Thursday, December 08, 2005

Crònica Festival Cinema Sitges 2003

Fa justament dos anys, jo escribia en un mail la següent crònica sobre el Festival Internacional de Cinema de Catalunya a Sitges en l'edició del 2003:

Després del concert de divendres 5/12/2003, en prou feines m'adormia passades les 2h del matí. Però a les 6h em va sonar el despertador, ja que havíem quedat per veure algunes de les pel·lícules del festival de cinema fantàstic. A les 6:30h em feia "One Missed Call" un amic ja que m'esperava a baix i jo tot just m'acabava de dutxar, així que vaig haver de fer un sprint per estar en 5 minuts.

A les 7:15 arribem a Sants i ens trobem amb un altre amic per agafar el tren rumb a Sitges. Jo era partidari d'anar amb cotxe, però vaig acatar l'opinió de la majoria que era partidària del tren. Arribem a l'apartament de la pensió on una noia ens atèn, per sort no tenia res a veure ni amb les dones ni amb l'edifici de "La Matanza de Texas". La primera conya amb les noies que portaven la pensió és que després de que un dels meus colegues li donés la tarjeta de crèdit per pagar, diu que no li agafa la tarjeta, que no deu haver saldo.... ens quedem parats perquè tot seguit diu que era conya.... ¿?

L'apartament està bé, tot i que per Internet "me l'imachinava més gran"... i sort que en l'últim moment apareix un llit més, així que un dels meus amics dormirà en el sofà llit de la saleta on està la tele. I a l'habitació gran dormo jo en el llit de matrimoni i un altre amic en el llit extra.

Per esmorzar vem anar rollo guais en el buffet lliure del Sports Bar i ens vem fotre les botes, amb la posterior clavada... però com que jo anava de Pichard... En canvi, els meus amics anaven rollo intel·lectual-frikie, que és el que acabar triomfant pel tipus de públic que omplia les sales de cine del festival: Retiro, Prado i Auditori.

Fem cap a la primera pel·lícula, la matinal, que feien en el cinema Retiro: "A Tale of Two Sisters". Potser no és la millor hora per veure aquest tipus de peli, però volíem veure el màxim número de pel·licules durant el finde. La peli és koreana, amb una història un tant enrabessada però que té moments bons. La valorem a meitat de la taula classificatòria (veure el meu ordre de pelis al final). Comentari: les dues germanes de la pel·lícula tenien unes cares orientals més aviat lletges, tot el contrari que la resta de les pel·lícules que veuríem després on les protagonistes orientals eren molt maques.

Vem dinar un entrepà en el Pans de Sitges al costat del Pecat. I vem anar a veure una sessió gratuïta de curts al Retiro, mentre que un dels meus amics anava una estona a planxar l'orella. Els curts, la majoria de l'ESCAC, van ser alguns curiosos i alguns una mica anades d'olla. Però en resum van valer la pena sobretor un molt senzill però rodó que es deia "Las pistolas no son para el verano", un que era un tant macabre sobre el rapte d'una noia per un psicòpata i un d'un venedor de teles que feia una crítica de la rutina repetitiva de les feines i la societat actual. Un dels que no em va agradar era una paranoia d'un home que mata a una dona, però que mentre està moribunda balla amb ella.... vaja anada d'olla!!! Lo destacable d'aquest últim curt era la participació de Cristina Dilla.

Al sortir de la sessió de curts, un cop a fora del cinema, semblava que no hi havia sortida ja que tots vem anar cap a una porta del pati i era tancada i després cap a l'altra que també ho estava, ¿era per recrear alguna escena de por que veuríem després més endavant...¿? Per sort un dels meus colegues ja estava fent cua, ja que aquest cop era impressionant. La cua era per veure The Twins Effect, la peli que havia escollit jo (cal dir que a boleo) i que després ens resultaria la gran sorpresa del festival. Es tracta d'una paròdia de les pelis de vampirs però feta amb efectes especials excel·lents i amb bon humor. Aquesta us la recomano si la fan per Barcelona! Destacar el catxondeig d'algunes de les escenes de la peli i amb el Jackie Chan, les escenes de lluita espectacular i l'ambient que es respirava de la gent aplaudint (fet que arribaria al clímax durant la Marató de diumenge).

Al sortir vem comprar pizzes Tarradelles, Pringles i coca-coles ("pero sin señoritas de Cuenca") i ens les vem menjar veient la primera part d'un Barça "acollonit", aprofitant la cuina i el microones del apartament. Llavors vem anar al Prado, el cinema més antic dels del festival, per fer la cua de l¡última pel·licula del dia. De mentre veiem la segona part del partit, entre xiulets cada cop que algú es posava davant la tele.... La veritat és que Father and Son (Otets y Sin) que estava dins de la categoria de Seven Chances va ser el que es diu un puf. Si arribem a saber-ho no anem, perquè els tres ens vem adormir durant algunes estones de la pel·lícula: molt lenta, molt extranya i que en cap moment li vem agafar el feeling...

Després de la peli vem anar a dormir, no sense abans un festival de clubs, utilities, wayordomons, mairena & cia.

ORDRE PREFERENCIA DE LES PELIS:

1.- One Missed Call
2.- The Twin Effects
3.- Zatoichi
4.- La Matanza de Texas
5.- A Tale of Two Sisters
6.- Father and Son

No comments: