Ja que avui és l'últim dia de l'any 2004, és el moment de parlar del que ha donat de sí.
Hem de recordar la cerca infructuosa d'armes de destrucció massiva a Iraq, les manifestacions en contra del terrorisme d'Al-Qaeda i en contra la guerra d'Iraq, la sorprenent derrota del PP en les eleccions generals a España gràcies a la participació ciutadana, i de la incomprensible victòria de George W Bush davant de John Kerry a les eleccions d'USA.
També ha estat un any dolent en quant a la guerra i post-guerra a Iraq, el fatídic 11 de Març a Madrid amb les bombes de Al-Qaeda i el catastròfic maremoto d'Asia que ha tingut lloc a finals de Desembre.
A nivell tecnològic ha triomfat la iPod d'Apple, les càmeres digitals més petites i amb pantalla gran de LCD, els weblogs com a mitjà d'expressió lliure i com a mitjà de comunicació totalment independent, el naixement de Gmail com pioner lliurant comptes de correu d'1GB, l'espectacular sortida a borsa de Google, l'augment de vendes dels jocs de cónsola, i per desgràcia el creixent spam.
A nivell cinematogràfic hem de parlar de Kill Bill de Quentin Tarantino, Mar Adentro de Alejandro Amenabar, Old Boy de Park Chan-Wook i Code 46 de Michael Winterbottom. A nivell de recaudació Shrek 2 de DreamWorks s'ha posicionat en el Top10 de la història, Harry Potter and the Prisoner of Azkaban, Spiderman 2 de Sam Raimi i Troya de Wolfgang Petersen. I ens han deixat els actors Christopher Reeve, Janet Leigh, Marlon Brando i el compositor Jerry Goldsmith.
En quant a discs editats durant aquest any cal destacar Suit & Sweat de Nelly, Lest We Forget de Marilyn Manson, Encore de Eminem, el retorn de Destiny's Child amb Destiny Fulfilled, Feels Like Home de Norah Jones i How to Dismantle an Atomic Bomb de U2 per la seva publicitat.
I en quant a fets destacats dins el món musical: la polèmica actuació de Justin Timberlake i Janet Jackson que per ensenyar un pit va ser condemnada i vetada als Estats Units, el triomf de Beyonce en els Grammy amb 6 premis i el triomf d'Outkast als MTV Music Awards, els premis internacionals de David Bisbal i el seu disc de platí, el retorn de Miqui Puig amb el disc Casualidades, el nou disc de Manolo Garcia, el concert que vem anar de Sidonie a la Sala Apolo, i la cançó Lola de Pastora.
Pel que fa al capítol esportiu destaco el següent: l'anell de campió de la NBA de Detroit Pistons amb els Wallace al capdavant, els títols de l'Oporto (campió de Lliga portuguesa, Champions League i Intercontinental), la UEFA i la Liga per al València, la Lliga ACB per al Barça, el campionat B de Catalunya a Hockey Patins, el triomf de Grècia a la Eurocopa 2004, sisé Tour de France d'Armstrong, la victòria a la Copa Davis de tennis gràcies a Moyà i Nadal, Wimbledon i Masters per Maria Sharapova, Nani Roma guanya el Dakar de motos, Europa es va emportar la Ryder Cup, Rossi Pedrosa i Dovizioso campions en motociclisme, Schumacher i Sebastien Loeb en cotxes, i campionat del món de futbol sala. Capítol a part mereixen les Olimpiades Atenes 2004 on Michael Phelps va aconseguir 8 medalles, Hicham El-Guerrouj es va emportar per fi els 1500, i Argentina es va emportar l'or a bàsquet.
A nivell de la premsa rosa i anècdotes vàries recomano visitar aquest recull fet per El Nuevo Herald. Aquí es destaquen les bodes de l'any 2004: Jennifer Lopez amb l'esquifit Marc Anthony, Kevin Kostner amb Christine Baumgartner i Nicolas Cage con Alice Kim. També destaca els concerts de despedida de Gloria Estefan en el American Airlines Arena de Miami, i de Cher en el Office Depot de Broward.
Via Microsiervos, recullo a continuació un conjunt de webs que han fet una sel·lecció molt recomanable de les millor fotografies de l'any 2004:
- NSNBC News: The Year in Pictures (4 seleccions: les escollides pels Editors, pels Lectors, les Cares de l'any i els Fets de l'any).
- New York Times: The Year in Pictures
- Washington Post: Best of the Post 20004
Segur que em deixo moltes coses.... Bon Any 2005 a tothom!!!
viernes, diciembre 31, 2004
jueves, diciembre 30, 2004
Pel·lícules més taquilleres de la història
Avui m'he topat amb un llistat realitzat per IMDB sobre les pel·lícules més taquilleres de la història, ordenades pels milions de dólars que van aconseguir mentre estaven als cinemes d'arreu del món:
1. Titanic (1997) $1,835,300,000
2. The Lord of the Rings: The Return of the King (2003) $1,129,219,252
3. Harry Potter and the Sorcerer's Stone (2001) $968,600,000
4. Star Wars: Episode I - The Phantom Menace (1999) $922,379,000
5. The Lord of the Rings: The Two Towers (2002) $921,600,000
6. Jurassic Park (1993) $919,700,000
7. Shrek 2 (2004) $880,871,036
8. Harry Potter and the Chamber of Secrets (2002) $866,300,000
9. Finding Nemo (2003) $865,000,000
10. The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring (2001) $860,700,000
Tot i que Titanic està primera, cal observar que els tres films que conformen la trilogía del Senyor dels Anells estan el aquest Top10, així doncs la recaudació entre les 3 és de més de $2,100,000,000
Una de les curiositats d'aquesta llista és que, tot i que no es té en compte la inflació, la pel·lícula que apareix en el número 13 és Star Wars amb $797,900,000 que va ser llançada a l'any 1977!!!
1. Titanic (1997) $1,835,300,000
2. The Lord of the Rings: The Return of the King (2003) $1,129,219,252
3. Harry Potter and the Sorcerer's Stone (2001) $968,600,000
4. Star Wars: Episode I - The Phantom Menace (1999) $922,379,000
5. The Lord of the Rings: The Two Towers (2002) $921,600,000
6. Jurassic Park (1993) $919,700,000
7. Shrek 2 (2004) $880,871,036
8. Harry Potter and the Chamber of Secrets (2002) $866,300,000
9. Finding Nemo (2003) $865,000,000
10. The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring (2001) $860,700,000
Tot i que Titanic està primera, cal observar que els tres films que conformen la trilogía del Senyor dels Anells estan el aquest Top10, així doncs la recaudació entre les 3 és de més de $2,100,000,000
Una de les curiositats d'aquesta llista és que, tot i que no es té en compte la inflació, la pel·lícula que apareix en el número 13 és Star Wars amb $797,900,000 que va ser llançada a l'any 1977!!!
miércoles, diciembre 29, 2004
Grand Theft Auto San Andreas
Hoy ha aparecido la noticia que el juego Grand Theft Auto San Andreas lleva facturados en 2 meses 32,5 millones de €uros sólo en España. Estos millones de Euros equivalen a la venta de más de 500.000 unidades del juego, que es la continuación de Grand Theft Auto III y GTA III Vice City. Y hay que tener en cuenta que sólo lo venden para la plataforma de cónsolas PlayStation 2, y a partir de Junio del 2005 se venderá para PC y XBox.
La verdad es que he jugado con sus dos antecesores, pero no con la versión de Grand Theft Auto San Andreas....
La verdad es que he jugado con sus dos antecesores, pero no con la versión de Grand Theft Auto San Andreas....
martes, diciembre 28, 2004
Sky Captain & the World of Tomorrow
Són les 2h i acabo d'arribar de veure aquesta pel·lícula i de prendre alguna cosa amb uns amics. Hem anat a veure Sky Captain & the World of Tomorrow en versió original al Icària, i la veritat és que m'ha agradat força.
És un conte en format tebeo, tant pels colors utilitzats, com per la història en sí, i està força aconseguit. Destaco a Gwyneth Paltrow com l'actriu que sap portar l'espectador durant la peli i et fa viure la història.
Sky Captain & the World of Tomorrow està dirigida per i protagonitzada per Jude Law, Gwyneth Paltrow i apareixen en papers petits: Angelina Jolie amb un ull tapat estil pirata, Giovanni Ribisi, Bai Ling i Michael Gambon. I per acabar en el capítol de personatges, destacar l'aparició de Sir Laurence Olivier, desgraciadament mort fa uns anys, en el paper de Dr. Totenkopf reproduït digitalment en format d'holograma.
És un conte en format tebeo, tant pels colors utilitzats, com per la història en sí, i està força aconseguit. Destaco a Gwyneth Paltrow com l'actriu que sap portar l'espectador durant la peli i et fa viure la història.
Sky Captain & the World of Tomorrow està dirigida per i protagonitzada per Jude Law, Gwyneth Paltrow i apareixen en papers petits: Angelina Jolie amb un ull tapat estil pirata, Giovanni Ribisi, Bai Ling i Michael Gambon. I per acabar en el capítol de personatges, destacar l'aparició de Sir Laurence Olivier, desgraciadament mort fa uns anys, en el paper de Dr. Totenkopf reproduït digitalment en format d'holograma.
lunes, diciembre 27, 2004
La Búsqueda (National Treasure)
Avui hem anat a veure la pel·lícula La Búsqueda que en anglès és National Treasure.
El film National Treasure està produït per Jerry Buckheimer, dirigit per Jon Turteltaub, i està protagonizada per Nicolas Cage, Diane Kruger i Justin Bartha.
La pel·lícula tracta d'en Ben Gates (Nicolas Cage) que quan era petit el seu avi li explica un secret familiar sobre un tresor molt important.
La veritat és que la peli és molt recomanable, tant per la història en sí, com de com es va desenvolupant, i per la noia (Diane Kruger) que està molt bé. Per cert, aquesta guapa actriu em sonava i és perquè apareix a la peli Michel Vaillant.
El film National Treasure està produït per Jerry Buckheimer, dirigit per Jon Turteltaub, i està protagonizada per Nicolas Cage, Diane Kruger i Justin Bartha.
La pel·lícula tracta d'en Ben Gates (Nicolas Cage) que quan era petit el seu avi li explica un secret familiar sobre un tresor molt important.
La veritat és que la peli és molt recomanable, tant per la història en sí, com de com es va desenvolupant, i per la noia (Diane Kruger) que està molt bé. Per cert, aquesta guapa actriu em sonava i és perquè apareix a la peli Michel Vaillant.
domingo, diciembre 26, 2004
Taxi
Hoy he ido a ver el remake americano Taxi, que es un remake de la película del mismo nombre que hizo Jean Luc Besson y que después tuvo varias secuelas. Esta versión está dirigida por Tim Story y transcurre por las calles de New York en lugar de París.
La película es entretenida, y mejora con la aparición de la modelo Gisele Bündchen, pero es mejor la versión original francesa del film.
La protagonista es Queen Latifah, enlloc de ser un home com en el cas de la versió francesa, que fa de taxista i es troba a un policia molt desafortunat, Jimmy Fallon, i entre els dos es posen a resoldre una sèrie de robatoris que s'estan produint a la ciutat de New York.
Al nostre país l'han donat a conèixer com a Taxi i res més, podent-se confondre amb el Taxi de la versió francesa, o amb la pel·lícula Taxi de on apareix la guapa Ingrid Rubio. En canvi a França el film s'ha titulat Taxi N.Y.C. perquè quedi clar que no és la versió francesa que té lloc a París, sinó que és la versió americana que té lloc a New York City.
La película es entretenida, y mejora con la aparición de la modelo Gisele Bündchen, pero es mejor la versión original francesa del film.
La protagonista es Queen Latifah, enlloc de ser un home com en el cas de la versió francesa, que fa de taxista i es troba a un policia molt desafortunat, Jimmy Fallon, i entre els dos es posen a resoldre una sèrie de robatoris que s'estan produint a la ciutat de New York.
Al nostre país l'han donat a conèixer com a Taxi i res més, podent-se confondre amb el Taxi de la versió francesa, o amb la pel·lícula Taxi de on apareix la guapa Ingrid Rubio. En canvi a França el film s'ha titulat Taxi N.Y.C. perquè quedi clar que no és la versió francesa que té lloc a París, sinó que és la versió americana que té lloc a New York City.
sábado, diciembre 25, 2004
Canon Ixus 40
Jo també he rebut el regal estrella en aquest Nadal: una Canon Ixus 40 que per prestacions, tamany i preu està de conya.
Característiques (Features):
4.0 Megapixel sensor
UA lens for ultra slim body & 3x optical zoom
Extra large 2.0" LCD screen
Long VGA movie clips at 30fps
DIGIC II and iSAPS
9-point AiAF
6 scene modes
PictBridge/Canon Direct Print compatible
Print/Share button
CANON iMAGE GATEWAY
Podeu llegir més a:
Web oficial de Canon
I aquesta és la foto de la Canon Ixus 40:
Característiques (Features):
4.0 Megapixel sensor
UA lens for ultra slim body & 3x optical zoom
Extra large 2.0" LCD screen
Long VGA movie clips at 30fps
DIGIC II and iSAPS
9-point AiAF
6 scene modes
PictBridge/Canon Direct Print compatible
Print/Share button
CANON iMAGE GATEWAY
Podeu llegir més a:
Web oficial de Canon
I aquesta és la foto de la Canon Ixus 40:
viernes, diciembre 24, 2004
Dell Tech Force
Via Padawan.info em faig eco del video que es va emetre en unes conferències de Dell en les quals s'explicaven els perquès de la Dell Tech Force. Aquesta consisteix amb l'aliança que han fet diverses empreses per tal d'enfrentar-se al futur tecnològic com ara: Dell, Intel, Microsoft, Oracle, EMC i RedHat.
No us perdeu el video que es va emetre en aquestes conferències i que posteriorment han penjat amablement els de Dell en aquesta direcció web:
http://www.delltechforce.com
No us perdeu el video que es va emetre en aquestes conferències i que posteriorment han penjat amablement els de Dell en aquesta direcció web:
http://www.delltechforce.com
jueves, diciembre 23, 2004
iPod Music
The following songs are the best scored songs by me in iPod:
1.- OK Computer (Radiohead - OK Computer)
2.- My Iron Lung (Radiohead - live at the 10 Spot)
3.- The National Anthem (Radiohead - I might be Wrong Live Recordings)
4.- Where I End and You Begin (Radiohead - Hail to the Thief)
5.- Dilemma (Nelly & Kelly Rowland - Nellyville)
6.- Get Back (Beatles - Let It Be Nacked)
7.- Unpretty (TLC - Fanmail)
8.- Staring at the Sun (U2 - Discotheque)
9.- Sunday Bloody Sunday (U2 - Under A Blood Red Sky)
10.- 8 Mile Freestyle (50 Cent - Mixtape Legend)
1.- OK Computer (Radiohead - OK Computer)
2.- My Iron Lung (Radiohead - live at the 10 Spot)
3.- The National Anthem (Radiohead - I might be Wrong Live Recordings)
4.- Where I End and You Begin (Radiohead - Hail to the Thief)
5.- Dilemma (Nelly & Kelly Rowland - Nellyville)
6.- Get Back (Beatles - Let It Be Nacked)
7.- Unpretty (TLC - Fanmail)
8.- Staring at the Sun (U2 - Discotheque)
9.- Sunday Bloody Sunday (U2 - Under A Blood Red Sky)
10.- 8 Mile Freestyle (50 Cent - Mixtape Legend)
miércoles, diciembre 22, 2004
Sexo en New York
Hoy he visto el reportaje que ha emitido Canal+ con motivo del final de la serie Sexo en New York. Reconozco que me enganché a la serie hacia la mitad de la misma, pero creo que si te gusta New York sobretodo Manhattan, te gustan las chicas que salen, y la vida que se llevan... la serie es entretenida y con puntos my conseguidos.
Al ver Sexo en Nueva York en Canal+, estoy acostumbrado a escuchar y reconocer las voces de los doblajes al castellano, y en el reportaje me ha gustado mucho la voz original de la protagonista Carrie, interpretada por Sarah Jessica Parker. Encuentro que la voz del doblaje al castellano cambia mucho sus expresiones.
Las protagonistas de Sexo en New York son 4 chicas independientes que viven en Manhattan y asisten a los mejores restaurantes, las fiestas más in, lucen los vestidos más bonitos, con los mejores zapatos si puede ser de Manolo Blanihk y en definitiva se mueven por los ambientes más de moda de una ciudad muy interesante.
Ellas son:
Sarah Jessica Parker - Carrie Bradshaw
Kim Cattrall - Samantha Jones
Kristin Davis - Charlotte York McDougal
Cynthia Nixon - Miranda Hobbes
El título original de la serie es Sex and the City y ha conseguido estar durante 6 temporadas en televisión. Para los que se hayan perdido alguna temporada o quieran conservar todas las temporadas de una de sus series de TV favoritas pueden comprar los packs en DVD en Amazon o en otras tiendas. Y si mal no he oído, puede que se realice una película en base a la serie...
Al ver Sexo en Nueva York en Canal+, estoy acostumbrado a escuchar y reconocer las voces de los doblajes al castellano, y en el reportaje me ha gustado mucho la voz original de la protagonista Carrie, interpretada por Sarah Jessica Parker. Encuentro que la voz del doblaje al castellano cambia mucho sus expresiones.
Las protagonistas de Sexo en New York son 4 chicas independientes que viven en Manhattan y asisten a los mejores restaurantes, las fiestas más in, lucen los vestidos más bonitos, con los mejores zapatos si puede ser de Manolo Blanihk y en definitiva se mueven por los ambientes más de moda de una ciudad muy interesante.
Ellas son:
Sarah Jessica Parker - Carrie Bradshaw
Kim Cattrall - Samantha Jones
Kristin Davis - Charlotte York McDougal
Cynthia Nixon - Miranda Hobbes
El título original de la serie es Sex and the City y ha conseguido estar durante 6 temporadas en televisión. Para los que se hayan perdido alguna temporada o quieran conservar todas las temporadas de una de sus series de TV favoritas pueden comprar los packs en DVD en Amazon o en otras tiendas. Y si mal no he oído, puede que se realice una película en base a la serie...
martes, diciembre 21, 2004
Barça 2 - Llevant 1
S'ha vist un dels partits més difícils en el Camp Nou aquesta temporada. El Llevant ha plantat cara a un Barça que no acabava de funcionar.
El Barça ha plantejat el partit amb dos canvis excepcionals: Rubén per Víctor Valdés, a causa de la tarjeta vermella que va veure el porter titular en partit contra el València per tocar la pilota amb la mà fora l'àrea. Per altra banda, per precaució no va jugar el mexicà Rafa Márquez, i va ser substituït per Damià que va ocupar la banda dreta, pujant la posició de Belleti a quasi extrem, i el Xavi va fer de Márquez.
Els canvis no van ser massa positius per al funcionament de l'equip. Semblava que Iniesta es podria sortir bé ja que ocupava la seva posició natural per darrere dels davanters, però va estar ben tapat pel plantejament tàctic del llevant. Tampoc Xavi va saber conduïr bé la pilota, i era només Deco qui sabia conduïr bé l'equip.
Precisament Deco va inaugurar el marcador amb una falta escorada a l'esquerra, que el porter es va menjar perquè encara estava preparant la barrera. La primera part va acabar semblant que el Barça podia golejar, però sense que Eto'o tingués el seu dia de cara a gol.
En canvi la segona part ja va començar trabada, com en el dia del València, i en un contratac per pèrdua de pilota de Deco, en que Belleti va descuidar la seva banda i ni Oleguer ni Puyol van arribar, l'ex-barcelonista Jofre va marcar creuat a la sortida de Rubén.
El partit va agafar un caire pessimista on les escomeses blaugranes topaven amb l'organitzada defensa llevantina, sobretot a causa de que s'empenyien en entrar pel centre.
Finalment va ser Eto'o qui va solventar el partit a tres minuts del final gràcies a un xut potent des de la frontal de l'àrea. Sort d'Eto'o, ´perquè tothom en el camp ja veia un altre empat com el de dissabte passat.
El Barça ha plantejat el partit amb dos canvis excepcionals: Rubén per Víctor Valdés, a causa de la tarjeta vermella que va veure el porter titular en partit contra el València per tocar la pilota amb la mà fora l'àrea. Per altra banda, per precaució no va jugar el mexicà Rafa Márquez, i va ser substituït per Damià que va ocupar la banda dreta, pujant la posició de Belleti a quasi extrem, i el Xavi va fer de Márquez.
Els canvis no van ser massa positius per al funcionament de l'equip. Semblava que Iniesta es podria sortir bé ja que ocupava la seva posició natural per darrere dels davanters, però va estar ben tapat pel plantejament tàctic del llevant. Tampoc Xavi va saber conduïr bé la pilota, i era només Deco qui sabia conduïr bé l'equip.
Precisament Deco va inaugurar el marcador amb una falta escorada a l'esquerra, que el porter es va menjar perquè encara estava preparant la barrera. La primera part va acabar semblant que el Barça podia golejar, però sense que Eto'o tingués el seu dia de cara a gol.
En canvi la segona part ja va començar trabada, com en el dia del València, i en un contratac per pèrdua de pilota de Deco, en que Belleti va descuidar la seva banda i ni Oleguer ni Puyol van arribar, l'ex-barcelonista Jofre va marcar creuat a la sortida de Rubén.
El partit va agafar un caire pessimista on les escomeses blaugranes topaven amb l'organitzada defensa llevantina, sobretot a causa de que s'empenyien en entrar pel centre.
Finalment va ser Eto'o qui va solventar el partit a tres minuts del final gràcies a un xut potent des de la frontal de l'àrea. Sort d'Eto'o, ´perquè tothom en el camp ja veia un altre empat com el de dissabte passat.
lunes, diciembre 20, 2004
Compras navideñas
En estas fechas, la tediosa tarea de la que nadie habla pero que todos hacen, es la de comprar los regalos navideños.
Por una parte tengo que reconocer que a soy el primero al que le gusta hacer regalos, pero hay que reconocer que con la marabunta de gente que hay en cualquier sitio donde vayas, y con las prisas porque se echa el 25 encima, es un poco palo ir de compras.
Por ejemplo, ayer me pasé un momento por el Mediamarkt y casi no pude entrar por la acumulación humana tipo anchovas de metro en hora punta, y con unas colas kilométricas en las cajas....
Pero al final todos vamos a tener que ir a hacer nuestras compras para los regalos, ya sea por espíritu navideño o por simple consumismo puro y duro.
Las tiendas más recurrentes que visito durante estas fechas:
- FNAC
- El Corte Inglés
- Sephora
- Mediamarkt
Por una parte tengo que reconocer que a soy el primero al que le gusta hacer regalos, pero hay que reconocer que con la marabunta de gente que hay en cualquier sitio donde vayas, y con las prisas porque se echa el 25 encima, es un poco palo ir de compras.
Por ejemplo, ayer me pasé un momento por el Mediamarkt y casi no pude entrar por la acumulación humana tipo anchovas de metro en hora punta, y con unas colas kilométricas en las cajas....
Pero al final todos vamos a tener que ir a hacer nuestras compras para los regalos, ya sea por espíritu navideño o por simple consumismo puro y duro.
Las tiendas más recurrentes que visito durante estas fechas:
- FNAC
- El Corte Inglés
- Sephora
- Mediamarkt
domingo, diciembre 19, 2004
Cellular
Avui hem vist la pel·lícula Cellular. El film està dirigit per Richard R. Ellis i protagonitzat per Kim Basinger, Chris Evans, Eric Christian Olsen, William H. Macy, Jason Stathan, i amb l'aparició puntual d'una desmillorada Jessica Biel.
La pel·lícula és entretinguda tot i no comptar amb un gran guió ni amb uns grans actors. Tracta d'un rapte d'una dona a la que tanquen en una habitació d'una casa, però que dins hi deixen un telèfon mig destrossat. Ella aprofita per fer una trucada a un jove universitari fanàtic dels mòbils al qui convença perquè l'ajudi.
La pel·lícula és entretinguda tot i no comptar amb un gran guió ni amb uns grans actors. Tracta d'un rapte d'una dona a la que tanquen en una habitació d'una casa, però que dins hi deixen un telèfon mig destrossat. Ella aprofita per fer una trucada a un jove universitari fanàtic dels mòbils al qui convença perquè l'ajudi.
sábado, diciembre 18, 2004
Barça 1 - València 1
Gràcies a que un amic em va deixar el seu carnet de soci, vaig poder anar a veure el partit de Barça-València al Camp Nou. Vaig accedir pel Gol Nord primera graderia, però per poder estar amb els meus amics vaig anar fins al Gol Sud i vaig pujar fins a la segona graderia.
El partit va ser bastant trabat a causa del joc en plan catenaccio que practica el València de Claudio Rainieri. A la primera part van haver algunes ocasions que el Barça no va saber aprofitar, però el València tapava bé el joc del Barça, sobretot tapant Xavi i Ronaldinho. Deco era l'unic home que se'n podia sortir.
L'àrbitre Puentes Leira va fer un dels arbitratges més penosos que he vist des de fa molt de temps en el Camp Nou, tragant-se dos penaltys durant la primera part i fent un espectacle de foras de jocs incorrectes, els líniers també es van lluïr, i de targetes sense sentit que deunidó.
El València defenia amb els 10 homes a darrere, i només esperava ocasions al contratac. I justament en una pressió a Xavi que el de Terrassa no va saber rebutjar, va permetre a Fiore posar al València per davant en el partit, tot i que el gol per mi era fora de joc.
A partir de llavors a Can Barça van arribar les presses, degudes al gol del València però també a que durant la primera part no s'havien fet els deures de marcar algún gol. Però no va ser fins al minut 80 i en un penalty més que dubtós que el Ronaldinho va provocar i que va transformar, que el Barça va poder empatar el partit.
A partir de llavors els del València van fer un reguitzell de cuentos de jugadors estesos en el terreny de joc, canyizadas del Cañizares, i canvis cada dos minuts, per tal de que el partit acabés tal i com estava amb un empat que no és dolent per cap dels dos equips, però que treu la oportunitat al Barça de seguir-se distanciant en el lideratge de la Lliga.
El partit va ser bastant trabat a causa del joc en plan catenaccio que practica el València de Claudio Rainieri. A la primera part van haver algunes ocasions que el Barça no va saber aprofitar, però el València tapava bé el joc del Barça, sobretot tapant Xavi i Ronaldinho. Deco era l'unic home que se'n podia sortir.
L'àrbitre Puentes Leira va fer un dels arbitratges més penosos que he vist des de fa molt de temps en el Camp Nou, tragant-se dos penaltys durant la primera part i fent un espectacle de foras de jocs incorrectes, els líniers també es van lluïr, i de targetes sense sentit que deunidó.
El València defenia amb els 10 homes a darrere, i només esperava ocasions al contratac. I justament en una pressió a Xavi que el de Terrassa no va saber rebutjar, va permetre a Fiore posar al València per davant en el partit, tot i que el gol per mi era fora de joc.
A partir de llavors a Can Barça van arribar les presses, degudes al gol del València però també a que durant la primera part no s'havien fet els deures de marcar algún gol. Però no va ser fins al minut 80 i en un penalty més que dubtós que el Ronaldinho va provocar i que va transformar, que el Barça va poder empatar el partit.
A partir de llavors els del València van fer un reguitzell de cuentos de jugadors estesos en el terreny de joc, canyizadas del Cañizares, i canvis cada dos minuts, per tal de que el partit acabés tal i com estava amb un empat que no és dolent per cap dels dos equips, però que treu la oportunitat al Barça de seguir-se distanciant en el lideratge de la Lliga.
viernes, diciembre 17, 2004
Vince Carter a New Jersey Nets
M'acabo d'assabentar que Vince Carter que estava a Toronto, i que ja feia temps que demanava un traspàs, ha estat traspassat als New Jersey Nets. A canvi de Vince Carter, els Toronto Raptors reben a Alonzo Mourning (que fa poc que ha tornat), Aaron Williams i a Eric Williams i 2 futures primeres rondes del draft.
La veritat és que aquest traspàs canvia molt les coses pel que fa als New Jersey Nets, ja que la incorporació d'una estrella de la Lliga com és Vince Carter a un equip on fins al moment només tenia al base Jason Kidd i a Richard Jefferson com a jugador amb gran progressió.
Així doncs el panorama dels NJ Nets al Est s'aclareix una mica després d'un gris començament, mentre que Toronto Raptors crec que s'anirà introduïnt poc a poc més en la seva crisi particular, i és que han perdut al millor jugador.
Fa temps va sorgir el rumor de que la seva destinació podria ser Memphis, però finalment han estat els de New Jersey qui s'han fet amb els seus serveis.
Jo al Vince Carter sempe el recordar quan va venir a fer una gira promocional que el vem veure fent una demo a la plaça de La Maquinista... va molar molt!!
La veritat és que aquest traspàs canvia molt les coses pel que fa als New Jersey Nets, ja que la incorporació d'una estrella de la Lliga com és Vince Carter a un equip on fins al moment només tenia al base Jason Kidd i a Richard Jefferson com a jugador amb gran progressió.
Així doncs el panorama dels NJ Nets al Est s'aclareix una mica després d'un gris començament, mentre que Toronto Raptors crec que s'anirà introduïnt poc a poc més en la seva crisi particular, i és que han perdut al millor jugador.
Fa temps va sorgir el rumor de que la seva destinació podria ser Memphis, però finalment han estat els de New Jersey qui s'han fet amb els seus serveis.
Jo al Vince Carter sempe el recordar quan va venir a fer una gira promocional que el vem veure fent una demo a la plaça de La Maquinista... va molar molt!!
lunes, diciembre 13, 2004
Pelis del Festival de Sitges
De totes les pel·lícules que vaig veure en el Festival Internacional de Cinema de Catalunya, el meu ordre de pelis de més bona a insuportable és aquest:
1.- Old Boy
2.- Code 46
3.- The Final Cut
4.- The heart
5.- Three extremes
6.- Breaking News
7.- Promedio Rojo
8.- One Point 0
9.- Izo
1.- Old Boy
2.- Code 46
3.- The Final Cut
4.- The heart
5.- Three extremes
6.- Breaking News
7.- Promedio Rojo
8.- One Point 0
9.- Izo
domingo, diciembre 12, 2004
Los 10 dominios más antiguos
A partir de un post de Alvy en Microsiervos, me he decidido en investigar más sobre algunas de las webs que se mencionan. Concretamente, en el blog Jottings se listan los dominios registrados más antiguos que aún están en uso.
Estos son los 10 primeros, ordenados por fecha, y con la investigación que he realizado en cada uno de ellos:
1.- 15/03/1985 SYMBOLICS.COM: Symbolics es la primera empresa que se encargó de desarrollar programas orientados a objetos en Lisp para el entorno Genera. Actualmente se encarga de desarrollar programas sobre Open Genera que corre sobre estaciones de trabajo con procesadores Alpha corriendo sobre Tru64 Unix.
2.- 24/04/1985 BBN.COM: Empresa americana que desarrolla soluciones tecnológicas para el gobierno y el ejército norteamericano entre otros clientes. Se dieron a conocer en 1968 cuando desarrollaron el mítico lenguaje de programación LOGO, y actualmente su último desarrollo ha sido la arquitectura DARWARS, que es un revolucionario entorno inmersivo que permite en entreno a las tropas de USA.
3.- 24/05/1985 THINK.COM: Actualmente este dominio es propiedad de Oracle. Se trata de una web en la que esta empresa ofrece la creación sencilla y gratuita de websites y e-mail para los alumnos de las escuelas de distintos países.
4.- 11/07/1985 MCC.COM: Esta web no debe estar en servicio.
5.- 30/09/1985 DEC.COM: Este dominio pertenece a Hewlett-Packard, y linka directamente sobre la página principal de esta empresa.
6.- 07/11/1985 NORTHROP.COM: Northrop Grumman Corporation es una empresa norteamericana, con central en Los Angeles, que proporciona productos, servicios y soluciones tecnológicas de defensa. Actualmente proporciona estos servicios a 25 países.
7.- 09/01/1986 XEROX.COM: Esta web pertenece a la compañía Xerox, responsable de gran parte de los conceptos que hoy comunmente utilizamos para navegar y movernos por Internet. Xerox es fabricante de impresoras, fotocopiadoras, faxes y otros equipos sofisticados de impresión.
8.- 17/01/1986 SRI.COM : SRI International es un instituto de investigación independiente y sin ánimo de lucro conocido en distintos sectores tanto tecnológicos como médicos. El Stanford Research Institute ubicado en California, fue fundado en 1946 y se separó de esta universidad en 1970. El instituto aporta sus innovaciones al mercado licenciando sus tecnologías y creando asociaciones.
9.- 03/03/1986 HP.COM: Hewlett-Packard es actualmente una de las principales compañías tecnológicas. En su catálogo de productos ofrece sus ordenadores, servidores, impresoras, handhelds, monitores, escáners, cámaras fotográficas entre otros productos, así como servicios de TI. HP fue fundada en 1939 por dos compañeros de clase de la Universidad de Stanford: Bill Hewlett y Dave Packard.
10.- 05/03/1986 BELLCORE.COM: Este dominio pertenece actualmente a Telcordia Technologies, compañía que proporciona software abierto y configurable, así como servicios IP para redes inalámbicas o de cable.
Estos son los 10 primeros, ordenados por fecha, y con la investigación que he realizado en cada uno de ellos:
1.- 15/03/1985 SYMBOLICS.COM: Symbolics es la primera empresa que se encargó de desarrollar programas orientados a objetos en Lisp para el entorno Genera. Actualmente se encarga de desarrollar programas sobre Open Genera que corre sobre estaciones de trabajo con procesadores Alpha corriendo sobre Tru64 Unix.
2.- 24/04/1985 BBN.COM: Empresa americana que desarrolla soluciones tecnológicas para el gobierno y el ejército norteamericano entre otros clientes. Se dieron a conocer en 1968 cuando desarrollaron el mítico lenguaje de programación LOGO, y actualmente su último desarrollo ha sido la arquitectura DARWARS, que es un revolucionario entorno inmersivo que permite en entreno a las tropas de USA.
3.- 24/05/1985 THINK.COM: Actualmente este dominio es propiedad de Oracle. Se trata de una web en la que esta empresa ofrece la creación sencilla y gratuita de websites y e-mail para los alumnos de las escuelas de distintos países.
4.- 11/07/1985 MCC.COM: Esta web no debe estar en servicio.
5.- 30/09/1985 DEC.COM: Este dominio pertenece a Hewlett-Packard, y linka directamente sobre la página principal de esta empresa.
6.- 07/11/1985 NORTHROP.COM: Northrop Grumman Corporation es una empresa norteamericana, con central en Los Angeles, que proporciona productos, servicios y soluciones tecnológicas de defensa. Actualmente proporciona estos servicios a 25 países.
7.- 09/01/1986 XEROX.COM: Esta web pertenece a la compañía Xerox, responsable de gran parte de los conceptos que hoy comunmente utilizamos para navegar y movernos por Internet. Xerox es fabricante de impresoras, fotocopiadoras, faxes y otros equipos sofisticados de impresión.
8.- 17/01/1986 SRI.COM : SRI International es un instituto de investigación independiente y sin ánimo de lucro conocido en distintos sectores tanto tecnológicos como médicos. El Stanford Research Institute ubicado en California, fue fundado en 1946 y se separó de esta universidad en 1970. El instituto aporta sus innovaciones al mercado licenciando sus tecnologías y creando asociaciones.
9.- 03/03/1986 HP.COM: Hewlett-Packard es actualmente una de las principales compañías tecnológicas. En su catálogo de productos ofrece sus ordenadores, servidores, impresoras, handhelds, monitores, escáners, cámaras fotográficas entre otros productos, así como servicios de TI. HP fue fundada en 1939 por dos compañeros de clase de la Universidad de Stanford: Bill Hewlett y Dave Packard.
10.- 05/03/1986 BELLCORE.COM: Este dominio pertenece actualmente a Telcordia Technologies, compañía que proporciona software abierto y configurable, así como servicios IP para redes inalámbicas o de cable.
sábado, diciembre 11, 2004
Marató Festival Sitges 2004
Arribàvem a Sitges passades les 12h. Vem donar un volt, i dinàvem en el Pans & Compnay del passeig de mar aprofitant el Sol que feia dies que no es deixava veure. A 2/4 de 3 ja estàvem fent la serpentejegant cua d'accés a l'Auditori Melià. El programa de pel·lícules fou el següent:
THE FINAL CUT
Film estadounidenc dirigit per Omar Naim i protagonitzat per Robin Williams, Mira Sorvino, Jim Caviezel. L'argument segons la web del festival: Els implants Zoë permeten emmagatzemar les imatges de tota una vida. Així, en arribar la mort d'una persona portadora, l'empresa fabricant pot eliminar els detalls més escabrosos de la seva vida. L'encarregat de fer-ho és l'Alan Hackman, que és a punt de veure quelcom absolutament pertorbador.
La veritat és que em va agradar força la pel·lícula, i de veure com en un possible futur els enterraments poden ser en forma de projecció d'una pel·lícula de la vida del desaparegut.
OLD BOY
Film que ja havia vist en el Festival, i que ha estat premiat com millor pel·lícula de l'actual edició del Festival Internacional de Cinema de Catalunya i que també ha rebut el premi de la crítica. Veure comentaris.
PROMEDIO ROJO
Film hispano-chilé dirigit per Nicolás López i on apareixen Tatiana Astengo, Ernesto Belloni, Eduardo Bertan. L'argument és: Àcida tragicomèdia estudiantil sobre un jove bastant freak i poc agraciat que s'enamora d'una nova companya de classe. Els efectes especials tipus còmic per una banda, recordant a Chasing Amy de Kevin Smith i amb reminiscències Star Wars rubriquen aquesta història d'utopies i supervivència escolar.
La veritat és que no crec que fós una pel·lícula per posar a la Marató del Festival, però haig de reconèixer que és entretinguda.
BIRTH
No puc fer cap comentari, perquè no vaig tenir ocasió de veure-la.
THE FINAL CUT
Film estadounidenc dirigit per Omar Naim i protagonitzat per Robin Williams, Mira Sorvino, Jim Caviezel. L'argument segons la web del festival: Els implants Zoë permeten emmagatzemar les imatges de tota una vida. Així, en arribar la mort d'una persona portadora, l'empresa fabricant pot eliminar els detalls més escabrosos de la seva vida. L'encarregat de fer-ho és l'Alan Hackman, que és a punt de veure quelcom absolutament pertorbador.
La veritat és que em va agradar força la pel·lícula, i de veure com en un possible futur els enterraments poden ser en forma de projecció d'una pel·lícula de la vida del desaparegut.
OLD BOY
Film que ja havia vist en el Festival, i que ha estat premiat com millor pel·lícula de l'actual edició del Festival Internacional de Cinema de Catalunya i que també ha rebut el premi de la crítica. Veure comentaris.
PROMEDIO ROJO
Film hispano-chilé dirigit per Nicolás López i on apareixen Tatiana Astengo, Ernesto Belloni, Eduardo Bertan. L'argument és: Àcida tragicomèdia estudiantil sobre un jove bastant freak i poc agraciat que s'enamora d'una nova companya de classe. Els efectes especials tipus còmic per una banda, recordant a Chasing Amy de Kevin Smith i amb reminiscències Star Wars rubriquen aquesta història d'utopies i supervivència escolar.
La veritat és que no crec que fós una pel·lícula per posar a la Marató del Festival, però haig de reconèixer que és entretinguda.
BIRTH
No puc fer cap comentari, perquè no vaig tenir ocasió de veure-la.
viernes, diciembre 10, 2004
Three... Extremes
Three... Extremes es tracta de 3 pel·lícules en una, dirigides per tres directors asiàtics: Fruit Chan (Korea), Park Chan-wook (Hong-Kong) y Takashi Miike (Japó).
La primera part, titulada "Dumplings" i dirigida per Fruit Chan, tracta d'una dona que vol aconseguir recuperar la joventud a qualsevol preu i descobreix la manera que és menjant uns raviolis molt particulars.
La segona part, i potser la millor, està dirigida per Park Chan-wook, director també de la pel·lícula premiada en el Festival de Sitges Old Boy. "Cut" tracta d'unes hores amb un director de cinema que es troba segrestat per un actor.
La pitjor part és la tercera, d'un Takashi Miike que m'ha decepcionat per la pobra aportació que ha fet al Festival de Sitges amb Izo. "Box" tracta d'una noia que se'n recorda de quan era petita i formava part d'un espectacle en un circ.
Durant les pel·lícules, tot i que hi han escenes dures i bèsties, al final el públic del cinema reia incloent-m'hi jo ;-)
La primera part, titulada "Dumplings" i dirigida per Fruit Chan, tracta d'una dona que vol aconseguir recuperar la joventud a qualsevol preu i descobreix la manera que és menjant uns raviolis molt particulars.
La segona part, i potser la millor, està dirigida per Park Chan-wook, director també de la pel·lícula premiada en el Festival de Sitges Old Boy. "Cut" tracta d'unes hores amb un director de cinema que es troba segrestat per un actor.
La pitjor part és la tercera, d'un Takashi Miike que m'ha decepcionat per la pobra aportació que ha fet al Festival de Sitges amb Izo. "Box" tracta d'una noia que se'n recorda de quan era petita i formava part d'un espectacle en un circ.
Durant les pel·lícules, tot i que hi han escenes dures i bèsties, al final el públic del cinema reia incloent-m'hi jo ;-)
jueves, diciembre 09, 2004
CODE 46
Aquesta és una de les millor pel·lícules que he vist dins del Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Code 46 està dirigida pel britànic Michael Winterbottom. La pel·lícula, que va ser rodada l'any 2003, compte amb Tim Robbins com aprotagonista destacat, i amb Samantha Morton, que és coneguda pel seu paper de precoc a Minority Report, i Om Puri.
L'argument de Code 46 és: En un altre temps futur, tots els ciutadans necessiten documents amb informació genètica per traslladar-se d'una zona civilitzada a l'altra. La casualitat farà viure un perillós romanç a un anodí agent del govern amb una falsificadora antisistema.
És una pel·lícula de ciència-ficció ben abarcada amb una història creïble, gens convencional, i en alguns moments m'ha recordat a Lost in Translation pel passeig dels dos protagonistes per una ciutat asiàtica, crec que era Shangai, i en un altre moment m'ha recordat Minority Report per la protagonista femenina i pel tema de l'ADN.
Com a curiositat comentar que els personatges del film utilitzen a part de l'anglés paraules d'altres idiomes com el castellà (un poco, cosa, buenos días...), el francés, chino, l'italià o inclús el basc (agur). I és que representa que en el futur tothom parla la mateixa llengua, que és una barreja entre l'anglés i altres llengües importants.
En definitiva, és una pel·lícula que m'ha agradat per la forma en que està feta, perquè entres dins del personatge que interpreta Tim Robbins i que trobo que deixa un bon regust.
PD: És una película de la que tinc molt bon record, aixó que li poso un 8,5 sobre 10.
També afegeixo algunes fotos de Code 46 i les dades:
Directed by: Michael Winterbottom.
Written by: Frank Cottrell Boyce.
Cast: Tim Robbins, Samantha Morton, Om Puri, Jeanne Balibar, Nabil Elouhabi, Togo Igawa.
Cinematography: Alwin H. Kuchler, Marcel Zyskind.
Edited by: Peter Christelis.
L'argument de Code 46 és: En un altre temps futur, tots els ciutadans necessiten documents amb informació genètica per traslladar-se d'una zona civilitzada a l'altra. La casualitat farà viure un perillós romanç a un anodí agent del govern amb una falsificadora antisistema.
És una pel·lícula de ciència-ficció ben abarcada amb una història creïble, gens convencional, i en alguns moments m'ha recordat a Lost in Translation pel passeig dels dos protagonistes per una ciutat asiàtica, crec que era Shangai, i en un altre moment m'ha recordat Minority Report per la protagonista femenina i pel tema de l'ADN.
Com a curiositat comentar que els personatges del film utilitzen a part de l'anglés paraules d'altres idiomes com el castellà (un poco, cosa, buenos días...), el francés, chino, l'italià o inclús el basc (agur). I és que representa que en el futur tothom parla la mateixa llengua, que és una barreja entre l'anglés i altres llengües importants.
En definitiva, és una pel·lícula que m'ha agradat per la forma en que està feta, perquè entres dins del personatge que interpreta Tim Robbins i que trobo que deixa un bon regust.
PD: És una película de la que tinc molt bon record, aixó que li poso un 8,5 sobre 10.
També afegeixo algunes fotos de Code 46 i les dades:
Directed by: Michael Winterbottom.
Written by: Frank Cottrell Boyce.
Cast: Tim Robbins, Samantha Morton, Om Puri, Jeanne Balibar, Nabil Elouhabi, Togo Igawa.
Cinematography: Alwin H. Kuchler, Marcel Zyskind.
Edited by: Peter Christelis.
miércoles, diciembre 08, 2004
ONE POINT 0
Els directors, Marteinn Thorsson i Jeff Renfroe, ens han presentat en el cinema El Retiro de Sitges aquesta la seva primera pel·lícula: ONE POINT 0. Ens han comentat que és un experiment, i que volien assistir a la projecció per veure la nostra reacció, què passava quan la veiéssim.
Doncs la veritat és que he sortir decepcionat, ja que la pel·lícula té un bon començament, però crec que no saben per on portar-la i acaba agobiant. No m'ha agradat gens, és per això que m'he negat a aplaudir al final.
És una producció d'Alemanya i Rumania que es va rodar al 2003 amb Jeremy Sisto, Deborah Kara Unger, que la tenia vista per la pel·lícula Thirteen i Lance Henriksen, el que apareix en vàries pelis de la saga d'Alien.
Segons la web del Festival de Cinema de Sitges, la trama és la vida d'un programador d'ordinadors, que resideix en un estrany edifici d'apartaments, es veu alterada per una sèrie de paquets anònims buits. Darrera d'aquesta situació, també s'hi troben uns veïns molt peculiars.
I tant peculiars... no la recomano gens. És una llàstima desaprofitar bons actors i mitjans per fer aquesta pel·lícula sense sentit, amb molts símils amb Matrix però sense cap mena de trama estructurada no personatges definits.
Doncs la veritat és que he sortir decepcionat, ja que la pel·lícula té un bon començament, però crec que no saben per on portar-la i acaba agobiant. No m'ha agradat gens, és per això que m'he negat a aplaudir al final.
És una producció d'Alemanya i Rumania que es va rodar al 2003 amb Jeremy Sisto, Deborah Kara Unger, que la tenia vista per la pel·lícula Thirteen i Lance Henriksen, el que apareix en vàries pelis de la saga d'Alien.
Segons la web del Festival de Cinema de Sitges, la trama és la vida d'un programador d'ordinadors, que resideix en un estrany edifici d'apartaments, es veu alterada per una sèrie de paquets anònims buits. Darrera d'aquesta situació, també s'hi troben uns veïns molt peculiars.
I tant peculiars... no la recomano gens. És una llàstima desaprofitar bons actors i mitjans per fer aquesta pel·lícula sense sentit, amb molts símils amb Matrix però sense cap mena de trama estructurada no personatges definits.
martes, diciembre 07, 2004
One Missed Call als cines
El proper dia 5 de Gener de 2005, amb més d'un any d'endarreriment, s'estrena One Missed Call, que traduïda és Llamada Perdida. És un film japonés dirijit pel Takeshi Miike, que va servir com a pel·lícula sorpresa de la marató cloenda del Festival de Sitges de l'anya passat (2003).
És una pel·lícula que a mi em va agradar molt, té punts aterradors molt aconseguits, la recomano de totes totes.
Em vaig assebentar de l'estrana d'aquesta peli perquè en el Festival de Sitges repartien propaganda, aprofitant la predisposició dels visitants a aquest génere.
A part de la web original, on ja parlen de la segona part, han tret una versió en castellà de la web per tal de promocionar el film.
És una pel·lícula que a mi em va agradar molt, té punts aterradors molt aconseguits, la recomano de totes totes.
Em vaig assebentar de l'estrana d'aquesta peli perquè en el Festival de Sitges repartien propaganda, aprofitant la predisposició dels visitants a aquest génere.
A part de la web original, on ja parlen de la segona part, han tret una versió en castellà de la web per tal de promocionar el film.
lunes, diciembre 06, 2004
OLD BOY
Pel·lícula coreana de la que vaig sentir a parlar en un reportatge de cinema fantàstic del Canal+. Tot i que les imatges que apareixien del fim eren una mica gore, comentaven que el seu director Park Chan-Wook és un dels exponents en quant a innovació i a bones pel·lícules dins del panorama de cinema asiàtic.
Així que no me la podia perdre, i va ser una de les apostes del Festival de Cinema de Sitges que han sortit força bé. Bàsicament, tracta d'un pare de família que és segrestat a la porta de casa seva. Els seus segrestadors el tanquen dins d'un habitacle hermètic, li comuniquen que la seva dona ha estat assassinada i totes les proves l'inculpen. Quinze anys més tard, és alliberat i decideix venjar-se.
Els actors coreans que apareixen a Old Boy són: Min-sik Choi, Ji-tae Yoo, Hye-jung Gang, i la veritat és que estan bastant aconseguides les caracteritzacions. Hi ha algunes escenes molt originals que reflexen la creativitat del cinema coreà.
De moment, una de les millor pel·lícules del festival, i que tot apunta que obtindrà algún premi.
Així que no me la podia perdre, i va ser una de les apostes del Festival de Cinema de Sitges que han sortit força bé. Bàsicament, tracta d'un pare de família que és segrestat a la porta de casa seva. Els seus segrestadors el tanquen dins d'un habitacle hermètic, li comuniquen que la seva dona ha estat assassinada i totes les proves l'inculpen. Quinze anys més tard, és alliberat i decideix venjar-se.
Els actors coreans que apareixen a Old Boy són: Min-sik Choi, Ji-tae Yoo, Hye-jung Gang, i la veritat és que estan bastant aconseguides les caracteritzacions. Hi ha algunes escenes molt originals que reflexen la creativitat del cinema coreà.
De moment, una de les millor pel·lícules del festival, i que tot apunta que obtindrà algún premi.
domingo, diciembre 05, 2004
IZO
Dins també del Festival Internacional de Cinema de Catalunya, vem anar a veure IZO del director japonés Takeshi Miike. El títol original de la pel·lícula amb japonés és IZO: KAOSU MATAHA FUJÔRI NO KIJIN.
En aquest film Takashi Miike es queda descansat, després de fer una història quasi sense argument en la que tot és venjança, però d'un home (si es pot dir que Izo ho és) contra tota la societat i contra tots... "recibe hasta el apuntador"!!
La pel·lícula està protagonitzada per Daisaku Akino, i apareixen també Chisato Amate, Mickey Curtis. La història, segons la web oficial del festival, és: Un llegendari samurai assassí, crucificat pels seus enemics al 1864, sobreviu a través del temps i de l'espai desafiant els déus i enfrontant-se a guerrers, mercenaris, vampirs, etc.
Però la veritat és que no hi ha argument, només hi ha morts, i vaig sortir decepcionat d'aquesta pel·lícula, de la qual n'esperava molt.
En aquest film Takashi Miike es queda descansat, després de fer una història quasi sense argument en la que tot és venjança, però d'un home (si es pot dir que Izo ho és) contra tota la societat i contra tots... "recibe hasta el apuntador"!!
La pel·lícula està protagonitzada per Daisaku Akino, i apareixen també Chisato Amate, Mickey Curtis. La història, segons la web oficial del festival, és: Un llegendari samurai assassí, crucificat pels seus enemics al 1864, sobreviu a través del temps i de l'espai desafiant els déus i enfrontant-se a guerrers, mercenaris, vampirs, etc.
Però la veritat és que no hi ha argument, només hi ha morts, i vaig sortir decepcionat d'aquesta pel·lícula, de la qual n'esperava molt.
Hotmail amb 250 MB
Per fi, les promeses de Microsoft sobre les comptes de Hotmail ja s'han complert. Per fi disposo de 250MB d'espai a la compte de correu que tinc a Hotmail. La veritat és que aquesta compte només la utilitzo per rebre notícies i alguna cosa més sense importància, però em va molt bé poder disposar de 250MB enlloc dels bírrics 2MB que disposava fins ara.
El que està clar és que aquest pas l'han donat perquè Gmail primer i després Yahoo han donat unes ampliacions d'espai en les seves comptes de correu gratuït, obligant a Hotmail a fer el mateix moviment o ressignar-se a sortir del primer lloc, que encara crec que té, pel major número de comptes de correu en el món d'Internet.
Ara el que haurien de solucionar els responsables i desenvolupadors de Hotmail és la quantitat d'spam i correu basura que es reb en aquest tipus de comptes.
El que està clar és que aquest pas l'han donat perquè Gmail primer i després Yahoo han donat unes ampliacions d'espai en les seves comptes de correu gratuït, obligant a Hotmail a fer el mateix moviment o ressignar-se a sortir del primer lloc, que encara crec que té, pel major número de comptes de correu en el món d'Internet.
Ara el que haurien de solucionar els responsables i desenvolupadors de Hotmail és la quantitat d'spam i correu basura que es reb en aquest tipus de comptes.
sábado, diciembre 04, 2004
The heart is deceitful above all things
Dissabte per la nit vaig anar a veure The heart is deceitful above all things, dins del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.
La pel·lícula obria la secció Seven Chances del Festival, secció en la que es projecten 7 pel·lícules que de moment no han estat compraes per cap distribuïdor espanyol per ser projectades en els cines. La peli va ser presentada per mateix co-productor del film, i va comentar bàsicament: que estava basada en un llibre biogràfic, que no hi havia concessions, que els hi va costar molt poder-la acabar perquè es van quedar sense pressupost i que per això havien col·laborat molts dels actors.
The heart is deceitful above all things està dirigida i protagonitzada per Asia Argento, i apareixen actors molt coneguts com Ornella Muti, Winona Ryder, Fonda i Marilyn Manson.
La pel·lícula descriu la crua història d'un nen que viu en diferents entorns adoptius i amb la seva mare real, amb la qual li toca passar per fases molt cruels en la seva infantesa.
La veritat és que aquest film no et deixa indiferent, i t'impacte de totes totes.
La pel·lícula obria la secció Seven Chances del Festival, secció en la que es projecten 7 pel·lícules que de moment no han estat compraes per cap distribuïdor espanyol per ser projectades en els cines. La peli va ser presentada per mateix co-productor del film, i va comentar bàsicament: que estava basada en un llibre biogràfic, que no hi havia concessions, que els hi va costar molt poder-la acabar perquè es van quedar sense pressupost i que per això havien col·laborat molts dels actors.
The heart is deceitful above all things està dirigida i protagonitzada per Asia Argento, i apareixen actors molt coneguts com Ornella Muti, Winona Ryder, Fonda i Marilyn Manson.
La pel·lícula descriu la crua història d'un nen que viu en diferents entorns adoptius i amb la seva mare real, amb la qual li toca passar per fases molt cruels en la seva infantesa.
La veritat és que aquest film no et deixa indiferent, i t'impacte de totes totes.
viernes, diciembre 03, 2004
Breaking News
Vaig anar a veure en el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges la pel·lícula de Hong-Kong Breaking News.
Es tracta d'un thriller policíac en el que un grup d'atracadors i d'assassins a sou és sorprés per un grup de policies. Llavors s'origina un tiroteig que surt televisat per tot el país, i és llavors quan la polocia utilitza els mitjans de comunicació per influir en l'estat d'opinió del país. Bàsicament tota la història esdevé a partir de llavors quan els atracadors s'atrinxeren en un edifici de vivendes.
Les escenes més originals de la pel·lícula són una en el que els atracadors emeten a la policia mitjançant una webcam com estan dinant spaggetis xinos, i una altra en la que els atracadors faciliten als mitjans de comunicació fotos fetes amb un telèfon mòbil en el que es veu a policies tirotejats.
La pel·lícula està dirigida per Johnnie To i protagonitzada per Kelly Chen, Richie Jen, Nick Cheung. Pel meu gust la pel·lícula té un aprovat justet, un comensable, ja que és un tema molt tractat i l'únic que hi ha són molts tiros...
Es tracta d'un thriller policíac en el que un grup d'atracadors i d'assassins a sou és sorprés per un grup de policies. Llavors s'origina un tiroteig que surt televisat per tot el país, i és llavors quan la polocia utilitza els mitjans de comunicació per influir en l'estat d'opinió del país. Bàsicament tota la història esdevé a partir de llavors quan els atracadors s'atrinxeren en un edifici de vivendes.
Les escenes més originals de la pel·lícula són una en el que els atracadors emeten a la policia mitjançant una webcam com estan dinant spaggetis xinos, i una altra en la que els atracadors faciliten als mitjans de comunicació fotos fetes amb un telèfon mòbil en el que es veu a policies tirotejats.
La pel·lícula està dirigida per Johnnie To i protagonitzada per Kelly Chen, Richie Jen, Nick Cheung. Pel meu gust la pel·lícula té un aprovat justet, un comensable, ja que és un tema molt tractat i l'únic que hi ha són molts tiros...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)