La meva iaia va nèixer a Tormo de Cirat, província de Castelló, i de ben petita va venir a viure a Barcelona. On va ser ferida a l'any 1937 per un dels bombardejos del creuer italià Eugenio di Savoia a la Guerra Civil sobre la ciutat de Barcelona.
Però gràcies a Déu es va salvar, i va poder formar una família amb l'avi. Va tenir dos filles, 5 néts i molts bisnets!!! La meva àvia cuinava molt bé. Recordo molt els dinars de Nadal on ens reuniem tota la família a casa seva i, després del pica pica, ens donava la millor sopa de galets amb pilotes de carn que he provat mai. Triomfaven cada any!
A la meva àvia li agradava molt fer colxes de ganxet, i ens va fer a cadascún de nosaltres una colxa de tamany de llit de matrimoni. A més recordo que li agradaven els crucigramas i sopes de lletres, els gelats o "mantecaos" de turró, les amanides i verdures, i per això sempre ens deia "menja verd"!!!
Recordo els estius a Blanes on la meva àvia ens portava a la platja i després cuinava els peixos que pescava el meu avi. També recordo quan em cuinava fetge... deliciós!!! Qué tiempos aquellos!!!
Iaia descansa en pau al costat de l'avi
Tormo de Cirat
La Cucaracha
Blanes
Que tinguem sort (Lluís Llach)
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario