El meu ofici (by Josep Maria Espinas)

En una d'aquestes parades amb llibres de segona mà, que posen de tant en quan al carrer, em vaig comprar el llibre El meu ofici de l'escriptor Josep Maria Espinàs. Per un costat em va cridar l'atenció el títol, potser perquè m'agradaria poder-me dedicar a escriure, encara que segurament no tinc el nivell suficient (però tot s'aprèn a la vida no¿?).

Per altra banda, Josep Maria Espinàs sempre ha estat un autor del que he tingut ganes de llegir, però per alguna cosa o altre sempre acabo llegint llibres d'aventures, policíacs o de temes econòmics... segurament perquè són els temes que més m'atrauen, i acaben sent d'autors extrangers.

Doncs bé, el llibre El meu ofici ve a ser un recull d'idees que l'autor creu que són importants per poder dedicar-se a l'ofici d'escriptor.

"Josep M. Espinàs s'ha decidit a parlar del seu ofici d'escriptor. Un ofici i una vida que han avançat simultànimanet. Espinàs s'explica i ho fa amb la seva independència i el seu punt d'ironia habituals. El lector trobarà en aquestes pàgines un autoretrat indirecte però també una clara visió del que l'escriptor pensa sobre la importància de les idees i de les emocions, de l'èxit i el fracàs, de l'ambició, de la quantitat i la qualitat de l'escriptura, de l'admiració, dels lectors, dels crítics... Un àlbum de reflexions incisives -sobre l'ofici i sobre la vida- que acaba amb una original proposta de necrologia on no hi falta l'humor. Un llibre excepcional i personalíssim en la producció literària de Josep M. Espinàs."

Com a punts destacats del llibre El meu ofici en voldria destacar-ne els següents:
- En el capítol Pensar on explica que fa més de 30 anys que escriu un article diari, i expresa la importància d'estimular el cervell per a noves idees per a nous articles. M'ha recordat molt la meva necessitat de postejar un post diari al meu blog.

- En el titulat Emoció, Espinàs escriu de la importància que té emocionar per tal de que un llibre arribi al lector i passi de ser una obra correcte a una obra recordada. Cal que l'escriptor aconsegueixi descriure emocions íntimes i secretes que el lector capti com a pròpies per implicar-se en el llibre. Quanta raó té Espinàs.

- En el capítol Límit de les traduccions on explica que la repercussió d'un llibre té molt a veure amb les traduccions que s'hagin pogut fer a diverses llengues, el tipus de traducció i si després aquesta arriba. Jo crec que a vegades les traduccions no són prou bones, i que en d'altres es perd quelcom de vital importància.

- En aquest mateix capítol m'ha agradat els versos de Pere Quart: "Doncs jo sols vull, un poc de fam i un xic de pa. Un poc de fred i un poc de foc. Un xic de son i un poc de llit. Un xic de set i un poc de vi. I un poc de pau. I un poc de mar i un xic de port. I un poc de temps. I un poc de sort. Ei, si pot ser.

Per acabar el post afegir que, segurament no ha estat el millor llibre per començar a llegir l'obra d'aquest genial escriptor. Des del meu punt de vista serveix com a corol·lari de la seva obra, del seu conjunt de llibres, tot i que del llibre he pogut aprofitar les seves reflexions sobre l'ofici que m'agradaria poder practicar algún cop a la vida.
Tweet