martes, diciembre 20, 2005

Un dia qualsevol

Com qualsevol dia feiner, m'aixeco, esmorzo, em dutxo, faig carabana amb el cotxe per anar a treballar, em passo tot el dia currant, i quan surto... i ja tinc lliure per fer el que vulgui, ja es de nit i em toca fer la maleida carabana de retorn a casa.

L'únic que em fa passar les carabanes o oblidar que estic perdent el temps, és escoltar el darrer disc de Franz Ferdinand "You Could Have it so Much Better", que per cert demà fan un concert a Barcelona i fins al darrer moment no sé si aniré.

Quan hi arribes estas cansat, sense ganes de fer gaire mes que llegir el diari per sobre, fer zapping a la tele i si hi ha sort veure alguna serie o llegir algun llibre. He de canviar aquests habits de dilluns a dijous, o és el que toca?

Ara m'estic llegint el llibre de Los Asesinatos de Manhattan. Quan me l'acabi ja penjaré un post al respecte.

De séries de televisió, intento no enganxar-me massa, però m'agrada CSI Miami, amb el crack del Horatio, i Sin Rastro amb el crack del V3.

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Jo crec que no has de deixar-te emportar per la rutina a que ens obliga la feina. Quan arrives a casa estàs fet caldo, és cert, però doblegar-te a veure la tele i no fer res més es obeir al sistema tal i com està muntat perque no fem res més que produir, sense calentar-nos el cap. La opció de llegir és molt interessant així que t'animo a que ho fagis. De totes maneres recorda que tens un "compromís" amb ESTACIÓN RAVENLAB, espero la teva crònica.

Javi dijo...

Que mejor que ver Horatio (H) en nuestros ratos libres, hay mucho que aprender de este personaje, comunmente conocido por su pose "jarra de cerveza" jeje.

Lo mejor es aceptar que las cosas son asi y entrar en el "circulo" todo se ve mucho mejor cuando estas dentro :-D

Anónimo dijo...

Emeshing, no hagas caso al Roenick27 que es un acomodado. Me recuerda al pavo de Matrix que se vende al agente Smith para olvidarse que en verdad la realidad en la que vive no es la verdadera realidad

Yo te ofrezco la pastilla roja, Roenick27 la azul, tu eliges.

Javi dijo...

La pastilla azul totalmente, rollo facil. Cada dia se lo digo a mi compañero de trabajo, se queja de que las cosas se hacen mal en la empresa, yo le digo, tio esto es asi, tomate la pastilla y sigue trabajando jajaja!

Anónimo dijo...

roenick com sempre rotllo reaccionari...jo no puc donar-te consells al respecte perque el TEU "dia qualssevol" s'està convertint en el MEU pa de cada dia..mira que m'ha fet gracia i tot perque també penso, sort que em vaig baixar el últim de Franz Ferdinanz i almenys l'estona de trajecte me monto el meu rotllo, la meva musiqueta...amb la diferència que lo d'anar al concert (o qualssevol concert) directament no m'ho puc ni plantejar.....sempre penso: bueno tia! Això és temporal...d'aqui uns anys t'enrecordaras d'aquesta època i te'n riuras,...PERO S'HA DE SER CRITIC!...jo quan arribo a casa la unica neurona que em queda desperta m'aboca irremediablement a mirar la tele, pero tio si enlloc d'una desperta te'n queden 2 o 3 sera millor que llegeixis, que d'aquí un anys si realment t'en pots enriure sigui amb humor intel·lectual!
per cert, abans no es podien fer comentaris al teu blog no?