sábado, diciembre 05, 2009

Llir entre Cards: I una mica de tòfona blanca?

Com vaig comentar en el posts en que us anunciava la darrera columna del Salvador Sostres, veure post Adéu Llir entre Cards, aniré postejant algunes de les millors columnes que vaig recollir d'aquest polèmic escriptor durant l'etapa que el seguia al diari Avui:

LLIR ENTRE CARDS
I una mica de tòfona blanca?
Salvador Sostres
Desembre de 2005

Maragall ha assaltat la banca. Només així podrà pagar si és president tot el que ens ha promès durant la campanya. De moment ha dit que es faria càrrec de la meitat del lloguer dels adolescents, que reduiria a un màxim de sis mesos l'espera als hospitals i als ambulatoris, que obriria no sé quantes escoles bressol i que hi hauria llibres de text gratis per a tothom. Estic esperant aquests dos dies que queden de campanya per veure si m'arregla també l'alopècia, galopant des dels 19. I una mica de tòfona blanca, que enguany el Drolma la té esplèndida. Podria ser, Pasqual? Aquests últims dies de campanya posen cadascú al seu lloc. Artur Mas fa de president i els altres fan promeses. Ni importa quantes, ni quines. La cosa és prometre. Els aspirants saben que hi ha un buit legal en aquest sentit, i que no hi ha cap llei que obligui els prometedors a complir el que prometen. I per això n'abusen. Maragall està convertint el PSC en un partit de just abans de follar, quan a la noia que tens a punt de dur-la al llit li
 fas totes les promeses del món i li dius que l'estimaràs per sempre. Tu, en realitat, el que vols és que te la mami i que s'ho empassi, i que després agafi un taxi. La resta és pur engany, pura estratègia. Diuen que algunes noies es queden fins al final de les pel·lícules pornogràfiques per veure si el protagonista li demana matrimoni a la seva parella de postures. Víctimes de la mateixa ingenuïtat, hi ha persones a Catalunya que diumenge votaran Maragall. Val la pena que ho sàpiguen: el final de la pel·li sempre és el mateix: el noi l'encula, se li escorre als pits, se l'eixuga amb la cortina i se'n va. El dia 16 vostès decidiran si volen per Catalunya un president que se l'estimi o un ancià atrotinat que només vulgui sucar aquí perquè els seus amos suquin a Espanya.

No hay comentarios: