen en blanc el iPod nano de 4GB, així que vaig dir: "posa-me'l!".
Així doncs avui he pogut fer un molt bon regal Designed in Califormia by Apple. Quin disseny més aconseguit, quina virgueria, la iPod nano és una xulada!
sábado, diciembre 24, 2005
Saw II
Fa dies ens vem quedar amb les ganes de veure Saw II. Va ser aquell dia en el que finalment vem veure Oliver Twist. Aquest cop hem agafat les entrades anticipades, com ho acostumem a fer per Internet, i hem fet cap al cine.
Per veure Saw II està clar que has d'haver vist la primera, ja que en cas contrari pots anar una mica perdut a la peli. He mirat i la primera no fa tant que la vaig veure, concretament vaig veure Saw el 24 de Març del 2005 perquè vaig escriure un post.
Saw II no és tant bona com la primera, segurament perquè la primera part té bona dosi de sorpresa i d'originalitat. En canvi la segona part és més previsible, es nota que és una seqüela que pot esdevenir més llarga, però tot i així és força entretinguda. Això sí, abstenir-se la gent que sigui propensa a marejar-se o que li tingui cosa a veure sang o talls.
El film Saw II està dirigit per Darren Lynn Bousman, i que també és el guiónista de la película juntament amb Leigh Whannell. Curiosament Leight Whannell també fa d'actor a Saw II, és el policia juntament amb la guapa Dina Meyer (coneguda per Beverly Hills 90210), i altres actors com Shawnee Smith, Donnie Wahlberg, Tobin Bell, Frankie G i Glenn Plummer.
La pel·lícula reprén el fil de la primera, aprofitant el sistema de proves de la primera part, tot i que com comentava, sense haver aquell punt de sorpresa i originalitat de Saw. Tot i així és un film recomanable per tots als qui els hi va agradar la primera, per poder passar una bona estona sempre i quan no t'afecti la sang, i per poder gaudir dels reptes tant bèsties que es plantegen a la peli com aquest:
Per veure Saw II està clar que has d'haver vist la primera, ja que en cas contrari pots anar una mica perdut a la peli. He mirat i la primera no fa tant que la vaig veure, concretament vaig veure Saw el 24 de Març del 2005 perquè vaig escriure un post.
Saw II no és tant bona com la primera, segurament perquè la primera part té bona dosi de sorpresa i d'originalitat. En canvi la segona part és més previsible, es nota que és una seqüela que pot esdevenir més llarga, però tot i així és força entretinguda. Això sí, abstenir-se la gent que sigui propensa a marejar-se o que li tingui cosa a veure sang o talls.
El film Saw II està dirigit per Darren Lynn Bousman, i que també és el guiónista de la película juntament amb Leigh Whannell. Curiosament Leight Whannell també fa d'actor a Saw II, és el policia juntament amb la guapa Dina Meyer (coneguda per Beverly Hills 90210), i altres actors com Shawnee Smith, Donnie Wahlberg, Tobin Bell, Frankie G i Glenn Plummer.
La pel·lícula reprén el fil de la primera, aprofitant el sistema de proves de la primera part, tot i que com comentava, sense haver aquell punt de sorpresa i originalitat de Saw. Tot i així és un film recomanable per tots als qui els hi va agradar la primera, per poder passar una bona estona sempre i quan no t'afecti la sang, i per poder gaudir dels reptes tant bèsties que es plantegen a la peli com aquest:
viernes, diciembre 23, 2005
iPod Ring
It seems incredible, but I have found a post that tells about some guy has proposed to his girlfriend via iPod nano. The tittle of the post is: "Rings you can return but an iPod is forever!". This is the look of an iPod nano with "Will yo marry me?":
The blog is "geek i 4 the tech guy (or girl)" (keeping you up to date with all the latest cool news, gadgets, tech info and anything else that blows my skirt up). The man who written this blog is the guy who has proposed to his friend to get married!
The last sentence of this post is very cool: "Love is in the air and wonderful music and pictures are on the nano"
The blog is "geek i 4 the tech guy (or girl)" (keeping you up to date with all the latest cool news, gadgets, tech info and anything else that blows my skirt up). The man who written this blog is the guy who has proposed to his friend to get married!
The last sentence of this post is very cool: "Love is in the air and wonderful music and pictures are on the nano"
jueves, diciembre 22, 2005
Tekken 5
He rebut un pre-regal de Nadal i Reis. Concretament es tracta d'un joc de PlayStation2 anomenat Tekken 5 de la casa japonesa Namco:
Jo havia jugat a les versions de Tekken inicials, crec que les tres primeres, i la veritat és que estaven força bé. Però sempre que penso en un joc de lluita com aquest, em ve a la memòria el mític Street Fighter 2 de SuperNintendo.
Haig de reconèixer que encara no he tingut temps de provar-lo, però segur que faré unes quantes partides fotent patades i cops de puny a dojo.
Jo havia jugat a les versions de Tekken inicials, crec que les tres primeres, i la veritat és que estaven força bé. Però sempre que penso en un joc de lluita com aquest, em ve a la memòria el mític Street Fighter 2 de SuperNintendo.
Haig de reconèixer que encara no he tingut temps de provar-lo, però segur que faré unes quantes partides fotent patades i cops de puny a dojo.
miércoles, diciembre 21, 2005
martes, diciembre 20, 2005
Un dia qualsevol
Com qualsevol dia feiner, m'aixeco, esmorzo, em dutxo, faig carabana amb el cotxe per anar a treballar, em passo tot el dia currant, i quan surto... i ja tinc lliure per fer el que vulgui, ja es de nit i em toca fer la maleida carabana de retorn a casa.
L'únic que em fa passar les carabanes o oblidar que estic perdent el temps, és escoltar el darrer disc de Franz Ferdinand "You Could Have it so Much Better", que per cert demà fan un concert a Barcelona i fins al darrer moment no sé si aniré.
Quan hi arribes estas cansat, sense ganes de fer gaire mes que llegir el diari per sobre, fer zapping a la tele i si hi ha sort veure alguna serie o llegir algun llibre. He de canviar aquests habits de dilluns a dijous, o és el que toca?
Ara m'estic llegint el llibre de Los Asesinatos de Manhattan. Quan me l'acabi ja penjaré un post al respecte.
De séries de televisió, intento no enganxar-me massa, però m'agrada CSI Miami, amb el crack del Horatio, i Sin Rastro amb el crack del V3.
L'únic que em fa passar les carabanes o oblidar que estic perdent el temps, és escoltar el darrer disc de Franz Ferdinand "You Could Have it so Much Better", que per cert demà fan un concert a Barcelona i fins al darrer moment no sé si aniré.
Quan hi arribes estas cansat, sense ganes de fer gaire mes que llegir el diari per sobre, fer zapping a la tele i si hi ha sort veure alguna serie o llegir algun llibre. He de canviar aquests habits de dilluns a dijous, o és el que toca?
Ara m'estic llegint el llibre de Los Asesinatos de Manhattan. Quan me l'acabi ja penjaré un post al respecte.
De séries de televisió, intento no enganxar-me massa, però m'agrada CSI Miami, amb el crack del Horatio, i Sin Rastro amb el crack del V3.
lunes, diciembre 19, 2005
Restore an iPod
Un amic em va enviar el link del blog de Vicent Partal perquè em llegís el que explicava sobre un problema amb la iPod. El blog de Vicent Partal, que per cert està molt bé, es titula Mails per a Hipàtia - Bloc intermitent de Vicent Partal.
Doncs bé el problema és que ell tenia el iPod trencat ja que havia deixat de funcionar-li. Va decidir anar-se'n cap a la tenda on l'havia comprat, K-tuin, però resulta que allà li diuen que no li poden reparar el disc dur. A sobre feia dues setmanes que li havia vençut la garantia, i l'única solució del servei tècnic de K-tuin era que se'n comprés un altre iPod.
El Vicent Partal, segons explica en el seu blog, estava indignat, i decideix "arramengar-se" i aconsegueix veure el disc dur de la iPod mitjançant una eina de reparació. Mitjançant una eina anomenada Disk Utility aconsegueix recuperar el disc de la iPod, això sí esborrant el volum amb l'opció Zero Out Data i tornant a carregar les cançons des de l'iTunes. Per finalitzar amb la restauració en Vicent utilitza l'opció Restore de la iPod Updater i la iPod li funciona a la perfecció... el Vicent a triomfat!
Espero no trobar-me mai en aquest tràngol amb la meva iPod, però va bé saber aquests trucs per si mai em passa...
Doncs bé el problema és que ell tenia el iPod trencat ja que havia deixat de funcionar-li. Va decidir anar-se'n cap a la tenda on l'havia comprat, K-tuin, però resulta que allà li diuen que no li poden reparar el disc dur. A sobre feia dues setmanes que li havia vençut la garantia, i l'única solució del servei tècnic de K-tuin era que se'n comprés un altre iPod.
El Vicent Partal, segons explica en el seu blog, estava indignat, i decideix "arramengar-se" i aconsegueix veure el disc dur de la iPod mitjançant una eina de reparació. Mitjançant una eina anomenada Disk Utility aconsegueix recuperar el disc de la iPod, això sí esborrant el volum amb l'opció Zero Out Data i tornant a carregar les cançons des de l'iTunes. Per finalitzar amb la restauració en Vicent utilitza l'opció Restore de la iPod Updater i la iPod li funciona a la perfecció... el Vicent a triomfat!
Espero no trobar-me mai en aquest tràngol amb la meva iPod, però va bé saber aquests trucs per si mai em passa...
domingo, diciembre 18, 2005
King Kong
Avui he anat a veure King Kong, la versió de tres hores i mitja amb descans de 10 minuts inclós que ha fet Peter Jackson. Segons ha expressat el director, aquesta és la pel·lícula per la qual va voler fer-se director, i la raó per la qual ha fet altres films, per poder embutxacar-se diners i fer-se un nom per així poder fer una nova versió del clàssic.
La pel·lícula de King Kong em va sorprendre molt positivament, crec que és un troç de peli! Haig de reconèixer que em van advertir de que era llarga i que possiblement la primera part se'm faria pesada, però en canvi vaig disfrutar de cada moment del film. És un film molt recomanable tot i que sabem de sobres la seva trama.
El personatge de Ann Farrow, la noia protagonista del film, va ser interpretat per Fay Wray en la versió de King Kong de 1933, dirigida per Merian C.Cooper i Ernest B.Schoedsack, segons diuen els experts la millor versió tot i que els recursos tècnics no van ser els addients:
La versió de King Kong de 1976, dirigida per John Guillermin, va ser un tant fluixeta. Però tenia a una guapa protagonista fent de Dwan, a Jessica Lange:
Després va haver una versió en el 1986 anomenada King Kong Lives, que va passa sense pena ni glòria, i que venia a sr una segona part de la versió de 1976, dirigida també per John Guillermin.
La noia protagonista del film en aquesta nova versió de King Kong del 2005 dirigida per Peter Jackson és Naomi Watts:
El reste d'actors que protagonitzen King Kong són Jack Black al qui acostumem a veure en comèdies, Adrien Brody molt conegut pel seu paper a El Pianista, Thomas Kretschmann, Colin Hanks, Andy Serkis molt conegut pel seu paper de Gollum i que fa el peper de Lumpy a part de fer els moviments del King Kong, Evan Parke i Jamie Bell conegut pel seu paer protagonista a Billy Elliot.
La pel·lícula de King Kong em va sorprendre molt positivament, crec que és un troç de peli! Haig de reconèixer que em van advertir de que era llarga i que possiblement la primera part se'm faria pesada, però en canvi vaig disfrutar de cada moment del film. És un film molt recomanable tot i que sabem de sobres la seva trama.
El personatge de Ann Farrow, la noia protagonista del film, va ser interpretat per Fay Wray en la versió de King Kong de 1933, dirigida per Merian C.Cooper i Ernest B.Schoedsack, segons diuen els experts la millor versió tot i que els recursos tècnics no van ser els addients:
La versió de King Kong de 1976, dirigida per John Guillermin, va ser un tant fluixeta. Però tenia a una guapa protagonista fent de Dwan, a Jessica Lange:
Després va haver una versió en el 1986 anomenada King Kong Lives, que va passa sense pena ni glòria, i que venia a sr una segona part de la versió de 1976, dirigida també per John Guillermin.
La noia protagonista del film en aquesta nova versió de King Kong del 2005 dirigida per Peter Jackson és Naomi Watts:
El reste d'actors que protagonitzen King Kong són Jack Black al qui acostumem a veure en comèdies, Adrien Brody molt conegut pel seu paper a El Pianista, Thomas Kretschmann, Colin Hanks, Andy Serkis molt conegut pel seu paper de Gollum i que fa el peper de Lumpy a part de fer els moviments del King Kong, Evan Parke i Jamie Bell conegut pel seu paer protagonista a Billy Elliot.
sábado, diciembre 17, 2005
Jessica Alba
Vi por primera vez a Jessica Alba en las promociones de Los 4 Fantásticos, y después en Sin City. Puede que no se caracterice por ser una gran actriz, pero hay que reconocer que está muy bien:
Jessica Marie Alba nació el 28 de Abril de 1981 en Ponoma (California - USA), con lo que tiene ahora 24 años. Es hija de un ex-piloto de avión del ejército americano de origen mejicano, y de su madre de origen francés y danés. Aunque nació en California, creció en Biloxi (Mississipi) y luego en Del Río (Texas).
Hasta la fecha Jessica Alba ha intervenido como actriz en las siguientes películas y series de televisión:
Into the Blue (2005)
Fantastic Four (2005)
Sin City (2005)
Honey (2003/I)
The Sleeping Dictionary (2003)
Dark Angel (2000) TV Series
Dark Angel (2000)
Paranoid (2000/I)
Idle Hands (1999)
Never Been Kissed (1999)
P.U.N.K.S. (1999)
Too Soon for Jeff (1996) (TV)"Flipper" (1995) TV Series
Venus Rising (1995)Camp Nowhere (1994)
Jessica Marie Alba nació el 28 de Abril de 1981 en Ponoma (California - USA), con lo que tiene ahora 24 años. Es hija de un ex-piloto de avión del ejército americano de origen mejicano, y de su madre de origen francés y danés. Aunque nació en California, creció en Biloxi (Mississipi) y luego en Del Río (Texas).
Hasta la fecha Jessica Alba ha intervenido como actriz en las siguientes películas y series de televisión:
Into the Blue (2005)
Fantastic Four (2005)
Sin City (2005)
Honey (2003/I)
The Sleeping Dictionary (2003)
Dark Angel (2000) TV Series
Dark Angel (2000)
Paranoid (2000/I)
Idle Hands (1999)
Never Been Kissed (1999)
P.U.N.K.S. (1999)
Too Soon for Jeff (1996) (TV)"Flipper" (1995) TV Series
Venus Rising (1995)Camp Nowhere (1994)
viernes, diciembre 16, 2005
Sorteig Champions
Si la FIFA fa poc va fer el Sorteig del Mundial d'Alemanya 2006, avui divendres la UEFA ha sortejat els emperallament dels vuitens de final de la UEFA Champions League. Els emparallaments pels 8ens han estat aquests:
Chelsea - Barcelona
Real Madrid - Arsenal
Werder Bremen - Juventus
Bayern Múnich - Milan
PSV Eindhoven - Olympique de Lyón
Ajax - Inter de Milán
Benfica - Liverpool
Glasgow Rangers - Vila-real
Curiosament al Barça li toca el mateix equip de l'any passat, el Chelsea de Mourinho que ens va eliminar amb polèmica. Recordem el gol en pròpia porta de Belletti a l'anada, i a la tornada la falta de Carvalho i el gol de Terry de córner. Tot i això el Chelsea no va ser capaç ni d'arribar a la final de la Champions de l'anya passat. Així doncs ara a veure si al mes de Febrer el Barça segueix en tan bona ratxa com ara i podem batre als líders de la Premier League.
El Chelsea d'aquesta temporada 2005-2006 ha canviat respecte el de la temporada passada per les baixes de Crespo i Tiago, i per les incorporacions de Wright-Phillips i Essien. Així doncs és un equip encara més perillós, tot i mancar-li un davanter d'àrea.
Pel que fa al Madrid li ha tocat un rival menys complicat, pel seu estat de forma i perquè no tenen la mateixa fortalesa defensiva del Chelsea. Es tracta de l'Arsenal, que sense Vieira, trcata de seguir a Europa amb nous jugadors a la titularitat com Cesc, Van Persie i Reyes, mentre tenen a Tierry Henry com a màxim perill ofensiu.
La resta d'emparallements són força atractius, tot i que crec que els equips més fluixos són Glasgow Rangers, Benfica i Ajax d'Amsterdam. Així doncs al Vila-real li ha tocat un rival assequible.
Chelsea - Barcelona
Real Madrid - Arsenal
Werder Bremen - Juventus
Bayern Múnich - Milan
PSV Eindhoven - Olympique de Lyón
Ajax - Inter de Milán
Benfica - Liverpool
Glasgow Rangers - Vila-real
Curiosament al Barça li toca el mateix equip de l'any passat, el Chelsea de Mourinho que ens va eliminar amb polèmica. Recordem el gol en pròpia porta de Belletti a l'anada, i a la tornada la falta de Carvalho i el gol de Terry de córner. Tot i això el Chelsea no va ser capaç ni d'arribar a la final de la Champions de l'anya passat. Així doncs ara a veure si al mes de Febrer el Barça segueix en tan bona ratxa com ara i podem batre als líders de la Premier League.
El Chelsea d'aquesta temporada 2005-2006 ha canviat respecte el de la temporada passada per les baixes de Crespo i Tiago, i per les incorporacions de Wright-Phillips i Essien. Així doncs és un equip encara més perillós, tot i mancar-li un davanter d'àrea.
Pel que fa al Madrid li ha tocat un rival menys complicat, pel seu estat de forma i perquè no tenen la mateixa fortalesa defensiva del Chelsea. Es tracta de l'Arsenal, que sense Vieira, trcata de seguir a Europa amb nous jugadors a la titularitat com Cesc, Van Persie i Reyes, mentre tenen a Tierry Henry com a màxim perill ofensiu.
La resta d'emparallements són força atractius, tot i que crec que els equips més fluixos són Glasgow Rangers, Benfica i Ajax d'Amsterdam. Així doncs al Vila-real li ha tocat un rival assequible.
jueves, diciembre 15, 2005
Best Photos 2005
Each year Time magazine publishes The Best Photos of the Year 2005. About this issue, I have selected the following photographs from total of 24 that you can view at Time online website:
Fire and Water - One storm had passed, but the stately homes and mansions of New Orleans' Garden District had another to contend with on the Sunday after Katrina struck. Blazes raged through the neighborhood, allegedly set by boat-borne looters.
Photo by Thomas Dworzak (Magnum for Time)
God's Wrath - After the earthquake, eight men paused for evening prayers on the fractures remains of the roof of the main mosque in Balakot. The 7,6-magnitude quake flattened nearly every building in the town.
Photo by David Guttenfelder (AP)
France On Fire - Anger simmering in poor suburbs of Paris and other cities exploded in three weeks of riots, as youths, like these in Aulnay-sous-Bois, torched cars and buildings.
Photo by Eric Travers / Pascal Le Floch (Sipa)
Fire and Water - One storm had passed, but the stately homes and mansions of New Orleans' Garden District had another to contend with on the Sunday after Katrina struck. Blazes raged through the neighborhood, allegedly set by boat-borne looters.
Photo by Thomas Dworzak (Magnum for Time)
God's Wrath - After the earthquake, eight men paused for evening prayers on the fractures remains of the roof of the main mosque in Balakot. The 7,6-magnitude quake flattened nearly every building in the town.
Photo by David Guttenfelder (AP)
France On Fire - Anger simmering in poor suburbs of Paris and other cities exploded in three weeks of riots, as youths, like these in Aulnay-sous-Bois, torched cars and buildings.
Photo by Eric Travers / Pascal Le Floch (Sipa)
miércoles, diciembre 14, 2005
Calendari Pirelli 2006
Com cada any, arriba el Calendari Pirelli amb unes fotos molt artístiques, però el que és més interessant, amb unes noies que estàn molt bones!
En el Calendari Pirelli 2006 trobem a Kate Moss, Jennifer Lopez, Gisele Bundchen, Guinevere Van Seenus, Natalia Vodianova i Karen Elson.
Buscant aquestes fotos que postejo, m'he topat en una web força interessant on han inclós els millors calendaris i recopilacions de fotos que han sortit publicades. La web es diu GorillaMask's Celebrity Spank Bank.
En el Calendari Pirelli 2006 trobem a Kate Moss, Jennifer Lopez, Gisele Bundchen, Guinevere Van Seenus, Natalia Vodianova i Karen Elson.
Buscant aquestes fotos que postejo, m'he topat en una web força interessant on han inclós els millors calendaris i recopilacions de fotos que han sortit publicades. La web es diu GorillaMask's Celebrity Spank Bank.
martes, diciembre 13, 2005
BrainyQuote
With the web clips that appear recently in Gmail, I have discovered an interesting web called BrainyQuote. That website contains a lot of sentences, called quotes, that were said by fomous people. For instance, the following sentence is a Alfred Hitchcock Quote:
"A good film is when the price of the dinner, the theatre admission and the babysitter were worth it" by Alfred Hitchcock.
That website contains some kind of advertisement to popularize BrainyQuote:Add the "Quote of the Day" to Your Site or Blog - it's Easy!. I have followed that link and I could say Yes, it's easy to add some quote in a website or blog. Only it's necessary add the follwing JavaScript:
SCRIPT
TYPE="text/javascript"
SRC="http://www.brainyquote.com/link/quotebr.js"
/SCRIPT
"A good film is when the price of the dinner, the theatre admission and the babysitter were worth it" by Alfred Hitchcock.
That website contains some kind of advertisement to popularize BrainyQuote:Add the "Quote of the Day" to Your Site or Blog - it's Easy!. I have followed that link and I could say Yes, it's easy to add some quote in a website or blog. Only it's necessary add the follwing JavaScript:
SCRIPT
TYPE="text/javascript"
SRC="http://www.brainyquote.com/link/quotebr.js"
/SCRIPT
lunes, diciembre 12, 2005
Ejecutivo Agresivo
El otro día vi la película Ejecutivo Agresivo, y pasé un buen rato riendo aunque las putaditas que le hacen al pobre protagonista...
El título original del film es Anger Management, está dirigido por Peter Seagal, y está protagonizado por Adam Sandler, Jack Nicholson, Marisa Tomei, Luis Guzmán, Jonathan Loughran, Krista Allen. y un pequeño papel de prostituta de Woody Harrelson.
La sinopsis del film Ejecutivo Agresivo según La Butaca es:
"Tras un malentendido que se sale de control a bordo de un avión, el afable Dave Buznik (Adam Sandler) es obligado por el juez Daniels (Lynne Thigpen) a asistir a la terapia del Doctor Buddy Rydell (Jack Nicholson), cuya consulta está repleta de personas excéntricas e inestables. La terapia abrasiva y poco ortodoxa de Buddy se basa en la confrontación y Dave se siente desconcertado por ella. Entonces, tras otro contratiempo, el juez Daniels ordena a Dave avanzar en la terapia o dará con sus huesos en la cárcel. Así que Buddy se dedica a Dave para ayudarle a derrotar a sus demonios interiores. El propio Buddy no tiene conflictos interiores ya que desarrolla la terapia a cada mo-mento, lo que incluye hacer comentarios lascivos de la novia de Dave, Linda (Marisa Tomei), y acosar a Dave para confrontar cada leve contratiempo, pasado o presente. Pero al final Buddy va demasiado lejos y Dave debe decidir si meterse dentro de un caparazón o bien levantarse por sus propios medios. ¿Puede ser que ese tratamiento confuso y contradictorio de Buddy fuese lo que necesitaba?"
El título original del film es Anger Management, está dirigido por Peter Seagal, y está protagonizado por Adam Sandler, Jack Nicholson, Marisa Tomei, Luis Guzmán, Jonathan Loughran, Krista Allen. y un pequeño papel de prostituta de Woody Harrelson.
La sinopsis del film Ejecutivo Agresivo según La Butaca es:
"Tras un malentendido que se sale de control a bordo de un avión, el afable Dave Buznik (Adam Sandler) es obligado por el juez Daniels (Lynne Thigpen) a asistir a la terapia del Doctor Buddy Rydell (Jack Nicholson), cuya consulta está repleta de personas excéntricas e inestables. La terapia abrasiva y poco ortodoxa de Buddy se basa en la confrontación y Dave se siente desconcertado por ella. Entonces, tras otro contratiempo, el juez Daniels ordena a Dave avanzar en la terapia o dará con sus huesos en la cárcel. Así que Buddy se dedica a Dave para ayudarle a derrotar a sus demonios interiores. El propio Buddy no tiene conflictos interiores ya que desarrolla la terapia a cada mo-mento, lo que incluye hacer comentarios lascivos de la novia de Dave, Linda (Marisa Tomei), y acosar a Dave para confrontar cada leve contratiempo, pasado o presente. Pero al final Buddy va demasiado lejos y Dave debe decidir si meterse dentro de un caparazón o bien levantarse por sus propios medios. ¿Puede ser que ese tratamiento confuso y contradictorio de Buddy fuese lo que necesitaba?"
domingo, diciembre 11, 2005
Récord de Robbie Williams
Robbie Wiliams ha batut un rècord fa pocs dies. Coincidint amb el seu nou disc anomenat "Intensive Care", ha planejat una ambiciosa gira de concerts a nivell mundial. Doncs bé, Robbie Williams va vendre en un sol dia 1,6 milions d'entrades per als concerts de la seva gira, esgotant les entrades en concerts com els previstos a Buenos Aires.
Aquesta xifra ha fet mereixedor a Robbie Williams d'entrar en el llibre del rércords, superant el grup N'Sync que des de l'any 2000 tenien el récord, al vendre 1 milió d'entrades en 24 hores per al tour "No Strings Attached" que van realitzar en els Estats Units.
Segons he pogut veure a la Robbie Williams' Shop, el cartell de Sold Out en els concerts que donarà l'any que ve Robbie Wiliams ja està penjat per als dos concerts al Koning Boudewijn Stadium de Brusseles, per als 4 de l'Arena d'Amsterdam, pel del Parc dels Princeps de Paris, per als 2 a l'Ullevi de Gothenburg, per als 2 del Parken de Copenhagen, per als 2 en el Festwiese Ostragehege de Desden, els dos en el Trab-Arena Bahrenfeld d'Hamburg, els tres en el Olympicstadion de Munich, els 2 en el Janhwiese am RheinEnergieStadion de Köln i en el mateix Hockenheimring de Hockenheim.
Recordo que quan vaig estar fa poc a Berlin em va sobtar veure tanta propaganda d'uns concerts en el mes de Juliol, dels que per cert ja s'han venut totes les localitats pel 27 i 28 de Juliol en el Olympicsstadion.
També cal destacar que ja ha exhaurit les entrades pels dos concerts en l'Ernst Happel Stadium de Vienna, els 2 del Stade de Suisse de Berna, els dos de Glasgow en el Hamden Park, l'únic concert de Budapest en el Nepstadion i el de Milan a San Siro. A UK també hi ha penjat el Sold Out en els dos concerts de Setembre al Roundhay de Leeds, i els ni més ni menys que 5 que farà en el Wembley Stadium de London.
És curiós que en aquesta gira de Robbie Wiliams anomenada TOUR 2006, i que està protagonitzada per T-Mobile i Sony-Ericsson, no s'hagi previst cap concert a Barcelona. Tot i això, Robbie Wiliams sí que va estar a Barcelona invitat pel programa del Buenafuente, però de momemnt desconec si finalment passarà pel nostre país. És curiós com un component de Take That ha arribat a triomfar tant i fins i tot arrasar en quant a tickets de concert es refereix.
Per cert, les cançons del nou album Intensive Care es poden escoltar a la webWhat's Your Future.
Aquesta xifra ha fet mereixedor a Robbie Williams d'entrar en el llibre del rércords, superant el grup N'Sync que des de l'any 2000 tenien el récord, al vendre 1 milió d'entrades en 24 hores per al tour "No Strings Attached" que van realitzar en els Estats Units.
Segons he pogut veure a la Robbie Williams' Shop, el cartell de Sold Out en els concerts que donarà l'any que ve Robbie Wiliams ja està penjat per als dos concerts al Koning Boudewijn Stadium de Brusseles, per als 4 de l'Arena d'Amsterdam, pel del Parc dels Princeps de Paris, per als 2 a l'Ullevi de Gothenburg, per als 2 del Parken de Copenhagen, per als 2 en el Festwiese Ostragehege de Desden, els dos en el Trab-Arena Bahrenfeld d'Hamburg, els tres en el Olympicstadion de Munich, els 2 en el Janhwiese am RheinEnergieStadion de Köln i en el mateix Hockenheimring de Hockenheim.
Recordo que quan vaig estar fa poc a Berlin em va sobtar veure tanta propaganda d'uns concerts en el mes de Juliol, dels que per cert ja s'han venut totes les localitats pel 27 i 28 de Juliol en el Olympicsstadion.
També cal destacar que ja ha exhaurit les entrades pels dos concerts en l'Ernst Happel Stadium de Vienna, els 2 del Stade de Suisse de Berna, els dos de Glasgow en el Hamden Park, l'únic concert de Budapest en el Nepstadion i el de Milan a San Siro. A UK també hi ha penjat el Sold Out en els dos concerts de Setembre al Roundhay de Leeds, i els ni més ni menys que 5 que farà en el Wembley Stadium de London.
És curiós que en aquesta gira de Robbie Wiliams anomenada TOUR 2006, i que està protagonitzada per T-Mobile i Sony-Ericsson, no s'hagi previst cap concert a Barcelona. Tot i això, Robbie Wiliams sí que va estar a Barcelona invitat pel programa del Buenafuente, però de momemnt desconec si finalment passarà pel nostre país. És curiós com un component de Take That ha arribat a triomfar tant i fins i tot arrasar en quant a tickets de concert es refereix.
Per cert, les cançons del nou album Intensive Care es poden escoltar a la webWhat's Your Future.
sábado, diciembre 10, 2005
Oliver Twist
L'altre dia anava amb uns amics cap al cine a veure Saw 2, però un cop vem ser-hi no quedaven bones localitats, només primeres files. Així doncs que vem optar per veure una altra pel·lícula, Oliver Twist, tot i que acabava de començar.
Aquesta versió d'Oliver Twist que ha dirigit Roman Polanski tracta de ser molt fidel a la novela original de Charles Dickens, i des del meu punt de vista ho aconsegueix, tan a nivell de la història com de l'ambientació que està molt aconseguida.
El film Oliver Twist està protagonitzat per Barney Clarck que interpreta a Oliver Twist, per Ben Kingsley molt ben caracteritzat fent de Fagin, i per Leanne Rowe, Mark Strong, Jamie Foreman i Harry Eden.
La pel·lícula en sí no és cap maravella, tot i que està molt ben feta i de que és entretinguda, però potser perquè la història és tristà no puc dir que m'hagi agradat molt.
Aquesta versió d'Oliver Twist que ha dirigit Roman Polanski tracta de ser molt fidel a la novela original de Charles Dickens, i des del meu punt de vista ho aconsegueix, tan a nivell de la història com de l'ambientació que està molt aconseguida.
El film Oliver Twist està protagonitzat per Barney Clarck que interpreta a Oliver Twist, per Ben Kingsley molt ben caracteritzat fent de Fagin, i per Leanne Rowe, Mark Strong, Jamie Foreman i Harry Eden.
La pel·lícula en sí no és cap maravella, tot i que està molt ben feta i de que és entretinguda, però potser perquè la història és tristà no puc dir que m'hagi agradat molt.
viernes, diciembre 09, 2005
Sorteig Mundial Alemanya
Avui s'han sortejat els grups del Mundial de futbol del 2006, que tindrà lloc a Alemanya al Juny del 2006. El sorteig s'ha realitzat a la localitat Alemanya de Leipzig.
No sé si heu pogut veure la retransmissió, però la que ha fet Tele5 ha estat nefasta. Mai havia vist una retransmissió tan dolenta d'un sorteig. No paraven de parlar sense deixar escoltar als que presentaven la gala, no han deixat veure sencer el video que ha preparat la organització, no han deixat escoltar l'actuació de Juanes, i el més greu de tot: han enviat dos enviats especials que no sabien res de res d'alemany! Aixi doncs com volen retransmetre la gala?
Per cert, m'ha decepcionat la Heidi Klum, ja no és el que era... No se si és l'edat o lo de tenir fills del Briatore, però ha perdut respecte fotos com aquesta:
Bé, anem al tema. El sorteig del Mundial de futbol d'Alemanya 2006 ha donat els següents grups:
Per cert, el grup d'Spain és un regal!!! Tot i que Antena3 ho tindrà difícil per promocionar els partits de primera ronda que retransmetrà de la sel·lecció espanyola, ja que no hi cap rival atractiu en el grup H.
No sé si heu pogut veure la retransmissió, però la que ha fet Tele5 ha estat nefasta. Mai havia vist una retransmissió tan dolenta d'un sorteig. No paraven de parlar sense deixar escoltar als que presentaven la gala, no han deixat veure sencer el video que ha preparat la organització, no han deixat escoltar l'actuació de Juanes, i el més greu de tot: han enviat dos enviats especials que no sabien res de res d'alemany! Aixi doncs com volen retransmetre la gala?
Per cert, m'ha decepcionat la Heidi Klum, ja no és el que era... No se si és l'edat o lo de tenir fills del Briatore, però ha perdut respecte fotos com aquesta:
Bé, anem al tema. El sorteig del Mundial de futbol d'Alemanya 2006 ha donat els següents grups:
| GRUP A | GRUP B | GRUP C | GRUP D |
| Germany | England | Argentina | Mexico |
| Costa Rica | Paraguay | Cote d'Ivoire | Iran |
| Poland | Trinidad&Tobago | Serbia&Montenegro | Angola |
| Ecuador | Sweden | Netherlands | Portugal |
| GRUP E | GRUP F | GRUP G | GRUP H |
| Italy | Brazil | France | Spain |
| Ghana | Croatia | Switzerland | Ukraine |
| USA | Australia | Korea Rep. | Tunisia |
| Czech Rep | Japan | Togo | Arabia Saudi |
Per cert, el grup d'Spain és un regal!!! Tot i que Antena3 ho tindrà difícil per promocionar els partits de primera ronda que retransmetrà de la sel·lecció espanyola, ja que no hi cap rival atractiu en el grup H.
jueves, diciembre 08, 2005
Crònica Festival Cinema Sitges 2003
Fa justament dos anys, jo escribia en un mail la següent crònica sobre el Festival Internacional de Cinema de Catalunya a Sitges en l'edició del 2003:
Després del concert de divendres 5/12/2003, en prou feines m'adormia passades les 2h del matí. Però a les 6h em va sonar el despertador, ja que havíem quedat per veure algunes de les pel·lícules del festival de cinema fantàstic. A les 6:30h em feia "One Missed Call" un amic ja que m'esperava a baix i jo tot just m'acabava de dutxar, així que vaig haver de fer un sprint per estar en 5 minuts.
A les 7:15 arribem a Sants i ens trobem amb un altre amic per agafar el tren rumb a Sitges. Jo era partidari d'anar amb cotxe, però vaig acatar l'opinió de la majoria que era partidària del tren. Arribem a l'apartament de la pensió on una noia ens atèn, per sort no tenia res a veure ni amb les dones ni amb l'edifici de "La Matanza de Texas". La primera conya amb les noies que portaven la pensió és que després de que un dels meus colegues li donés la tarjeta de crèdit per pagar, diu que no li agafa la tarjeta, que no deu haver saldo.... ens quedem parats perquè tot seguit diu que era conya.... ¿?
L'apartament està bé, tot i que per Internet "me l'imachinava més gran"... i sort que en l'últim moment apareix un llit més, així que un dels meus amics dormirà en el sofà llit de la saleta on està la tele. I a l'habitació gran dormo jo en el llit de matrimoni i un altre amic en el llit extra.
Per esmorzar vem anar rollo guais en el buffet lliure del Sports Bar i ens vem fotre les botes, amb la posterior clavada... però com que jo anava de Pichard... En canvi, els meus amics anaven rollo intel·lectual-frikie, que és el que acabar triomfant pel tipus de públic que omplia les sales de cine del festival: Retiro, Prado i Auditori.
Fem cap a la primera pel·lícula, la matinal, que feien en el cinema Retiro: "A Tale of Two Sisters". Potser no és la millor hora per veure aquest tipus de peli, però volíem veure el màxim número de pel·licules durant el finde. La peli és koreana, amb una història un tant enrabessada però que té moments bons. La valorem a meitat de la taula classificatòria (veure el meu ordre de pelis al final). Comentari: les dues germanes de la pel·lícula tenien unes cares orientals més aviat lletges, tot el contrari que la resta de les pel·lícules que veuríem després on les protagonistes orientals eren molt maques.
Vem dinar un entrepà en el Pans de Sitges al costat del Pecat. I vem anar a veure una sessió gratuïta de curts al Retiro, mentre que un dels meus amics anava una estona a planxar l'orella. Els curts, la majoria de l'ESCAC, van ser alguns curiosos i alguns una mica anades d'olla. Però en resum van valer la pena sobretor un molt senzill però rodó que es deia "Las pistolas no son para el verano", un que era un tant macabre sobre el rapte d'una noia per un psicòpata i un d'un venedor de teles que feia una crítica de la rutina repetitiva de les feines i la societat actual. Un dels que no em va agradar era una paranoia d'un home que mata a una dona, però que mentre està moribunda balla amb ella.... vaja anada d'olla!!! Lo destacable d'aquest últim curt era la participació de Cristina Dilla.
Al sortir de la sessió de curts, un cop a fora del cinema, semblava que no hi havia sortida ja que tots vem anar cap a una porta del pati i era tancada i després cap a l'altra que també ho estava, ¿era per recrear alguna escena de por que veuríem després més endavant...¿? Per sort un dels meus colegues ja estava fent cua, ja que aquest cop era impressionant. La cua era per veure The Twins Effect, la peli que havia escollit jo (cal dir que a boleo) i que després ens resultaria la gran sorpresa del festival. Es tracta d'una paròdia de les pelis de vampirs però feta amb efectes especials excel·lents i amb bon humor. Aquesta us la recomano si la fan per Barcelona! Destacar el catxondeig d'algunes de les escenes de la peli i amb el Jackie Chan, les escenes de lluita espectacular i l'ambient que es respirava de la gent aplaudint (fet que arribaria al clímax durant la Marató de diumenge).
Al sortir vem comprar pizzes Tarradelles, Pringles i coca-coles ("pero sin señoritas de Cuenca") i ens les vem menjar veient la primera part d'un Barça "acollonit", aprofitant la cuina i el microones del apartament. Llavors vem anar al Prado, el cinema més antic dels del festival, per fer la cua de l¡última pel·licula del dia. De mentre veiem la segona part del partit, entre xiulets cada cop que algú es posava davant la tele.... La veritat és que Father and Son (Otets y Sin) que estava dins de la categoria de Seven Chances va ser el que es diu un puf. Si arribem a saber-ho no anem, perquè els tres ens vem adormir durant algunes estones de la pel·lícula: molt lenta, molt extranya i que en cap moment li vem agafar el feeling...
Després de la peli vem anar a dormir, no sense abans un festival de clubs, utilities, wayordomons, mairena & cia.
ORDRE PREFERENCIA DE LES PELIS:
1.- One Missed Call
2.- The Twin Effects
3.- Zatoichi
4.- La Matanza de Texas
5.- A Tale of Two Sisters
6.- Father and Son
Després del concert de divendres 5/12/2003, en prou feines m'adormia passades les 2h del matí. Però a les 6h em va sonar el despertador, ja que havíem quedat per veure algunes de les pel·lícules del festival de cinema fantàstic. A les 6:30h em feia "One Missed Call" un amic ja que m'esperava a baix i jo tot just m'acabava de dutxar, així que vaig haver de fer un sprint per estar en 5 minuts.
A les 7:15 arribem a Sants i ens trobem amb un altre amic per agafar el tren rumb a Sitges. Jo era partidari d'anar amb cotxe, però vaig acatar l'opinió de la majoria que era partidària del tren. Arribem a l'apartament de la pensió on una noia ens atèn, per sort no tenia res a veure ni amb les dones ni amb l'edifici de "La Matanza de Texas". La primera conya amb les noies que portaven la pensió és que després de que un dels meus colegues li donés la tarjeta de crèdit per pagar, diu que no li agafa la tarjeta, que no deu haver saldo.... ens quedem parats perquè tot seguit diu que era conya.... ¿?
L'apartament està bé, tot i que per Internet "me l'imachinava més gran"... i sort que en l'últim moment apareix un llit més, així que un dels meus amics dormirà en el sofà llit de la saleta on està la tele. I a l'habitació gran dormo jo en el llit de matrimoni i un altre amic en el llit extra.
Per esmorzar vem anar rollo guais en el buffet lliure del Sports Bar i ens vem fotre les botes, amb la posterior clavada... però com que jo anava de Pichard... En canvi, els meus amics anaven rollo intel·lectual-frikie, que és el que acabar triomfant pel tipus de públic que omplia les sales de cine del festival: Retiro, Prado i Auditori.
Fem cap a la primera pel·lícula, la matinal, que feien en el cinema Retiro: "A Tale of Two Sisters". Potser no és la millor hora per veure aquest tipus de peli, però volíem veure el màxim número de pel·licules durant el finde. La peli és koreana, amb una història un tant enrabessada però que té moments bons. La valorem a meitat de la taula classificatòria (veure el meu ordre de pelis al final). Comentari: les dues germanes de la pel·lícula tenien unes cares orientals més aviat lletges, tot el contrari que la resta de les pel·lícules que veuríem després on les protagonistes orientals eren molt maques.
Vem dinar un entrepà en el Pans de Sitges al costat del Pecat. I vem anar a veure una sessió gratuïta de curts al Retiro, mentre que un dels meus amics anava una estona a planxar l'orella. Els curts, la majoria de l'ESCAC, van ser alguns curiosos i alguns una mica anades d'olla. Però en resum van valer la pena sobretor un molt senzill però rodó que es deia "Las pistolas no son para el verano", un que era un tant macabre sobre el rapte d'una noia per un psicòpata i un d'un venedor de teles que feia una crítica de la rutina repetitiva de les feines i la societat actual. Un dels que no em va agradar era una paranoia d'un home que mata a una dona, però que mentre està moribunda balla amb ella.... vaja anada d'olla!!! Lo destacable d'aquest últim curt era la participació de Cristina Dilla.
Al sortir de la sessió de curts, un cop a fora del cinema, semblava que no hi havia sortida ja que tots vem anar cap a una porta del pati i era tancada i després cap a l'altra que també ho estava, ¿era per recrear alguna escena de por que veuríem després més endavant...¿? Per sort un dels meus colegues ja estava fent cua, ja que aquest cop era impressionant. La cua era per veure The Twins Effect, la peli que havia escollit jo (cal dir que a boleo) i que després ens resultaria la gran sorpresa del festival. Es tracta d'una paròdia de les pelis de vampirs però feta amb efectes especials excel·lents i amb bon humor. Aquesta us la recomano si la fan per Barcelona! Destacar el catxondeig d'algunes de les escenes de la peli i amb el Jackie Chan, les escenes de lluita espectacular i l'ambient que es respirava de la gent aplaudint (fet que arribaria al clímax durant la Marató de diumenge).
Al sortir vem comprar pizzes Tarradelles, Pringles i coca-coles ("pero sin señoritas de Cuenca") i ens les vem menjar veient la primera part d'un Barça "acollonit", aprofitant la cuina i el microones del apartament. Llavors vem anar al Prado, el cinema més antic dels del festival, per fer la cua de l¡última pel·licula del dia. De mentre veiem la segona part del partit, entre xiulets cada cop que algú es posava davant la tele.... La veritat és que Father and Son (Otets y Sin) que estava dins de la categoria de Seven Chances va ser el que es diu un puf. Si arribem a saber-ho no anem, perquè els tres ens vem adormir durant algunes estones de la pel·lícula: molt lenta, molt extranya i que en cap moment li vem agafar el feeling...
Després de la peli vem anar a dormir, no sense abans un festival de clubs, utilities, wayordomons, mairena & cia.
ORDRE PREFERENCIA DE LES PELIS:
1.- One Missed Call
2.- The Twin Effects
3.- Zatoichi
4.- La Matanza de Texas
5.- A Tale of Two Sisters
6.- Father and Son
miércoles, diciembre 07, 2005
Dr. Strangelove
Vi en el FNAC una película interesante, y la compré para regalársela a un amigo. Finalmente me la he quedado yo, y hoy la he visto aprovechando la sobremesa. La película en cuestión es "Teléfono Rojo Volamos Hacia Moscú" de Stanley Kubrick. El título original del film es Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb, que puede traducirse como "Cómo aprendí a dejar de preocuparme y querer a la bomba".
Se trata de una edición especial con dos DVDs en motivo del 40 aniversario del film, que se filmó en 1964. Stanley Kubrick llevó a la pantalla la novela de Peter George, que se suicidaría en 1966. Para la película Kubrick contó con Peter Sellers, George C. Scott, Sterling Hayden, Keenan Wynn, Slim Pickens y Peter Bull.
En la contraportada del DVD aparece la siguiente referencia del film: "La aclamada sátira de Stanley Kubrick sobre un ataque nuclear "accidental" estuvo nominada a cuatro Oscars en 1964 (incluido mejor película). Convencido de que los comunistas están contaminando la Nación Americana, un general (Sterling Hayden) ordena, en un exceso de locura, un ataque aéreo nuclear sobre la Unión Soviética. Su ayudante, el capitán Mandrake (Peter Sellers) trata desesperadamente de averiguar el código para detener el bombardeo. Para solucionar el problema, el presidente de los EEUU (también interpretado por Sellers), se comunica con Moscú para convencer al dirigente soviético de que el inminente ataque es un estúpido error, mientras que el asesor del presidente (un antiguo científico civl), el Dr. Strangelove (tercer papel de Sellers), confirma la existencia de la temida "Máquina del juicio final", un dispositivo inventado por los soviéticos capaz de acabar con la humanidad."
Esta película de Stanley Kubrick sirve de apodo para Andrés Montes en sus comentario referidos al entrenador de San Antonio Spurs Gregg Poppovich "Teléfono Rojo Volamos hacia Moscú". Pero con o sin bromas, esta película muestra al espectador la peligrosidad que existía, y en mi modo de entender sigue existiendo, de que a alguien se le crucen los cables e inicie una guerra nuclear.
Se trata de una edición especial con dos DVDs en motivo del 40 aniversario del film, que se filmó en 1964. Stanley Kubrick llevó a la pantalla la novela de Peter George, que se suicidaría en 1966. Para la película Kubrick contó con Peter Sellers, George C. Scott, Sterling Hayden, Keenan Wynn, Slim Pickens y Peter Bull.
En la contraportada del DVD aparece la siguiente referencia del film: "La aclamada sátira de Stanley Kubrick sobre un ataque nuclear "accidental" estuvo nominada a cuatro Oscars en 1964 (incluido mejor película). Convencido de que los comunistas están contaminando la Nación Americana, un general (Sterling Hayden) ordena, en un exceso de locura, un ataque aéreo nuclear sobre la Unión Soviética. Su ayudante, el capitán Mandrake (Peter Sellers) trata desesperadamente de averiguar el código para detener el bombardeo. Para solucionar el problema, el presidente de los EEUU (también interpretado por Sellers), se comunica con Moscú para convencer al dirigente soviético de que el inminente ataque es un estúpido error, mientras que el asesor del presidente (un antiguo científico civl), el Dr. Strangelove (tercer papel de Sellers), confirma la existencia de la temida "Máquina del juicio final", un dispositivo inventado por los soviéticos capaz de acabar con la humanidad."
Esta película de Stanley Kubrick sirve de apodo para Andrés Montes en sus comentario referidos al entrenador de San Antonio Spurs Gregg Poppovich "Teléfono Rojo Volamos hacia Moscú". Pero con o sin bromas, esta película muestra al espectador la peligrosidad que existía, y en mi modo de entender sigue existiendo, de que a alguien se le crucen los cables e inicie una guerra nuclear.
martes, diciembre 06, 2005
PES5
Ja fa unes setmanes que ha aparegut en el nostre mercat el joc Pro Evolution Soccer 5, més conegut per PES5. En la seva versió original, la versió japonesa ja que es tracta de Konami, el joc s'anomena Winning Eleven 9.
Al meu parer es tracta del millor joc de futbol, almenys en la seva versió per la PlayStation2, que és a la que jo acostumo a jugar. No entenc com el públic en general es deixa enganyar per la seva competència, suposo que per l'elaborat i fins i tot pesat marketing del que gaudeix. Em refereixo al FIFA2005. Segons vaig tenir l'oportunitat de llegir, aquesta versió ha comptat amb 5 nous programadors que EA Sports ha fitxat a la competencia japonesa (Konami) veient que no podien competir davant la jugabilitat del PES5.
I és que a part de l'excel·lent qualitat gràfica del PES 5 i de la inteligència artificial que gaudeix el joc, el tret més important i que fa decantar la balança davant dels competidors és clarament la seva jugabilitat. El Pro Evoltion Soccer en cadascuna de les seves versions, però sobretot en la seva versió 5, aconsegueix que el jugador tingui ple control de la jugada. Nosaltres fem les anomenades timbes amb un multitab o 4-way-play en les que aconseguim uns partits espectaculars i de màxima rivalitat fent 2 contra 2.
Recomano a tots els lectors del Emeshing blog que es decantin pel Pro Evolution Soccer 5 si el que volen és jugar a un joc de futbol amb la consola o ordinador. Visca el Pro Evolution Soccer 5 i la gent de Konami que sempre fan els jocs més jugables!
Al meu parer es tracta del millor joc de futbol, almenys en la seva versió per la PlayStation2, que és a la que jo acostumo a jugar. No entenc com el públic en general es deixa enganyar per la seva competència, suposo que per l'elaborat i fins i tot pesat marketing del que gaudeix. Em refereixo al FIFA2005. Segons vaig tenir l'oportunitat de llegir, aquesta versió ha comptat amb 5 nous programadors que EA Sports ha fitxat a la competencia japonesa (Konami) veient que no podien competir davant la jugabilitat del PES5.
I és que a part de l'excel·lent qualitat gràfica del PES 5 i de la inteligència artificial que gaudeix el joc, el tret més important i que fa decantar la balança davant dels competidors és clarament la seva jugabilitat. El Pro Evoltion Soccer en cadascuna de les seves versions, però sobretot en la seva versió 5, aconsegueix que el jugador tingui ple control de la jugada. Nosaltres fem les anomenades timbes amb un multitab o 4-way-play en les que aconseguim uns partits espectaculars i de màxima rivalitat fent 2 contra 2.
Recomano a tots els lectors del Emeshing blog que es decantin pel Pro Evolution Soccer 5 si el que volen és jugar a un joc de futbol amb la consola o ordinador. Visca el Pro Evolution Soccer 5 i la gent de Konami que sempre fan els jocs més jugables!
lunes, diciembre 05, 2005
Crònica concert LBV 2003
Crónica La Buena Vida - Luz de Gas 5/12/2003
"La història d'aquesta crònica comença quan en el programa de l'Arús a Cadena 100 anuncien que La Buena Vida farien un concert a Barcelona. Al cap d'uns dies anuncien que seria a la sala Luz de Gas, i que es poden recollir les invitacions a Cadena 100. Així que, "ni corto ni perezoso", vaig anar un dia després de la feina a recollir les invitacions.
Finalment avui divendres hem anat a veure La Buena Vida in concert gràcies a la invitació de Cadena 100 i Sinnamon Records, que és la discogràfica del nou disc de LBV. Els vem veure per primer cop en el BAM de la Mercè d'aquest any. Llavors LBV ens va cridar l'atenció a alguns de nosaltres, eren quelcom més que un simple i típic grup de música... tenien un "noséqué que queseyó" amb la seva manera humil de cantar i de presentar-se. Però la veritat sigui dita, la seva actuació tampoc va ser excel·lent llavors, perquè tant a nivell acústic de l'estació de França com a nivell vocal de l'Iranzu, no eren les millors condicions. Després els vem veure al showcase de l'FNAC on amb poces cançons ens van començar entreveure com era el seu directe en sales reduïdes... boníssim.
Hem arribat al Luz de Gas i hem pogut aparcar gràcies a la "gentilesa" de l'ajuntament que deixa aparcar en els costats de la carrer Muntaner durant les nits a partir de les 21h, hora que obria la sala. A la porta hi havia un munt de gent esperant, i ja que feia fred fora hem decidit entrar. Just davant nostre a una parella no la volien deixar passar perquè ella, pecant de sinceritat ha dit que feia els 18 al Març, així que el segurata s'ha posat tonto i agafant-me la meva invitació i li ha ensenyat a ella que posava: "Invitació Reservada i limitada a l'aforament de la sala i per a majors de 18 anys".
Dins de la sala la gent començava a agafar posicions, tot i que per les característiques del concert no cal comparar-lo amb el de Blur a la cançó Girls & Boys. Luz de Gas és una sala un tant pijeras, com dirien alguns: "de nivel", que conserva un encant de principis del segle passat amb molta fusta, amb telons de bellut (¿se abre el telonens¿?) i amb làmpares clàssiques a l'estil llàgrimes de vidre. La gent que l'omplia era gent jove i que durant el concert demostrava que se sabien les cançons, ja que molts les anaven cantant o taralejant, així que podríem dir que eren fans o seguidors de La Buena Vida.
Durant aproximadament una hora i mitja han donat un bon concert Irantzu Valencia a la veu, acompanyat per Mikel Aguirre, qui també fa de guitarra amb Javier Sánchez, acompanyats per Pedro San Martín al baix, a la bateria Raúl Sebastián i el teclista Luis Lanzagorta.
El concert ha estat per presentar el seu nou disc de LBV anomenat ÁLBUM, per tant han sonat la majoria de les cançons que conformen aquest disc, així com algunes de les cançons dels seus anteriors treballs com Panorama o Halellujah. Els moments més bons del concert han vingut amb les cançons Un Actor Mejicano, Segundas Partes, Qué nos va a pasar, Vapor de Carga, i la de Los Planetas que ha estat l'última. M'arrapenteixo de no haver comprat abans d'anar-hi algun DAT per poder grabar al concert a l'estil "bootleg", ja que era el lloc idoni.
Així doncs després del concert d'avui, i dels discos que han editat fins ara, amb aquest gran ÁLBUM que recomano, podem dir que ens trobem davant d'un gran grup de música que donarà a parlar....
Les anècdotes de la nit han estat que al bateria se li ha escapat un dels pals durant una cançó, i ràpidament un dels tècnics li ha atançat un altre. Que teníem una noia al costat que crec que ha grabat moltes cançons del concert amb una càmara de fotos digital CANON....a veure si ens ho pot passar.... Que hi havia una rossa i una morena que deunidó, i cosa extranya m'gradava en aquest cas més la rossa quan m'agraden més normalment les morenes."
"La història d'aquesta crònica comença quan en el programa de l'Arús a Cadena 100 anuncien que La Buena Vida farien un concert a Barcelona. Al cap d'uns dies anuncien que seria a la sala Luz de Gas, i que es poden recollir les invitacions a Cadena 100. Així que, "ni corto ni perezoso", vaig anar un dia després de la feina a recollir les invitacions.
Finalment avui divendres hem anat a veure La Buena Vida in concert gràcies a la invitació de Cadena 100 i Sinnamon Records, que és la discogràfica del nou disc de LBV. Els vem veure per primer cop en el BAM de la Mercè d'aquest any. Llavors LBV ens va cridar l'atenció a alguns de nosaltres, eren quelcom més que un simple i típic grup de música... tenien un "noséqué que queseyó" amb la seva manera humil de cantar i de presentar-se. Però la veritat sigui dita, la seva actuació tampoc va ser excel·lent llavors, perquè tant a nivell acústic de l'estació de França com a nivell vocal de l'Iranzu, no eren les millors condicions. Després els vem veure al showcase de l'FNAC on amb poces cançons ens van començar entreveure com era el seu directe en sales reduïdes... boníssim.
Hem arribat al Luz de Gas i hem pogut aparcar gràcies a la "gentilesa" de l'ajuntament que deixa aparcar en els costats de la carrer Muntaner durant les nits a partir de les 21h, hora que obria la sala. A la porta hi havia un munt de gent esperant, i ja que feia fred fora hem decidit entrar. Just davant nostre a una parella no la volien deixar passar perquè ella, pecant de sinceritat ha dit que feia els 18 al Març, així que el segurata s'ha posat tonto i agafant-me la meva invitació i li ha ensenyat a ella que posava: "Invitació Reservada i limitada a l'aforament de la sala i per a majors de 18 anys".
Dins de la sala la gent començava a agafar posicions, tot i que per les característiques del concert no cal comparar-lo amb el de Blur a la cançó Girls & Boys. Luz de Gas és una sala un tant pijeras, com dirien alguns: "de nivel", que conserva un encant de principis del segle passat amb molta fusta, amb telons de bellut (¿se abre el telonens¿?) i amb làmpares clàssiques a l'estil llàgrimes de vidre. La gent que l'omplia era gent jove i que durant el concert demostrava que se sabien les cançons, ja que molts les anaven cantant o taralejant, així que podríem dir que eren fans o seguidors de La Buena Vida.
Durant aproximadament una hora i mitja han donat un bon concert Irantzu Valencia a la veu, acompanyat per Mikel Aguirre, qui també fa de guitarra amb Javier Sánchez, acompanyats per Pedro San Martín al baix, a la bateria Raúl Sebastián i el teclista Luis Lanzagorta.
El concert ha estat per presentar el seu nou disc de LBV anomenat ÁLBUM, per tant han sonat la majoria de les cançons que conformen aquest disc, així com algunes de les cançons dels seus anteriors treballs com Panorama o Halellujah. Els moments més bons del concert han vingut amb les cançons Un Actor Mejicano, Segundas Partes, Qué nos va a pasar, Vapor de Carga, i la de Los Planetas que ha estat l'última. M'arrapenteixo de no haver comprat abans d'anar-hi algun DAT per poder grabar al concert a l'estil "bootleg", ja que era el lloc idoni.
Així doncs després del concert d'avui, i dels discos que han editat fins ara, amb aquest gran ÁLBUM que recomano, podem dir que ens trobem davant d'un gran grup de música que donarà a parlar....
Les anècdotes de la nit han estat que al bateria se li ha escapat un dels pals durant una cançó, i ràpidament un dels tècnics li ha atançat un altre. Que teníem una noia al costat que crec que ha grabat moltes cançons del concert amb una càmara de fotos digital CANON....a veure si ens ho pot passar.... Que hi havia una rossa i una morena que deunidó, i cosa extranya m'gradava en aquest cas més la rossa quan m'agraden més normalment les morenes."
domingo, diciembre 04, 2005
Pelis indies de culte
En el suplement VintTrenta de l'Avui de fa unes setmanes, apareixia un llistat de pel·lícules indies de culte. Per un costat posava les indies de culta que són referents sense data de caducitat, perquè ja tenen el seu temps, i per un altre costat les indies que no ho són ja que són referents pendents de requalificació.
Indies de culte sense data de caducitat:
- Shadows (John Cassavetes - 1959)
- Badlands (Terence Malick - 1973)
- Stranger than Paradise (Jim Jarmusch - 1984)
- Cabeza Borradora (Eraserhead (David Lynch - 1977)
- Posesión Infernal (The Evil Dead) (Sam Raimi - 1981)
Indies referents pendents de requalificació:
- Reality Bites (Ben Stiller - 1994)
- Reservoir Dogs (Quentin Tarantino - 1994)
- Anter del Amanecer (Richard Linklater - 1995)
- Cosas que Nunca te Dije (Isabel Coixet - 1996)
- American Beauty (Sam Mendes - 1999)
Jo en aquest últim apartat de films que són clars referents, però que estan encara pendents de requalificació, afegiria les següents pelis:
- Pulp Fiction (Quentin Tarantino - 1994)
- Trainspotting (Danny Boyle - 1996)
- Los Amigos de Peter (Kenneth Branagh - 1992)
- El Club de la Lucha (David Fincher - 1999)
- Lost in Translation (Sofia Coppola - 2003)
- Closer (Mike Nichols - 2004)
- Las Reglas de Juego (Roger Avary - 2002)
Indies de culte sense data de caducitat:
- Shadows (John Cassavetes - 1959)
- Badlands (Terence Malick - 1973)
- Stranger than Paradise (Jim Jarmusch - 1984)
- Cabeza Borradora (Eraserhead (David Lynch - 1977)
- Posesión Infernal (The Evil Dead) (Sam Raimi - 1981)
Indies referents pendents de requalificació:
- Reality Bites (Ben Stiller - 1994)
- Reservoir Dogs (Quentin Tarantino - 1994)
- Anter del Amanecer (Richard Linklater - 1995)
- Cosas que Nunca te Dije (Isabel Coixet - 1996)
- American Beauty (Sam Mendes - 1999)
Jo en aquest últim apartat de films que són clars referents, però que estan encara pendents de requalificació, afegiria les següents pelis:
- Pulp Fiction (Quentin Tarantino - 1994)
- Trainspotting (Danny Boyle - 1996)
- Los Amigos de Peter (Kenneth Branagh - 1992)
- El Club de la Lucha (David Fincher - 1999)
- Lost in Translation (Sofia Coppola - 2003)
- Closer (Mike Nichols - 2004)
- Las Reglas de Juego (Roger Avary - 2002)
sábado, diciembre 03, 2005
Nba 2005-2006
Bienvenidos al club, curso baloncestístico 2005-2006, bienvenidos a la magia del basquet, I love this game!!!
Tenia grabat un partit, el primer retransmés de la temporada, i el vaig veure l'altre dia aprofitant el mono de bàsquet que tinc a causa del tall del C+ i pel fet que no tinc posat el Digital. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé amb els comentaris del Montes i el Daimiel.
La pregunta inicial de Montes de com havia anat l'estiu era: ¿quines han estat les frases d'aquest estiu?
L'Antoni Daimiel fot una resposta bestial:
"No estoy preparada para una relacion"
"Que miras? nos conocemos de algo?"
"Solo quiero que seamos amigos"
Montes: "No hemos venido este mundo a sufrir! Vamos detrás de la felicidad" i el típic per tractar-se de l'SBC Center de San Antonio, "Buscando a Lupita!!"
Han estat comentant on han estat per vacances. En Daimiel ha dit que ha estat a Galicia i a Cantabria. El Montes a part de Londres, va estar a San Sabestià on ens el vem trobar nosaltres. També comentava el Montes que va estar a l'Arguiñano's Restaurant, ja que considera que és una parada obligada per un membre del Club del Gourmet com ell.
El Daimiel deia, a pregunta de Montes, que l'Eva Longoria en persona va ser molt decepcionant. Però Parker no ho veu aixi, i vol casar-se amb ella, mentre que ella no vol comprometre's encara.
Phil Jackson és després de Larry Brown el tècnic més ben pagat. Però és que els Lakers tenen actualment una plantilla amb molt poques possibilitats d'aconseguir res aquesta temporada 2005-2006.
També han explicat que en la seva darrera visita a Michigan, es veu que era dissabte a les 11h del mati amb una bona temperatura de 23 graus, i no hi havia ni una ànima pel carrer! Deien que ja tenia raó el Michael Moore quan va fer la peli...
Abans del partit, s'han donat els anells de campió en el SBC Center per a l'equip local. Però és que aquest any, els San Antonio Spurs s'han reforcat més. A part de tenir a excel·lents jugadors com Tim "siglo XXI" Duncan que es la base de l'equip, Manu Ginobili, Bent Barry, Robert "ese estraño elemento" o "el señor de los anillos con 6" Horry, Tony "olalá" Parker i "horchatas" Nesterovic. Doncs ara s'han reforçat amb tres cracks: Michael Finley procedent de Dallas, Nick Van Excel i Fabrizio Oberto procedent del Pamesa. Lo curiós del cas és que els dos primers han vingut per molt per sota del que cobraven perquè volen guanyar un títol, i saben que San Antonio torna a ser el favorit per renovar el títol de campions de la NBA.
En quant al partit, aquest ha estat molt igualat amb uns San Antonio Spurs portats per Tim "siglo XXI" Duncan i amb els Denver Nuggets amb el pes més repartit entre "Caramelo" Anthony i altres jugadors. Però finalment el que ha decidit el partit ha estat una de les noves incorporacions dels Spurs, Michael Finley, que ha enxufat uns quants tirs per desmarcar al seu equip del marcador.
Tenia grabat un partit, el primer retransmés de la temporada, i el vaig veure l'altre dia aprofitant el mono de bàsquet que tinc a causa del tall del C+ i pel fet que no tinc posat el Digital. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé amb els comentaris del Montes i el Daimiel.
La pregunta inicial de Montes de com havia anat l'estiu era: ¿quines han estat les frases d'aquest estiu?
L'Antoni Daimiel fot una resposta bestial:
"No estoy preparada para una relacion"
"Que miras? nos conocemos de algo?"
"Solo quiero que seamos amigos"
Montes: "No hemos venido este mundo a sufrir! Vamos detrás de la felicidad" i el típic per tractar-se de l'SBC Center de San Antonio, "Buscando a Lupita!!"
Han estat comentant on han estat per vacances. En Daimiel ha dit que ha estat a Galicia i a Cantabria. El Montes a part de Londres, va estar a San Sabestià on ens el vem trobar nosaltres. També comentava el Montes que va estar a l'Arguiñano's Restaurant, ja que considera que és una parada obligada per un membre del Club del Gourmet com ell.
El Daimiel deia, a pregunta de Montes, que l'Eva Longoria en persona va ser molt decepcionant. Però Parker no ho veu aixi, i vol casar-se amb ella, mentre que ella no vol comprometre's encara.
Phil Jackson és després de Larry Brown el tècnic més ben pagat. Però és que els Lakers tenen actualment una plantilla amb molt poques possibilitats d'aconseguir res aquesta temporada 2005-2006.
També han explicat que en la seva darrera visita a Michigan, es veu que era dissabte a les 11h del mati amb una bona temperatura de 23 graus, i no hi havia ni una ànima pel carrer! Deien que ja tenia raó el Michael Moore quan va fer la peli...
Abans del partit, s'han donat els anells de campió en el SBC Center per a l'equip local. Però és que aquest any, els San Antonio Spurs s'han reforcat més. A part de tenir a excel·lents jugadors com Tim "siglo XXI" Duncan que es la base de l'equip, Manu Ginobili, Bent Barry, Robert "ese estraño elemento" o "el señor de los anillos con 6" Horry, Tony "olalá" Parker i "horchatas" Nesterovic. Doncs ara s'han reforçat amb tres cracks: Michael Finley procedent de Dallas, Nick Van Excel i Fabrizio Oberto procedent del Pamesa. Lo curiós del cas és que els dos primers han vingut per molt per sota del que cobraven perquè volen guanyar un títol, i saben que San Antonio torna a ser el favorit per renovar el títol de campions de la NBA.
En quant al partit, aquest ha estat molt igualat amb uns San Antonio Spurs portats per Tim "siglo XXI" Duncan i amb els Denver Nuggets amb el pes més repartit entre "Caramelo" Anthony i altres jugadors. Però finalment el que ha decidit el partit ha estat una de les noves incorporacions dels Spurs, Michael Finley, que ha enxufat uns quants tirs per desmarcar al seu equip del marcador.
viernes, diciembre 02, 2005
El robo de Tom Toms
Durante unas semanas La France ha vivido unas escenas dignas de película con la quema nocturna de un montón de coches. Mientras los fabricantes de coches se fortaban las manos al ver que podía significar un repunte en las fuertes caídas de ventas, sus propietarios se cagaban en todo.
Ahora que parecen haberse parado los ánimos de revuelta, y el deporte de quemar coches ha ido de capa caída, parece que otro deporte nacional francés está subiendo con fuerza: el robo de Tom Toms.
Precisamente en mi viaje por Berlin vi anuncios como este del navegador GPS por excelencia, el Tom Tom:
El otro día vi en uno de los centros comerciales de mi ciudad anuncios de este tipo, así que quién sabe si el deporte nacional dejará de ser el futbol y copiaremos a los franceses.
Ahora que parecen haberse parado los ánimos de revuelta, y el deporte de quemar coches ha ido de capa caída, parece que otro deporte nacional francés está subiendo con fuerza: el robo de Tom Toms.
Precisamente en mi viaje por Berlin vi anuncios como este del navegador GPS por excelencia, el Tom Tom:
El otro día vi en uno de los centros comerciales de mi ciudad anuncios de este tipo, así que quién sabe si el deporte nacional dejará de ser el futbol y copiaremos a los franceses.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)