He tingut l'ocasió de veure el tercer partit de la primera ronda dels playoffs entre Memphis Grizzlies i Phoenix Suns. El partit era el primer que es disputava en el FedEx Arena de Memphis, i s'arribava després de dues victòries consecutives dels Suns a Phoenix. En el segon partit Pau Gasol havia rendit a molt bon nivell fent 28 punts i agafant 16 rebots, però el protagonista de l'eliminatòria és un altre: Amare Stoudamire.
Tot i que Memphis ha sortit molt mentalitzat en el partit, amb les piles ben carregades i amb un objectiu clar, l'avantatge inicial ha durat bens pocs minuts, ja que just abans del primer quart Phoenic s'ha posat al davant en un marcador molt alt: 30 a 31 pels Suns. I és que Memphis ho estava donant tot, potser l'única part del partit que ha jugat, mentre que Phoenix remuntava i anotava fàcilment.
El segon i tercer quart Phoenix ha sentenciat el partit amb un repertori molt directe de jugades, moltes de les quals culminaven amb Amare Stoudamire, molt poderós sota els taulells. Cap del jugadors de Memphis era capaç de frenar-lo, i és per això que ha arribat als 30 punts. L'últim quart no ha tingut cap tipus de repercussió ja que el partit ja estava sentenciat.
En aquest tercer partit Amare Stoudamire ha acabat fet 30 punts amb una sèrie de 11 de 19 en tirs de camp, agafant 9 rebots. Però Amare ha estat molt ben acompanyat de Joe Johnson amb 20 punts, Jackson amb 17, Shawn Marion amb 14 punts i 13 rebots, i Steve Nash amb 13 punts i que ha estat descansant bona part de la segona part reservant-se un cop el partit ja estava decidit.
Per part dels Memphis Grizzlies cap jugador ha fet un bon partit, però potser destacar l'actuació de Lawrencen Wright amb 14 punts i 8 rebots, acompanyat per Pau Gasol amb un discret partit fent 13 punts i 3 rebots, Mike Miller amb 13, Jason Williams amb 10 i Battier amb 10 punts i 8 rebots.
D'aquesta manera els playoffs de la NBA queden ara de la següent forma:
EST:
Miami Heat 3 - New Jersey Nets 0
Detroit Pistons 2 - Philadelphia Sixers 1
Boston Celtics 2 - Indiana Pacers 2
Chicago Bulls 2 - Washington Wizzards 1
OEST:
Phoenix Suns 3 - Memphis Grizzlies 0
San Antonio Spurs 2 - Denver Nuggets 1
Seattle Supersonics 2 - Sacramento Kings 1
Dallas Mavericks 2 - Houston Rockets 2
sábado, abril 30, 2005
viernes, abril 29, 2005
El Gran Golpe (After the Sunset)
He anat a veure la pel·lícula El Gran Golpe (After the Sunset) i he passat una bona estona, disfrutant de les vistes de les platjes de les Bahames, dels escots de la Salma Hayek i d'algunes escenes força divertides de la peli. I és que tampoc és que sigui un film excel·lent, però està bé.
After the Sunset està protagonitzada per Pierce Brosnan, en un paper més semblant al de The Thomas Crown Affair que el de James Bond 007. Comparteix el repartiment amb una exhuberant Salma Hayek, amb el policia del FBI Woody Harrelson i amb el mafiós Don Cheadle. La pel·Lícula està dirigida per Bret Ratner, director de Family Man, i escrita per Paul Zbyszewski.
El Gran Golpe tracta d'un parell de lladres, interpretats per Pierce Brosnan i Salma Hayek, que després del seu últim cop volen retirar-se del món delicitiu a les Bahames. Però algunes circumstàncies desprevingudes els faran despertar-se del seu retiro tropical.
After the Sunset està protagonitzada per Pierce Brosnan, en un paper més semblant al de The Thomas Crown Affair que el de James Bond 007. Comparteix el repartiment amb una exhuberant Salma Hayek, amb el policia del FBI Woody Harrelson i amb el mafiós Don Cheadle. La pel·Lícula està dirigida per Bret Ratner, director de Family Man, i escrita per Paul Zbyszewski.
El Gran Golpe tracta d'un parell de lladres, interpretats per Pierce Brosnan i Salma Hayek, que després del seu últim cop volen retirar-se del món delicitiu a les Bahames. Però algunes circumstàncies desprevingudes els faran despertar-se del seu retiro tropical.
jueves, abril 28, 2005
Semifinals Champions League
Dimarts vem poder gaudir d'un espectacular partit entre AC Milan i PSV Eindhoven. El Milan va posar una davantera en l'equip titular que donava por: Kaka, Schevchenko i Crespo. I va ser sobretot Schevchenko el que estava més entonat i va posar en seriosos problemes al PSV, però aquestes ocasions van ser parades per un porteràs brasiler: Gomes. Aquest porter va ser el que va fer possible que el PSV estigui ara a la semifinal de Champions, ja que va fer una actuació excepcional a la tanda de penalties en els Quarts de Champions davant de l'Olimpique de Lyon.
Després de moltes ocasions per part del Milan, la majoria aturades per Gomes, en el minut 43 va ser Schevchenko qui va posar el 1 a 0 en el marcador.
El PSV no va fer una bona part i es va veure clarament superat per un Milan excepcional. A mi em va decepcionar un possible fitxatge del Barça com Van Bommel, que gairebé no va fotre res en tot el partit.
Però la segona part va ser molt diferent a la primera. El PSV es va posar les piles i va fer mèrits per empatar en el marcador, amb el Cocu fent passes de gol, i amb els davanters tenint diverses ocasions però amb remats innocents que parava fàcilment l'altre porter brasiler del partit: Dida.
La veritat és que Brasil té uns dos molt bons porters com Gomes i Dida, i tot i que Dida és el titular a la sel·lecció, després de veure l'anada de les semifinals de la Campions jo posaria a Gomes com a titular.
Però no va ser el PSV qui va poder marcar durant la segona part, sinó que va ser un acabat de sortir com Tommason qui va decidir el partit gràcies a una pilota morta després d'un xut de Kaka. Així doncs el partit va acabar amb un 2 a 0 que fa pressagiar que AC Milan serà un dels finalistes.
Dimecres no vem veure un partit tant bonic, però va ser un partit jugat amb molta força entre Chelsea i Liverpool. EL partit va acabar 0 a 0 tot i que vana haver algunes bones ocasions per part del Chelsea amb Joe Cole Lampard, i Baros i Luis Garcia per part del Liverpool.
Tot sembla apuntar que la final serà Milan-Chelsea.
Després de moltes ocasions per part del Milan, la majoria aturades per Gomes, en el minut 43 va ser Schevchenko qui va posar el 1 a 0 en el marcador.
El PSV no va fer una bona part i es va veure clarament superat per un Milan excepcional. A mi em va decepcionar un possible fitxatge del Barça com Van Bommel, que gairebé no va fotre res en tot el partit.
Però la segona part va ser molt diferent a la primera. El PSV es va posar les piles i va fer mèrits per empatar en el marcador, amb el Cocu fent passes de gol, i amb els davanters tenint diverses ocasions però amb remats innocents que parava fàcilment l'altre porter brasiler del partit: Dida.
La veritat és que Brasil té uns dos molt bons porters com Gomes i Dida, i tot i que Dida és el titular a la sel·lecció, després de veure l'anada de les semifinals de la Campions jo posaria a Gomes com a titular.
Però no va ser el PSV qui va poder marcar durant la segona part, sinó que va ser un acabat de sortir com Tommason qui va decidir el partit gràcies a una pilota morta després d'un xut de Kaka. Així doncs el partit va acabar amb un 2 a 0 que fa pressagiar que AC Milan serà un dels finalistes.
Dimecres no vem veure un partit tant bonic, però va ser un partit jugat amb molta força entre Chelsea i Liverpool. EL partit va acabar 0 a 0 tot i que vana haver algunes bones ocasions per part del Chelsea amb Joe Cole Lampard, i Baros i Luis Garcia per part del Liverpool.
Tot sembla apuntar que la final serà Milan-Chelsea.
miércoles, abril 27, 2005
Miami Heat 104 - New Jersey Nets 87
Aquesta nit he tingut oportunitat de veure el 2on partit de Miami Heat contra New Jersey Nets. I és que estem en el Playoff time!!! Bienvenidos al Club, curso baloncestístico 2004-2005. I love this game!
El partit ha començat amb una sortida fulgurant de Miami que s’ha col·locat 7-0 en el marcador. Però poc a poc New Jersey ha anat entrant al partit però sempre per darrere de Miami. La diferència bàsica entre ambdós equips era l’agressivitat mostrada pels jugadors de Miami com Alonzo Mourning , que ha substituït força bé a O’Neil, i Dooling.
El partit es disputava en l’American Airlines Arena de Miami, que ara és la cantxa amb més glamour, ja que tant el Staples Center de Los Angeles com el Madison Square Garden de New York ja han penjat el cartell de “tancat per vacances” fins a la pròxima temporada de la NBA. A la cantxa dels Heat estaven veient el partit Gloria Stefan, Jamie Foxx i Enrique Iglesias entre d’altres. Per cert, l'American Airlines Arena de Miami és una de les poques pistes sinó l'única a la que es pot arribar en vaixell.
L’article 32 O’Neil no ha tingut que emplear-se massa (14 punts), i ha jugat més aviat poc. Ja en el primer partit Shaquille O’Neil, tot i fer 17 punts i 11 rebots, va dir que estava a un 40% de les seves possibilitats. Tot i així en el primer partit de la sèrie Miami va guanyar de 18 punts el primer partit d’aquest enfrentament de primera ronda, on vas ser protagonistes Damon Jones amb 30 punts i Dwayne Wade amb 32, i amb una gran quantitat de punts des de la línia de 3.
El que s’ha sortit a la primera part als Nets ha estat el serbi Krstic, que està jugant els seu segon partit de playoff de la seva vida en la temporada de debut a la NBA, però ja se sap que els serbis són especialistes en sortir-se en els partits importants. Krstic va ser escollit en el nº21 del Draft del 2002 pels Nets, però va seguir jugant fins l’any passat en el Partizan de Belgrad. Finalment ha abotat 27 punts, que per un partit de playoffs no està gens malament, però ha estat l’únic que ha aconseguit bons números als Nets, tot i que al final Vince Carter ha maquillat el seu marcador particular a 21 punts.
El partit s’ha trencat en el tercer quart, quan els Nets han perdut algunes pilotes que els Heat han aprofitat per fer contraatacs. Miami ha jugat molt com a equip, i en canvi New Jersey no ha estat a l’alçada de les circumstàncies. Han estat a un bon nivell jugadors com Damon Jones (14p), Dwayne Wade (17p), Eddie Jones (14p) i Alonzo Mourning (21p), que ha demostrat estar molt motivat i amb un molt bon nivell físic deixant enrera el seu trasplantament de ronyó. La veritat és que Miami ha deixat molt bon feeling demostrant que és un bon candidat a l’anell, tot i que tindrà que passar la dura prova en les finals de Conferència de l’Est davant de Detroit Pistons i després veure com pot resoldre la final contra el millor de l’Oest. 16 partits són els que s’han de guanyar per aconseguir l’anell, i de moment Miami ja en porta 2.
Mentre s’ha jugat també el segon partit de l’eliminatòria entre Detroit Pistons i Philadelphia Sixers, on Detroit s’ha imposat deixant 2 a 0 l’eliminatòria. Iverson ha fet un dels seus partits amb molts tirs i mal porcentatge. Sembla doncs que aquest enfrontament de primera ronda de Playoffs està bastant decidida a favor dels Pistons, si no és que Iverson i Webber es posen les piles.
Les eliminatòries de primera ronda dels playoffs de la NBA estan ara de la següent manera:
Suns 1, Grizzlies 0
Nuggets 1, Spurs 0
Sonics 1, Kings 0
Rockets 2, Mavericks 0
Heat 2, Nets 0
Pistons 2, Sixers 0
Celtics 1, Pacers 1
Bulls 1, Wizards 0
Per cert, unes declaracions molt bones que he llegit a l’Avui per part d’Isiah Thomas: “Tal com estem als Knicks, traspassaria ma mare si m’asseguressin que l’acord seria productiu”. Es nota amb aquestes declaracions del general manager dels New York Knics que últimament els traspassos no els hi funcionen gens bé.
Per últim comentar que m’ha semblat sentir que els comentaristes del Canal+ a NBA+ anomenen ara l’ordinador del Daimiel com: Paquita!! Jejeje Del Club!!!
El partit ha començat amb una sortida fulgurant de Miami que s’ha col·locat 7-0 en el marcador. Però poc a poc New Jersey ha anat entrant al partit però sempre per darrere de Miami. La diferència bàsica entre ambdós equips era l’agressivitat mostrada pels jugadors de Miami com Alonzo Mourning , que ha substituït força bé a O’Neil, i Dooling.
El partit es disputava en l’American Airlines Arena de Miami, que ara és la cantxa amb més glamour, ja que tant el Staples Center de Los Angeles com el Madison Square Garden de New York ja han penjat el cartell de “tancat per vacances” fins a la pròxima temporada de la NBA. A la cantxa dels Heat estaven veient el partit Gloria Stefan, Jamie Foxx i Enrique Iglesias entre d’altres. Per cert, l'American Airlines Arena de Miami és una de les poques pistes sinó l'única a la que es pot arribar en vaixell.
L’article 32 O’Neil no ha tingut que emplear-se massa (14 punts), i ha jugat més aviat poc. Ja en el primer partit Shaquille O’Neil, tot i fer 17 punts i 11 rebots, va dir que estava a un 40% de les seves possibilitats. Tot i així en el primer partit de la sèrie Miami va guanyar de 18 punts el primer partit d’aquest enfrentament de primera ronda, on vas ser protagonistes Damon Jones amb 30 punts i Dwayne Wade amb 32, i amb una gran quantitat de punts des de la línia de 3.
El que s’ha sortit a la primera part als Nets ha estat el serbi Krstic, que està jugant els seu segon partit de playoff de la seva vida en la temporada de debut a la NBA, però ja se sap que els serbis són especialistes en sortir-se en els partits importants. Krstic va ser escollit en el nº21 del Draft del 2002 pels Nets, però va seguir jugant fins l’any passat en el Partizan de Belgrad. Finalment ha abotat 27 punts, que per un partit de playoffs no està gens malament, però ha estat l’únic que ha aconseguit bons números als Nets, tot i que al final Vince Carter ha maquillat el seu marcador particular a 21 punts.
El partit s’ha trencat en el tercer quart, quan els Nets han perdut algunes pilotes que els Heat han aprofitat per fer contraatacs. Miami ha jugat molt com a equip, i en canvi New Jersey no ha estat a l’alçada de les circumstàncies. Han estat a un bon nivell jugadors com Damon Jones (14p), Dwayne Wade (17p), Eddie Jones (14p) i Alonzo Mourning (21p), que ha demostrat estar molt motivat i amb un molt bon nivell físic deixant enrera el seu trasplantament de ronyó. La veritat és que Miami ha deixat molt bon feeling demostrant que és un bon candidat a l’anell, tot i que tindrà que passar la dura prova en les finals de Conferència de l’Est davant de Detroit Pistons i després veure com pot resoldre la final contra el millor de l’Oest. 16 partits són els que s’han de guanyar per aconseguir l’anell, i de moment Miami ja en porta 2.
Mentre s’ha jugat també el segon partit de l’eliminatòria entre Detroit Pistons i Philadelphia Sixers, on Detroit s’ha imposat deixant 2 a 0 l’eliminatòria. Iverson ha fet un dels seus partits amb molts tirs i mal porcentatge. Sembla doncs que aquest enfrontament de primera ronda de Playoffs està bastant decidida a favor dels Pistons, si no és que Iverson i Webber es posen les piles.
Les eliminatòries de primera ronda dels playoffs de la NBA estan ara de la següent manera:
Suns 1, Grizzlies 0
Nuggets 1, Spurs 0
Sonics 1, Kings 0
Rockets 2, Mavericks 0
Heat 2, Nets 0
Pistons 2, Sixers 0
Celtics 1, Pacers 1
Bulls 1, Wizards 0
Per cert, unes declaracions molt bones que he llegit a l’Avui per part d’Isiah Thomas: “Tal com estem als Knicks, traspassaria ma mare si m’asseguressin que l’acord seria productiu”. Es nota amb aquestes declaracions del general manager dels New York Knics que últimament els traspassos no els hi funcionen gens bé.
Per últim comentar que m’ha semblat sentir que els comentaristes del Canal+ a NBA+ anomenen ara l’ordinador del Daimiel com: Paquita!! Jejeje Del Club!!!
martes, abril 26, 2005
Konfabulator
By a recomendation of a friend I have known an interesting tool to add functionabilities for my desktop. The tool is Konfabulator, that allows configure some widgets about several things.
With Konfabulator (whatever you want is to be) you could add the following widgets in your desktop:
- The Weather: if you're too lazy to go outside
- Analog Clock: for the temporally obsessed
- Battery: it's not easy beeing green
- Calendar
- CPU Portal
- Digital Clock
- iTunes Remote
- Picture Frame
- Stock Frame
- Waste Basket
- Werewolf Monitor
- What to do
- Where is it
- WiFi Signal
For example, I have installed The Weather widget of Konfabulator about location of Barcelona, and then I can view the following widget appearance:
Finally, I want to say that there are so many open widgets to different uses.
With Konfabulator (whatever you want is to be) you could add the following widgets in your desktop:
- The Weather: if you're too lazy to go outside
- Analog Clock: for the temporally obsessed
- Battery: it's not easy beeing green
- Calendar
- CPU Portal
- Digital Clock
- iTunes Remote
- Picture Frame
- Stock Frame
- Waste Basket
- Werewolf Monitor
- What to do
- Where is it
- WiFi Signal
For example, I have installed The Weather widget of Konfabulator about location of Barcelona, and then I can view the following widget appearance:
Finally, I want to say that there are so many open widgets to different uses.
lunes, abril 25, 2005
Tiffany Amber Thissen
Tiffany Amber Thissen nació el 23 de Enero de 1974 en Long Beach (California). Su padre es diseñador de parques y su madre ama de casa.
En 1987 triunfó en el concurso de belleza "Miss Junior América", lo que propulsó su carrera televisiva, iniciada en 1989 con la conocida serie juvenil "Salvados por la campana". Años más tarde se incorporó a otra serie de éxito entre los más jóvenes, "Sensación de vivir", en el que hacía de femme fatale.
En el cine no ha conseguido la popularidad que mantiene en la pequeña pantalla, aunque colaboró brevemente en la película de Woody Allen Hollywood Ending, traducida como Un final made in Hollywood. Su último papel en televisión es en la serie policial "Fastlane". Tiffany tiene como afición patinar y como curisidad añadir que es vegetariana.
En 1987 triunfó en el concurso de belleza "Miss Junior América", lo que propulsó su carrera televisiva, iniciada en 1989 con la conocida serie juvenil "Salvados por la campana". Años más tarde se incorporó a otra serie de éxito entre los más jóvenes, "Sensación de vivir", en el que hacía de femme fatale.
En el cine no ha conseguido la popularidad que mantiene en la pequeña pantalla, aunque colaboró brevemente en la película de Woody Allen Hollywood Ending, traducida como Un final made in Hollywood. Su último papel en televisión es en la serie policial "Fastlane". Tiffany tiene como afición patinar y como curisidad añadir que es vegetariana.
domingo, abril 24, 2005
Màlaga 0 - Barça 4
Després de la remuntada que va fer el Madrid en 3 minuts davant del Villareal, que s'havia avançat de penalty i que Riquelme va perdonar la sentència del partit, tenia ganes de veure com reaccionaria el Barça. I la veritat és que la reacció de l'equip va ser bona.
Vem anar a diversos bars, fins que vem trobar un amb una taula lliure. Crec que el 80% de la gent era culé, tot i que crec que a la primera part el percentatge era
d'un 60%, però a la mitja part els madridistes van fotre el camp veient com anaven les coses.
El partit va ser entretingut, amb un àrbitre dolent (per variar), i un resultat fàcil del Barça. Fàcil perquè el Barça es va trobar amb un gol d'Oleguer a la sortida d'un còrner que va ajudar a tranquilitzar els ànims, després de la sortida fulgurant i segurmanet primada de l'equip malagueny. Després Giuly es va encarregar de fer dos gols més, un dels quals de cap que és si mé sno curiós donat que és el jugador més baix de la Lliga. L'ultim gol, que em vaig perdre, va ser obra de Gerard en el minut 90 de partit.
Aquesta victòria per 0 a 4 davant del Màlaga, junt amb la del Madrid davnat del Villareal per 2 a 1, fa que la Lliga pinti bé pel Barça. El Barça només depèn d'ell mateix a 5 jornades pel final amb 6 punts d'avantatge, que són 7 si comptem el gol average. Ara només cal anar fent pronòstics de en quina jornada podrem celebrar el títol.
Vem anar a diversos bars, fins que vem trobar un amb una taula lliure. Crec que el 80% de la gent era culé, tot i que crec que a la primera part el percentatge era
d'un 60%, però a la mitja part els madridistes van fotre el camp veient com anaven les coses.
El partit va ser entretingut, amb un àrbitre dolent (per variar), i un resultat fàcil del Barça. Fàcil perquè el Barça es va trobar amb un gol d'Oleguer a la sortida d'un còrner que va ajudar a tranquilitzar els ànims, després de la sortida fulgurant i segurmanet primada de l'equip malagueny. Després Giuly es va encarregar de fer dos gols més, un dels quals de cap que és si mé sno curiós donat que és el jugador més baix de la Lliga. L'ultim gol, que em vaig perdre, va ser obra de Gerard en el minut 90 de partit.
Aquesta victòria per 0 a 4 davant del Màlaga, junt amb la del Madrid davnat del Villareal per 2 a 1, fa que la Lliga pinti bé pel Barça. El Barça només depèn d'ell mateix a 5 jornades pel final amb 6 punts d'avantatge, que són 7 si comptem el gol average. Ara només cal anar fent pronòstics de en quina jornada podrem celebrar el títol.
sábado, abril 23, 2005
Sant Jordi 2005
Aquests són quasi tots els llibres que ens vem regalar el dia de Sant Jordi:
Es poden veure millor, amb descripció i tot en aquest link del Flickr.
Concretament jo em vaig autoregalar En el Blanco del Ken Follet i que ja m'he començat a llegir, Angeles y Demonios del Dan Brown i El intermediario del John Grisham. Ma germana m'ha regalat el llibre Indicio de Culpa de l'escriptora Jodi Compton.
Jo vaig regalar-li al meu pare el llibre La Caída de los Dioses de David Solar, que és un recull històric dels errors que va cometre Hitler que van propiciar la caiguda de l'imperi nazi. Cal recordar que es commemora el 60é aniversari del final de la 2a Guerra Mundial.
Després he regalat a ma mare el llibre dels monòlegs de El Club de la Comedia Contraataca i a ma germana un llibre de poemes.
Es poden veure millor, amb descripció i tot en aquest link del Flickr.
Concretament jo em vaig autoregalar En el Blanco del Ken Follet i que ja m'he començat a llegir, Angeles y Demonios del Dan Brown i El intermediario del John Grisham. Ma germana m'ha regalat el llibre Indicio de Culpa de l'escriptora Jodi Compton.
Jo vaig regalar-li al meu pare el llibre La Caída de los Dioses de David Solar, que és un recull històric dels errors que va cometre Hitler que van propiciar la caiguda de l'imperi nazi. Cal recordar que es commemora el 60é aniversari del final de la 2a Guerra Mundial.
Després he regalat a ma mare el llibre dels monòlegs de El Club de la Comedia Contraataca i a ma germana un llibre de poemes.
viernes, abril 22, 2005
iBook by Apple
Un amic s'ha comprat un iBook d'Apple, substituint el se anterior Esteban Jr de la marca Compaq. Aquest portàtil és espectacular, amb un disseny made in California, però assembled in China (com la iPod).
Aquest és l'aspecte que té la poma mossegada d'Apple en un McEsteban Jr:
Aquest és l'aspecte que té la poma mossegada d'Apple en un McEsteban Jr:
jueves, abril 21, 2005
Playoffs NBA 2005
Després d'una dura temporada de bàsquet a la NBA, ara és moment per als Playoffs. Concretament els encreuaments han quedat de la següent manera:
CONFERÈNCIA OEST:
(8)Memphis Grizzlies-(1)Phoenix Suns
(7)Denver Nuggets-(2)San Antonio Spurs
(6)Sacramento Kings-(3)Seatle Supersonics
(5)Houston Rockets-(4)Dallas Mavericks
CONFERÈNCIA EST:
(8)New Jersey Nets-(1)Miami Heats
(7)Philadelphi 76´ers-(2)Detroit Pistons
(6)Indiana Pacers-(3)Boston Celtics
(5)Washington Wizards-(4)Chicago Bulls
He fet una juguesca amb els meus amics i he pronosticat els següents resultats:
OEST:
Phoenix Suns - Dallas Mavericks = Phoenix Suns
Sacramento Kings - San Antonio Spurs = San Antonio Spurs
EST:
Miami Heats - Washington Wizzards = Miami Heats
Indiana Pacers - Detroit Pistons = Detroit Pistons
I finalment espero que la final sigui Phoenix-Miami i que el Shaquille O'Neil ajudat per Wade facin decantar la balança per l'equip de l'Est. Així que aposto per campió a Miami Heats. Per mi els segons favorits també són de l'Est: Detroit Pistons, els fins ara actuals campions.
CONFERÈNCIA OEST:
(8)Memphis Grizzlies-(1)Phoenix Suns
(7)Denver Nuggets-(2)San Antonio Spurs
(6)Sacramento Kings-(3)Seatle Supersonics
(5)Houston Rockets-(4)Dallas Mavericks
CONFERÈNCIA EST:
(8)New Jersey Nets-(1)Miami Heats
(7)Philadelphi 76´ers-(2)Detroit Pistons
(6)Indiana Pacers-(3)Boston Celtics
(5)Washington Wizards-(4)Chicago Bulls
He fet una juguesca amb els meus amics i he pronosticat els següents resultats:
OEST:
Phoenix Suns - Dallas Mavericks = Phoenix Suns
Sacramento Kings - San Antonio Spurs = San Antonio Spurs
EST:
Miami Heats - Washington Wizzards = Miami Heats
Indiana Pacers - Detroit Pistons = Detroit Pistons
I finalment espero que la final sigui Phoenix-Miami i que el Shaquille O'Neil ajudat per Wade facin decantar la balança per l'equip de l'Est. Així que aposto per campió a Miami Heats. Per mi els segons favorits també són de l'Est: Detroit Pistons, els fins ara actuals campions.
miércoles, abril 20, 2005
El socio (by John Grisham)
Hace poco he terminado de leer el libro El Socio de John Grisham. Este escritor es un crack para escribir estos thrillers basados en delitos, procesos judiciales y abogados. El libro es muy bueno, te engancha desde el primer capítulo y es muy recomendable.
Este libro de Grisham fue sacado en el mercado el año 1997, y yo me lo he comprado en una edición de bolsillo que han reeditado este año Ediciones B
En la contraportada del libro se presenta la siguiente sinopsis: Espiaron cada uno de sus movimientos hasta obtener la seguridad absoluta de que era él. Se hacía llamar Danilo Silva y vivía en una modesta casa de una ciudad pequeña de Brasil. Pesaba mucho menos e incluso su cara era levemente distinta, gracias a la intervención de un cirujano. Al parecer, vivía solo. Es decir, nada que ver con aquel abogado de Biloxi llamado Patrick Lanigan que, cuatro años antes, había desaparecido con noventa millones de dólares dejando atrás a su hermosa mujer y a su adorable hija. Pero ellos estaban convencidos de que Danilo Silva era Lanigan, y de que con su captura pondrían fin a aquella historia. Grave error: la historia acababa de empezar.
Os lo recomiendo a todos, creo que el comentario de Kirkus Reviews que adjuntan en la portada de esta edición es totalmente cierto: "Grisham justifica su éxito con su mejor trama hasta el momento".
Este libro de Grisham fue sacado en el mercado el año 1997, y yo me lo he comprado en una edición de bolsillo que han reeditado este año Ediciones B
En la contraportada del libro se presenta la siguiente sinopsis: Espiaron cada uno de sus movimientos hasta obtener la seguridad absoluta de que era él. Se hacía llamar Danilo Silva y vivía en una modesta casa de una ciudad pequeña de Brasil. Pesaba mucho menos e incluso su cara era levemente distinta, gracias a la intervención de un cirujano. Al parecer, vivía solo. Es decir, nada que ver con aquel abogado de Biloxi llamado Patrick Lanigan que, cuatro años antes, había desaparecido con noventa millones de dólares dejando atrás a su hermosa mujer y a su adorable hija. Pero ellos estaban convencidos de que Danilo Silva era Lanigan, y de que con su captura pondrían fin a aquella historia. Grave error: la historia acababa de empezar.
Os lo recomiendo a todos, creo que el comentario de Kirkus Reviews que adjuntan en la portada de esta edición es totalmente cierto: "Grisham justifica su éxito con su mejor trama hasta el momento".
martes, abril 19, 2005
John Grisham
John Grisham és un excepcional escritor estadounidenc que va néixer a Jonesboro, estat d'Arkansas, el 8 de Febrer de 1955. És fill de Wanda Grisom, mastressa de casa, i de John Grisham, que fou treballador de la construcció. Quan John tenia dotze anys els seus pares es van traslladar de l'estat d'Arkansas al de Mississippi, concretament a la població Southhaven.
John Grisham va estudiar dret a la Universitat de l'Estat de Mississipi, i posteriorment va excercir com a advocat criminalista, i es va dedicar al món de la política arribant a ocupar en els anys 80 un càrreg electe en el seu estat.
Grisham es va casar l'any 1981 amb Renée Jones, amb qui va tenir un fill de nom Ty, y una filla: Shea.
Va debutar com a novelista amb A Time To Kill (Tiempo de Matar) (1987). Inicialment el llibre va ser rebutjat per molts editors, i va ser comprat per Wynwood Press que va fer una modesta tirada de 5000 exemplars l'any 1998.
Més tard va publicar The Firm (La Tapadera) (1991), un llibre que va aconseguir un enorme triomf comercial el que va provocar que Grisham abandonés la seva faceta legal per basar-se en l'escriptura. Aquest llibre va arribar a estar 47 setmanes en la llista de més venuts del The New York Times, convertint-se The Firm en la novela més venuda l'any 1991. Els drets de cine per a la novela van ser venuts a la Paramonts Pictures per 600.000$.
Després d'aquesta novel·la, John Grisham ha publicat: El informe pelícano (1992), El cliente (1993), Cámara de gas (1994), Legítima defensa (1995), El jurado (1996), El socio (1997), The street lawyer (1998), El testamento (1999), La hermandad (2000), Una Navidad diferente (2001), A painted house (2001), La citación (2002), Bleachers (2003), El rey de los pleitos (2003), El último jurado (2004) i El Intermediario (2005).
Admirador de John Steinbeck, John Grisham és un escriptor de best-sellers ambientats generalment en ambients judicials, segurament pel seu passat com a advocat criminalista i bon coneixedor del món judicial.
La seva participació en el món del cine es basa principalment en noveles que s'han portat a la gran pantalla com: The Firm (La Tapadera), The Pelican Brief (El Informe Pelícano), The Client (El Cliente), A Time to Kill (Tiempo de Matar), The Chamber, The Rainmaker i Runaway Jury (El Jurado).
John Grisham va estudiar dret a la Universitat de l'Estat de Mississipi, i posteriorment va excercir com a advocat criminalista, i es va dedicar al món de la política arribant a ocupar en els anys 80 un càrreg electe en el seu estat.
Grisham es va casar l'any 1981 amb Renée Jones, amb qui va tenir un fill de nom Ty, y una filla: Shea.
Va debutar com a novelista amb A Time To Kill (Tiempo de Matar) (1987). Inicialment el llibre va ser rebutjat per molts editors, i va ser comprat per Wynwood Press que va fer una modesta tirada de 5000 exemplars l'any 1998.
Més tard va publicar The Firm (La Tapadera) (1991), un llibre que va aconseguir un enorme triomf comercial el que va provocar que Grisham abandonés la seva faceta legal per basar-se en l'escriptura. Aquest llibre va arribar a estar 47 setmanes en la llista de més venuts del The New York Times, convertint-se The Firm en la novela més venuda l'any 1991. Els drets de cine per a la novela van ser venuts a la Paramonts Pictures per 600.000$.
Després d'aquesta novel·la, John Grisham ha publicat: El informe pelícano (1992), El cliente (1993), Cámara de gas (1994), Legítima defensa (1995), El jurado (1996), El socio (1997), The street lawyer (1998), El testamento (1999), La hermandad (2000), Una Navidad diferente (2001), A painted house (2001), La citación (2002), Bleachers (2003), El rey de los pleitos (2003), El último jurado (2004) i El Intermediario (2005).
Admirador de John Steinbeck, John Grisham és un escriptor de best-sellers ambientats generalment en ambients judicials, segurament pel seu passat com a advocat criminalista i bon coneixedor del món judicial.
La seva participació en el món del cine es basa principalment en noveles que s'han portat a la gran pantalla com: The Firm (La Tapadera), The Pelican Brief (El Informe Pelícano), The Client (El Cliente), A Time to Kill (Tiempo de Matar), The Chamber, The Rainmaker i Runaway Jury (El Jurado).
lunes, abril 18, 2005
Heidi Klum
Heidi Klum es una modelo alemana. Heidi nació el 1 de junio de 1973 cerca de Köln (Colonia). Su cabello es claro y sus ojos son verdes sus medidas son las siguientes:86-60-86.
Su carerra empezó por suerte, una de sus amigas envío a su lugar un boletín de participación a un concurso de belleza organizado por un diario aleman. Ganó el concurso y un agencia la contrató.
Tuvo un romance muy sonado con el director de la escudería Renault, Flavio Briatore, del quesalió su único hijo.
La modelo Heidi Klum es bastante espectacular...
Su carerra empezó por suerte, una de sus amigas envío a su lugar un boletín de participación a un concurso de belleza organizado por un diario aleman. Ganó el concurso y un agencia la contrató.
Tuvo un romance muy sonado con el director de la escudería Renault, Flavio Briatore, del quesalió su único hijo.
La modelo Heidi Klum es bastante espectacular...
sábado, abril 16, 2005
La Intérprete
La pel·lícula de La Intérprete (The Interpreter) està dirigida per Sydney Pollack, i protagonitzada per Nicole Kidman, Sean Penn i Catherine Keener.
La Intérprete és Silvia Broome, paper interpretat per Nicole Kidman, que treballa com a interpret per a la Organització de les Nacions Unides a la seva seu central a New York. Ella escolta sense voler una conversa en la que s'amenaça de mort a un cap d'estat africà que té previst pronunciar un discurs davant l'Assamblea General de la ONU. A partit de llavors s'origina tota la trama policíaca del film.
Com a curiositat dir que, en aquest film d'Universal Studios el director Sidney Pollack fins i tot fa un paper de superior del Sean Penn dins l'FBI.
És una peli molt recomanable, ja que és força rodona, amb bona història, estàs gairebé tota la peli en tensió, i la interpretació de la Nicole Kiddman és molt bona.
La Intérprete és Silvia Broome, paper interpretat per Nicole Kidman, que treballa com a interpret per a la Organització de les Nacions Unides a la seva seu central a New York. Ella escolta sense voler una conversa en la que s'amenaça de mort a un cap d'estat africà que té previst pronunciar un discurs davant l'Assamblea General de la ONU. A partit de llavors s'origina tota la trama policíaca del film.
Com a curiositat dir que, en aquest film d'Universal Studios el director Sidney Pollack fins i tot fa un paper de superior del Sean Penn dins l'FBI.
És una peli molt recomanable, ja que és força rodona, amb bona història, estàs gairebé tota la peli en tensió, i la interpretació de la Nicole Kiddman és molt bona.
viernes, abril 15, 2005
Anunci curiós
Un altre dels anuncis curiosos de l'Hamburg Airport, concretament d'una revista alemanya:
jueves, abril 14, 2005
miércoles, abril 13, 2005
martes, abril 12, 2005
Prohibida l'entrada a dones
En aquest carrer de HerbertStarze del barri de St Pauli d'Hamburg, estava prohibida l'entrada a menors de 18 anys i a dones:
lunes, abril 11, 2005
domingo, abril 10, 2005
Hamburg - Barcelona
Després d’esmorzar plegats vem anar en cotxe fins a Hamburg per visitar dos dels punts turístics de HH que ens vem deixar per visitar: St Pauli i el port.
Hamburg té un port increïble ubicat a la vora del riu , que és el segon port a nivell europeu de contenidors, per darrere del holandés de Rotterdam. Hamburg és també seu d’indústria altament especialitzada. És capdavantera en tecnologia mèdica i biotecnologia, i un dels centres mundials de construcció d’avions: aquí s’està construïnt el nou avió de gran tonelatge A 380. A més, les empreses OTTO-Versand (de logística i venda per catàleg) i Helm AG (de productes químics) són líders de mercat arreu del món. Tocar un piano Steinway, escriure amb una pluma Montblanc o utilitzar crema Nivea, és fer servir productes hamburguesos.
Sant Pauli és el barri amb més moviment d’Hamburg. Com que Hamburg sempre ha tingut un port important, es va crear una tradició d’una espècie de barri xino amb prostitutes per als mariners. Ara aquest barri està ple de teatres, sales de concerts, sex-shops i prostitució. El carrer per antonomàsia de les putes s’anomena Herbertstraze, i té la curiositat que està emmurallat en les entrades del carrer amb un cartell que posa: “Prohibida l’entrada a menors de 18 anys i dones”. Dins hi ha els típics aparadors, semblants als del Red Light District d’Amsterdam, amb unes noies despampanants i amb poca roba però que prèviament s’han fet una sessió de xapa i pintura amb silicona.
Els nostres amics ens han acompanyat d’Hamburg cap al Hamburg Airport en cotxe, evitant els entrebancs d’una senyalització molt deficient que arriscava que arribéssim tard a la sortida del vol. Però hem arribat molt bé de temps i jo he tingut fins i tot temps de fer shopping. En el vol de tornada destacar una de les azafates que estava de traca i mocador. Això és tot!!
Hamburg té un port increïble ubicat a la vora del riu , que és el segon port a nivell europeu de contenidors, per darrere del holandés de Rotterdam. Hamburg és també seu d’indústria altament especialitzada. És capdavantera en tecnologia mèdica i biotecnologia, i un dels centres mundials de construcció d’avions: aquí s’està construïnt el nou avió de gran tonelatge A 380. A més, les empreses OTTO-Versand (de logística i venda per catàleg) i Helm AG (de productes químics) són líders de mercat arreu del món. Tocar un piano Steinway, escriure amb una pluma Montblanc o utilitzar crema Nivea, és fer servir productes hamburguesos.
Sant Pauli és el barri amb més moviment d’Hamburg. Com que Hamburg sempre ha tingut un port important, es va crear una tradició d’una espècie de barri xino amb prostitutes per als mariners. Ara aquest barri està ple de teatres, sales de concerts, sex-shops i prostitució. El carrer per antonomàsia de les putes s’anomena Herbertstraze, i té la curiositat que està emmurallat en les entrades del carrer amb un cartell que posa: “Prohibida l’entrada a menors de 18 anys i dones”. Dins hi ha els típics aparadors, semblants als del Red Light District d’Amsterdam, amb unes noies despampanants i amb poca roba però que prèviament s’han fet una sessió de xapa i pintura amb silicona.
Els nostres amics ens han acompanyat d’Hamburg cap al Hamburg Airport en cotxe, evitant els entrebancs d’una senyalització molt deficient que arriscava que arribéssim tard a la sortida del vol. Però hem arribat molt bé de temps i jo he tingut fins i tot temps de fer shopping. En el vol de tornada destacar una de les azafates que estava de traca i mocador. Això és tot!!
sábado, abril 09, 2005
Lübeck
Avui ens hem aixecat tard, després de la patejada d’ahir ens hem adormit més del compte. Hem esmorzat plegats i ens hem recorregut Lübeck. Hem visitat Helligen Gelft Hospital, fundat a l’any 1227, que actualment és un museu, però que va ser un asil-hospital que es va avançar al seu temps acollint a les persones malaltes o sense casa. Té uns vitralls molt xulos i una estructura com d’esglèsia.
Hem visitat el monument a Thomas Mann, i recorregut els diversos carrers comercials de la ciutat. És aquí on he comprat Marzipans típics de Lübeck, de la casa Niederegger. Altres souvenirs culinaris que he comprat durant aquest viatge han estat cerveses del tipus Hefewissbier de la marca Weihenstephaner típiques de Bavària, i saltxitxes amb mostassa.
Hem esmorzat en un cafè on m’he menjat una pasta típica anomenada “Berlinaler” que és com una espècie de donut de sucre, sense forat al mig, i amb fruita confitada tipus mermelada a dins.
Hem recorregut la plaça de l’Ajuntament, que té uns edificis molt típics i una curiosa maqueta per a invidents en el que els carrers estan en llenguatge Braile. Després hem visitat St Marien zu Lübeck, que té un Astronomische Uhr que van fer els cures amb informació lunar, d’estrelles, Sants i el dia en el que cau cada any el diumenge Sant. En aquesta esglèsia és curiós veure representacions de la dansa de la mort, que simbolitza que rics i pobres són iguals davant la mort.
Fora d’aquesta esglèsia de Santa Maria de Lübeck hi ha una figura d’un dimoni que té les banyes i un dit del peu dorats perquè la gent ho toca pensant que dóna sort. Diu la llegenda que quan es va posar la primera pedra de Sta Maria, es va enganyar al dimoni dient que es construiria un celler. Al dimoni li va agradar la idea, perquè podria caçar moltes ànimes que freqüentessin el celler, així que va decidir ajudar als treballadors. L’església es va construir molt ràpid, i un bon dia el dimoni es va adonar que no es tractava d’un celler, i va fer una pedra rodona molt gran per destruir l’església. Però un dels empleats li va proposar de construir el celler just davant i el dimoni estigué d’acord.
Hem dinat tard en un restaurant turc, cal recordar que a Alemanya hi ha uns 8 milions d’immigrants turcs. Hem menjat un menú que consta de un Dönna Kebba, que ve a ser com una pita, una ració de patates (aquí mengen patates tot el dia) i una beguda, que jo he escollit la mítica Mirinda que a Barcelona és quasi impossible d’aconseguir.
Lübeck té uns edificis espectaculars construïs a l’edat mitjana com la Concordia Dom, o porta de la Concòrdia que era la porta d’entrada cap a l’antiga zona emmurallada, les esglèsies de Sta Maria i de St Pere, i la catedral (Dom zu Lübeck) i altres que la seva façana té una típica forma escalada.
Després hem agafat el cotxe i ens hem anat 10km cap al Nord, a Travemüde, perquè ens ha fet gràcia poder tocar l’aigua del mar Bàltic. El viatge ha estat un tant accidentat ja que ens hem hagut d’esperar una bona estona ja que un dels pons que passa per sobre el riu estava obert perquè poguessin passar uns mega-barcos. D’aquí un temps aquest problema no hi serà, ja que estan construint un túnel per sota el riu per a aquesta carretera. Ha fet un fred increïble, però després de creuar els centenars de metres de sorra que té la platja hem tocat l’aigua.
Per sopar he menjat una Turkish Pizza, que és una massa de pizza enrollada amb badella, amanida, ceba i salsa. Molt bo per cert! I després de sopar hem anat al bar del primer dia a beure un parell de cerveses. Per acabar la nit hem anat a una discoteca anomenada Body & Soul de Lübeck que és un vaixell atracat que té diverses plantes i que ha estat molt bé.
Hem visitat el monument a Thomas Mann, i recorregut els diversos carrers comercials de la ciutat. És aquí on he comprat Marzipans típics de Lübeck, de la casa Niederegger. Altres souvenirs culinaris que he comprat durant aquest viatge han estat cerveses del tipus Hefewissbier de la marca Weihenstephaner típiques de Bavària, i saltxitxes amb mostassa.
Hem esmorzat en un cafè on m’he menjat una pasta típica anomenada “Berlinaler” que és com una espècie de donut de sucre, sense forat al mig, i amb fruita confitada tipus mermelada a dins.
Hem recorregut la plaça de l’Ajuntament, que té uns edificis molt típics i una curiosa maqueta per a invidents en el que els carrers estan en llenguatge Braile. Després hem visitat St Marien zu Lübeck, que té un Astronomische Uhr que van fer els cures amb informació lunar, d’estrelles, Sants i el dia en el que cau cada any el diumenge Sant. En aquesta esglèsia és curiós veure representacions de la dansa de la mort, que simbolitza que rics i pobres són iguals davant la mort.
Fora d’aquesta esglèsia de Santa Maria de Lübeck hi ha una figura d’un dimoni que té les banyes i un dit del peu dorats perquè la gent ho toca pensant que dóna sort. Diu la llegenda que quan es va posar la primera pedra de Sta Maria, es va enganyar al dimoni dient que es construiria un celler. Al dimoni li va agradar la idea, perquè podria caçar moltes ànimes que freqüentessin el celler, així que va decidir ajudar als treballadors. L’església es va construir molt ràpid, i un bon dia el dimoni es va adonar que no es tractava d’un celler, i va fer una pedra rodona molt gran per destruir l’església. Però un dels empleats li va proposar de construir el celler just davant i el dimoni estigué d’acord.
Hem dinat tard en un restaurant turc, cal recordar que a Alemanya hi ha uns 8 milions d’immigrants turcs. Hem menjat un menú que consta de un Dönna Kebba, que ve a ser com una pita, una ració de patates (aquí mengen patates tot el dia) i una beguda, que jo he escollit la mítica Mirinda que a Barcelona és quasi impossible d’aconseguir.
Lübeck té uns edificis espectaculars construïs a l’edat mitjana com la Concordia Dom, o porta de la Concòrdia que era la porta d’entrada cap a l’antiga zona emmurallada, les esglèsies de Sta Maria i de St Pere, i la catedral (Dom zu Lübeck) i altres que la seva façana té una típica forma escalada.
Després hem agafat el cotxe i ens hem anat 10km cap al Nord, a Travemüde, perquè ens ha fet gràcia poder tocar l’aigua del mar Bàltic. El viatge ha estat un tant accidentat ja que ens hem hagut d’esperar una bona estona ja que un dels pons que passa per sobre el riu estava obert perquè poguessin passar uns mega-barcos. D’aquí un temps aquest problema no hi serà, ja que estan construint un túnel per sota el riu per a aquesta carretera. Ha fet un fred increïble, però després de creuar els centenars de metres de sorra que té la platja hem tocat l’aigua.
Per sopar he menjat una Turkish Pizza, que és una massa de pizza enrollada amb badella, amanida, ceba i salsa. Molt bo per cert! I després de sopar hem anat al bar del primer dia a beure un parell de cerveses. Per acabar la nit hem anat a una discoteca anomenada Body & Soul de Lübeck que és un vaixell atracat que té diverses plantes i que ha estat molt bé.
viernes, abril 08, 2005
Hamburg
Mentre els nostres amics de Lübeck estan treballant, ja que és un dia feiner, nosaltres ens hem dirigit en tren cap a Hamburg que està a uns 60Km. El tren és una mica car, només anada costa 9,90€.
La ciutat lliure i Hanseàtica d’Hamburg és la segona ciutat més gran d’Alemanya, i és municipi i estat, com els länders de Bremen i Berlín. Té 1,7 milions d’habitants, i 3,5 si contem tota l’àrea metropolitana, que repartits per 755km2 (7 vegades més gran que París) fa que la qualitat de vida sigui molt elevada.
A l’arribar hem caminat sense mirar el mapa, però hem acabat perdent-nos per un barri que després ens hem assabentat que no era precisament dels millors de la ciutat... Però després ens hem dirigit cap al centre d’Hamburg, que és xulo amb els seus canals i els seus edificis. És per això que Hamburg és conegut com la Venècia del Nord. Però curiosament Hamburg té 2302 ponts per tota la seva extensió, més que Venècia i Amsterdam junts.
Apropant-nos cap al centre d’Hamburg hem rodejat una espècie de bahia en el que riu entra dins la ciutat. És en aquest punt on hi ha un heisser que recorda al que hi ha a Ginebra. Caminant hem arribat a la plaça de l’Ajuntament, que està en un edifici molt guapo amb unes banderes enormes, una d’Alemany i l’altre d’Hamburg (vermella amb un castell blanc). Mentre estàvem asseguts ens ha vingut una noia que era de ràdio Hamburg que feia entrevistes pel carrer, i ens ha fet una preguntant-nos què faríem el cap de setmana.
També hem visitat el que queda de la Catedral d’Hamburg que va ser bombardejada durant la Segona Guerra Mundial, i que ara queda poc més que la façana i un monument en memòria de la gent que va morir.
Després hem estat caminat per la zona més comercial i més pija d’Hamburg on hi ha tendes com Cartier, Bulgari, Hugo Boss, i curiosament Zara. Però nosaltres hem entrat a la tenda Lego, on tenien en exposició diversos muntables de la sèrie d’Star Wars, al típic corte inglés alemany que no recordo al nom, i a Saturn. Les tendes Saturn son com els Mediamarkt però més bèsties, amb moltes plantes i amb més varietat de coses. Fins i tot tenen un cyber-cafè, i una planta dedicada a la música on trobes molta més varietat que l’oferta en l’FNAC o en el Mediamarkt de Barcelona.
Comentar d’Hamburg que té més de 90 consulats, ocupant el segon lloc de tot el món després de la ciutat de New York.
Hem tornat cap a Lübeck amb el tren de les 17:35 per poder arribar a l’hora que surten de treballar els nostres amics. Ens han convidat a sopar a casa seva i després hem sortit a fer unes cerveses amb uns amics seus. Comentar per últim que en aquesta zona d’Alemanya els horaris dels àpats són molt diferents als nostres: esmorzen a les 7h, dinen entre les 11:30h i les 12:30h, i sopen al voltant de les 19:00h.
La ciutat lliure i Hanseàtica d’Hamburg és la segona ciutat més gran d’Alemanya, i és municipi i estat, com els länders de Bremen i Berlín. Té 1,7 milions d’habitants, i 3,5 si contem tota l’àrea metropolitana, que repartits per 755km2 (7 vegades més gran que París) fa que la qualitat de vida sigui molt elevada.
A l’arribar hem caminat sense mirar el mapa, però hem acabat perdent-nos per un barri que després ens hem assabentat que no era precisament dels millors de la ciutat... Però després ens hem dirigit cap al centre d’Hamburg, que és xulo amb els seus canals i els seus edificis. És per això que Hamburg és conegut com la Venècia del Nord. Però curiosament Hamburg té 2302 ponts per tota la seva extensió, més que Venècia i Amsterdam junts.
Apropant-nos cap al centre d’Hamburg hem rodejat una espècie de bahia en el que riu entra dins la ciutat. És en aquest punt on hi ha un heisser que recorda al que hi ha a Ginebra. Caminant hem arribat a la plaça de l’Ajuntament, que està en un edifici molt guapo amb unes banderes enormes, una d’Alemany i l’altre d’Hamburg (vermella amb un castell blanc). Mentre estàvem asseguts ens ha vingut una noia que era de ràdio Hamburg que feia entrevistes pel carrer, i ens ha fet una preguntant-nos què faríem el cap de setmana.
També hem visitat el que queda de la Catedral d’Hamburg que va ser bombardejada durant la Segona Guerra Mundial, i que ara queda poc més que la façana i un monument en memòria de la gent que va morir.
Després hem estat caminat per la zona més comercial i més pija d’Hamburg on hi ha tendes com Cartier, Bulgari, Hugo Boss, i curiosament Zara. Però nosaltres hem entrat a la tenda Lego, on tenien en exposició diversos muntables de la sèrie d’Star Wars, al típic corte inglés alemany que no recordo al nom, i a Saturn. Les tendes Saturn son com els Mediamarkt però més bèsties, amb moltes plantes i amb més varietat de coses. Fins i tot tenen un cyber-cafè, i una planta dedicada a la música on trobes molta més varietat que l’oferta en l’FNAC o en el Mediamarkt de Barcelona.
Comentar d’Hamburg que té més de 90 consulats, ocupant el segon lloc de tot el món després de la ciutat de New York.
Hem tornat cap a Lübeck amb el tren de les 17:35 per poder arribar a l’hora que surten de treballar els nostres amics. Ens han convidat a sopar a casa seva i després hem sortit a fer unes cerveses amb uns amics seus. Comentar per últim que en aquesta zona d’Alemanya els horaris dels àpats són molt diferents als nostres: esmorzen a les 7h, dinen entre les 11:30h i les 12:30h, i sopen al voltant de les 19:00h.
jueves, abril 07, 2005
Barcelona - Lübeck
He sortit de casa a les 10h per fer-me uns bocates, que per cert no m’he menjat ja que a l’avió m’han donat de dinar. Amb el tema dels bocates m’he entretingut, i he hagut de sortir pitant de casa per agafar el metro i que no se m’escapés el tren de l’estació de Catalunya cap a l’aeroport a i 8 cada mitja hora (08, 38). Ha anat d’un pèl, ja que just a l’arribar a Catalunya he sentit com anunciaven el tren. He començat a córrer carregant la maleta, baixant les escales mecàniques i al veure l’andana m’he adonat que el tren estava justament estacionat a l’altre punta de l’andana ja que era un d’aquests trens amb només 3 vagons. Per sort he estat a temps d’enganxar-lo.
En el tren el número de guiris era important, però també m’ha sobtat veure molta gent jove que aprofita les ofertes d’empreses com Easyjet. El tren s’ha omplert a Sants, però ja llavors m’havia fet amb un bon lloc.
Havia quedat a la cafeteria de la terminal B, al costat de l’estàtua del Botero, i allà ens hem prés un cafè. El control d’equipatges de mà ha canviat una mica, i ara et fan posar totes les coses en una safata abans d’entrar a la cua de l’arc detector de metalls. Davant nostre s’ha donat l’anècdota que una parella asiàtica ha hagut de deixar al seu nadó a mans de una segurata per poder passar per l’arc, i la segurata s’ha quedat una bona estona amb el nadó sense poder fer la seva feina.
Hem fet el trajecte Barcelona-Hamburg amb Air Berlin. Hem sortit de Barcelona amb Sol, i hem aterrat a l'Hamburg Airport plovent, però ràpidament s'ha despejat ha sortit el Sol. Això sí, la temperatura és significativament més freda.
El vol ha tingut mitja hora de retard, però hem tingut la sort de poder agafar l'autobús a temps que ens portés d'Hamburg a Lübeck just a l'arribar a l'estació. Si el perdíem havíem d’estar 2 hores i mitja esperant, ja que aquest el mitjà de transport era el més directe. Però sense saber on estava l’estació ens l’hem trobat, i justament l’autobús que acabava d’arribar era el nostre.
En el trajecte de l’autocar he pogut comprovar que aquí la gent viu amb cases i té uns jardins molt verds, es nota que plou bastant perquè hi ha molta vegetació. El conductor ens ha cridat diverses vegades l’atenció, a nosaltres i a altres viatgers, perquè resulta que està prohibit parlar pel mòbil... i això que el trajecte costa 14€.
D'Hamburg hem anat cap a Lübeck, on tenim el cuartel base, que és una ciutat coneguda perquè és patrimoni de la humanitat i perquè té una bona universitat.
Si sabeu, resulta que Lübeck va ser la ciutat on els anglesos van provar les bombes incendiàries durant la Segona Guerra Mundial. I els alemanys van aconseguir que paressin el bombardeig gràcies a la intermediació de la Creu Roja, ja que es tractava de Lübeck Patrimoni de la Humanitat. Inclús es comenta que va haver un pacte secret entre Hitler i Churchill perquè no es bomberdejessin respectivament Lübeck (Alemanya) i Oxford (Anglaterra).
Per sopar m'he menjat un Bratkartoffeln, que és un plat típic alemanyque consta de patates fregides, ous ferrats, cogombre i bacon... tot acompanyat per cerveses. Concretament m'he prés vàries cerveses: Warsteiner, Hefenweizen i Cristallweizen que va amb llimona. El local on hem sopat es deia Heinrich Böll, que seria l'equivalent del Quim Monzó català però amb Nobel. Per acabar la nit ens hem fotut una cervesa Jevel a casa dels nostres amics.
En el tren el número de guiris era important, però també m’ha sobtat veure molta gent jove que aprofita les ofertes d’empreses com Easyjet. El tren s’ha omplert a Sants, però ja llavors m’havia fet amb un bon lloc.
Havia quedat a la cafeteria de la terminal B, al costat de l’estàtua del Botero, i allà ens hem prés un cafè. El control d’equipatges de mà ha canviat una mica, i ara et fan posar totes les coses en una safata abans d’entrar a la cua de l’arc detector de metalls. Davant nostre s’ha donat l’anècdota que una parella asiàtica ha hagut de deixar al seu nadó a mans de una segurata per poder passar per l’arc, i la segurata s’ha quedat una bona estona amb el nadó sense poder fer la seva feina.
Hem fet el trajecte Barcelona-Hamburg amb Air Berlin. Hem sortit de Barcelona amb Sol, i hem aterrat a l'Hamburg Airport plovent, però ràpidament s'ha despejat ha sortit el Sol. Això sí, la temperatura és significativament més freda.
El vol ha tingut mitja hora de retard, però hem tingut la sort de poder agafar l'autobús a temps que ens portés d'Hamburg a Lübeck just a l'arribar a l'estació. Si el perdíem havíem d’estar 2 hores i mitja esperant, ja que aquest el mitjà de transport era el més directe. Però sense saber on estava l’estació ens l’hem trobat, i justament l’autobús que acabava d’arribar era el nostre.
En el trajecte de l’autocar he pogut comprovar que aquí la gent viu amb cases i té uns jardins molt verds, es nota que plou bastant perquè hi ha molta vegetació. El conductor ens ha cridat diverses vegades l’atenció, a nosaltres i a altres viatgers, perquè resulta que està prohibit parlar pel mòbil... i això que el trajecte costa 14€.
D'Hamburg hem anat cap a Lübeck, on tenim el cuartel base, que és una ciutat coneguda perquè és patrimoni de la humanitat i perquè té una bona universitat.
Si sabeu, resulta que Lübeck va ser la ciutat on els anglesos van provar les bombes incendiàries durant la Segona Guerra Mundial. I els alemanys van aconseguir que paressin el bombardeig gràcies a la intermediació de la Creu Roja, ja que es tractava de Lübeck Patrimoni de la Humanitat. Inclús es comenta que va haver un pacte secret entre Hitler i Churchill perquè no es bomberdejessin respectivament Lübeck (Alemanya) i Oxford (Anglaterra).
Per sopar m'he menjat un Bratkartoffeln, que és un plat típic alemanyque consta de patates fregides, ous ferrats, cogombre i bacon... tot acompanyat per cerveses. Concretament m'he prés vàries cerveses: Warsteiner, Hefenweizen i Cristallweizen que va amb llimona. El local on hem sopat es deia Heinrich Böll, que seria l'equivalent del Quim Monzó català però amb Nobel. Per acabar la nit ens hem fotut una cervesa Jevel a casa dels nostres amics.
miércoles, abril 06, 2005
martes, abril 05, 2005
Estella Warren
Estella Warren és una impressionant model canadenca nascuda l'any 1978.
És molt coneguda per haver protagonitzat l'anunci de Chanel 10 en el que anava vestida de Caperucita roja i sortia amb uns llops... espectacular!
A nivell d'actriu ha fet Driven amb el Silvestre Stallone, El Planeta de los Simios del Tim Burton, a Perseguido del Christian Slater, i és protagonista a Blowing Smoke i a Tangled.
És molt coneguda per haver protagonitzat l'anunci de Chanel 10 en el que anava vestida de Caperucita roja i sortia amb uns llops... espectacular!
A nivell d'actriu ha fet Driven amb el Silvestre Stallone, El Planeta de los Simios del Tim Burton, a Perseguido del Christian Slater, i és protagonista a Blowing Smoke i a Tangled.
domingo, abril 03, 2005
sábado, abril 02, 2005
viernes, abril 01, 2005
Trainspotting (by Irvine Welsh)
Trainspotting és un hobbie que consisteix en comptar els trens que passen per una estació mentre estàs allí esperant. És reconegut com un dels hobbies amb més poca gràcia i més aburrits d'Anglaterra.
Però Trainspotting també és un llibre, escrit per Irvine Welsh. Aquest escriptor viu actualment entre el seu Edimburg natal i Amsterdam, i és autor de llibres com Acid House, Éxtasis, Escoria i Cola.
Per molts serà molt més coneguda la pel·lícula Trainspotting, però cal apuntar que la peli està basada en el llibre d'Irvine Welsh. Jo haig de reconèixer que vaig veure la pel·lícula quan es va estrenar al cine i em va agradar molt, i que per això em vaig comprar fa poc el llibre.
A Trainspotting Welsh escriu en l'aspre llenguatge dels carrers d'Edimburg, sobre les borratxeres, la droga, el futbol, els sexe i el rock and roll. Tot això amb un estil de negre picaresca dels que van néixer en el costat dur de la vida, dels que no tenen sortida per escapar de la droga i la pobresa.
El llibre no m'ha agradat tant com em pensava. Sí que és veritat que té moments molt bons, i altres que et parteixes amb un humor àcid. Però té un caràcter depressiu, i a vegades la forma que té d'escriure és desconcertant i no ajuda a llegir. Però sempre hi ha a gent que li agrada més el llibre com a aquests del Club Cultura.
El llibre el pots aconseguir a l'FNAC en l'edició d'Anagrama de la foto , o a la mateixa Amazon. Per cert, fa poc Irvine Welsh ha publicat la segona part de Trainspotting titulada Porno, que vaig estar a punt de comprar fa dies al FNAC, en la que explica com els hi va als protagonistes supervivents 10 anys després de la primera novela.
Però Trainspotting també és un llibre, escrit per Irvine Welsh. Aquest escriptor viu actualment entre el seu Edimburg natal i Amsterdam, i és autor de llibres com Acid House, Éxtasis, Escoria i Cola.
Per molts serà molt més coneguda la pel·lícula Trainspotting, però cal apuntar que la peli està basada en el llibre d'Irvine Welsh. Jo haig de reconèixer que vaig veure la pel·lícula quan es va estrenar al cine i em va agradar molt, i que per això em vaig comprar fa poc el llibre.
A Trainspotting Welsh escriu en l'aspre llenguatge dels carrers d'Edimburg, sobre les borratxeres, la droga, el futbol, els sexe i el rock and roll. Tot això amb un estil de negre picaresca dels que van néixer en el costat dur de la vida, dels que no tenen sortida per escapar de la droga i la pobresa.
El llibre no m'ha agradat tant com em pensava. Sí que és veritat que té moments molt bons, i altres que et parteixes amb un humor àcid. Però té un caràcter depressiu, i a vegades la forma que té d'escriure és desconcertant i no ajuda a llegir. Però sempre hi ha a gent que li agrada més el llibre com a aquests del Club Cultura.
El llibre el pots aconseguir a l'FNAC en l'edició d'Anagrama de la foto , o a la mateixa Amazon. Per cert, fa poc Irvine Welsh ha publicat la segona part de Trainspotting titulada Porno, que vaig estar a punt de comprar fa dies al FNAC, en la que explica com els hi va als protagonistes supervivents 10 anys després de la primera novela.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)