Crónica La Buena Vida - Luz de Gas 5/12/2003
"La història d'aquesta crònica comença quan en el programa de l'Arús a Cadena 100 anuncien que La Buena Vida farien un concert a Barcelona. Al cap d'uns dies anuncien que seria a la sala Luz de Gas, i que es poden recollir les invitacions a Cadena 100. Així que, "ni corto ni perezoso", vaig anar un dia després de la feina a recollir les invitacions.
Finalment avui divendres hem anat a veure La Buena Vida in concert gràcies a la invitació de Cadena 100 i Sinnamon Records, que és la discogràfica del nou disc de LBV. Els vem veure per primer cop en el BAM de la Mercè d'aquest any. Llavors LBV ens va cridar l'atenció a alguns de nosaltres, eren quelcom més que un simple i típic grup de música... tenien un "noséqué que queseyó" amb la seva manera humil de cantar i de presentar-se. Però la veritat sigui dita, la seva actuació tampoc va ser excel·lent llavors, perquè tant a nivell acústic de l'estació de França com a nivell vocal de l'Iranzu, no eren les millors condicions. Després els vem veure al showcase de l'FNAC on amb poces cançons ens van començar entreveure com era el seu directe en sales reduïdes... boníssim.
Hem arribat al Luz de Gas i hem pogut aparcar gràcies a la "gentilesa" de l'ajuntament que deixa aparcar en els costats de la carrer Muntaner durant les nits a partir de les 21h, hora que obria la sala. A la porta hi havia un munt de gent esperant, i ja que feia fred fora hem decidit entrar. Just davant nostre a una parella no la volien deixar passar perquè ella, pecant de sinceritat ha dit que feia els 18 al Març, així que el segurata s'ha posat tonto i agafant-me la meva invitació i li ha ensenyat a ella que posava: "Invitació Reservada i limitada a l'aforament de la sala i per a majors de 18 anys".
Dins de la sala la gent començava a agafar posicions, tot i que per les característiques del concert no cal comparar-lo amb el de Blur a la cançó Girls & Boys. Luz de Gas és una sala un tant pijeras, com dirien alguns: "de nivel", que conserva un encant de principis del segle passat amb molta fusta, amb telons de bellut (¿se abre el telonens¿?) i amb làmpares clàssiques a l'estil llàgrimes de vidre. La gent que l'omplia era gent jove i que durant el concert demostrava que se sabien les cançons, ja que molts les anaven cantant o taralejant, així que podríem dir que eren fans o seguidors de La Buena Vida.
Durant aproximadament una hora i mitja han donat un bon concert Irantzu Valencia a la veu, acompanyat per Mikel Aguirre, qui també fa de guitarra amb Javier Sánchez, acompanyats per Pedro San Martín al baix, a la bateria Raúl Sebastián i el teclista Luis Lanzagorta.
El concert ha estat per presentar el seu nou disc de LBV anomenat ÁLBUM, per tant han sonat la majoria de les cançons que conformen aquest disc, així com algunes de les cançons dels seus anteriors treballs com Panorama o Halellujah. Els moments més bons del concert han vingut amb les cançons Un Actor Mejicano, Segundas Partes, Qué nos va a pasar, Vapor de Carga, i la de Los Planetas que ha estat l'última. M'arrapenteixo de no haver comprat abans d'anar-hi algun DAT per poder grabar al concert a l'estil "bootleg", ja que era el lloc idoni.
Així doncs després del concert d'avui, i dels discos que han editat fins ara, amb aquest gran ÁLBUM que recomano, podem dir que ens trobem davant d'un gran grup de música que donarà a parlar....
Les anècdotes de la nit han estat que al bateria se li ha escapat un dels pals durant una cançó, i ràpidament un dels tècnics li ha atançat un altre. Que teníem una noia al costat que crec que ha grabat moltes cançons del concert amb una càmara de fotos digital CANON....a veure si ens ho pot passar.... Que hi havia una rossa i una morena que deunidó, i cosa extranya m'gradava en aquest cas més la rossa quan m'agraden més normalment les morenes."
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario